Evita un nen

[Nenufar]

Noies, no sé com he d'actuar, us explico.
El meu fill fa P3, hi ha un nen que va a la seva classe que és força trastot i sol picar als altres nens. El meu fill ha estat varies vegades víctima d'ell i és un bonàs i no s'hi torna ni li diu a la mestra.
Ara ha optat per evitar-lo, però no sé si faig bé. Amb la mare som conegudes des de fa temps hi ha bona relació, però quan el seu fill pica a un altre nen (sigui el meu o no) li diu que no es fa però el nen tampoc li fa massa cas.
L'altre dia erem al Parc i el meu fill deia que es volia quedar molta estona que volia jugar molt, als 2 minuts apareix aquest nen amb la seva mare i el meu fill em diu: mama estic cansat, anem?. I vam marxar...
però no sé si faig bé o no, perquè no el pot pas evitar sempre.
Què farieu vosaltres? Gràcies per endavant!!

[neuetes]

Si el nen l'evita és perquè no s'hi deu trobar bé amb ell... per molt bona relació que hi hagi amb la mare, jo faria més cas del meu fill i respectaria la seva decisió. Potser és una cosa passatgera i d'aqui a uns mesos, el que pica ja no ho fa tant i el teu nen s'hi sent més a gust.

[ada_bcn]

a veure... hi ha un estudi de finlandia crec, bé sino és un país nórdic d'aquests que es veuq ue eduquen tant bé, que els nens (mascles) s'han de picar,que és la forma "natural" d'educar-se, que les dones, mares mestres,etc... tendim a evitar el conflicte, a separar-los a no deixar que es peguin, i que això fa que de grans tinguin problems per entendre alguns comportaments, de fet diuen que l'augment de la violencia entre joves, etc té a veure amb això... no dic que ho estigui dient jo, ho he llegit.
dit això... jijiji... és important que els nens (i nenes) s'enfrontin als seus propis problemes, encara que tinguins 3 anys, amb això no vull dir que s'hagin d'esbatussar, ni que la resposta hagi de ser una bufetada a l'altre (tot iq eu segons l'estudi d'abans és el que hauria de passar...), però han de saber que no poden ignorar els problemes, s'hi han d'enfrontar. tampoc dic que s'hagi d'estar allà aguantant les empentes.
tots els nens en algún moment poden pegar a un altre, tots. Si un nen ho fa molt seguit és pq li ha sortit bé fins ara, ha conseguit el que volia, o pq no té més eines pre relacionar-se, potser el que vol és jugar i no sap com demanar-ho d'una altra manera. També é snormal que lamare li digui i no faci cas, pq la seva experiencia li deu dir el contrari. També pot ser que tingui un mal exemple, un mal referent...
Si el teu fill li té por, parla amb el teu fill, diga-li que no pot deixar de fer coses que li agraden pq li fagi por un nen, que si li fa alguna cosa ha de dir-ho a una mestra o a una mare, o millor dir-li al nen que no li faci, que el fa mal, que millor juguen sense fer-se mal pq és molt més divertit. Tu pots estar allà davant i dir-li al teu fill davant l'altre i després pregutar-li oi que si? ho farem així? etc... Potser el nen no deixa de fer-ho, però pel teu fill potser és millor.
no cal que juguin junts tampoc si no volen, però estar en el mateix espai hauria de ser posible.

[JOBAAL]

Jo estic en una situació similar... Resulta que a la classe hi ha una nena (que és de les més petites, tant d'edat com de talla) que és bastant rabina i els té a tots assenyalats Seria fàcil d'evitar-la si no fós perquè seu a la mateixa taula que el meu. Són taules de 4 i va i li toca seure al costat
Total que més d'un dia me'l trobo amb esgarrapades a la mà, a la cara, ... I és clar, com el meu sap que no s'ha de picar òbviament no s'hi torna i em diu que li diu a la mestra (però de bona gana li diria que potser una mica si que s'hi tornés... ) Total, que no sé si la propera vegada dir-li alguna cosa a la mare de la nena o bé dir-li a la mestra a veure si pot fer algo. Un dia li ho vaig comentar al pare perquè ens coneixem. Li vaig dir que aquella setmana la seva filla (estan separats) havia esgarrapat al meu i li havia arrugat un dibuixet que havien de portar a casa (pobret me'l va donar plorant perquè l'altra li havia espatllat ) i a l'il·luminat no se li va ocórrer res més que riure la "gràcia" de la seva filla i dir que és tremenda i que "així així espavili als homes jejeje"
No sé què fer...

[JOBAAL]

Ada ara t'he llegit i m'ha vingut al cap. Que per cert, ja sé que està molt malament de dir-ho, però jo de petita no era de les que picaven doncs no m'agradava, però si que recordo que quan em picaven a mi jo m'hi tornava. No acabava mai en baralla, però al menys un "toque" l'altre si que rebia... (Vaja, com marcant territori i dient ppssstt!! no et passis que no sóc tonta) Després anava corrents a la mestra o a ma mare a explicar-li a sanglotades

[cuqueta]

Hola,
doncs jo quan el meu fill m'explica que un altre nen o nena li ha pegat, queixalat o qualsevol altre tipus de baralla, li dic que li digui que aixo no es fa, pero que si li torna a fer, s'hi torni!! li vaig comentar a la mestra del cole l'any passat i ella em va dir que li semblava be, que li recalques que primer digues a l-altre nen que aixo no es fa i li digues tambe a la mestra que hi hagues en aquell moment amb ells, pero que a la segona no passava res perque ell tambe s'hi tornes.

[canyelladecolors]

Hola,

Jo primer de tot parlaria amb el nen sobre com esta a la classe i qui son els seus amics... així vas introduint el tema. Si et comenta algo del nen li diria que sempre que algú el molesti ho ha de dir a la mestra o a l'adult que hi hagi. Que no s'ha de picar però que tampoc s'ha de deixar que et piquin. Si és algo que t'amuina de veritat, pots parlar amb la mestra i dir-li que li has dit al teu fill que sempre que algu el molesti ell t'ho vindra a dir.

Pel que fa al parc, entenc perfectament que marxessis, no obstant, estaria bé que un altre dia afrontessis al nen al problema. Li podries preguntar: que no vols jugar am el ......? i si et diu que no doncs li proposes canviar de lloc sense donar-li mes importància, de totes maneres despres li pots seguir preguntant sobre el tema aviam si et dona mes informacio. I dir-li que el proper dia que els trobeu podrien jugar junts pero sense molestar-se que tu estaràs amb ell i que no s'ha de preocupar.

en fin... no ser si t'he ajudat massa.

apali una abraçada i sort!

[Jaleturu]

Hola,

el meu fill ara mateix té 14 mesos, i ja va a la llar d'infants, i m'estic trobant en que comença a tenir un caràcter molt fort. A casa, té rabietes quan li dius que no faci alguna cosa (com ara buidar calaixos, o llençar coses a terra amb força), i quan s'enfada, si el tinc a coll em pessiga o m'estira les ulleres...

Tothom, (pare, avis, àvies), diuen que estigui tranquil·la que és nen (que no nena) i que és més bruto...però a mi em fa patir, no vull que sigui el nen que pega, pessiga o mossega als altres...De la llar mai m'han dit que hagi fet mal a ningú, però si que m'han dit que mostra caràcter i que algun cop, per una joguina ha empès a algun nen.

He començat a remenar i buscar llibres de psicologia i educació a aquesta edat, per veure què podem fer nosaltres. Ja que quan li dic "no" a alguna cosa em sembla que comença a ser contraproduent pq s'emprenya més...no sé si el seu pare i jo hem fet alguna cosa pq estigui així, ja que nosaltres de petits erem força tranquils...

Bé, perdoneu per rotllo, pq a més potser no toca aquí...però porto preocupada alguns dies ja...

Nenúfar, jo al teu nen, si ell q es més grandet, ja raona que no vol estar amb un altre que l'emprenya, miraria de no forçar situacions... no ho sé...tot plegat és més aviat complexe :)

*jale*

[entrerius]

d'entrada penso que el millor és ensenyar (no sé com, però) als nostres fills a no tenir por, a expressar el que senten en el moment en que algú els agredeix, ja sigui física o verbalment.
També crec que la nostra actitud davant d'aquest fet en concret marca el seu tarannà, amb la qual cosa entenc perfectament el teu neguit
Està clar que una cosa és la teoria i altra molt diferent la pràctica.... que surt com surt... i hem d'anar fent assaig error, a veure si ens en sortim.... però d'entrada aquestes son les meves premisses.

Me n'he adonat que els petit no son capaços d'entendre la intencionalitat, per tant no diferencien "m'ha pegat" de "hem topat". Per ells tot és una agressió i nosaltres hem d'intentar fer-los diferenciar, amb el temps, de que es tracta cada cosa.
Si la nostra actitud davant l'agressió és de victimisme, ells sens dubte aprendran aquest rol i l'escenificaran i a partir d'aleshores molt probablement siguin víctimes. Per tant jo sempre opto per evitar-lo (altra cosa és que me’n surti....)

Nosaltres ens hi vam trobar amb una nena. Cada dia al sortir de la llar la nena pegava al nostre fill, i el molt carallot volia esperar cada dia a la nena per ser agredit (just el contrari que el vostre cas), tot i que no es feia la víctima, sí sembla que havia agafat el rol de deixar-se pegar per desprès dir-li tot enfadat "això no es fa" era molt complicat treure'l del bucle en que havia entrat i encara no sé si ho hem aconseguit....

Com que sempre li repeteixo que quan algú faci quelcom que el faci sentir malament li ha de dir, ara estem en l’altre extrem, quan el “maton” de la classe el ve a saludar, sense agredir-lo ni molt menys, ja li deixa anar de males maneres “eh!! no em molestis”
En fi.... haurem d’anar polint el caràcter d’alguna manera sense convertir-lo en un agressor a ell....

[charito]

A veure jo no el faria jugar junts pero tampoc marxaria de la zona on estigues aquest nen perque penso que el missatge que dono no es el que vull.

Jo el que li dic sempre que m'explica que tal nen o nena el pega es que li digui al nen/a: No es pega! Aixo no es fa! I compto q si no es molt bestia l'altre nen parara i si no per aixo estem els grans.

[Ítaca]

Doncs la Txell també té un problema amb una nena de la seva classe... de fet, fa molt q no em parlar bé d'ella, em diu, q no és amiga seva i q no li agrada. Jo no sé si faig bé o no, però li dic q si ella no li agrada, doncs que no jugui amb ella, i que si li fa alguna cosa q a ella no li agrada, li digui clarament...
L'itaco és qui deixa cada dia la nena a l'escola, i bé, suposo q igual q els vostres, fan una fila al pati agafant-se de la motxila del davant i entren fent el trenet. Doncs la Txell es va posar a la fila i es agafar, i la nena va començar a moure l'esquena pq la Txell es deixés anar... ho va provar vàries vegades i res, l'altra igual. Al final mig plorant li va dir a l'itaco: "papa, no em deixa q m'agafi" i res, q una mare d'una nena q és amiga de la Txell va veure el tema i es va posar davant de la Txell pq es pogués agafar.
La meva consigna ha estat no s'acosti a aquesta nena pq a mi tampoc m'agrada (ho sento, sé q no he fet bé, però ha sortit la lleona que porto dins... grrrrr), i q passi d'ella.
Sé q la Txell té nassos i quan cal plantar alguna cosa ho fa, però mira... aquesta nena és de les els agrada la guerra (pica també, llença sorra als ulls dels altres nens, etc...). Ja són uns quants pares q també li han dit a l'itaco q els seus fills els expliquen coses dolentes d'aquesta mossa...

[Nenufar]

Gràcies per les respostes,
de fet m'agraden tots els vostres punts de vista. Jo ja li dic que si algun nen el molesta li digui a la senyoreta i ell diu que sí, i de fet amb els altres pot haver tingut alguna enganxada puntual, però res a destacar. El problema és que amb aquest nen és el nen estrella que es passa el dia al racó de pensar, ja el tenen tots etiquetat.
Se que evitar-lo no beneficia al meu fill, però tampoc vull que ho passi malament (es molt propens a tenir terrors nocturns) perquè no explica les coses i després els nervis els treu en terrors nocturns. Si li insiteixo gaire amb el tema, optarà per no parlar-ne (diu: "ara no en parlem") o canviarà de tema.
Bé... a veure com passen els dies, ja us aniré explicant.

[ada_bcn]

un nen de 1, 2, 3 o 4 anys que pega, no és un agressor... és un nen que es relaciona amb els altres d'una forma no adecuada (des del nostre punt de vista), i segurament no ho fa sempre, segurament ho fa algún cop però és quan rep tota l'atenció dels adults i per això ho repeteix, és quan consegueix la joguina que volia o el gronxador pq l'altre nen marxa (o se l'emporten els pares). Els matons de la classe no són matons, lo més probable és uqe la major part del temps no peguin a ningú però que en algún moment donin una castanya, potser fins hi tot responent al que considera una agresió per part d'un altre nen. Als nens se'ls ha de deixar intentar arreglar-ho entre ells, pq sino la liem més, donar-los les eines per fer-ho, dir-los el qué no s'ha de fer... i si la cosa no es soluciona intentar ajudar-los a solucionar-ho, fer les paus, demanar perdó, etc... i que el pròxim cop arribin a l'acord abans de agredir-se, però no s'ha de parlar mai d'un nen (i menys pel que ens digui el nostre fill pq de vegades el que diuen no s'ajusta a al realitat, de vegades...) com un agressor, com un matón, dolent, amb aquest nen no juguis, etc...

[entrerius]

ada.bcn... et dono tota la raó i em considero culpable per fer servir aquets termes finalment acabo fent servir els termes que sempre intento no transmetre al petit ho sento, de veritat
sort al menys que davant el petit sempre tinc clar que "l'agressor" no és tal i sempre li dic que en aquell moment aquest nen està enfadat i quan un està enfadat no està massa participatiu.... i que li digui que si vol,quan estigui tranquil, continuaran jugant.

La veritat és aquesta, en canvi el que he escrit dóna totalment la impressió contraria

[ada_bcn]

És que no ens n'adonem i parlant amb altres mares, a la fila, al parc, es fan servir aquestes paraules, i els nens les senten i les repeteixen... i els nens d'aquestes edats si peguen és pq és el recurs que tenen i ja està... i no els ajuda gens, han d'apendre com han d'apendre a fer pipi al water. Els nens no s'etiqueten entre ells, els etiqueten els pares i els mestres...
Per cert, que nosaltres ho veiem així, que no s'han de pegar i tal, i la majoria de pares (mascles) quan estan sols el que els diuen es que si els peguen s'han de tronar... encara me'n recordo un cop al parc que le meu fill tenia 2 anys i un nen de 4 o 5 el volia fer fora d'una cosa que girava i l'anava empentant i al final li va tirar dels cabells, i el meu es pensava que era un joc i li va estirar els cabells i el nen es va posar a plorar (clar amb 2 anys ho debia fer amb tota la força que tenia i rient) i va venir el pare i li va dir que s'hi tornés... i jo estava allà alucinada, dient-li al meu que això no es fa... però potser aquell nen aquell dia va apendre que si estirava els cabells d'un altre s'hi podien tornar...

[entrerius]

doncs, mira... precisament aquest tema és el que ha passat a casa nostra. Durant tot l'any passat, com ja us he comentat, el petit esperava a la sortida de la llar a una nena que sempre li pegava (ella a ell). Era un costum, un hàbit per més que jo volia marxar o fer-li entendre que aquesta situació s'havia d'acabar ell continuava volent fer el seu ritual diari: surto, la nena em pega, jo li dic que no es fa i intentem continuar jugant amb la seguretat que es tornarà a produir....
No sé massa bé si es tractava de “practiques” o de què anava tot allò, però era ben curiós que tant ell com ella escenifiquessin cada dia la mateixa història. Semblava com si demanéssim a les mares com havien de portar la situació per aprendre a sortir-se’n (en el meu cas) i en la de l’altra... no ho sé perquè aquesta nena tenia molta tendència a pegar en general i no sé massa bé que és el que estava demanant a la seva mare....... pot ser coherència......... no sé......

Ho vam comentar amb el meu marit, i ell, com que no ho vivia en persona, no s'hi posava gaire, tot i que no estava massa d'acord en com jo ho estava portant.

Aquest any, per horaris, és ell qui acompanya al petit a l'escola per la tarda i va presenciar un incident: el petit estava assegut a la fila d'entrada, va arribar la nena en qüestió i tal com es va posar al seu costat li va clavar un cop de colze a la cara tant fort que li va rebotar el capet a la paret.
El petit es va posar a plorar, però pel pare va representar una “ofensa increïble” ja que la mare de la nena no li va dir res de res. Al meu home, l'únic que li va sortir en aquell moment d'ofensa a la seva "cria" va ser un "la propera vegada que et faci això, t'hi tornes, ben fort"... així, tal qual i davant de tothom.
Quan va arribar a casa i m'ho va explicar vam tenir una llarga conversa (una mica calenta) sobre el tema. Jo li deia que el petit no té capacitat d'entendre la intencionalitat i que per ell és impossible discernir si aquest em volia fer mal o simplement ha topat amb mi, i finalment ens trobarem que el nostre fill serà el que vagi pegant als altres i tu aleshores l’hauràs d’explicar en quines ocasions, suposadament, li dones permís per fer-ho.... i ara com ara ell no pot entendre el concepte.
La resposta del meu home va ser: quant temps has aplicat la teva forma de veure les coses? Durant tot l’any passat, aquesta nena ha estat pegant al nostre fill i avui encara continua fent-ho. Estic segur que si el petit si torna un sol cop, ella deixarà de fer-ho.
La cosa va quedar allí (per mantenir el matrimoni en harmonia), però el petit ja va rebre dos missatges diferents: el del pare i el de la mare. De moment no pega i se sap defensar sense haver-ho de fer....... però està clar que massa clar no té el concepte.

[ada_bcn]

Bé, doncs l'estudi aquell del que parlava al principi de tot, deia que els assessinats entre adolescents per baralles en le suqe es comencen a pegar i s'acaben matant de veritat havien augmentat i li donaven la culpa a les mares i educadores infantils pq no deixaven pegar-se als nens entre ells i per tant, comq eu paraven sempre l'agresió i deien que no s'havien de pegar, els nes no aprenien 1. que si pegues et poden tornar el cop, 2. que un altre pot ser més fort que tu i fer-te mal, per tant no aprenien el que aprenen els cèrvols per no matar-se entre ells, a medir les forces del contrincant i a parar quan saben que perdran, saben que es poden ferir, saben que els va la vida...

[entrerius]

ada_bcn, no tindràs pas l'enllaç d’aquest estudi o algun que en parli. M'interessaria donar-hi un cop d'ull.

Està clar, com molt bé m'has corregit ada, que a aquesta edat no podem parlar d'agressors ni matons, però en realitat els petits sí es senten agredits de moltes maneres que poden ser des de un simple "tu no pots jugar", “jo tinc X i tu no”, a veure com l’aixafen el castell de sorra, a rebre una empenta i caure a terra..... tot això per ells SÍ és una agressió tot i que el nen/a que la faci no es pot considerar per nosaltres, els adults, com un/ agressor/a ja que ells estan aprenent a viure i nosaltres els hem de guiar en el coneixement dels seus propis sentiments, en l’empatia i els límits.

El que sí està clar, que des de ben petits ells aprenen un rol dins el grup, i aquest està molt relacionat amb "l'agressió" (permeteu-me fer servir aquets mots per explicar el que vull dir, ja que ells sí que ho senten així i crec que s'ha de valorar i respectar).
Sempre hi haurà l'agressor directe, l’agressor instigador, el col•laborador de l'agressor, la víctima, el defensor de la víctima, l'espectador que permet o té por o és neutral o tant se li’n dona.... i aquests rols que ells aprenen a escenificar des de ben petits, molt probablement, seran els que continuaran exercint a mesura que es facin grans. Serà la seva forma d'interactuar dins el grup i el més curiós de tot és que és la seva manera de formar part del grup. I aquí està el que per mi representa el quid de la qüestió.
Quan és el moment d’actuar? S’ha d’actuar o deixar fer? Quins son els valors que hauríem de transmetre per evitar les agressions? S’han d’evitar o son positives?..... moltes preguntes tinc.....

Suposo que les que us dediqueu a l'ensenyament i treballeu amb nens i nenes ho podreu viure en primera persona cada dia a les aules i a l'hora de l'esbarjo, i segurament podreu fer un seguiment d'un nen des d'infantil fins que acabi primària.... els rols que agafen al parvulari son per sempre? m'agradaria conèixer la vostra opinió.
Gràcies.