El part a casa, un luxe?

[Ayrs]

Tinc una amiga llevadora resident que ha vist al seu hospital traslladar alguna Mare a la UCI d'un altre centre per suposada negligencia, i l'hospital on paria desentrendre's i no fer res per saber exactament que havia passat. I la mateixa actitut amb nadons nascuts morts. A centres publics d'aqui.
Això no surt a les noticies!!!

[minsa]

Hola a totes,

Aquest post és molt interessant. Però m'he quedat de pedra amb aquesta notícia de la noia q va morir parint a casa. És mala sort!! Fot ràbia perquè això dóna peu a molts ignorants a criticar aquesta decisió i dir bajanades al respecte. He alucinat amb els comentaris que fa la gent.

Per cert, jo tb vaig dir el mateix que la Goga quan va morir aquell pilot...mira tu, és el que hi ha!

Crissie, noia, ànims! Potser de cara al tercer ja el tens convençut!! Et desitjo que tinguis un bon part a l'Hospital, que segur que si.

[Ayrs]

No coincideixo gens amb tu, Yaiza, en quant a que aquest esdeveniment Em faci preferir l'hospital i mes amb el que et va passar a la segona cesària. A les cesaries el risc de hemorragia es força major i l'index de cesaries es major a l'hospital... A mes una llevadora convenientment formada si veu l'hemorragia i sap com actuar.

Com es pot veure aquí http://www.dailymail.co.uk/health/artic ... -home.html No es la seva llevadora qui diu q podia ser una hemorragia sino una llevadora que ni hi era ni probablement coneix la dona.
Segurament li van dir que la dona havia mort i ella va dir això perque la principal causa de mort materna al part son les hemorragies.

A mes aquí he trovat una possible causa del que li podia haver passat http://tratado.uninet.edu/c020806.html punt 6.3 i cOm veieu hi ha coses que si et toquen es difícil que et salvis tot i estant a l'hospital.

[Ayrs]

http://laurarodellar.blogspot.com/2012/ ... a.html?m=1

[Ponioleta]

Goga, anava a penjar aquesta mateixa entrada!
Realment el Doctor Deixeus es mereix un grandiós "Et felicito fill!!". Per cert, a ma mare quan era adolescent (o més petita) en una revisió mèdica de l'escola o institut li van dir que no podria tenir fills perquè tenia les caderes molt estretes. En va tenir dos i els dos vaginalment Ara, això devia ser als anys 60, que gairebé 50 anys després es segueixin dient les mateixes tonteries....


Sobre el tema de la notícia, la veritat és que cal informació per saber què va passar realment, En tot cas, si hi ha una hermorràgia post-part (menys probable a casa perquè no es fa servir tot l'instrumental i fàrmacs que normalment les provoquen) una llevadora experimentada sap com actuar mentre et porten a l'hospital o es truca una ambulància.
A més, la taxa de mort de parts a casa i parts a l'hospital és la mateixa. I les pràctiques mèdiques que es duen a terme en els hospitals (a vegades necessàries i a vegades no) també tenen riscos i efectes secundaris, que per desgràcia a vegades poden acabar amb la mort de la mare o de la criatura, però no es publicarà cap notícia als diaris.

[Ponioleta]

Hola boniques.
us penjo una entrada del blog de "El Parto es Nuestro" comentant el tractament que han fet els mitjans de comunicació d'aquesta notícia

http://blogelpartoesnuestro.com/2012/02 ... e-materna/

[CaputxetaVermella]

Medis de des- informació.

[Helia]

Ostres, quin fil més interessant!! No havia vist aquest post!!

M'estranyava que no s'hagués parlat del tema de la Caroline Lovell al SP, i ara ja ho he trobat. Estic de 13 setmanes i tot just he començat a insinuar a la família que vull un part respectat... de fet, que vull parir, en definitiva (l'Èlia va néixer per cessària urgent)...
Doncs ja m'han començat a bombardejar amb la notícia de la mort d'aquesta pobra dona, i no us podeu imaginar la ràbia que em fa... ràbia que es manipulin les notícies d'aquesta manera, que la gent només escolti els que els interessa, i que tinguin el morro d'intentar-te fer agafar por... si tens por tu, te la gestiones tu, la teva por, a mi deixeu-me estar!!
M'han agradat molt les reflexions que heu fet, sobretot el paral·lisme amb en Simoncelli...

Per últim, dir que a mi, tenint en compte els meus antecedents de cessària prèvia, encara que sembli al revés, em fa més por un part hospitalari, on sé que d'entrada em posaran monitorització contínua i no em deixaran passar de 24 hores, i em faran una episio de cavall per poder posar ventoses o fòrceps per tal que "no pateixi massa a l'expulsiu", que no pas un part a casa... I no em plantejo un part a casa perquè tinc 40 minuts fins a l'hospital, però sí em plantejo parir en una casa de parts, a 10 minuts de l'hospital.

Goga, preciós el poema!

[Ponioleta]

Helia, jo no ho vaig dir a la família que pariria a casa. Els ho vaig explicar quan el Bernat ja havia nascut. No sé si és la millor opció, però no tenia ganes d'anar sentint comentaris al respecte durant tot l'embaràs.


Per cert, a Itàlia (tinc una amiga que va parir allà) hi ha cases de parts annexes als hospitals. És a dir, són públiques, estan paret per paret amb un hospital, i són cases de parts amb llevadores, amb espais comuns com cuina i habitacions per fer tot el procés de part i parir, amb pilotes, banyeres, cadires per parir etc. Fins i tot en el cas de la meva amiga que al final va haver d'anar a l'hospital, un cop va haver parit, la van tornar a posar en una habitació d'aquestes de la casa de part on es va estar 2 o 3 dies. I a més ella va tenir una mica de problemes amb la lactància i les llevadores d'allà estaven molt ben formades i la van ajudar moltíssim Per exemple a Florència n'hi ha dues, que no és excessiu i existeix la possibilitat de que no tinguis "plaça" però no està mal, no???
A mi m'agrada la idea de parir a casa, i que un cop parida ja estiguis a casa amb el teu bebito, però si hi haguessin cases de parts així (públiques!!!) hi aniria encantada

[minsa]

Merci Goga, quin poema més bonic!
I la carta de l'alba Padró m'ha encantat. No sé per què però aquest el Dexeus sempre m'ha caigut com malament...i més després de veure'l al programa de l'Om.
Ponioleta, em sembla molt bona idea la de no dir a ningú la teva decisió de parir a casa. És la millor opció per no haver de sentir segons què. Però després, quan els ho vas dir, com van reaccionar? perquè també devien estar contents...jo no m'imagino la reacció dels meus sogres, la veritat.. si quan vem tenir la segona filla, de la qual no vem saber el sexe fins q va néixer, i ja es van posar histèrics i es pensaven que sí que ho sabíem però q els hi ho amagàvem...

[Ponioleta]

Minsa, en el meu cas, com que tenien el seu nét allà davant tota la resta era secundària i no van fer cap comentari (tot i que sé que els sembla fatal i ho troben una bogeria ). Però és que sinó, especialment ma mare, m'hauria estat donant la tabarra tot l'embaràs, i la veritat és que no tenia cap ganes de passar.me l'embaràs discutint amb la família.

[Helia]

Nono, a mi ja m'ha quedat clar. Si decideixo parir a la casa de parts, no ho diré pas a ningú!!

[nius]

Ponioleta, no sabia que havies parit a casa (un altre punt en "contra" d'aquesta societat: donem x suposat, jo inclosa, que es pareix a un hospital.... Quan realment hi ha mes opcions).
Admiro molt lo valentes que sou de parir a casa, personalment no em veig capaç, perque soc zero soferta al dolor, bé, altres questions.
Pero llegir-vos m'haajudat a decidir-me a buscar alternatives, un hospital humanitzat, on la persona sigui el primer. I be, que estic super motivada a fer un pla de part, i a gaudir-lo tant com pugui (qtampoc sera com els vostres casos, perque vull epidural), pero sobretot, mooolt conscient de tot.

Dilluns vam anar al gine, i li vaig comentar que volia pla de part, el que em movia i em motivava, iho va trobar be. Ara, la fraseva ser "el que esta clar es que heu de parir a l'hospital". No vaig dir mes, pq tampoc era el lloc, i el meu company tampoc ho enten aixi.

E definitiva, potser pot considerar-se un luxe, pero prefereixo pensar que es una opcio prou important que cal respectar.

[Ponioleta]

Nius, de fet en el meu cas vaig haver d'acabar anant en un hospital. Per mi vaig "parir" a casa ja que vaig estar parint a casa fins que ja sortia el cap del meu fill, però no acabava de sortir del tot i va caldre anar en un hospital on vaig fer 2 pujos i va néixer el Bernat (i em van fer una episiotomia "en vivo", i vaig patir comentaris despectius de l'anestesista, de la gine, no em van posar el fill al damunt en néixer, em van qüestionar, amenaçar, intentar espantar... ). En alguns fils del Sp hi he explicat el part...

Si l'entorn és adequat parir sense anestèsia no és tant dur com pot semblar. L'important és estar tranquil.la i segura (i això per algunes mares pot ser en un hospital i per altres a casa), estar ben acompanyada i tractada per professionals respectuosos. Mira, jo vaig estar unes 30 hores amb contraccions molt fortes, totes de ronyons, que feien mal (no diré que no) però les encares amb actitud positiva, són part del camí que et du al naixement del teu fill. En canvi, a l'hospital, entre bronques i comentaris despectius, estirada en una camilla sense poder-me moure, les 3 o 4 contraccions que vaig tenir van ser les que més mal em van fer, sentia que no podia més, que no les podia suportar (i potser n'havia suportat més de 300!!!). I a sobre quan em queixava em tractaven com si fos una nena petita i estigués fent "cuento"...

Espero que el proper fill el pugui "parir" sencer a casa

[pucpuc]

[quote]Part Vaginal Després de Cesària [/quote]

gracies crissie per la teva resposta

[sareti]

Hola,

Acabo de descobrir aquest post i m'ha agradat molt, jo sóc una altra "boja" que vull parir a casa, i de moment no ho sap ningú, a part de la llevadora i la metgesa que vindran, és clar!! he fet com diu la ponioleta per evitar comentaris i mals rotllos i quan estigui fet que em diguin el que vulguin!
El meu primer part va ser natural a l'hospital, però ens van tractar tant malament i ens vam haver de barallar tant que vam quedar esgotats i ara no volem tornar a passar pel mateix, les dones estem pensades per parir i si ens deixem portar el nostre cos ho fa tot sol, i davant del dubte per això faig venir a la llevadora i la metgessa que hi entenen per si hi ha cap complicació.
Respecte a la notícia de la dona australiana, a mi també em fa molestar molt com se n'ha parlat, i si algú em diu alguna cosa al respecte els diré que moren més dones parint a l'hospital que no pas parint a casa, però la diferència és que les que pareixen a l'hospital no surten a les notícies.... és així de triest i de senzill.
Fins aviat

[Julyet]

Goga, com ja saps a mi em van posar epidural. Quan me l'oferien jo sempre responia "puc aguantar, què em recomaneu?" i em van animar a aguantar (en un part que ja anava medicalitzat) fins a una hora abans de tenir a l'Emma en braços (o sigui, plenament conscients que és una actuació que té els seus riscos).

I per això jo preferia mil cops més el dolor de les contraccions a les altres intervencions que poguessin esdevenir...

No sé, jo les contraccions les portava "bé" perquè a la que passaven uns segons tornava a estar bé. Sí que al final estava ja cansada i quan venia una altra era com "un altre cop???" (portava oxitocina) però quan passava era "ja està...".

Tinc un dubte: les que heu passat l'expulsiu sense epidural, com és el dolor al final del part? Jo no sé en quin moment de part em van posar l'epidural (vull dir que no sé quant dilatada estava, però dedueixo que deu ni do perquè tinc la sensació que al cap de molt poc de tenir-la ja vaig començar a empènyer).
Jo em veig capaç de soportar el dolor de tota la dilatació, però no us enganyaré, el final del part em fa por... Sé que cap bebè es queda dins per "por" de la mare a fer-se mal ni res... però hi ha qui em diu que l'expulsiu no es per tant i hi ha qui em diu que fa molt de mal, més que les contraccions més fortes de la dilatació.

Ah, Goga, un cop que vaig sentir "en directe" a la Inma Marcos i explicava les seves estadístiques de parts acabats a l'hospital va sortir un cas d'una mare que va demanar d'anar a l'hospital a que li posessin epidural. A mi això em va tranquil·litzar moltíssim, no sé per què... vaig pensar "encara que optis per parir a casa (que de moment no serà el meu cas) si et veus apurada, per què no marxar a l'hospital?". O sigui, que començar un part a casa i adaptar-te a les circumstàncies és possible, però estar a l'hospital, començar a passar-ho malament perquè et tracten com et tracten (segons qui et trobes...) i voler marxar... això sí que és impossible...

[minsa]

Ostres Julyet, pel que veig, jo crec q aguantaràs de sobres el parir sense epidural. Quan et toca?
Expliques el mateix que vaig sentir jo..o sigui, les contraccions fan mal però s'acaben. Per mi, quan acabava la contracció era tan gustós que em posava de bon humor i em carregava les piles per la propera...i així va ser fins al moment de l'expulsiu. Estàvem de bon humor i fent broma tot el procés de dilatació, cantàvem Antònia Font tot el rato, ens va donar per aquí, també miràvem videos de la nostra filla gran fent el burro...a mi em donava forces per no perdre la moral.
Ara bé, el moment de l'expulsiu per mi va ser força bestia, però curt, q no t'adones i ja has parit. El q em va passar és que la meva por era fer-me caca (així de clar) i no volia empènyer per no fer-me-la. Al final, la llevadora em va dir, nenaaa, va, q tothom fa caca al parir...i vaig relaxar-me. jejeje
El dolor del final és allò q diuen, el cercle de foc, i jo recordo que li vaig dir a la llevadora: això és molt fort!! i per uns instants em vaig atabalar i no sabia què fer...de repent, no sé pq, vaig començar a pensar en animals parint: cavalls, elefants, girafes...una cosa raríssima..jajaja ja em direu... Vaig inspirar-me en els animals i vaig parir. Així de clar. quin gust, tu! És una sensació molt bèstia.

I pel que diu la Goga, jo entenc que hi ha contraccions i contraccions. Les meves no eren de ronyons sinó que era un dolor de regla moooolt fort però suportable, sobretot pq jo anava molt convençuda i em concentrava molt. Suposo q si el dolor és de ronyons, no ho hagués aguantat. He patit còlic de ronyó i fot un mal de nassos.
El truquillo està en no tenir gens de por i anar amb el cap molt clar per concentrar-te durant el dolor. Sobretot, pensar q som dones i estem fetes per parir. Oi tant!
Ah, i una altra cosa, jo vaig llegir bastant sobre el tema: el web "el parto es nuestro" va bé per saber com va més o menys el procés d'un part i què et pots trobar...

T'animo molt i ja ens diràs!

Salut!

[minsa]

Pel que fa parir a casa, que és el tema del post, a mi em tira enrere el tema del calers..sinó, un tercer potser si q m'hi veuria en cor. Però com que no hi ha pasta, ni el tercer fill ni a casa, tu.

[sareti]

Hola de nou,

Goga, Jo no crec que sigui valenta ni res d'això, simplement és mentalitzar-te que tu pots fer-ho i ho fas i ja està, la majoria de dones del món pareixen sense anestèsia, i ho fan, és no tenir por i deixar-te portar.

Julyet, nosaltres fem venir a la llevadora a casa i la metgessa, però tenim claríssim que si es complica anem a l'hospital, per això hi són, i si tenim dubtes hi anirem, una cosa no és excloent de l'altre.
Pel que fa a l'expulsiu jo no te'n puc dir massa cosa, perquè estava del tot dilatada i la nena al quart pla quan em van fer anar a la sala de parts i em van començar a atabalar, que si jo no volia via, ni sonda, que si no em deixaven posar en la posició que jo volia, que la llum estava molt forta, hi va haver canvi de torn i tant aviat hi havia un ginecòleg com un altre.... un desastre i evidentment el part es va parar, quan els metges van estar a punt em van dir que la nena era petita que volien que sortís despressa i quan tingués una contracció que apretés molt fort. Però a mi no em venia ni una contracció ni res, i total allà amb els nervis de tothom pendent de mi em vaig posar a apretar sense tenir-ne ganes ni res, i amb dues apretades la nena va sortir! i no recordo que fes mal i res, es que no va costar gens, ella va pesar 2,400 Kg. Per mi l'expulsiu és "com fer caca"!!! m'havien posat anestèsia local i em van fer una mica d'episiotomia (un punt per dins) però perquè el metge era un estressat, que en realitat no hagués calgut.

Minsa, si que és car, a nosaltres ens costa 1700€, però ho hem valorat i hem pensat que preferim gastar-nos els diners en això que en una altra cosa, i ara mateix tenim els diners.