Menú 1 any i mal de panxa

[catalanna]

Hola noies!
al títol no he volgut ser tan explícita, però tinc el petit d'un any amb cagarrines. Em podríeu dir què doneu als vostres quan estan així? Aquest migdia li he fet patata i pastanaga aixafada amb pollastre a trossos, l'arròs no l'emociona gaire.. (sense sal és molt soso!). Em doneu idees?
Gràcies!

[tacai]

pots fer sèmola d'arròs. jo li feia a la meva arròs bullit, pastanaga i pollastre també bullit i tot triturat, i amb un raig d'oli. Ara potser no s'ho menja si li fa mal la panxeta. Pensa que és soso per nosaltres, però ells no han provat gaire cosa més, i la sal ni la coneixen!

que begui aigua, per no deshidratar-se és lo més important i si porta uns dies haurà de pendre sodi, i si són més dies, algun probiòtic, nosaltres ho hem passat 2 cops, i ha estat forces dies. Sobretot la hidratació constant.

Si pren pit, molta teta! ara que si no té gana, no menjarà res...
ànims!

[almon]

Nosaltres n hem patit bastants episodis i sempre hem acabat eliminant llet i lactics. Li donem aigua de pastanaga, arros i poca cosa més. Sobretot hidratacio i no el forçavem a menjar.

[sandrajuli]

Si fa pit, a tope amb el pit.. de fet és el que més voldrà si no es troba bé.
I sinó dieta normal, el que li vingui bé, que el seu cos ja és intel·ligent i no voldrà coses que li puguin fer mal... i sobretot hidratació.

[Maria V.]

Sobretot, molta aigua! La patata tinc entès que va malament. (I els consells de les companyes són molt bons: arròs, pastanaga bullida, pit.)

[Maria V.]

Si fa pit, a tope amb el pit.. de fet és el que més voldrà si no es troba bé.
I sinó dieta normal, el que li vingui bé, que el seu cos ja és intel·ligent i no voldrà coses que li puguin fer mal... i sobretot hidratació.

Pit i hidratació sí, però imagina't que a la criatura li agradés molt la botifarra, com a la meva néta...

[sandrajuli]

No passa res... què passa amb les botifarres i les caguetes? Ha de menjar el que li vingui bé i li agradi per no "desnutrir-se"...
Copio un article on el Dr. Carlos González ho explica:
"En spain está muy extendido el mito de tratar la diarrea con una dieta especial, llamada dieta astringente. Aunque existen muchas versiones, básicamente se trata de no tomar más que líquidos (habitualmente agua de arroz) durante 24 horas y luego tomar solo arroz y zanahoria hervida, a lo que poco a poco, en días sucesivos, se añade el plátano maduro, la manzana, el pescado hervido, el pollo cocido o a la plancha... Sin embargo, la diarrea se cura sola en unos pocos días, siempre y cuando el enfermo se mantenga bien hidratado y bien nutrido durante ese tiempo.
Rehidratación oral

Si podemos evitar la pérdida de agua, sales minerales y nutrientes, la diarrea (varias deposiciones líquidas y abundantes al día y a menudo acompañadas de vómitos) se convierte en un problema sin importancia: no poder alejarse mucho del lavabo y gastar más papel higiénico (o más pañales) de lo habitual.
Para evitar la deshidratación, el niño necesita agua y sales minerales. En las farmacias venden unos sobrecitos de sales de rehidratación que se disuelven en agua (hay que leer muy bien las instrucciones y poner la cantidad de agua adecuada). Contienen sal, azúcar, potasio y bicarbonato (o algo parecido) en la proporción adecuada. No se debe preparar la fórmula en casa, porque una proporción inadecuada puede tener terribles consecuencias.
Hay que ofrecer al niño líquido con frecuencia. Aunque vomite, hay que seguir dándole de beber. Si toma 100, aunque vomite 80, le han quedado 20 dentro. Pero si bebe 0, le quedan 0 dentro (y aún es posible que además vomite). Si la diarrea es tan aparatosa que hay que llevarle a urgencias, debe ir bebiendo por el camino.
Alimentación normal, también en la lactancia

Mientras se espera a comprar el suero oral o si el niño se niega a tomárselo, hay que darle agua para evitar la deshidratación y necesita comer para prevenir la desnutrición y curar la diarrea. En la diarrea (normalmente causada por algún virus), la mucosa intestinal se destruye y hay que reconstruirla. Son muchos metros de intestino; hacen falta proteínas, grasas y otros nutrientes para conseguirlo. El ayuno impide la curación y alarga la diarrea.
Si el niño toma el pecho, conviene seguir dándole pecho, sin interrupciones, cuanto más mejor. Tiene la composición ideal para rehidratarle. Si la diarrea es abundante, además se le ofrece el suero oral después de las tomas.
Si el niño toma el biberón, debe seguir tomando la misma leche y a la misma concentración (no más diluida). No es bueno cambiar a una leche especial a menos que lo recomiende el médico. Y tampoco conviene darle arroz o zanahoria, si no los tomaba antes. Es mal momento para introducir nuevos alimentos.
Si el niño come otros alimentos, hay que seguir dándole lo mismo que comía antes. Como no tiene apetito habrá que ofrecerle a menudo, sin forzar, los alimentos que más le gusten. Ahora media galleta, ahora un mordisco de plátano, ahora tres cucharadas de lo que sea... No hace falta que coma arroz blanco, se curará igual con paella, macarrones con tomate o un bocadillo de chorizo.
Tratamiento farmacológico

Para algunos gérmenes concretos es conveniente un tratamiento antibiótico, pero habitualmente hay que hacer primero un coprocultivo (cultivo de heces).
Los antidiarreicos suelen ser derivados opiáceos, como la loperamida, que paralizan el intestino e impiden que la diarrea salga al exterior. Pueden ser útiles en adultos que tienen compromisos ineludibles. Pero pueden resultar muy peligrosos en niños pequeños. Jamás hay que usarlos sin prescripción médica.
Los fármacos a base de microbios para repoblar la flora intestinal son muy poco eficaces. En unos días se curará sin necesidad de tomarlos.
La incidencia de las gastroenteritis y diarreas por rotavirus durante los dos primeros años de vida es muy elevada. De hecho, la mayoría de las gastroenteritis están producidas por rotavirus. Existe una vacuna que inmuniza contra este virus y que aunque no está incluída en todos los calendarios de vacunas infantiles, puede ser recomendada por el pediatra si lo considera oportuno.
Por: Carlos González, pediatra."

[Maria V.]

Ves què et diré, Sandrajuli. Jo no sóc metgessa i el doctor González sí, però a mi això que vaig posar m'ho van dir els pediatres que portaven els meus fills, no m'ho he inventat. No sé quin metge en sap més i, per si de cas, trobaria prudent apuntar-me al règim menys exposat. En fi, el millor és preguntar-ho al pediatra que porta la criatura.

[Maria V.]

Encara una altra cosa. Als adults bé que ens passa, quan tenim cagarrines, que sentim l'impuls de menjar coses que ens agraden molt i, si cedim a la temptació, després ens trobem més malament. Per exemple, un entrepà de xoriço (o un tros de torró de Xixona). No veig com sabeu que un bebè no farà igual. Potser no, potser tan petits el mecanisme de rebuig d'allò perjudicial funciona més bé. Jo no ho sé i aniria al segur. Sense fer passar gana al menut, és clar.

[sandrajuli]

Carai, em sembla que després d'una explicació tan clara no tinc res a fer contra el "sempre s' ha fet així"...
Jo per si de cas seguiré fent cas a aquest pediatra de pacotilla que té tants llibres al mercat i que omple auditoris arreu on va a fer xerrades. I que a més, m'ha funcionat tan bé durant 5 anys!

[Maria V.]

Carai, em sembla que després d'una explicació tan clara no tinc res a fer contra el "sempre s' ha fet així"...
Jo per si de cas seguiré fent cas a aquest pediatra de pacotilla que té tants llibres al mercat i que omple auditoris arreu on va a fer xerrades. I que a més, m'ha funcionat tan bé durant 5 anys!

Doncs no pateixis, segur que la Catalanna ja llegirà l'article. I si vol també deu poder telefonar al seu pediatra.
Respecte al "sempre s'ha fet així" no sempre sabem què és millor. Un exemple: quan jo era jove, els metges ens aconsellaven molt vivament de posar els nadons a dormir de bocaterrosa des del primer dia i ho basaven en raons ben científiques: calmava eficaçment el mal de ventre dels tres primers mesos; als meus els va anar molt bé. Les àvies ens insistien a dir que no ho féssim, que hi havia criatures que es morien per això. I ara resulta que qui tenia raó eren les àvies i que un bebè acabat de néixer, si dorm de bocaterrosa per sistema, corre molt més perill de morir de mort sobtada. (Les cagarrines com la que explica la Catalanna acostumen a ser molt benignes; només ho dic per explicar la meva reticència.)

[bertian]

SAndrajuli anava a dir el mateix que tu!!!! El pediatra del nostre ambulatori també ens va dir que aquestes dietes que fem pel mal de panxa no serveixen per res i sempre ha de primar el què ens ve de gust. I això ho deia tant pels adults com pels nens.
Quan et trobes malament el més lògic és que no tinguis gaire gana i encara amb més raó si alguna cosa et ve de gust, sigui el què sigui, almenys menja-t'ho que tot això que tindràs!!!
Nosaltres quan la Berta va tenir la gastrointeritis i la vam portar al pediatre recordo que li vaig explicar el què havia menjat aquell matí, i li vaig dir que m'havia demanat una galeta de xocolata de les del meu esmorzar i no li havia donat pel tema "panxa" i em va dir "mal fet, si la volia era perquè li venia de gust".
Així que ara ja ho tinc clar, si menja poc cap problema però el què mengi que s'ho mengi de gust!

[sandrajuli]

Exacte, jo ho tinc claríssim que funciona així!