Por al part

[Grainne]

Hola noies! No se si es normal però tinc una fòbia al part...
Tinc moltíssimes ganes de ser mare però no puc deixar de pensar en el part, sobretot després de que una noia que conec va tenir un hemorràgia i va estar 15 dies a l'UCI.
Nomes estic de 5 setmanes... no se que passara quant estigui de 7 messos... Suposo que avui en dia es difícil que la mare pugui morir en el part desprès de totes les revisions que et fan. Estic ben espantada!! Tot i que molt feliç!!

[Mireia Comas]

Intenta estar tranquila, ja veuras que tot anirà bé...jo tinc dues filles, en el primer embaras també estava morta de por (encara que no tant aviat) quan vaig entrar al tercer trimestre em va agafar molta por a parir, jo penso que és normal perque és una cosa nova, encara que hi ha noies que no en tenen de por. Jo estava cagada, quan va arribar el dia del part estava super nerviosa de tant nerviosa no podia fer res del que m'havien enssenyat a les classes de preparació al part, no podia respirar, engegava al meu pobre marit a la merda cada dos per tres i no podia parar de tremolar...al final va anar tot molt però que molt bé i sincerament va ser l'experiència més maca de la meva vida...

[iluna]

Hola Grainne! Abans de tot, felicitats pel teu embaràs!
Sobre la por al part, crec que és absolutament normal, forma part del procès! Dona't temps, estàs encara de molt poques setmanes, ja veuràs com poc a poc t'aniràs fent més a la idea i, encara que la por no desapareixerà del tot, quan arribi el moment segur que estaràs preparada. Jo al principi de l'embaràs va ser quan vaig tenir més dubtes i més pors, i poc a poc, amb el pas dels mesos i al començar a sentir la petita a dins, em vaig anar fent més forta i la por va quedar enrere, només tenia unes ganes enormes de veure la meva nena!! També em van ajudar molt les classes de preparació per al part (jo les vaig fer als 8 mesos, per la S.S.), et treus molts dubtes de sobre, i et donen consells que després et poden anar bé.
Sobretot gaudeix molt de l'embaràs, i ja veuràs com el part serà una de les experiències més boniques de la teva vida Molta sort!!

[Lluna_petita]

Hola noies! No se si es normal però tinc una fòbia al part...
Tinc moltíssimes ganes de ser mare però no puc deixar de pensar en el part, sobretot després de que una noia que conec va tenir un hemorràgia i va estar 15 dies a l'UCI.
Nomes estic de 5 setmanes... no se que passara quant estigui de 7 messos... Suposo que avui en dia es difícil que la mare pugui morir en el part desprès de totes les revisions que et fan. Estic ben espantada!! Tot i que molt feliç!!

Hola Graine, la teva sensació és normal, totes les embarassades tenim pànic al part, o almenys totes les que he conegut jo.
Però quan t'hi trobes (parint, vull dir) veuràs que és de les millors experiències que passaràs a la vida (per no dir potser la més especial).
Jo desitjo de tot cor que et vagi molt i molt bé, i et diria només una cosa: confia en tu mateixa, en que seràs capaç de fer tot el que calgui per tirar endavant amb el teu fill, i intenta estar el més tranquila possible. Jo el que pensava era això: si abans que jo han parit tantes i tantes dones, perquè no ho podré fer jo? i al final veuràs que si que podràs.
Una abraçada molt forta,

[mamamimos]

Hola! Jo sempre he estat molt poruga per tots els temes mèdics i realment a mesura que anava passant el temps vaig com agafar una tranquilitat interior bestial. Vaig llegir molt, em vaig informar de tot... i contràriament al que tothom es pensava ho vaig afrontar tot super tranquila!. Jo crec que a mesura que passi el temps i notis el bebé com creix a dins teu, el teu cos, l'instint s'anirà sobreposant a la por. Intenta estar tranquila i gaudir de cada moment de l'embaràs!
Felicitats!

[Tutty29]

Es normal que tinguem por al part, clar pensem :ens farà mal, anirà bè?,...Jo estic de 27 setmanes i encara no hi penso en el part, supsou que quan s'acosti el dia hi pensare.
Estas de poques setmanes, ja veuràs quan notis que la panxa et creix, sentis les patadetes, no hi pensaràs en el part, és una sensació super bonica.
ànims wapa!!!

[montses]

Jo vaig intentr llegir molt sobre parts. A més, a les classes pre-part, amb un munt de noies embarassades al costat i veient com ho enfrontaven, vaig anar perdent la por. De fet, nomes pensaba que si tantes i tantes dones al llarg de la història han parit sense complicacions, en condicions extremes en molts casos, jo tambè ho acoseguiria. Al final el dia del part, tot va anar molt bè...ja ni m'enrecordaba de la por...

[edae]

A mi no em feia por el part, em feia por l'episio o desgarrar-me. Em van haver de fer alguns punts, però ni me'n vaig enterar, Ja tenia en Pau en braços i no veia res més.
Estàs de 5 setmanes, pensa en el bitxitu que tens a dins, i disfruta de l'embaras! El primer embaras és únic!!

[SOLILLUNA]

Hola Grainne!!!

Jo com tu també tenia un panic al part terrible. Abans de quedar-me embarassada, em marejava només de pensar-ho. Ara estic a punt de ser mare, en dues setmanes, passaré per l'experiència.
Crec que a mesura que passa l'embaraç et vas fent a la idea, jo al principi de l'embaraç ho vaig passar malament però, vaig pensar que l'embaraç durava nou mesos i el part com a molt unes hores, i que no podia estar nou mesos patint per unes hores de no res, aixi que vaig deixar de pensar-hi, perqué a la fi i al cap no saps quin part tindras, igual tens un part super senzill, hi ha dones que tenen un part meravellós, podria ser el teu cas i aleshores per que patir tant?

Disfruta molt de l'embaraç i felicitats pel teu bebe!!!

[Yaiza202]

Intenta estar tranquila, i ara no et preocupis d'aixo, les pors son normals, pensa que hi ha un equip medic i que si surgeix alguna complicació ja estas a l'hospital, personalment a mi m'aterra el part, pero perque son cesàries, la primera no hi va haber complicacions i a la segona si que hi vaig tindre una hemorragia molt forta, pero no em van ingressar a la UCI ni res, vaig estar mes de lo normal a la sala de reanimació, pero tot va sortir bé, ni transfusions de sang ni res, al dia seguent l'ho unic era el mal que tenia de l'operació pero encara em vaig recuperar molt mes rapid que amb la primera.
Ara vaig pel tercer embaras i tercera cesària i les pors segueixen sent les mateixes, pero quan em calmo penso, estas a l'hospital qualsevol cosa que passi hi han metges, i aixi em relaxo.

Petonetssss

[brnc81]

Hola Grainne!
Primer de tot felicitats pel teu embaràs.
Les teves pors són normals, totes les hem tingut, de fet crec que és normal tenir por a allò que ens és desconegut
Jo al començament també estava cagada, però veuràs que a mida que avança l'embaràs segurament ho aniràs veient tot molt diferent. Jo al final pensava que el part era només un procés d'hores després de 9 mesos! Finalment va ser una mica més llarg, perquè tenia contraccions doloroses uns 3 dies abans, però creu-me que s'oblida! I del moment en sí...de ben segur serà el més important i meravellós de la teva vida
Ànims!

[pandora]

Abans de quedar-me embarassada jo tenia pànic al part, només de pensar-hi ho passava fatal, el meu marit sempre deia "tu embarassada seras insoportable tant cagada que ets". Si m'havia de fer una analítica i ho passava molt malament.
Doncs va ser quedar-me embarassada i tot va canviar, la veritat es que no vaig pensar gaire en el part, en la recta final si que pensava una mica més, però estava sorprenentment tranquila, la gent que em coneix es sorprenia molt.
I el dia del part, vaig anar 5 cops a urgències amb contracciones fortes, com que no dilatava m'enviaven cap a casa, i només puc dir que en el moment que em van dir per fi " estas de part, cap a quirofan", vaig fer el somriure més gran de la meva vida.
El part no va ser fàcil, però jo tinc un record boníssim, per mi va ser sens dubte el millor de tot l'embaras, no ho hauria dit mai que pensaria així, però van ser unes hores molt maques. Al sortir de quirofan el meu marit deia "mai més, ho he passat fatal veient com paties" i jo en canvi deia "quan repetim?", jeje!
I quan tens el teu fill/a a sobre.....IMPRESIONANT, de veritat no tinguis por que ser mare és la millor experiència del mon.

[pilareta]

Suposo que totes les embarassades hem tingut por al part en algun moment.
A mi em feia por al principi, com et passa a tu. Després ja no hi penses, almenys jo, i vaig disfrutar molt de l'embaràs. Les últimes setmanes no vaig tenir por, però si mooooolts nervis.
Una amiga meva va parir 15 dies abans que jo i va estar-hi 13 hores. Encara em vaig posar més nerviosa però si et serveix de consòl, el meu part va ser rapidíssim i va anar la mar de bé (3 horetes). Cada cas és diferent, no et deixis influenciar pel que t'explica la gent.

[a_fer]

Hola Grainne,

jo crec que no t'ajudaré massa, però mira, jo ja sóc mare d'una nena de més de dos anys i ara ho tornaré a ser, i encara tinc por al part!!!

Segurament és perquè encara no hi he passat. Jo havia tingut por al part de sempre, de fet el que em feia por de ser mare no era ser mare sinó parir. I a l'hora de la veritat, em van fer una cessària programada, així que encara no he passat pel part!

I si vols que et digui la veritat, tot i la por que em feia, després em va saber molt greu no haver pogut parir. Em feia por, sí, però volia tenir l'experiència de la maternitat completa, i això inclou parir.

Ara tinc una altra oportunitat per parir, i torno a estar tan cagada com la primera vegada, fins i tot diria que més, perquè ara tinc la cicatriu de la cessària i això em fa respecte. Però tot i així, prefereixo parir per saber què és.

Així que ànims, jo crec que les que som porugues amb això ho som sempre, però segur que quan t'hi trobes ho passes de la millor manera possible,i després la recompensa és enorme!!

[NyiNyi]

Bones Grainne,

A mi tb em va passar i crec que es normal, i més si tens persones al costat que no han tingut gaire bon part.

Jo al principi (i no tan al principi) també estava cagada! em feia molta por, no m'hi veia parint..
El que m'ha anat molt bé es llegir sobre el part, parlar amb amigues que han tingut criatures, les xerrades amb la llevadora a les classes de pre-part a la piscina i el que més m'ha ajudat és el temps, com més s'acosta més ganes tinc de veure-la!

Podrà anar més bé o més malament, però hem de ser positives i pensar que tot anirà perfecte! vagi com vagi, segur que serà un dia molt especial, veurem per primer el nostre fill!

[xulleta30]

Grainne, jo també penso que no sé si podré aguantar els dolors del part o les molèsties de l'embaràs, quan ho estigui, però carai!!!! Totes les dones que han sigut mares diuen que és el millor del món i la senyal és que si fos tan terrible ningú repetiria, així que molts ànims, molta energia i endavant!!!!!!!!

[musica]

Hola noies! No se si es normal però tinc una fòbia al part...
Tinc moltíssimes ganes de ser mare però no puc deixar de pensar en el part, sobretot després de que una noia que conec va tenir un hemorràgia i va estar 15 dies a l'UCI.
Nomes estic de 5 setmanes... no se que passara quant estigui de 7 messos... Suposo que avui en dia es difícil que la mare pugui morir en el part desprès de totes les revisions que et fan. Estic ben espantada!! Tot i que molt feliç!!

Grainne, fa 2 anys estava com tu...embarassada de poc i amb tantes pors!!! a mesura que el part es va anar apropant, encara vaig tenir més fòbia i angoixa. Tant que vaig obrir aquest post: viewtopic.php?f=12&t=16353
Realment estava molt espantada i a casa també hi ha hagut casos com el de la noia que coneixes. Però saps què? ara que estàs embarassada molta gent t'explicarà les mil i una desgràcies que coneixen...tothom explica els casos xungos. I els parts amb èxit són la gran majoria, però ningú te'ls explica perquè no són notícia..... Tranquil·la! ara estàs embarassada, no hi ha volta enrera, i és una etapa fantàstica i meravellosa. Gaudeix-la al màxim! no en treuràs res de patir...Tot anirà bé!

[Yaiza202]

Musica tens moltissima raó, la gent es aixi a mi inclus quan sortia a passejar amb la gran em paraba alguna dona per explicarme coses terribles, dels seus parts o de gent que coneixien (i aixo sense coneixem de res), la gent es podria estalviar tot aixo, perque al final totes tenim els nostres bebes als nostres braços, i lo demes passa a un segon planol.
Lo millor es estar lo mes tranquila possible, jo dintre de tot lo dolent que he passat n'estic molt contenta, al final ha valgut la pena i aqui estem repetint per tercer cop. Pero vamos aquestes pors son totalment normals.

[xulleta30]

Musica tens moltissima raó, la gent es aixi a mi inclus quan sortia a passejar amb la gran em paraba alguna dona per explicarme coses terribles, dels seus parts o de gent que coneixien (i aixo sense coneixem de res), la gent es podria estalviar tot aixo, perque al final totes tenim els nostres bebes als nostres braços, i lo demes passa a un segon planol.
Lo millor es estar lo mes tranquila possible, jo dintre de tot lo dolent que he passat n'estic molt contenta, al final ha valgut la pena i aqui estem repetint per tercer cop. Pero vamos aquestes pors son totalment normals.

I per tercer cop, que no és poca cosa!!!!!!

[Bryckley]

Bones!!

M'ha agradat moltíssim poder llegir aquest fil de conversa.
Estic de gairebé 17 setmanes i aquest tema ha estat la meva creu tot aquest temps.

Em fa molta vergonya confessar que, al principi de l'embaràs vaig arribar a tenir atacs d'angoixa per culpa del pànic al part i vaig arribar a pensar en abortar (tot i ser una criatura desitjada i buscada durant un any). Em va costar molt poder obrir-me amb el meu home i explicar-li el perquè no estava gaudint d'aquell moment igual que ell. La meva mare em va ajudar molt en fer-me veure que no era l'única persona en el món que havia passat por i que ella, en el seu moment, també havia tingut pors i dubtes.

La veritat és que ara, gairebé a l'equador de l'embaràs, encara tinc por (tot i que no als nivells tant deshorbitats del principi) però no us negaré que el tema em rondi pel cap més d'un dia... Sí que és veritat que ara que comença a despuntar la panxulina i que començo a notar "bombolletes" a la panxa, aquestes pors van perdent terreny i guanyen les ganes de veure al meu petit/a.


Espero poder ser forta, tot i que algun cop penso que em plantaré allà al mig i els amanaçaré que em facin la cesàrea...

De nou, moltes gràcies per explicar les vostres experiències ja que entre totes ens podem ajudar a afrontar les pors d'aquesta etapa tant bonica però desconeguda! ;)