comencem el deslletament nocturn!!!

[Julyet]

Molt bé!!! Me n'alegro molt que hagi estat tot tan natural. A mi em va passar que ho havia intentat en altres moments però no estava preparada (ni ella ni el papa i la mama crec...) i no funcionava. En el moment que vam poder "parlar" la cosa va funcionar molt bé.

Moltes felicitats per l'Elna, que s'està fent molt gran!! (els papis han tingut molta paciència i també s'ho mereixen, eh??).

[Tara]

Molt bé,Elna i Lupita!!

Sembla tan sencill! Però en aquests moments no crec que ens anés bé l´intent amb el Quim,el veig molt enganxat ( o potser sóc jo la que està enganxada),però somio en el dia que puguem dormir una nit sencera,i la teve experìència segur que ens ajuda.De moment .

[lupitafriend]

portem 2 nits seguides tara!!!!
soc molt feliç porque no hem deixat la lactancia pero puc dormir mes comode!

[ninoneta]

Enhorabona!!!!!!

[gege]

MOlt bé per les dues!!!!!!

Això s'ha de celebrar no??? jajaja

[Nuri g]

Felicitats lupitafriend!!!

Gràcies per explicar la teva experiència. Més endavant, quan en Pau estigui preparat ho provaré. Falten molts mesos, però un dia ens començarà a entendre i llavors tot, no només les nits, seràn més fàcils.

[Helia]

Ostres lupita, no saps com m'ha animat llegir la teva experiència (i la de les altres que també ho heu fet).
Jo encara ho veig difícil, la meva filla és tossuda com una mula, i em munta uns ciris... ara batallem perquè no em remeni l'altre mugró toooooooooooota la nit!!
Per temes de salut, em convé dormir una mica més del que ho faig ara, i una mica més seguit (normalment no dormo més de 2 hores seguides...), i veure que es poden deslletar a la nit sense que sigui traumàtic, doncs potser m'anima a provar el deslletament nocturn...
Si el meu cos va aguantant, esperaré encara algun mes més... però si el meu cos diu prou, ho provaré...

[MARUXA]

Hola!!!
Doncs jo també puc dir que, crec, que hem aconseguit asolir el deslletament nocturn!!, i el millor de tot, no ha suposat cap trauma, ni plors ni enrabiades!! estic molt contenta!! Aquesta ha estat la quarta nit que no fem teta durant la nit i mooolt bé, això sí, es segueix despertant de 3 a 5 vegades... El punyetero diu tot cantant "maaaamaaaa estic aquíiiii, al bressoooool" i jo vaig a la seva habitació, l´agafo en braços i es torna a adormir, però no demana la teta, només alguna vegada diu "mama, puc tocar?" amb veueta angelical, així que el deixo fer. Només reclama teta quan es desperta pel matí, pero li explico que ja només fem teta a la migdiada i avans d´anar a dormir i es queda conforme (encara que de vegades diu, "anem a fer una migdiada" jajajaa!, és tremendo!).
Per cert,que un dels dies fins i tot es va adormir sense la teta a la boca! varem fer teta,les dues i després em va demanar "mama, el conte de la caputxeta", així que el vaig posar al bressol i li vaig explicar el conte de la caputxeta, i es va quedar fregit!!. hi han hagut dies que li he explicat fins a 4 cops sense èxit... Seguirem experimentant a veure si aconsegueixo que vagi agafant la son sense la teta
En fi, gràcies a totes per les vostres comentaris, sobretot a tú Lupita, gràcies i la meva enhorabona novament per haver-ho aconseguit finalment

PD. Edito per dir que el primer dia de deslletament nocturn, durant el dia li vaig anar menjant la olla amb el tema, repetint "again and again" aquesta nit ja no farem teta durant la nit, com que ja ets tan gran i ja vas amb la teva moto (una de plàstic ja saveu) i ja no vas amb el tricicle, haurem d´anar deixant de fer teta poquet a poquet" etc. etc. i així tot el dia. Es feia uan mica el boig, però de tant en tant li demanava si ho entenia, que les tetas de la mama havien de descansar durant la nit i deia que sí... Ànims a totes les que os hi volgueu posar!

[lupitafriend]

Ostres lupita, no saps com m'ha animat llegir la teva experiència (i la de les altres que també ho heu fet).
Jo encara ho veig difícil, la meva filla és tossuda com una mula, i em munta uns ciris... ara batallem perquè no em remeni l'altre mugró toooooooooooota la nit!!
Per temes de salut, em convé dormir una mica més del que ho faig ara, i una mica més seguit (normalment no dormo més de 2 hores seguides...), i veure que es poden deslletar a la nit sense que sigui traumàtic, doncs potser m'anima a provar el deslletament nocturn...
Si el meu cos va aguantant, esperaré encara algun mes més... però si el meu cos diu prou, ho provaré...

hola helia!
doncs justament jo ho vaig fer per temes de salut i la veritat es q entre aixo i un suplement vitaminic m'hi estic notant molt!!
es continua despertant a la nit, tot i q no tant, pero es un momentet de tornar-la al seu llit i li dius quatre paraules i quatre mimitos i es clapa de seguida, amb la diferencia q jo no agafo males postures al donar-li el pit.
sovint per adormir-la tampoc em fa falta el pit i s'adorm cantant-li cançons o fent-li manaygues al llit.
molts anims facis el q facis i no et sentis malament, jo m'hi sentia i despres de l'experiencia positiva tot va molt millor!

[lupitafriend]

MARUIXA: gracies a tu per explicar la teva experiencia, aixi entre totes animarem a les mames que es troben en aquesta situació!

doncs l'elna fa el mateix, encara demana a "deshores" i li explico i es conforma, a vegades somica pero canviem "d'activitat" i ja se li passa. pero a vegades posa ben be tot el braç dins la samarreta!!! i a la nit a vegades m'ataca per dalt i per baix, pero li trec, li explico, li dic quatre paraules i ja s'adorm.
jo vaig estar fins aquesta setmana dient-li SEMPRE abans de posar-nos a fer teti q a la nit no n'hi hauria i si ho entenia.

[Julyet]

lupi, has fet escola!!

A mi l'Emma, que està deslletada del tot, també "em fot mà", però li fa al papa també :P.

Avui per la nit ha tingut un despertar una mica raro: s'ha posat a plorar molt i molt fort sense obrir els ulls, no sé si tindria un malson... en aquests moments la teta anava bé (a més està amb tos i la lleteta també era molt bona per això...). Però en fi, sabia que arribaria el dia que hauria de buscar-me la vida d'altres maneres :P.

Ànims a totes, bona nit!

[crissie]

Hola cuques!!!!!1
Us vaig llegint i M'encantaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

LUPITA i companyia!!!enhorabona per aquest deslletament nocturn!!!!BRAVOOOOO

Jo us volia demanar consell...com moltes sabeu (sempre coincidima post similars ) EL Xvai no dorm i segueix fent teta...i com també sabeu estic MOLT PRENYADA...però MOLT

La qüestió és que el Xavi passa moltissimes etapes (està en la etapa de les etapes ) i li hem de sumar que la meva panxa no ajuda gens ni mica....La Qüesti´´o é suq ell encara no parla quasi gens i la comunicació quan està enfadat es fa força dificil (quan està de bon rollo es fa entendre perfectament)...

JO ja no puc més...els pits em cauran a terra del dolor i noa aguanto més d'una hora dormida perquè tinc molt mal de caderes i pubis...i el Xvai està en l'etapa de "em torno a despertar cada maleïda hora i no vull dormir més" EM costa molt dopnar-li el pit de dia, doncs imagineu-vos de nit....peòr clar! estic a punt de parir i vindràn molts i molts canvis pel obre Xavi.
Em plantejo molt seriosament el deslletament nocturn, pe`ro també em plantejo que potser no és le moment no? `potser ho hauria d'haver fet abans... PE`ro quan em plantejo no fer-lo penso que em desbordaré a les nits amb el baby i amb el Xvai enganxats tota la nit a la teta....
Què farieu???

[Julyet]

crissie, tenia pendent d'explicar-t'ho... i al final se'm va passar. Tot és valorar els pros i contres i si els beneficis del deslletament compensen els sacrificis que hauràs de fer.
En el meu cas jo estic molt contenta d'haver-ho fet. Tu saps què fan sóc jo de la lactància, però amb l'embaràs no ho portava bé per tot això que dius (i encara no tenia "problemes de mobilitat").

El primer que vaig fer va ser de dia "dosificar", limitar a matí i vespre. Em va ser molt fàcil, ja que es distreia molt: si em demanava teta li oferia alguna altra cosa que li agradés, si estàvem fora de casa era mooooolt fàcil distreure-la (feia temps que casi ni me'n demanava).

Aleshores vaig començar a agobiar-me per les nits, per això que dius: molts despertars i vinga enganxada, i em va començar a fer una mica de mal. Ja ho havia intentat altres cops sense èxit... però la diferència amb aquest cop és que l'Emma ja seguia alguna conversa. Així que un dia (ja comptant amb el suport del seu pare) li vaig dir que després de prendre lleteta després de sopar no n'hi hauria més fins que no sortís el sol. Quan es va adormir al cap d'una estona es va despertar (com sempre... no et sé dir el temps) i li vaig dir si volia aigua, vinga a plorar...aleshores la vaig agafar, vam anar al balcó, vam veure que era de nit, que hi havia silenci (vale, era estiu..) i vam començar "recitar" què feien els seus "ídols" (cosinets i altres personatges coneguts): tots estaven dormint. Vam anar a la cuina a veure aigua, li vaig dir si volia algun nino, em va dir que sí... i al ficar-la al llit es va adormir. Això ho vam repetir en alguna altra ocasió, ens tornàvem amb el seu pare, alguna "recaiguda" vam tenir... però fent més o menys això no va costar.

Quan estava jo d'unes 16-20 setmanes (no me'n recordo exactament) cada cop em feia més mal: tenia menys llet, més sensibilitat i crec que ella al notar que sortia menys m'apretava molt fort (igual també se li anava "oblidant" com succionar) i ja no em venia gens de gust donar-li el pit. A més al treballar 2 o 3 matins jo no hi era (per tant no prenia pit pel matí), i per la nit li deia "què vols, cola cao o lleteta?". Moltes vegades volia colacao, i si volia lleteta quan estava enganxada, com que sortia poca cosa li deia "no vols colacao?" i em deia "sí". I s'acabó. Amb això em va deixar de demanar.

Ara li he explicat que a la Ivet li donarem lleteta, li ensenyo altres mares que li donen als seus bebés que són petits, i que ells no beuen ni colacao, ni orxata, ni mengen pizza, només lleteta, i a ella li fa gràcia aquesta conversa "a la Ivet li donarem xocolata?" "nooooooo", "li donarem petit suïs?" "nooooooo" què li donarem "pipa i lleteta".

També et dic que si al començar a intentar-ho hagués vist massa drama, no hagués seguit (com m'havia passat en altres ocasions), però tot és provar-ho.
Estratègies:

- Parlar molt o intentar trobar els recursos per fer-nos entendre. Ensenyar-li imatges que representin i que ell identifiqui...
- Donar alternatives. Si hagués dit "no hi ha lleteta i punt" penso que hagués costat molt. Per la nit també se m'ha oblidat dir-te que li deia si volia alguna cançó, si volia que li expliqués què fa la mama al cole, si volia que diguéssim "bona nit" als cosinets (que vol dir que diem nom per nom i els hi diem "bona nit", no et pensis que comencem a trucar...)
- Al meu voltant per sort hem tingut forces naixements en aquests últims mesos i m'ha servit per ensenyar-li "el que vindrà". L'Emma sembla que és una "mami en potència" i fa comentaris "com si fos adulta" quan veu bebitos: "oiiiiii, què guapo!!! petiiiiit!!!". I no sé si ha entès que el que hi ha a la panxa de la mama és això, però de vegades em ve i em diu que la "Ivet, petita, a dintre" i fa petons i "estima".

No sé si em deixo algo. Jo t'animo a que ho provis, i si no ho veus clar, doncs res, ho deixes (que seria el punt on ets ara). Canvis quan neixin els peques n'hi haurà a mansalva, però tots ens adaptarem i d'aquí uns anys ens en riurem de tot plegat, i ho explicarem com a anecdòtic.

Ànims en la recta final!! I ves explicant!!

[lupitafriend]

hola Crissie!

ja et queda poquet eh! enhorabona guapa!!!

el tema del deslletament... jo crec que una de les maximes de la lactancia perllongada es aguantar mentre tu i/o el petit estigueu a gust, no ha de ser una obligació. vaja, jo ho veig aixi i vaig actuar en conseqüencia. per tant, penso que si a les nits per tu la lactancia es mes un patiment que un gust, doncs provaria el deslletament nocturn.

ara m'he llegit a la julyet i la veritat es que res mes a afegir!!! molt be noia!
nomes que si n'estas convençuda jo aguantaria unes quantes nits encara que plores pq les primeres semre ploren, es normal pobrets... i ja saps, el nostre metode va ser que les "tetones dormien" i a hores d'ara encara els hi diu bona nit
ja ens explicaras ok!! aqui estem per desfogar-nos tb!!! ;)

i be, nosaltres seguim be! vam anar de finde fora i li vaig donar teti al llit, q ja eren les 7 del mati pero per aguantar-la al llit fins les 8 pq no estavem sols, i despres quan vam arribar a casa va estar 2 dies a la nit fatal, demanant-me, pero ara ja esta!
fins i tot hi ha dies en q fa teti al sofa pero no s'acaba de dormir i llavors anem al llit i ella s'adorm demanant cançons, un conte o simplement la ma
i per la migdiada igual, si som fora de casa s'adorm sentadeta a la falda balancejant-la, pero si som a casa es mes complicat, plora una mica pero ja es va acostumant.
petons!!!!

[Ponioleta]

Ostres Crissie, la veritat és que fa de mal recomanar
Per una banda, potser és veritat que hagués anat millor fer-ho una mica abans, perquè corres el risc de destetar-lo i que en poques setmanes tu pareixis i ell ho tingui tant recent que amb tots els canvis se't vulgui tornar a enganxar a la teta tota la nit (a part que és un canvi més sumat a tots els que vindran).
Però per altra banda, i per tot el que expliques de les vostres nits, potser sí que caldria fer-ho perquè sinó quan neixi el cigronet no sé com t'ho faràs amb els dos (bé, que segur que trobaràs la manera! però que déu ni do!!! ).

Jo ho provaria, seguint els consells que han explicat en aquest fil, a veure com ho accepta el Xavi. I si ho veus molt dur doncs ho deixes córrer.

Jo hi ha dies que el Bernat s'està molta estona mamant quan es desperta a la nit i no s'adorm (perquè quan mama es mou, es gira i fa de tot) que llavors el que faig és dir-li que ja ha fet molta teta i que la mama vol dormir i les tetes també i moltes vegades ho accepta super bé, s'estira i jo li faig carícies i s'adorm en 10 o 15 segons No m'ho hagués pensat mai però he vist que ho accepta bastant bé, pel que m'estic plantejant fer el destetament nocturn en breu (tenint en compte que el Bernat no té 19 mesos encara però en canvi xerra molt, pots tenir més o menys converses amb ell, li pots preguntar coses etc, vull dir que crec que està preparat per entendre que a la nit no hi ha teta). Ja us explicaré.

[crissie]

Noies! què faria sense vosaltres????
Ostres! no sabeu com m'ajuda que m'expliqueu totes aquestes coses....
Igualment...segueixo sens etenir-ho clar...Estic mooooooolt cansada i quan el Xavi es desperta 30 vegades, em resulta molt més fàcil treure la teta...Després em queixo, pe`ro més tard la torno a treure...

Ahir per exemple, havia decidit probar el deslletament nocturn:

A l'hora d'anara dormir, el vaig asseure al llit i li vaig explicar que s'adormiria mab la teta com sempre, però que si es despertava no li donaria, ja que les tetes tenia moooooolta soneta. Que quan sortís el sol i es despertéssin, li tornaria a doanr...
Pe`ro no...no vaig ser capaç...a primera vegada que es va despertar vam estar més de mitja hora barallant-nos...no atenia a raons, no volia que l'acaricies, ni que li cantés ni que li expliqués le "perquè"... Al final va acabaradormint-se d'esgotament i del "mecagoenlá" que va fotre son pare... i això és precisament el que vull evitar
La segona vegada anavame pel mateix camí, pe`ro jo estava tan esgotada que vaig acabar cedint...

En fi...tot son contradiccions...és molt complicat....

[Helia]

és que és complicat, eh? la meva quan he intentat no donar-li a la nit, s'emprenya tant que es desvetlla totalment, i llavors em diu que vol aigua, i llavors vol un nino, i llavors vol anar al menjador a jugar!! sí, a les 3 de la matinada!!! Hi va son pare, però clar... més fàcil és treure la meta i dir "ja ho intentarem demà"...

[Julyet]

crissie, jo ho havia provat altres vegades i no me'n vaig sortir. Pots esperar uns dies i tornar-ho a provar. Però jo penso que cal valorar què et farà anar més cansada...
Igualment per mi va ser imprescindible que m'ajudés la meva parella. En principi era ell qui "l'atenia", i si seguia plorant de vegades intervenia jo. Com et deia ens havíem llevat, havíem anat a la cuina, al balcó... ja sé que encara es desvetllarà més, però quan estan mig groguis no atenen a cap raó... i com més relaxats estan penso que és més fàcil.

Al llibre de la E. Pantley "Dormir sin Llorar" o algo així donen idees. Una que vaig "apuntar" però que no vaig arribar a fer era "fabricar" un conte on sortissin nens dormint o el que vols aconseguir (no recordo ben bé com anava, però jo ho vaig interpretar així). A mi em servia molt explicar-li què fan els altres... però ja et dic, primer li has d'abaixar "el subidón".

Ànims!!!

[lupitafriend]

crissie reina, nosaltres les primeres nits van ser aixi, rellegeix la primera nit, em va picar, es va picar, es rebolcva pel llit... a mi em sabia molt de greu pero ha acabt sent un be per les dues. jo intentava parlar.li fluixet, cantar, feia tot el q ella em demanava, q si ara aigua, q si ara no, q si tapa,m, que si no... en el nostre cas el papa es d'aquells q no li toquin la son i vam decidir q ell anes a dormir a una altra habitacio. i jo ho vaig fer en uns dies q tenia festa per si no podia dormir gaire.
pel q he vist, la reaccio del xavi aquesta nit ha estat la maeixa q la de l,elna.
has de decidir què vols fer tant per tu no allargar el tema com per ell saber què passara a la nit, tant si es alletar com si no. vaja, es la meva opinio segons la meva humil experiencia eh! tot son punts de vista!
nosaltres tb vam agafar de la julyet lo de recitar tothom qui dormia i va be!
molta sort i paciencia i bona nit!!!!

[nius]

Hola noies!
acabo de descobrir aquest post, és genial!

Lupita i maruixa, enhorabona! Julyet, a tu també pel seu moment

Crissie, entenc tot el que dius, mmmm... xungo.

Helia, parles de la teva filla o del meu fill? es cabreja taaaant quan no li donava teta.... ufff, i també volia anar al "padó" (=menjador) a judar. Quan li deia que no em picava, criadava, plorava, bramava... però ara ho tenim mig superat (i no sé massa com....)

Però llegint-vos i pensant en com dormim ara, doncs tampoc fem massa teta a la nit.
Com la Crissie, i la Julyet en el seu moment, jo no dormia: era teta constant, amb el cansament que suposava, etc. Al setembre (ell ja tenia 2 anys acabats de fer) li vam muntar una habitació amb un llit de nen gran. El va motivar molt. Però clar, l'adormia allà amb la teta, i a la nit hi anava, no tant sovint però també teta, etc.
Amb l'embaràs ben ràpidament la sensibilitat als pits va fer que em fes molta mania donar-li pit en segons quins moments (que no els triava ni ell, ni jo) però és q no ho podia suportar, era superior a mi.... i li deia que prou. Ell deuria flipar i no entendre res. I vaig decidir que contariem fins a 5 i aleshores ell es desenganxaria. No li volia treure el pit, però tampoc el volia tenir 20 minuts seguits. I així ho vam anar fent, escurçant les preses cada vegada més.
Ara, abans d'anar a dormir fem pit al sofà, i ell sap que després anem a rentar dents (per les càries que tenia, també ens van recomanar deixar el pit de nit) i després a dormir. Passejant amb el seu pare, o ens estirem ell i jo al seu llit. Encara li costa molt adormir-se sol, pot passar ben bé 1 hora i mitja (jo m'acabo adormint, també): mama abraça'm, mama tapa'm, nooo tapis, mira cap allà... en fi.
Encara hi ha dies que em demana pit a la nit (avui 1 vegada) i a vegades cola abraçar-lo, o explicar un conte, però altres no -com avui- i res, 2 segons. Aleshores s'enfada molt i em diu "marxaaaaaaaaaaaaaaaa, ves al teu llit" i ho faig. I s'adorm. Bé, com l'Elna i el Xavi, pel que dieu...
És a dir, que el nostre procés no ha estat ni pensat ni buscat literalment, que sí desitjat. I jo dormo més, ell també, i el seu pare li toca aixecar-se més, però ja tocava ;)

És que a ell li costa distreure's, si vol pit, vol pit. Així que durant el dia, si no puc desviar l'atenció, solen ser molt curtetes (hi ha moments, i moments, clar....)