Com són els àpats amb els vostres peques?

[shila]

Hola noies,

escric aquest nou missatge, ja que vull saber com són les hores d'esmorzar, dinar, berenar i sopar a casa vostra. En concret em refereixo al tema comportament del nen sobretot, si hi oposa resistència, si s'ho menja tot, si us calen distraccions per que mengi, si el poseu a la trona, si li doneu objectes per tal de que es distregui... ja m'enteneu.

El tema és que cada cop que li toca menjar al meu peque, és un calvari per mi!!

El Nil té 14 mesos. Jo, per exemple, el poso a la trona amb la safata. Començo amb un conte i es distreu una miqueta. Començo amb les cullerades i a la segona ja ho rebutja. Buffff, aquí comença el meu calvari. Llavors, al cap de poc, es cansa del conte i el llença a terra... m'aparta el cap, es tomba, mira cap amunt, avall... sempre lluny de la cullera. Li dono una joguina nova, i torna a fer 2 culleradetes més. La meva teoria és 1 joguina nova=2 culleradetes. Per tant, i fent càlculs per sobre, us podeu imaginar com queda el terra del menjador al acabar de dinar!! I això quan no li dóna un cop a la cullera (sense voler) i s'empastifa les mans i el llibre, o les joguines...
A vegades acabo posant-li mig got d'aigua a la safata i que marranegi el que vulgui... si és que així s'acaba el menjar.
Això sí, acostuma a acabar-s'ho tot, el problema és que jo em poso feta una fera i moooooolt nerviosa i vull veure quins truquillos feu servir vosaltres... i si no, sabeu aquella dita que diu: "mal de muchos, consuelo de tontos"

Gràcies.

[tolinso]

nosaltres sempre hem menjat junts, o sigui que la Julia mai o gairebe mai ha fet un apat sola, sobretot a partir de l'any. A ella no li va agradar mai la tipica trona, aixi que en vam comprar una de viatge d'aquestes que s'enganxa a la taula, i aixi ella estava amb nosaltres a la taula, com una mes. A mes aixo, sempre que ella menjava, nosaltres tambe. Potser us anira be

i sobretot... el nostre truc ha estat no obligar-la mai ni insistir-li, i deixar-li provar tot. Si ja te 14 mesos probablement ja pot menjar trossets, i per tant pot ser molt mes divertit menjar del plat dels pares que no pas el seu propi menjar Nosaltres des dels 11-12 mesos sempre li hem posat un plat amb trossets de cosetes, i ella ha anat fent, nomes l'ajudavem si era algo de cullera (sopa, iogurt, etc), i ben aviat tb va aprendre a fer-ho sola.

Anims i no desespereu

[Charliemi]

Jo la veritat és que tinc sort, la Judit menja molt i molt bé, jo el dinar només li dono caps de setmana i festius, els altres dies ho fan els avis, però jo si algún cop li costa, acostuma a ser perquè té son, posem los aristogatos o la dama y el vagabundo perque li agrada veure "guaguas" y "miaus". Així es distreu i s'está quieteta... També funciona qualsevol cosa que no sigui una joguina seva (per exemple la meva cartera i deixar que ho tregui tot o un necesser o un estoig meu...) però ho hem fet en contades ocasions, no m'agrada gaire aquesta opció... i un conte de gossos que si li vas dient se'l pot mirar moooooolta estona.
El sopar com que es a trocets se'l menja pràcticament soleta amb els dits i aprenent amb la forquilla.
I l'esmorzar prenem els cereals en bibi perquè hem de marxar molt d'hora i és el que ens va millor. Després ja amb els avis menja alguna galeta o tros de pa...

[charito]

Preguntant al a pediatra i els llibres etc, tothom et recomana que si no vol menjar, no obligar-lo ni entrar en xantatges etc.

Si vol menjar endavant i el que vulgui, si escup, juga, llença el menjar, fora plat i fora de la trona i a jugar, que no passa res. Al cap d'una estona ho torno a provar i si te gana menja, si no doncs ja no insisteixo mes, es que no vol menjar.

Val a dir que no es fàcil perquè com a mare deixar el teu fill sense sopar es com un sacrilegi!!!!

Nosaltres tenim dies de tot, dies que sopa, dies que com avui ha fet tres cullerades, i anem fent, va be de pes i no m'obsessiono.

[soleilua]

Et recomano el llibre "El meu nen no menja" de Carlos Gonzélez perquè et quedis més tranquil·la...
Bàsicament diu que no els obliguis a menjar, que quan tinguin gana menjaran.

[nunus]

Jo també et recomano el llibre del Carlos Gonzalez. Jo me'l vaig llegir encara que el meu nen menjava molt bé, i trobo que tot és de molt sentit comú. Segur que t'ajuda.

Pel que fa al que seria l'atmosfera dels àpats, rutines, etc. també sempre hem procurat que els nens mengin acompanyats. Jo he acabat dinant a la una (o abans)i sopem tots junts cap a les 8...

Jo tinc claríssim que ni joguines, ni teles, ni res quan mengem. Digueu-me exagerada, però és que sempre he pensat que els àpats són per comunicar-nos. Amb la meva parella tampoc mai no acostumàvem a mirar la tele quan menjàvem, abans de tenir els nens. És que no m'agrada ni fer-los l'avió, haha, sóc una mica rar amb això. No m'agrada "forçar" el més mínim. Si no tenen gana, els ho ofereixo un parell de cops més i ho deixo estar.

El fet que el nen mengi acompanyat també ajuda a que no sigui ell el centre d'atenció. Això d'estar menjant mentre els altres et contemplen/vigilen penso que pot induir a jugar a fer-li perdre la paciència als altres.
El meu gran sempre ha menjat molt bé, però a vegades fa el tonto a casa dels meus sogres, on no hi ha manera que aconseguim menjar tots plegats. La meva sogra li fa menjar especial per a ell (que menja gairebé de tot) i sempre acaba menjant ell primer (amb el meu sogre al costat "controlant") i nosaltres després. No ho suporto!

No sé si t'he ajudat massa, però almenys m'he desfogat!

[tolinso]

totalment d'acord amb la NUNUS, la Julia menja molt mes quan mengem tots junts que no si per algun motiu ha de menjar ella sola, i ja no t'explico a casa la sogra tambe com que dinen a les 4 de la tarda i no hi ha manera que canviin ni que els matin... doncs clar, evidentment la Julia ha de dinar abans.... amb lo qual sola i a mes amb la abuela i la tia controlant, VENGA COME VENGA COME, NO TE GUSTA?? i aixi la nena menja 1 cigro i ja tanca boca

[charito]

Estic d'acord que mengen millor acompanyats! Jo no solc sopar amb ell perque espero al meu marit que arriba forca tard pero a vegades em poso un plat i coberts i em poso algo al plat i funciona.

[nunus]

També he de dir, però, que ara que el Guillem ja té aquests hàbits adquirits, ens trobem molts cops que el berenar ens coincideix amb el Llibre de la selva i el MIC, que són pràcticament les dues úniques coses que ell mira a la tele. Normalment berena mentre jo li dono el berenar al Marc, però em sap greu que s'ho perdi i molts cops li dic jo que vagi a berenar al menjador per poder-ho mirar. Però ho he començat a fer ara, que ja no em fa por que m'agafi el costum d'exigir-nos la tele o una joguina per a menjar.

[bertian]

Estic molt d'acord amb el què et comenten les companyes, jo també he llegit el llibre del Carlos González (tot i que la Berta sempre ha menjat bé) i em va agradar molt.

La Berta ara té un any i menja a la trona amb nosaltres, o sigui quan nosaltres també mengem, crec que això, com t'han dit, els va bé perquè se senten un més i fan el mateix que nosaltres.

Per altra banda haig de dir que des de fa un parell de setmanes cada cop mostra més interès pel què estic menjant jo o el seu pare i menys per les farinetes en sí. Així que acabem menjant mig plat del seu (que també li agrada) i mig del nostre (ensaladilla, arròs, truita de verdures...). Crec que li ha agafat el gustillo a mastegar i ahir mateix per sopar quan va veure que li treia farinetes de verdura em va posar molt mala cara i no en volia. Jo no la obligo mai, i normalment tinc un pla B. A mi el pa amb tomàquet amb alguna cosa (formatge fresc, pernil dolç, truita...) sempre em funciona, li encanta!!!!!!!!!!!!

Ah! i ja sé que no és l'ideal, però nosaltres tenim la TV engegada mentre mengem, bàsicament per veure les notícies... Sí que és veritat que en algun moment es distreu, però tampoc li fa massa cas, així que per ara no l'hem hagut d'apagar... De joguines i contes no en fem servir perquè mengi, si no en vol, que no mengi, a vegades li acabo donant un crostó de pa (que sempre l'accepta) i està més feliç que un ginjol!!!!

[AdrianaGC]

Hola noies!!

Doncs nosaltres més o menys igual. El nostre fill la setmana que ve fa els 14 mesos. Al fer l'any aprox. deixava de banda els purés i només volia els trossets, i més si eren els del nostre plat. Conclusió: Fa un mes que menja amb nosaltres i com nosaltres. Ell amb la cullera i la forquilla va fent, i se'l veu la mar de content!! Ah, i com més ingredients i textures diferents tingui al plat molt millor, li agrada ara agafar això, ara provar allò.

[pandora]

Molt interessant aquest tema.
La LAIA farà 14 mesos el dia 23, no puc dir si menja bé o malament, perquè tenim setmanes i dies de tot, ha fet pit fins fa una setmana, i ara em trobo que no vol ni veure la llet, amb els cereals, com la pren des dels 6 mesos que vaig començar a treballar, mai ha volgut bibi, sembla que la té aborrida, se'ls menja però costa molt, de fet últimament tots els àpats són amb joguines, a mi no m'agrada, però crec que els meus pares l'han "malacosutmat" en aquest sentit.
Pel que fa als trocets ella vol provar moltes coses, però es cansa aviat, de fet sembla que tot li agrada, però menja molt poc com per fer un àpat així, cada nit li faig sopar de grans però menja poquet o res i després fem cereals, molts dies no els vol i se'n va dormir sense sopar gairebé res ... és desesperant, ens llevem a les 7 la porto amb els avis, i no vol prendre res, a dormir fins les 10, desde les 20h que va sopar i molts cops poqueta cosa.
Ella sembla bona menjadora, però la veig aburrida dels purés, i no sé molt bé com fer-ho, a la tarda li agrada la fruita a trossets però sóc tan exagerada i li faig tan "mini" que s'acaba cansant, em fa por fer-li trossos més grans.
I per dinar que està amb els meus pares, la meva mare fa el que sigui perquè mengi més quantitat, no hi ha manera que ho entengui... aiiixxx! Crec que l'agobien amb el menjar.
La nena va sobredeta de pes, això si!
Intento agafar idees per menjar més com els grans.

[ajulia]

shila, sembla que estiguis parlant de la meva petita...
Ara farà 15 mesos i la veritat és que l'hora de dinar és força dura... Ara mateix no vol dinar si no li dono jo, a casa de la iaia no hi ha manera que dini. El més curiós és que només ho fa amb el dinar, el berenar se'l menja tant bé amb mi com amb la iaia com amb el papa.
El que dius dels contes i les joguines a mi també em passa. És desesperant. Hi ha dies que només seure a la trona ja s'està girant buscant els contes o tots els objectes que "necessita" tenir a les mans. Jo no crec que la obligui a menjar, ja que ella quan té el que vol obre la boca esperant el menjar.
jo també m'he llegit els llibres de Carlos González i sí que és veritat que mentre vas llegint t'animes i veus molt clar, però per mi una cosa és llegir un llibre i l'altre estar davant del teu fill o filla i pensar "no té gana, no passa res, que no mengi...". En el meu cas tinc claríssim que és un problema de caràcter, és molt tossuda.
Estic d'acord amb que comencen a estar cansats de purés, però la Mireia a l'hora de dinar és la seva hora de tossuderia i tant li fa purés com trossets.
No sé si t'ajuda gaire saber el que ens passa a nosaltres... Si més no, ja veus que no et passa només a tu.
Jo espero que quan sigui una mica més gran canvii la situació. De moment anirem fent el que podem...