Signeu per canviar el plantejament de "Supernanny"

[tombarella]

Jo crec que el debat es el mateix de sempre, opinions "flower-power" contra una visió mes "tradicional".

Si em coneguessis en persona, veuries que no en tinc res de res, de flower-power, com tu dius... Al contrari... Però és molt fàcil etiquetar, oi?

1) Entorno familiar: clarament ve a dir que son families disfuncionals, si noies, no totes les families son perfectes, i que, no poden sortir per la tele? S'han d'amagar? Nomes podem veure conductes exemplars i de manual? Aixo si que es despreciar aquestes families...

No, és clar, no s'ha d'amagar ningú. Però en aquest programa NOMÉS surt UN SOL TIPUS de famílies. D'altra banda, CAP família és de manual, però de models i de formes d'actuar... doncs n'hi ha a cabassos!!!!! I en el programa se centren en un de sol, insisteixo.

2) Normas impuestas: realment estem plantejant que hem d'acordar amb els nostres fills si volen dutxar-se quan toca, recollir les joguines, recollir els plats de taula, etc? (Que es el que posen normalment als cartells) Hem de negociar amb ells el funcionament de la nostra llar?

És que no es tracta d'acordar si s'han de dutxar o no, sinó senzillament explicar-los el perquè ho fem, quins són els motius. I sí, a vegades, pactar una dutxa 5 minuts més tard, pot fer que l'acabis 5 minuts abans. I és que, pel mig, t'has estalviat la rebequeria, els crits i el mal humor que, al cap i a la fi, també prenen el seu temps. Però a què el volem dedicar.... això ja és cosa de cadascú.

No tots els nens son capaços de raonar ni d'entendre el perquè de no travessar un carrer.

Completament d'acord, hi ha un moment per donar explicacions pero la majoria de vegades ho haurem de reforçar amb una consequencia immediata, de veritat penseu q el meu fill de 16 mesos enten que pasen cotxes i el poden atropellar? Qui us penseu que es?

Doncs, si no té cap discapacitat ( en el vostre cas em consta que no), doncs és una personeta que s'està empapant de tot el que li arriba, com una esponja. Potser (bé, potser no, segur), tal i com deia la Neuetes, els reusltats no siguin immediats. Però la constància, el raonament continuat des de ben petits, fa que la seva ment ja es desenvolupi en aquest sentit. Al principi no en fan ni cas, potser. Després, repteiexen el teu raonament. I, poc a poc, van elaboant-ne un de propi. La meva filla no és superdotada (no ho vull pas!!!!!), però els raonaments que fa ara, als seus 33 mesos, són per caure de cul, t'ho asseguro. I això és una cosa queno s'aprèn en dos dies. Hem raonat amb ella SEMPRE, enccara que en un principi semblés que no entengués res. Però son això: esponjes. . I no m'ho invento jo ni és mentalitat "flower power", com tu dius... . Hi ha estudis que ho analitzen, això.

Perque no ens mobilitzem per fer respectar l'horari infantil? Aixo si es un tema que ens hauria d'amoïnar a tots, quants nens i nenes veuen Salvame deluxe i altres perles similars? Ah, pero aixo no motiva?

Amb això, completament d'acord. És una animalada! (tot i que a casa, aquestes perles no les mirem ni els adults....). Però el de la SuperNanny també el fan en horari infantil, eh? I molt adequat per a la canalla tampoc em sembla que sigui, la veritat....

[damma85]

roser a. ha escrit:
Perque no ens mobilitzem per fer respectar l'horari infantil? Aixo si es un tema que ens hauria d'amoïnar a tots, quants nens i nenes veuen Salvame deluxe i altres perles similars? Ah, pero aixo no motiva?

Amb això, completament d'acord. És una animalada! (tot i que a casa, aquestes perles no les mirem ni els adults....). Però el de la SuperNanny també el fan en horari infantil, eh? I molt adequat per a la canalla tampoc em sembla que sigui, la veritat....

Jo també estic totalment d'acord amb això. però no només de la programació si no també dels anuncis. Més d'una vegada surten anuncis de pelis de por que... no m'agrada ni a mi mirar-los!!! I la supernanny també crec que l'haurien de fer més tard. La meva sogra defensa, i no em sembla gens descabellat, que els petits poden arribar a imitar el comportament d'aquests nens només pel fet d'haver-los vist.

[damma85]

2) Normas impuestas: realment estem plantejant que hem d'acordar amb els nostres fills si volen dutxar-se quan toca, recollir les joguines, recollir els plats de taula, etc? (Que es el que posen normalment als cartells) Hem de negociar amb ells el funcionament de la nostra llar?

Molt d'acord amb tu Roser a. És més, la Supernanny al posar les normes sempre els hi explica una per una i els hi pregunta als nens si hi estan d'acord i si les cumpliran.
A mi no m'agrada les normes per que si, però evidentmens les joguines es reculleixen quan s'acaba de jugar, els plats quan s'acaba de menjar, etc... Jo si que li explico a l'Aran les coses, de fet li he explicat sempre, des de que va nèixer. Però un cop explicades, les normes s'han de complir. Jo no l'hi puc demanar que m'entengui gaire a l'Aran només té 15 mesos. Però si li explico i després ho faig, crec que aquesta és la manera com al final m'entendra. Si li explico que hem de recollir les joguines perque ja s'ha de dutxar i ell encara vol jugar, no puc negociar amb ell. És el que s'ha de fer. L'únic que si que faig ara és avisar-lo una estoneta abans -D'aquí poquet recollirem!

A mi la Supernanny m'ha anat molt bé per moltes coses, no tot. Estic llegint el llibre de la Rosa Jové "Ni rabietas Ni conflictos", m'encanta aquesta autora i la recomano sempre pel llibre de "Dormir sin lágrimas." I per mi no és del tot contradictori una cosa amb l'altra, simplement crec que se complementen.

[macri.lg]

Un nen que té 16 mesos, que camina, corre i va esberadíssim pel carrer, TOMBARELLA: NO RAONA.. posat'ho al cap. Tinc una neboda tipus la teva filla que amb 1 any i mig sabia qui era la rihanna i volia cantar com ella.. en principi a ella m'atreveixo a explicar-li què és el perill sense haver de negociar absolutament res.

Estàs dient que un nen de 18 mesos que no entengui el concepte de "perill" és discapacitat? Em sembla fatal per no dir una altra cosa... no m'agrada parlar malament. Cada cosa s'aprèn a una edat i continuo dient que cada cosa s'ensenya a l'edat que toca.

Les famílies que surten son IGUALS, clar home!!!! Menys mal!!!! No pot sortir una familia tipus la teva, que són capaços de raonar i explicar les coses i es tiren 4 hores xerrant amb el fill d'això i d'allò. Enteneu d'una vegada que les famílies que surten allà son reals i han perdut el control perquè els seus fills no entenen que la mare és dolça i explica sino que la mare té autoritat zero!!!! Amb nens així hi ha d'haver una conseqüència immediata perquè aprenguin més ràpid!!!

Roser: amb això de salvame, un dia a una nena li van dir: tu qué dibus te gustan mas?? i diu: yo veo el tomateee!!!! super contenta i anar rient... Ver-go-nyós!!!

[Danu]

Un nen que té 16 mesos, que camina, corre i va esberadíssim pel carrer, TOMBARELLA: NO RAONA.. posat'ho al cap. Tinc una neboda tipus la teva filla que amb 1 any i mig sabia qui era la rihanna i volia cantar com ella.. en principi a ella m'atreveixo a explicar-li què és el perill sense haver de negociar absolutament res. [No entenc això]

Estàs dient que un nen de 18 mesos que no entengui el concepte de "perill" és discapacitat? Em sembla fatal per no dir una altra cosa... no m'agrada parlar malament. Cada cosa s'aprèn a una edat i continuo dient que cada cosa s'ensenya a l'edat que toca.

Les famílies que surten son IGUALS, clar home!!!! Menys mal!!!! No pot sortir una familia tipus la teva, que són capaços de raonar i explicar les coses i es tiren 4 hores xerrant amb el fill d'això i d'allò. Enteneu d'una vegada que les famílies que surten allà son reals i han perdut el control perquè els seus fills no entenen que la mare és dolça i explica sino que la mare té autoritat zero!!!! Amb nens així hi ha d'haver una conseqüència immediata perquè aprenguin més ràpid!!!

Ai mare meva, crec que això s'està "saliendo de madre", no...? Jo estic en un punt intermig, no veig que el programa Supernanny maltracti els nens ni entenc lo de Supernazi, i crec que només raonant o amb empatia i res més no es pot educar un fill (crec que necessita normes, rutines, que el deixin de tant en tant passar "sol" el pitjor de la rebequeria i que identifiqui tranquilitzar-se amb que li facin cas...). Però haig d'admetre que exposar-los d'aquesta manera a la vista de tothom en moments íntims és poc ètic, i estic d'acord amb que a aquest programa la majoria de pares semblen tallats pel mateix patró; no perquè no siguin perfectes i estiguin desesperats, no! Sinó perquè criden, molts insulten, estan tan saturats que no tenen temps per l'empatia, són bastant caòtics... A més, és veritat que el programa moltes vegades utilitza expressions referint-se als nens... diguem-ne, que em semblen poc adequades...

De totes formes, el que veig pitjor, per sobre d'aquestes consideracions, és que crec que a aquest "debat" s'està caient en malentesos i desqualificacions (no només la macri.lg!!) una mica fortes, no...? Cadascú té la seva opinió, la forma d'educar els seus fills... Macri.lg, la Tombarella no deia pas que un nen que als 18 mesos no entengui què és el perill és un discapacitat!!! Crec que volia dir que a força de repetir els raonaments una vegada darrera de l'altra, algo queda sempre, i ensenyes a raonar al nen poc a poc, gradualment! I que encara que no ho entenguin a la primera ni a la segona ni a la tercera, i que hagis de imposar-te si no atenen a raons (fent al nen creuar el carrer o aturar-se davant un semàfor en vermell malgrat la seva rebequeria), sempre és bo intentar raonar primer amb ells... Però de debò, en general cal tot això de Flower Power, "posat'ho al cap", o comentaris que poden ferir, com la referència als nens discapacitats o lo de "Però a què el volem dedicar.... això ja és cosa de cadascú. "?

[tombarella]

Macri.lg, la Tombarella no deia pas que un nen que als 18 mesos no entengui què és el perill és un discapacitat!!! Crec que volia dir que a força de repetir els raonaments una vegada darrera de l'altra, algo queda sempre, i ensenyes a raonar al nen poc a poc, gradualment! I que encara que no ho entenguin a la primera ni a la segona ni a la tercera, i que hagis de imposar-te si no atenen a raons (fent al nen creuar el carrer o aturar-se davant un semàfor en vermell malgrat la seva rebequeria), sempre és bo intentar raonar primer amb ells... Però de debò, en general cal tot això de Flower Power, "posat'ho al cap", o comentaris que poden ferir, com la referència als nens discapacitats o lo de "Però a què el volem dedicar.... això ja és cosa de cadascú. "?

Exacte!

En cap moment he dit que un nen que no ho entengui a la primera sigui un discapacitat. Al contrari!! He dit, precisament, que és una manera de fer de cocció lenta... Rellegiu les meves paraules, si us plau... He parlat del concepte "esponja" que vol dir que no és que ho hagin de captar a la primera, sinó que a base de repetir, repetir i repetir, doncs ho van entenent i es fan cada cop més propis els raonaments.

Però qui no ho vulgui entendre, doncs problema seu!

[neuetes]

Gràcies Danu, per posar una mica d'ordre... quan he llegit segons quins comentaris no s'havia ni com agafar-los...

[tombarella]

Un nen que té 16 mesos, que camina, corre i va esberadíssim pel carrer, TOMBARELLA: NO RAONA.. posat'ho al cap.

No m'he de posar res al cap. He viscut moltes experiències amb nebots i fills d'amics i coneguts (tinc mitja família en el món de l'educació, jo mateixa hi he col·laborat sovint) i he tractat amb tota mena de criatures d'edats molt diferents i de caràcters diversos. Fins i tot he tractat nens amb hiperactivitat. I t'asseguro que el que millor funciona és ajupir-se, posar-se a la seva alçada, parlar-los amb un to de veu suau, a un volum baixet (sobretot si ells estan esverats) i donar-los sempre explicacions. Que no sempre fan cas?? Està clar!!! I en aquest cas, doncs se'ls agafa de la mà, se'ls posa al cotxet o el que sigui i ni es passa en vermell ni sense donar la mà ni res per l'estil, seguint l'exemple que estem fent servir. Però allò els va quedant a dins, com una memòria interna que, poc a poc i amb constància, acaba sortint a la llum.

També he vist l'actitud contrària, en persones força properes, que actuen amb el "aquí mano jo, que per això sóc ta mare" i, com ja vaig dir en algun missatge anterior, no vulgueu saber com han acabat de grandets. Això sí, de petitons... eren ben submisos al reial decret de sa mare...

[tombarella]

I, com a toc d'humor, però que no deixa de ser rellevant... us deixo aquest vídeo. És, francament, significatiu.

[neuetes]

[entrerius]

Com ja vaig comentar jo no veig el programa, però m'agradaria aportar el punt de vista d'alguns power-flower.. per alló d'escoltar una altra opinió:

Paulo Freire (un dels pedagogs més importants dels segle XX):
"El educador ya no es sólo el que educa sino que también es educado mientras establece un diálogo en el cual tiene lugar el proceso educativo. De este modo se quiebran los argumentos de "autoridad": ya no hay alguien que eduque a otro sino que ambos lo hacen en comunión.
El educador no podrá entonces "apropiarse del conocimiento" sino que éste será sólo aquello sobre los cuáles educador y educando reflexionen.
La educación, como práctica de la libertad, implica la negación del hombre aislado del mundo, propiciando la integración"

Entrevista a Elsa Punset http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2010/01/25/pagina-68/80498634/pdf.html

¿Se puede enseñar a sentir?
Nos enseñan a desconfiar, recelar, sospechar,
despreciar, odiar... ¡Que nos enseñen a
amar! Nos enseñan que el mundo es peligroso,
pudiendo enseñarnos que es fabuloso.
¿Lo es?
Hay sólo dos modos de relacionarse con el
mundo: desde el miedo o desde el amor. Sentir
curiosidad por el mundo es amarlo, es lo
mismo. ¡Es lo que sienten los niños pequeños!
Esa inocencia radical, ese amor, curiosidad...
es lo que luego nos enseñan a perder.
¿Por qué hacemos eso?
La educación aún premia las emociones defensivas
ante el mundo, en lugar de premiar
las emociones amorosas hacia el mundo.
¿Qué emociones premia usted al educar
a sus hijas?
Las ayudo a identificar cada una de sus emociones:
así entienden qué está pasándoles.
Gracias, maestra
¡Los maestros son los niños! Ellos nacen libres,
con esa inocencia radical abierta al
misterio, a la confianza en la vida y al amor
al mundo. Si la conservásemos..., ¡seríamos
siempre creativos y felices


Naomi Aldort (terapeuta familiar)
Cuando hacemos frente a un comportamiento de nuestro hijo o hija que nos altera, tenemos dos opciones. Podemos responder desde nuestro miedo, o podemos dudar de nuestros pensamientos y descubrir por qué el niño está actuando así. Una vez hayamos comprendido eso, podremos responder con amabilidad, y no con juicios o de forma controladora.
Aunque a veces los padres pueden necesitar la ayuda de un consejero o consejera, desarrollar la confianza y la capacidad de escuchar y conectar siempre es un buen camino hacia una vida familiar armoniosa y unos hijos saludables emocionalmente y con confianza en sí mismos.

[Aza]

Homeeee, tampoc no es pot demanar respecte faltant al respecte...
I aquesta niiiit... supernany!!! apa, que tingueu bon finde!

[macri.lg]

Perfecte, esteu ben desfogades..

Utilitzar la paraula discapacitat no ho he fet jo. Llegiu bé.
No em vull repetir més, és un tema bastant simple o hi estàs d'acord o no. Hi estàs d'acord si et funciona i en contra si has vist famílies amb problemes de veritat.
Us contradieu amb el que aporteu. D'aquí a dir ficat'ho al cap. És la meva manera de parlar, no vull ferir a ningú.. i em sembla bastant absurd que algú quedi "ferit" quan llegeix això...

Lo de la nena que identifica la rihanna amb any i mig.. A veure.. és un exemple per EXPLICAR-VOS fàcilment quina predisposició a apendre coses de la vida tenen alguns nens...

A veure supernanny avui, que encara ho fan.

[Danu]

Perfecte, esteu ben desfogades..

Utilitzar la paraula discapacitat no ho he fet jo. Llegiu bé.
No em vull repetir més, és un tema bastant simple o hi estàs d'acord o no. Hi estàs d'acord si et funciona i en contra si has vist famílies amb problemes de veritat.
Us contradieu amb el que aporteu. D'aquí a dir ficat'ho al cap. És la meva manera de parlar, no vull ferir a ningú.. i em sembla bastant absurd que algú quedi "ferit" quan llegeix això...

Lo de la nena que identifica la rihanna amb any i mig.. A veure.. és un exemple per EXPLICAR-VOS fàcilment quina predisposició a apendre coses de la vida tenen alguns nens...

A veure supernanny avui, que encara ho fan.

Macri.lg, en cap moment he dit que lo de discapacitat ho haguessis utilitzat tu des del començament, he dit que pensava que no ho havies entés bé, però que la paraula (que ha "introduït" la Tombarella, personalment crec que sense mala intenció) és veritat que potser podia ferir una mica llegida al vol (igual que pot ferir lo de "ficat'ho al cap"!)... i també m'he referit a l'últim comentari, que tampoc has dit tu, o lo de Flower Power, que crec que tampoc... de fet he aclarat expressament que no em referia només a tu! Volia transmetre que crec que es pot parlar (EN GENERAL), sense faltar el respecte i intentant no ferir... I lo de la Rihanna no ho he entés, però bueno, tant fa, no era ni és un atac. Jo ja no opino res més que ja no sé el que em dic i encara liaré més la troca...

[tombarella]

Si aportar arguments i contraarguments és desfogar-se.... donc sí, vist així, m'he desfogat. Però en el sentit estricte de la paraula... la veritat és que no en tinc cap necessitat, ja que en aquest post ni tan sols m'he emprenyat, de debò us ho dic.

I sí, la paraula "discapacitat" l'he introduït jo, però prego que la llegiu en el seu context, si us plau. En cap moment l'he dirigit a ningú (més faltaria!!!! ), í us asseguro que no hi ha hagut ni un bri de mala fe. Senzillament, he comentat que si no hi ha una discapacitat real, (que existeixen, malauradament), qualsevol criatura té la capacitat de raonar. Que l'evolució (i l'evidència) d'aquesta capacitat dependrà de molts factors, uns més objectius, d'altres més subjectius, com la maduració de la criatura, l'entorn, etc. Però que totes les criatures, en més o menys grau, la tenen, que són esponjes i que sí, que amb esforç i dedicació per part de pares i educadors, es pot aconseguir. I que es pot començar des de ben petitons, encara que a simple vista no se'n vegin els fruits fins al cap de molt de temps. Que no s'aprèn a raonar d'un dia per l'altre, vaja. De fet, hi ha molts adults que, sense tenir cap discapacitat, no saben raonar, per la senzilla raó que ningú mai els ho va ensenyar a fer.

I fins i tot hi ha criatures que raonen amb uns adults (amb els que els brinden la possibilitat de fer-ho) i s'ofusquen amb d'altres (els que van per decret llei). Ho he viscut en pròpia pell amb personetes molt properes a mi.

[charito]

A vegades em sembla que parlem del mateix i no ens adonem... jo ben be volia dir aixo:

t'asseguro que el que millor funciona és ajupir-se, posar-se a la seva alçada, parlar-los amb un to de veu suau, a un volum baixet (sobretot si ells estan esverats) i donar-los sempre explicacions. Que no sempre fan cas?? Està clar!!! I en aquest cas, doncs se'ls agafa de la mà, se'ls posa al cotxet o el que sigui i ni es passa en vermell ni sense donar la mà ni res per l'estil, seguint l'exemple que estem fent servir. Però allò els va quedant a dins, com una memòria interna que, poc a poc i amb constància, acaba sortint a la llum.

Que consti que sempre sempre li explico al Quim les coses pero esta clar que quan entra en modus rabieta li dic un cop i prou. Si vol que el dugui a braços i no puc, li dic no carinyo si estas cansat al cotxet que la mama no pot, i au al cotxet bramant com un boig. El que no faré es abraçar-lo ni reiterar el que ja li he dit.

I francament no crec q una familia sigui una democràcia... ningú escull els pares que li han tocat ni es poden canviar si no t'agraden, o sigui que en certa manera, es el que hi ha... El que heu comentat de pactar per dutxar-se 5 minuts mes tard, home aixo no veig que sigui donar masses opcions, o ho fas ara o ho fas d'aqui 5 minuts, i perque la mama ho diu, no val anar-se a dormir sense dutxar-se. Ei que jo tambè ho faig i em funciona pero no es el que havia entes jo quan deieu que s'havien de consensuar les coses entre tots.

En fi, que ja me'n vaig del tema, que no em de perdre de vista que aixo es espectacle que si es veritat que potser es poc etic treure els nens per la tele, que estan poca estona i s'hauria de veure que passa despres, pero tampoc crec que sigui tan infame com per signar perque el retirin. Jo vaig signar el de La Noria i signaria aixo del horari infantil pero a vegades em sembla que ens passem.

Ah, i jo pensava que ho feien fora d'horari infantil, no el fan a les 22h?

[Elidé]

Fa un parell de dies que llegeixo el post i vull dir només que conec el cas d'un nen de 7 anys amb qui la mare raona i pacta constantment. El problema és que ella compleix els pactes però el nen no, diu que sí i després fa el que vol, i el diàleg (que es repeteix durant tot el dia) no condueix mai a res.
Noies, jo crec que no hi ha fórmules màgiques ni absolutes, cada nen és un món i cada casa també... Ho he dit altres vegades, però cap de nosaltres pot saber en aquests moments les conseqüències que tindrà la seva manera d'educar el dia de demà.
Per cert, la meva filla té una discapacitat i també raona

[tombarella]

Roser, no sé si és per reedició o perquè, però fent zapping jo ho he enganxat a mitja tarda del cap de setmana (no em facis dir per quin canal, però... )

Amb l'exemple de la dutxa, tot i que no s'hi val el "tot s'hi val" (valgui la redundància ), sí que en alguna ocasió "cedim" a no fer-ho si veiem que està molt cansada, per exemple (i si no va feta una porquerieta, és clar! ). Em refereixo a que també crec que és bo aprendre que es poden fer excepcions a la norma, si això no comporta cap perill, és clar. A casa som molt estrictes amb allò que comporta un perill (passar en vermell, per exemple) i més flexibles amb allò que no és tan important (aquí cada família ha de valorar què és més important i què no tant, d'aquí a que no trobo lògic que hagi de ser algú de fora qui imposi les normes). Al cap i a la fi, naltres, com a adults, també ens les saltem de tant en tant, oi? Doncs tot forma part de l'aprenentatge.

I, petit detall: no es demana que es retiri el programa, sinó que s'enfoqui d'una altra manera.

[tombarella]

Fa un parell de dies que llegeixo el post i vull dir només que conec el cas d'un nen de 7 anys amb qui la mare raona i pacta constantment. El problema és que ella compleix els pactes però el nen no, diu que sí i després fa el que vol, i el diàleg (que es repeteix durant tot el dia) no condueix mai a res.
Noies, jo crec que no hi ha fórmules màgiques ni absolutes, cada nen és un món i cada casa també... Ho he dit altres vegades, però cap de nosaltres pot saber en aquests moments les conseqüències que tindrà la seva manera d'educar el dia de demà.
Per cert, la meva filla té una discapacitat i també raona

Elidé, per començar, és evident que no totes les discapacitats impedeixen raonar, sortosament! No em referia a TOTES les discapacitats, està clar, oi? És que a vegades sembla que ens vingui de gust ofendre'ns...

I sí, completament d'acord amb tu amb que cada criatura i cada família és un món. I no tenim la bola màgica del futur que ens digui com anirà tot plegat. Però sí que he vist les conseqüències de gent propera que han actuat d'una manera o d'una altra i el que tinc clar és que el despotisme, l'imperatiu "perquè ho dic jo", no sol conduir a res bo...

[Elidé]

Dona, a tu la frase que has escrit no t'ofendrà perquè no tens una filla discapacitada, però casualment jo sí que la tinc, per la qual cosa a mi si que m'ofèn, digue'm capriciosa S'ha d'anar amb compte amb el que es diu, i quan es posa la pota, en comptes de dir-li a l'altra persona que s'ofèn massa fàcilment, potser és més encertat demanar perdó
Quant als exemples que has vist al tu voltant, pots assegurar que el que tu fas si que conduirà a res de bo? Jo, per part meva, cada vegada tinc més clar que no tinc res clar... Faig el que bonament puc i a esperar que tot surti bé!