Què penseu de la Soraya Saénz de Santamaria??

[cullareta]

Deixant de banda les afinitats polítiques de cadascuna.... què penseu de la Soraya S. de Santamaria que als 9 dies d'haver parit ja estava celebrant la victòria del seu partit polític?? I que a més serà ara la responsable del traspàs de poders d'un govern a l'altre lo qual segurament la mantindrà bastant separada del seu fill.... Em fa una pena quan penso en aquest bebé!!

[Xana]

Doncs el mateix que penso de la Carme Chacón.... pobres criatures, espero que com a mínim tinguin uns pares com deu mana, perque les mares.... En fi.

[wellis]

Es el fomut del tema...o tries la via de ser mare o la via professional...

[Xana]

[quoteEs el fomut del tema...o tries la via de ser mare o la via professional...
][/quote]

Home no... hi ha un temps per tot. I si has decidit ser mare, al menys durant uns mesos, quan la criatura et NECESSITA a tu, aquesta hauria de ser la teva prioritat. I si a la feina (sigui la que sigui) no els hi va bé, doncs que s'hi posin fulles.

Però tenir una criatura per immediatament deixar-la a càrrec d'uns altres sense necessitat... doncs a mi em sembla d'un egoisme insuportable. Però es clar, aquesta és la meva opinió, i imagino que n'hi haurà de tots colors...

[Alehop]

Es el fomut del tema...o tries la via de ser mare o la via professional...

Hi estic totalment d'acord. En el cas d'aquesta senyora (que no crec que treballi per necessitat) especialment. Trobo que és un pèsim exemple i que el missatge que dona és "jo ja he fet la meva feina, que és parir, i ara em dedico a ser una executiva agressiva"

Ojo, que també hi ha moltíssimes mares autònomes (i moltes de no autònomes també) que han de fer el mateix que ha fet aquesta senyora, però PER NECESSITAT.

Jo crec en la maternitat responsable...i trobo que la d'aquesta senyora no ho és. Això sí...cada mare viu la maternitat com millor li sembla, i la compagina amb la seva vida com millor li sembla...però ja que preguntaveu l'opinió...jo us la dono.

[Lau]

Jo crec, que en el cas d'aquesta noia, que "se suposa" que treballa pel bé del païs, se la criticaria tan si fa una cosa com l'altra... si li donen algun ministeri i es queda a casa amb el nen, més d'un segurament també la criticaria.

I clar, el poder és molt llaminer i ella en aquest moment, o agafa el tren del poder ara, o el perd per sempre... imaigno que no deu poder-se estar a casa 4 mesos i després dir... va! ara ja em podeu donar el ministeri... perquè ja el tindrà un altre.

No sé... segurament no va ser un fill buscat... sino, imagino que s'hagués assegurat que pels volts d'unes eleccions no li toqués parir, no?

Lau.

[Sandie74]

Jo crec que vol donar l´imatge de superwoman que tant ens perjudica a la majoria de dones que treballem i som o serem mares. El missatge que dona és el de: "veieu?, he treballat fins l´ultim dia i com qui diu amb els punts posats ja estic al peu del canó". I les que estem de baixa per embaràs de risc, les que volem apurar del tot la nostra baixa maternal, etc...quedem com unes pàmfiles davant de segons quins ulls, ulls d´empresari/a bàsicament....

Pel que fa al comentari de la Lau de si no era un fill buscat pq ja s´hagués assegurat de no parir per les eleccions, no sé, potser sí que no ho era, però quan comences a buscar mai saps quàn t´hi quedaràs. Així que és difícil programar-ho i les parelles que aconsegueixen parir quàn els va bé per motius x crec que és per casualitat...

[wellis]

Cachis, he escrit tan ràpid l'anterior post que no sé si se m'ha entès....

Em referia que, per desgracia , en aquest pais es molt complicat, vaja quasi impossible, compatibilitzar una bona carrera professional amb el fet de ser mare.

Quantes dones som les que acabem una carrera universitaria, continuem formant-nos dia rere dia i, quan vas a una entrevista de feina per un lloc de responsabilitat ...la segona cosa que et pregunten es si tens fills o tens previst tenir-ne en un futur proper......

..espero ara s'entengui millor...

[wellis]

[quoteEs el fomut del tema...o tries la via de ser mare o la via professional...
]

Home no... hi ha un temps per tot. I si has decidit ser mare, al menys durant uns mesos, quan la criatura et NECESSITA a tu, aquesta hauria de ser la teva prioritat. I si a la feina (sigui la que sigui) no els hi va bé, doncs que s'hi posin fulles.

Però tenir una criatura per immediatament deixar-la a càrrec d'uns altres sense necessitat... doncs a mi em sembla d'un egoisme insuportable. Però es clar, aquesta és la meva opinió, i imagino que n'hi haurà de tots colors...[/quote]

Xana, per desgracia NO es tan facil i no els pots dir que si no els agrada als jefes s'hi posin fulles......no està el horno pa bollos que diuen....i cada cop et posen mes pegues , especialment si tens un lloc amb una mica de responsabilitat....ja saps ..amb l'excusa de la crisi s'estan aprofitant pero be !

[Yaiza202]

Pues jo ho veig perfectament, i no es l'unica que ho fa, coneixo molta gent que ha tingut que fer això, ja sigui per necessitat o per altres coses. Penso que ser mare no vol dir renunciar a la feina, cadascun te una prioritats a la vida, i si soc de la opinio de no separarse del bebe, pero cadascun escolleix el que te que fer.
No es una superwoman, una superwoman, es la que te que criar als seus fills, treballa, i te que treure la casa endevant. A ella no li faltaran diners.....ni molt menys....pero segurament el seu bebe sera molt i molt feliç si es criat en un bon ambient. Cada mare es diferent.
Jo personalment em va costar separarme de la gran als dos mesos de neixer pero era una necessitat, sino no podiem ni menjar, amb la segona per sort vaig tornar als 6mesos a la feina i ara amb el tercer, desde el primer dia estare a la feina, pero com es botiga propia el bebe estara amb nosaltres a cada moment.

Petonetsssss

[entrerius]

tots s'omplen la boca amb el tema de la conciliació, la llei d'igualtat i tota la pesca i a l'hora de la veritat s'han d'aguantar les criatures....

Fins que la maternitat no estigui valorada com a quelcom necessari i "econòmicament" rendible sempre serà la segona de les dues opcions.
Si realment donessin valor monetari al que representa alletar, cuidar, educar, mantenir la higiene corporal, tenir al dia la intendència, portar-lo al metge, donar emocionalment el que necessita el nadó, portar a la llar, tornar-lo a recollir, fer el dinar, crear hàbits alimentaris, donar amor...... segurament la maternitat canviaria de perspectiva, ja que econòmicament seria un negoci rendible, però com que tot això no consta en cap comptabilitat doncs és invisible a la resta del món.

[Mara17]

No sé... segurament no va ser un fill buscat... sino, imagino que s'hagués assegurat que pels volts d'unes eleccions no li toqués parir, no?

Tant de bo fos tan fàcil de predir, però malauradament la gent no s'embarassa quan vol.

[Penny]

Recordeu que el ZP va avançar les eleccions... potser ella ja estava embarassada quan es va saber que serien el 20N.

Em fa moltíssima llàstima aquest nen... si només té 10 dies de vida!!! pobrissó...

[dym]

Hola!

Jo vaig flipar quan la vaig veure botant.. que voleu que us digui... vale que es un puntal del PP, pero no la veig donant.li el pit al nen en mig d'una reunio!!!

Jo estic amb la Penny, que te 10 dies!!!! coi, crec que podria haver esperat un mes, no??? La Chacon va fer 6 setmanes, crec...

[Ninetaa]

Jo el que sé es que mentres aquesta peña ens faci quedar a la resta de mares com unes 'vagues' que no es volen reincorporar a la feina, ja ens podem anar oblidant de les millores en els permisos de maternitat i paternitat,.... elles que tenen pasta i medis per a que els hi cuidin els fills, sense fer reduccions, ni compactacions, ni baixes, que tenen fills com qui l'operen de l'apendix (amb una setmaneta a casa ja n¡hi ha prou) l'unic que fan es tirar pedres contra la teulada de les demandes socials de les dones treballadores que sí volen i necessiten un temps lógic per estar amb els seus fills i cobrir les seves necessitats... que es que la maternitat no es una ocupació prou digna? sembla que se n'amaguin, he estat mare, pero tranquils que no passa res eh,, jo encolomo la criatura que per aixó tinc pasta, i continuo la meva vida com si res, tranquils que ni notareu que he tingut un bebé.... no sé, jo no ho trobo bé....

[lesantes]

El que no entenc és el fet que si per la resta de les mares mortals és d'obligat compliment fer 6 setmanes de baixa maternal (abans ningú et pot donar l'alta) perquè ella si que està treballant....

[Raqueleta]

I per què estem donant per fet que està treballant? Perquè com a mínim jo no ho sé. Bé podria ser que estigués de baixa, que com bé diu la Lesantes és obligada fins a 6 setmanes després de parir, i hagi anat a un acte polític, no? Jo estant de baixa maternal vaig anar al dinar de Nadal de la feina, amb la nena, això sí.
La imatge de veure-la al balcó ni em va agradar ni em va molestar, sí que li vaig dir al meu marit que era una pena que hagués deixat la criatura a casa. La noia aquella no em cau massa bé però reconec que m'hagués agradat veure-la al balcó, amb el fill a un fular i donant el pit en públic

[Vesnà]

Jo no tinc fills, encara, o sigui que només m’ho puc mirar des de fora, però tampoc no veig tan greu que la “pepera” estigués celebrant la seva victòria electoral. Si una mare no es pot separar unes hores del seu fill, ja podem plegar!
Jo no crec que l’abandoni... Ella pot ser el cap visible, però deu tenir un exèrcit de funcionaris que li fan la feina mentre està de baixa. I si vol treballar, que treballi. Una mare feliç i realitzada, amb objectius i inquietuds, és el millor que pot tenir un fill. Ella sabrà com s’organitza per poder-ho compaginar tot.
A més, que hagi parit per les eleccions, no vol dir que no sigui buscat! Dir “el novembre no em va bé parir perquè el nen em faria nosa” no seria més egoista? I com si triar-s’ho fos tan fàcil!! Jo no vull renunciar a la feina, i hi ha mesos que m’aniria més bé que altres parir, però no estic com per anar triant...
Jo sóc autònoma i quan tingui un fill (a veure si és aviat, homeià!!) hauré de començar a treballar de seguida. Sí, podria cobrar la baixa, però no em puc permetre perdre clients. Entre el meu home, jo i la llar d’infants, ens en sortirem!!

Al meu voltant hi ha exemples de tota mena, mares que treballen de seguida i mares que no treballen fins al cap d'un any. Personalment, jo em veig més amb les primeres (per caràcter, també). Però cadascú ha de saber què pot i vol fer.

Ara, una cosa no treu l'altra:

Per cert, què li passa a la Sánchez-Camacho?

[Lau]

No sé... segurament no va ser un fill buscat... sino, imagino que s'hagués assegurat que pels volts d'unes eleccions no li toqués parir, no?

Tant de bo fos tan fàcil de predir, però malauradament la gent no s'embarassa quan vol.

Ei, que potser se m'ha malentès... ja sé que la gent no s'embarassa quan vol... i potser parlo per desconeixènça ja que jo he escollit la via adoptiva per ser mare i no sé què és buscar un embaràs, però si la vida professional d'aquesta senyora és tan important per ella (com així s'està veient) el lògic és que si fa temps qeu busques (suposant que fés temps que busca) ... i veus que els mesos proxims et coincidiran en un part en una epoca que no et convé, deus poder posar medis per no quedar-te no?

Lau.

[Julyet]

Doncs deixant de banda les afinitats polítiques (que costa...) i tenint clar que, per descomptat, prenguem les decisions que prenguem les mares mai plourà al gust de tothom, penso que la prioritat número 1 és el bebè, i més si té pocs dies... No penso que una separació per motius laborals sigui beneficiosa ni per una mare ni per un nadó (i de fet tret de temes de salut molt greus no se m'acudeix cap altre).
I a part del que jo pensi, hi ha prous evidències que recolzen aquesta postura. A part que totes les que hem tingut un fill (i m'atreviria a dir que si és adoptat també) hem viscut aquell "enamorament" que et fa duríssim separar-te'n...

I ara aquí sí que és un tema totalment personal, però jo penso que hem de lluitar per una conciliació real, i les persones que es dediquen a la política (dones i homes) haurien de donar exemple, no per separar-se més de la seva família sinó per mostrar i perseguir vies que ens permetin una vida personal i laboral "digna".

Vesnà, quan siguis mare en tornem a parlar... jo també m'havia imaginat moltes vegades com seria la meva vida professional un cop fos mare (embarassada i tot) i t'asseguro que no s'assembla gaire... ;). Una altra cosa és el que se'ns permet o no fer i el que ens veiem a decidir sense gaires alternatives... però quan tenim opcions... la cosa canvia.