El "Compartir" en un nen de dos anys

[Albercoca]

Hola noies, volia consultar-vos perquè em sento una mica perduda... Resulta que tinc un nen de 27 mesos que és molt carinyós i empàtic, però té un caràcter fort que no sé si li estic reforçant, ja que segueixo bastant les "directrius" d'una criança respectuosa i amb "apego", i el deixo expressar-se emocionalment.(a mi em sembla q faig bé, però de vegades dubto si faig bé, suposo que és normal)
El cas és que últimament quan està en espais amb altres nens, quan hi ha joguines seves sobretot, si veu que un altra nen vol jugar amb les seves joguines diu "meu!" I va a prendre-li a l'altre nen. De vegades li treu violentament, i d'altres plora desconsoladament. Quan utilitza la violència li dic que no m'agrada que faci mal a altres nens, i sembla que ho entén. I quan plora el consolo fent-li entendre que l'objecte és "tan xulo que a l'altre nen també li ha agradat i el vol mirar, però que com és seu li tornarà" i depenent del cas li demano a l'altre nen que li torni... Però clar, depèn de l'altre nen si li vol tornar... O li dic al meu fill "sí, l'objecte és teu, però ara no hi jugaves i el nen hi vol jugar, li deixem una estona?" Aquí sempre em diu que no li deixa, i llavors li dic la frase anterior... Sempre intentant que entengui que "És un objecte seu i que li tornaran". (Aquí és quan dubto si faig bé...)
. El cas és que el meu marit, quan m'ha vist fer això em diu que estic reforçant al meu fill en que s'estigui en que l'objecte és "seu" i no en el "compartir".
Què creieu? Em podeu aconsellar com ho feu vosaltres?
El meu marit m'ha fet sentir malament la veritat... Jo no es que cregui que ho faig tot bé, però avui el meu fill s'ha trobat que un nen li ha agafat un cotxe (que no feia servir) però ni volia deixar al nen i plorava desconsolat... Els pares del nen dient-li al meu fill "dejaselo un rato..." El meu marit dient "quins drames monta" i jo "El cotxe és teu, ara te'l torna només el vol provar una estona..."
Bé que jo crec en el meu mètode, i penso que d'aquí un temps el meu fill compartirà les coses voluntàriament, però el meu marit diu que ha d'haver un punt mig, que no li agrada que el nen es posi així i que jo no faci servir tant el "és teu".
Perdoneu que m'hagi allargat tant, però necessitava explicar-ho.
Agraeixo suggeriments, experiències i si sabeu d'algún document o llibre on hi pugui trobar respostes...
Gràcies i bona revetlla!

[DarthVero]

Albercoca, això jo crec que son coses molt personals, cadascú ha de fer-ho a la seva manera.... jo només et puc donar la meva opinió.
Jo penso que amb aquesta frase que l'hi tornarà, reforces el fet que l'objecte és seu, i potser li crees una expectativa. No sé, jo potser miraria més de dir-li que ell no estava jugant amb la joguina, que no hi estava fent ni cas a la joguina i potser no deixar-li que li tregui la joguina a l'altre nen, remarcar que només és una joguina, no que és seva.
Potser fer-li entendre que l'hi ha de deixar a altres nens vulgui o no, perquè també nosaltres hem d'entendre que els nens per naturalesa no volen compartir, i de vegades hem de "obligar-los" a entendre que compartir és una cosa que s'ha de fer vulguis o no.
A mi també em fa por que la meva nena no vulgui compartir... però son coses que després porten molts problemes de socialització als nens i fas bé de prendre-t'ho seriosament. (Tot això és la meva opinió només )

[Albercoca]

Gràcies Darthvero!! Tindré en compte la teva opinió!

[Menudeta]

A mi em sembla perfecte el que fas. L'objecte es seu no? Llavors ell decideix que en fa i ara per edat doncs es per a ell, tant si hi juga com si no en aquell moment. A mi no em sembla que obligant-los a compartir a aquesta edat de grans hagin de saber-ne, si no que es una cosa que s'apren, tambe a casa amb altres coses. Compartir no es deixar una cosa a una altre per a mi. Jo vaig fent o dient sobre la marxa i no em preocupo sobre que passara en un futur ja que com he dit no crec que dient-li que deixi la joguina el nen aprengui a "compartir".

[nacristai]

Ostres, doncs per nosaltres el fet de compartir és un essencial, i mes en les coses materials, intentem que gaudeixi de les coses amb la companyia de la resta del
seu entorn, fer-li veure que la riquesa de les coses està en compartir-les, jo sempre li dic que compartir és estimar. I a casa tot és de tots, no reforcem la propietat de les coses, sinó el fet de compartir amb el que ens envolta...

[Takita]

Totalment d'acord amb la nacristai, nosaltres és el que hem fet i fem. Ara, ja és ell qui diu que s'ha de compartir, però de més petit que no entenia el concepte, li explicàvem i deixava les seves joguines, de la mateixa manera que altres nens i nenes feien/fan amb ell

[Albercoca]

Gràcies pels vostres comentaris noies.
El meu fill té moments que comparteix o deixa les seves joguines voluntàriament, i d'altres vegades he d'intervenir jo perquè no ho passi malament ni ell ni l'altre nen. Sap fer torns (p.ex.tobogan) encara que de vegades s'impacienta. (Li hem ensenyat a esperar el seu torn)
Menudeta jo penso com tu, i crec que tot és qüestió de temps. Però de vegades em fan sentir sola amb la meva causa... Com si estigués pirada per fer les coses com les faig. Sobretot he vist al meu marit preocupat. Jo mai no li he donat importància a l'actitut del meu fill perquè ho trobo tot natural i corresponent a l'edat. I ja he dit que hi ha moments de tot. Però el meu marit m'ha dit que hem d'intervenir, i que he de tenir en compte la seva opinió.
Agraeixo les vostres opinions, i m'ajuden en aquest moment de dubtes.

[fox]

Crec que de petits és molt dificil el concepte compartir, tu o el teu marit li deixarieu el vostre cotxe a algun que no coneixeu? Crec que per ells és el mateix, perque li han de deixar alguna joquina seva a un nen que no coneixen? jo no l'obligava a compartir perque crec que no ho entenen fins més grans i no crec que volgui dir que siguin més o menys generosos en un futur. I si hi havia algun conflicte feia com tu li deia que era seu i que li tornarien, es la veritat, no?

[Albercoca]

Gràcies Fox! Això mateix dic jo al meu marit... però no vol veure-ho. El què passa que davant altra gent em trobo sola i tot plegat espero que no sigui confús pel meu fill.
Almenys sé del cert que el meu fill es calma quan li dic "que la joguina seva li tornaran". Ho fa paulatinament però acaba calmant-se.

[mireiafor]

Jo això mateix que diu la Fox ho vaig llegir em penso que en un llibre del Carlos González que venia a dir això: que nosaltres obliguem als nens a deixar les seves possessions més preuades a complets desconeguts amb el lema "s'ha de compartir" fent servir raonaments que creiem molt lògics del tipus "però si ara tu no l'estas fent servir", "no et preocupis que te'l tornarà", però què passaria si algú volgués agafar el nostre cotxe perquè no l'estem fent servir o amb la promesa que ens el tornaria??

No crec que hi hagi un únic mètode bo, s'ha de tenir en compte que l'instint de propietat és inherent a l'ésser humà i que compartir potser és més un concepte après, tant per ètica com per benefici social... A més s'ha de tenir en compte que depen de l'escenari, per exemple és molt diferent no voler compartir un tobogan, que és de tots, a una joguina que només sigui seva, i dintre de les seves joguines és molt diferent no no voler compartir les seves joguines dintre de casa seva amb un nen que ha vingut de visita, de les joguines que un ha portat a un espai public.

Amb això ara afegiré un altre tema de discòrdia: jo no porto mai joguines al parc, soc del parer que al parc s'hi va a jugar amb el que hi ha. Va una mica lligat a la forma que tenim de fer les coses: anar carregades de tot el que creiem que el nen podrà necessitar o desitjar en qualsevol moment, que el nostre fill allà on vagi tingui de tot, que en cap moment es trobi aborrit ni li falti de res... jo prefereixo que les coses de casa es deixin a casa i a fora tinguin l'oportunitat d'investigar, descobrir, jugar amb les fulles, amb les branques, les pedretes... Normalment si veig alguna mare que porta joguines al parc penso "ja la tenim liada".

En tot cas si es porten joguines és útil portar coses repetides i potser una mica més velles, llavors els nostres fills no tenen problema en compartir

[neuetes]

Complemtament d'acord amb la Fox i la mireiafor.

[Takita]

perque li han de deixar alguna joquina seva a un nen que no coneixen?

Jo penso que pel mateix que ell vol que els altres nens li deixin les seves (i parlo dels meus fills), és per això que no obligo però sí insisteixo.

[Albercoca]

Gràcies Mireiaflor, estic d'acord amb tu, i també ho vaig llegir en llibres del Carlos González, i hi crec.
Jo al parc tampoc porto joguines, precisament perquè vull que jugui amb el que hi ha. També per evitar disputes. Però en els moments de conflictes d'aquest tipus llavors com ho feu? Quan les joguines i l'espai són del vostre fill, com feu perquè es prengui bé que vindrà un altre nen i les tocarà? Jo li explico una estona abans que vindrà el nen, i que li ensenyi les joguines (Amago les més preuades i deixo noves, i les que no fa ni cas, poso repetides...) Però no aconsegueixo que no passi mal moment i s'emprenyi. A més sempre és amb els nens que ja coneix.
Jo l'entenc, i l'acompanyo, però voldria fer-ho millor!
Bé, gràcies a totes. Potser li dono massa voltes al tema i és una època que ha de passar amb l'edat. Frustracions perquè li falta llenguatge, saberse comunicar...
Gràcies!

[eternitat]

Ostres, doncs jo al meu fill de 30 mesos si que li dic que les joguines són per compartir, sobretot quan estem a llocs neutrals on els nens juguen amb el que hi ha, o ala biblioteca amb els contes si hi ha més nens... I si les joguines són seves, també li dic, però sobretot li remarco quan ell juga amb joguines d'altres nens, fills d'amics o dels seus cosins, li remarco que com que les joguines són per compartir, ells les estan compartin amb ell i per això li deixen jugar. Em sembla que ràpidament enten el concepte de compartir, quan és ell el beneficiat. així quan li toca a ell compartir, no li costa tant. Sincerament, jo no crec que per al meu fill el seu bé més preuat sigui cap de les joguines que té, de fet, acostuma a jugar amb moltes altres coses que"no són joguines", almenys convencionals, sinó estris de casa, roba... Ara, el que li està costant un xic més d' entendre és que en 4 mesos haurà de compartir la "teta" amb la seva nova germana, però poc a poc sembla que igualment va canviant el xip!

[mireiafor]

Gràcies Mireiaflor, estic d'acord amb tu, i també ho vaig llegir en llibres del Carlos González, i hi crec.
Jo al parc tampoc porto joguines, precisament perquè vull que jugui amb el que hi ha. També per evitar disputes. Però en els moments de conflictes d'aquest tipus llavors com ho feu? Quan les joguines i l'espai són del vostre fill, com feu perquè es prengui bé que vindrà un altre nen i les tocarà? Jo li explico una estona abans que vindrà el nen, i que li ensenyi les joguines (Amago les més preuades i deixo noves, i les que no fa ni cas, poso repetides...) Però no aconsegueixo que no passi mal moment i s'emprenyi. A més sempre és amb els nens que ja coneix.
Jo l'entenc, i l'acompanyo, però voldria fer-ho millor!
Bé, gràcies a totes. Potser li dono massa voltes al tema i és una època que ha de passar amb l'edat. Frustracions perquè li falta llenguatge, saberse comunicar...
Gràcies!

Doncs Albercoca tu ja fas tot el que pots, ara anar insistint en la mateixa línia i anar esperant que el nen ho interioritzi.

[Isy]

Hola!! El meu fill aviat fara els dos anys i també està a la fasse de no voler compartir. A l'escola la professora m'ha dit que es molt normal, que a tots els nens els hi passa i que es feina dels adults ensenyar-los a compartir igual que els ensenyem moltes altres cosses.
Jo estic d'acord en que s'han de compartir les coses, per molt preciat que sigui l'objecte (que en molts casos no es tan preciat o no ho es mes que altra cosa) perquè compartir no és només deixar, també es rebre, em sembla que quan es parla de compartir ens centren només en l'acte de deixar i em sembla un error... Als nens (la majoria) els costa deixar, però els agraden,moltes vegades, les joguines dels altres nens, si cap comparteix...
Jo, com totes, faig el que puc, li explico que les coses s'han de compartir, que així juguem tots i és mes divertit i jo li deixo les meves coses i intento inculcar-li que les cuidi be i aixi se les deixare siempre.
No se, com tot, a mi em sembla que es "prueba y error"

[toska]

Jo a la meva filla que te dos anys li dic que com a ella li agrada jugar amb els coses dels altres nens, i li deixen, doncs ella ha de fer el mateix.... Per que als nens li agraden les seves ....

Suposo que si ell no juga amb res de cap nen es normal que no vulgui compartir el que és seu. També es veritat que quan algun nen no li vol deixar les joguines, aleshores li explico a la meva filla que no tothom les deixa, que li ha de tornar i l'obligo a tornar-la... Per que jo no puc dir-li a un nen que no conec que li deixi les seves joguines... Penso que és com tot cada nen va al seu ritme i ja les compartirà quan estigui preparat o mai (Suposo que cada un te el seu caràcter) Hem preocuparia més que pagues als nens o no vulgues esperar el seu torn, penso que hi han coses pitjors que no compartir, a més aquesta edat almenys la meva filla no te amics, així que és normal que no vulgui compartir amb tothom... Igual quan tingui amiguets doncs ja compartirà amb ells

Nomes és la meva opinió!!!

[eternitat]

Jo a la meva filla que te dos anys li dic que com a ella li agrada jugar amb els coses dels altres nens, i li deixen, doncs ella ha de fer el mateix.... Per que als nens li agraden les seves ....

Suposo que si ell no juga amb res de cap nen es normal que no vulgui compartir el que és seu. També es veritat que quan algun nen no li vol deixar les joguines, aleshores li explico a la meva filla que no tothom les deixa, que li ha de tornar i l'obligo a tornar-la... Per que jo no puc dir-li a un nen que no conec que li deixi les seves joguines... Penso que és com tot cada nen va al seu ritme i ja les compartirà quan estigui preparat o mai (Suposo que cada un te el seu caràcter) Hem preocuparia més que pagues als nens o no vulgues esperar el seu torn, penso que hi han coses pitjors que no compartir, a més aquesta edat almenys la meva filla no te amics, així que és normal que no vulgui compartir amb tothom... Igual quan tingui amiguets doncs ja compartirà amb ells

Nomes és la meva opinió!!!

Toska, totalment d'acord. Vaig intentar transmetre la mateixa idea tot i que crec que no va quedar tant clar. Penso que per nens tant petits el concepte de compartir és més fàcil d'entendre quan són els altres nens que comparteixen amb ell.

[carbasseta]

per mi una cosa no treu l'altra...si una joguina es seva, es seva. una altra cosa es q s'enriqueixi deixant-la o compartint el joc. jo tampoc acostumo a portar gaires coses al parc... quan l'aina agafa coses dels altres, si no li volen deixar si que proposo jugar les dues, igual que quan agafen alguna cosa q es seva.si el propietari o propietaria en qüestio(aina inclosa) no vol compartir el joc doncs busco una alternativa.

[bertian]

Als 2 anys crec que això és un clàssic! els costa molt encara compartir! Jo no crec que ho fagis malament, però potser (tot són opinions eh!!!) sí que destacant tant "l'objecte és teu" estàs reforçant el sentit de propietat...
Jo el què faig, i no dic que sigui l'opció correcta, només faltaria!!, és dir-li a la meva filla que ara li deixem el què sigui a aquest altre nen i nosaltres joguem amb "això". Em funciona molt la tàctica de la distracció amb una altra cosa. Però clar, tot depèn del nen... amb la Berta sempre ha funcionat molt bé el fet de prestar atenció a una altra cosa...