Com us ho vau proposar?

[mvillpa]

Hola, fa dies q vaig mirant aquest foro i trobu q esta molt i molt b!!
Al final hem decideixo escriure x veure si hem doneu ideas.
Fa dies q hem ronda pel cap començar a buscar per quedar-me embarassada... No es q senti l'instint pero els anys passen i estic convençuda q el dia q sigui mare pensare q pq no ho vaig ser abans...
La questio es q a vegades amb la meva parella n'hem parlat una mica pero deseguida queda el tema tancat. Ell diu q per ell si q podem buscar pero despres ja no diu res mes i pensu q si realment volgues en parlariem mes sovint. Per altra banda tenim un gos i crec q si no el tinguessim ja ens ho hauriem plantejat, es lleig dir-ho pero ho pensu aixi.
Pensava potser aquests dies d festa d treure el tema pero no se com fer-ho exactament ja q tinc una mica d por a si ell diu q no... I x altra banda suposo q com totes les pors tipiques d si estem preparats, si ens en sortirem...
Vosaltres com us ho vau plantejar? O com li vau plantejar a la vostra parella?

[Flordeneu]

Hola mvillpa!
A mi em sembla que aquestes dates són bones per parlar d'aquests temes. Tothom fa propòsits per a l'any nou i podries explicar-li a la teva parella que et faria il·lusió ser mare al 2014 (o com a mínim acabar-lo amb una panxu). Si ja n'heu parlat i t'ha dit que hi està d'acord, segur que ara no canviarà d'opinió. Només cal concretar una mica la cosa
I sobre això que comentes de tenir un gos... Nosaltres també en tenim un i no és en absolut incompatible amb una criatura, al contrari. La meva nena se l'estima amb bogeria i ara que ja és una mica més grandeta juguen junts i no té por de cap gos. Jo n'estic molt contenta.
Et desitjo molta sort!

[montsekit]

En el meu cas, de repent em vaig adonar de que cada cop donava més voltes al tema... i més i més...
vaja suposo que com tu, ja que hi penses i escrius
Ho vaig comentar amb la meva parella, que de sempre volia fills i li vaig dir que més valia que espabiléssim pel que poguès trigar.
I mira pim pam.

Jo crec que donar-hi voltes ja és un "símptoma".
Sobre si estareu preparats, segur que si. Com diu ma mare, si no estàs preparat et prepares de cop jejeje.

Molts ànims!!

[Tutty29]

A mi em va venir l'instint maternal de cop, estavem al cotxe amb la meva parella (ara marit) i li vaig dir que podriem anar a buscar panxu i em va contestar que s'ho havia de pensar, erem joves, jo tenia 29 i ell 28.
Ara tinc un nen que el gener fara 2 anys i per la primavera començarem la busqueda del germanet com dius
Com dius tu els anys passen.

[pruneta30]

Nosaltres anavem parlant cada vegada mes i mes del tema comentant les ganes que teniem...a lestiu en una de les converses ell em va dir que que em semblava deixar les pastilles el 31 de desembre...un dia doctubre parlant altre cop del tema pq acababa el blister de pastilles em va achucha i em va dir: no les prenem mes? I jo vaig dir siiiiiiiiii! Jijijijiji

Pq no busques una manera original de dir-li amb el gosset? Lligar-li una noteta maca del collaret per exemple...

[clareta2906]

doncs jo no sabria ben be dir kom va ser...va anar sorgint! despres del casament vaig deixar les hormones x fer net..sense intencio de buscar encara (aixo si, els dos teniem clar k voliem tenir fills). al cap duns mesos de fer servir preservatiu, vam començar a tontejar pensant k tampoc passa res si ve una panxu..i aleshores ens hi vam posar en serio. Crec que va sorgir sol, pero jo si fos tu ho parlaria directament amb ell. es una decisio molt important i tots dos heu de tenir clar k ho voleu. i no tinguis por a una reaccio negativa, tot es pot parlar! anims i espero k puguis gaudir del 2014 amb panxu!

[sasha_vikos]

Nosaltres mai ens ho vam plantejar del tot. Ell ja feia un parell d'anys que volia tenir un fill, però jo no ho veia clar per temes econòmics i perquè sabia que se m'acabaria la feina. Vaig deixar de prendre'm les pastilles bàsicament perquè no volia hormonar-me més i perquè no m'importava, malgrat tot, quedar-me embarassada. A més, pensava que si no t'hi poses en serio a buscar un bebé encara trigaria temps en arribar, però en 4 mesos ja estava embarassada. Penso que els dubtes de si s’està preparat, si sabràs cuidar-lo, etc sempre es tenen ja siguis més o menys jove, així que ara me'n alegro de no haver esperat més. Per una altra banda, el tema del gos crec que no hauria ser cap impediment ja que per a mí els meus animals son part de la meva família i només es tracta d'ampliar la família i tenir un fill. Tot i que col•laboro fa molts anys amb associacions de protecció dels animals i son molts els animals que acaben abandonats amb l’embaràs i amb l'arribada d'un nadó i jo penso que no hi ha res més maco que créixer amb un animal a casa.

[mvillpa]

Hola noies moltes gracies x les vostres respostes! Crec q nomes falta q hem deciseixi a tirar endavant pq nomes les meves pors ja hem frenen!! Pero tb penses i si despres tardes a quedar-t'hi... Ames semore gavia pensat ababs dels 30 i aviat els fare!
Aixo del gos no es q no ho vegi compatible i molt menys q el vulgui treure!! Sempre he tingut gos i m'encanten!! Nomes q ell n'esta tan q a vegades jo li dic es q el tens com si fos el teu fill! I x aixo pensu q si el gos no l'omokis tan potser tb ell pensaria mes en tenir ja un fill. A veure si li proposu, accepta i ens podem anar parlant x aquest forum tan i tan interessant!!!!

[sergem]

Doncs amb mi va ser una cosa curiosa...
Resulta que jo prenia les pastilles i al febrero solia fer el mes de descans. Doncs bé, un dia fent-ho el meu marit em va dir de fer-ho sense, així a la aventura... però li vaig dir que no era momento per mi, així que quan vaig pasar aquella etapa, al juliol, aprofitant que anava al gine li vaig preguntar i quan vaig arrivar a casa li vaig dir al meu marit...
Al no dir-me res, al setembre les vaig deixar (sempre sabent ell que les deixava, com si sigués un parte, sabeu??) i des de llavors que anem parlant de nens, etc...

[Eiwa]

En el nostre cas la veritat que tots dos sempre hem tingut moltes ganes de ser pares. Fa 10 anys que som parella i portem un any i mig casats. Sempre hem pensat després de casar-nos, però va venir un moment de crisi econòmica important a casa i ho vam aplaçar... però fins quan? Perquè mai estarem bé per una cosa o per una altre! Així que el dia que vaig dir fins aquí hem arribat, avui comencem la cerca va ser perquè vaig anar al ginecòleg (feia mig any que tenia els cicles molt descontrolats, cada 50-60 dies) i allà va ser quan vaig canviar el xip perquè el gine em va dir... uiii aquests ovaris no funcionen del tot bé! I vaig pensar, buffffff mira que si decidim a buscar-lo d'aquí un any i triguem molt de temps en quedar-me? Així que des de aquell mateix dia estem cercant, aquest seria el segon cicle si aparegués la warry d'aquí dos dies.

Sóc d'aquelles persones que penso que les coses passen per alguna cosa, i poder les paraules d'aquell home em van arribar tant a dins perquè m'havia de posar a cercar ja!

Cadascuna tenim la nostra història i el moment arriba d'una manera o d'una altre!

Sort a totes i que la cerca sigui ben corteta!

[jumjum]

Doncs en el nostre cas va ser ven curios.
Sempre haviem parlat d'anar pel segon, encara que jo no hi tenia tantes ganes. Al febrer el meu home em va proposar matrimoni aixi que el tema va quedar una mica apartat, almenys fins despres del casament.
Aquest estiu el meu home va fer-me saber que tenia moooooltes ganes, jo portava el DIU i en principi s'ha de treure uns mesets abans de buscar....Cap a finals d'agost, al cotxe, parlant de quan podría treure'm el DIU per poder buscar despres de la lluna de mel ( ens casavem al novembre) veig passar un grup molt gran de cigonyes! I no sé, va ser com una senyal, mai havia vist cigonyes!
El 29 d'agost hem treia el DIU, i el 27 de setembre ja teníem el positiu!!

[Eiwa]

Doncs en el nostre cas va ser ven curios.
Sempre haviem parlat d'anar pel segon, encara que jo no hi tenia tantes ganes. Al febrer el meu home em va proposar matrimoni aixi que el tema va quedar una mica apartat, almenys fins despres del casament.
Aquest estiu el meu home va fer-me saber que tenia moooooltes ganes, jo portava el DIU i en principi s'ha de treure uns mesets abans de buscar....Cap a finals d'agost, al cotxe, parlant de quan podría treure'm el DIU per poder buscar despres de la lluna de mel ( ens casavem al novembre) veig passar un grup molt gran de cigonyes! I no sé, va ser com una senyal, mai havia vist cigonyes!
El 29 d'agost hem treia el DIU, i el 27 de setembre ja teníem el positiu!!

que curiós!!! Era el vostre moment jumjum! Enhorabona per la panxulinaaaa!!! Sóc de les que penso que les coses passen per alguna cosa, i si és una senyal?

Ara t'explicaré jo una que vaig deixar escapar jajajja! L'Eiwo i jo fa molt de temps que volem ser pares però l'economia, les pors... fins que ja han passat varies senyals i hem decidit animar-nos!

Abans d'aquesta que vaig explicar del ginecòleg, va haver-hi un altre que aquesta em va tocar la "fibra".

Vam anar a passar un cap de setmana a Salou amb els meus pares i un amic que és com de la família. Tots estan desitjant que tinguem un peke, que fins i tot aquell matí l'amic aquest, va anar a comprar i va veure un xumet, i va pensar en comprar-lo per fer-nos un regal. Quan em va donar el xumet vaig pensar aquest està com una cabra, si no el busquem! jajaja. Però alhora em va fer molta ilusió que fins i tot em vaig emocionar només d'imaginar-m'ho! jajajaja. Lo curiós estava per arribar encara!

Aquella tarda anem a Port aventura i els homes van anar a pujar al Shambhala i jo i la meva mare ens vam quedar assegudes a un banc i quan ja portava com 5 minuts asseguda veig al meu costat, un xumet en la meva direcció, ben posadet, que posava "mama". En aquell moment em va agafar una cosa per dins, us juro que va ser una sensació interna... una cosa a l'estòmac que en aquell moment vaig pensar és una senyal! Dos xumets en un dia no és normal! jajajajaja.

Fixeu-vos si va ser senyal, que des d'aquell dia vam començar a fer la marxa enrere (uiii jo amb lo cagada que era maaaaai me l'havia volgut jugar... penso que "antes de llover, chispea!" jajaja (sis mesos així, ja pensàvem si ha de venir, serà benvingut/da!!)

Total que va pasar aquesta segona "senyal" del ginecòleg per dir... AL ATAQUERRRRRRRRRRRRR!!!! Dos senyals ja eren massa! jajajajaja.

Alguna més també creu en les senyals que et dona la vida? Va expliqueu expliqueu...

[Socatchick]

Nosaltres ens ho vam plantejar a principis d'any. Jo estic a l'atur i abans tenia una feina d'aquelles que ocupen tot el dia i malgrat tenir-ne moltes ganes sabia que conciliar-ho seria molt difícil... l'empresa va tancar així que estant a l'atur ja no tenia problemes d'horaris... en tenia d'altres com ara els diners!

Però vam estar parlant i els dos en teniem moltes ganes així que ens vam marcar iniciar la cerca a l'abril ja que tenia visita rutinaria amb la ginecologa i així ens podria donar l'ok. Va resultar que al fer-me la eco va veure que tenia un quist una mica gran en un ovari així que ens va recomenar esperar a que marxés. Ens va donar hora per una altra eco dos mesos després i ja havia marxat!!!

Ens hi vam posar de seguida i a la primera diana!! No ens pensavem que anés tant ràpid però estem contentissims!!

S'ha de dir que a mi se'm va despertar el rellotge abans que a ell però per culpa de la feina em vaig treure la idea del cap fins que vaig ser "lliure", així ell va tenir temps de fer-se a la idea i rumiar si estava preparat o no!! (No va tardar gaire en decidir-se tampoc eh!!)

[Niss]

Nosaltres portem 4 anys casats. Ens vam casar que jo encara estava acabant la carrera i després em van becar per fer un master a l'extranger. El meu home sempre ha tingut "la crida", pràcticament desde que ens vam casar, però jo no, tenia clar que volia ser mare però en un futur més llunyà, era com que encara no era el moment...
Quan vaig anar apropant-me al final del màster, no sé com, aquest desig de ser mare es va anar despertant, i va anar creixent cada cop d'una forma més forta. És extrany, no va pas ser que les meves amigues es quedessin embarassades de cop, o que la família en comencés a parlar i ens posés pressió... Senzillament va sortir de dins.
Quan vaig acabar el màster, ja tenia (teniem) clar quin era el següent projecte... Ser pares En tinc unes ganes que mai hagués imaginat que tindria!! És increïble!!
Ara estem en el 3er cicle de cerca i espero que l'últim!!

[Eiwa]

Nosaltres ens ho vam plantejar a principis d'any. Jo estic a l'atur i abans tenia una feina d'aquelles que ocupen tot el dia i malgrat tenir-ne moltes ganes sabia que conciliar-ho seria molt difícil... l'empresa va tancar així que estant a l'atur ja no tenia problemes d'horaris... en tenia d'altres com ara els diners!

Però vam estar parlant i els dos en teniem moltes ganes així que ens vam marcar iniciar la cerca a l'abril ja que tenia visita rutinaria amb la ginecologa i així ens podria donar l'ok. Va resultar que al fer-me la eco va veure que tenia un quist una mica gran en un ovari així que ens va recomenar esperar a que marxés. Ens va donar hora per una altra eco dos mesos després i ja havia marxat!!!

Ens hi vam posar de seguida i a la primera diana!! No ens pensavem que anés tant ràpid però estem contentissims!!

S'ha de dir que a mi se'm va despertar el rellotge abans que a ell però per culpa de la feina em vaig treure la idea del cap fins que vaig ser "lliure", així ell va tenir temps de fer-se a la idea i rumiar si estava preparat o no!! (No va tardar gaire en decidir-se tampoc eh!!)

Ostres!!! Era el vostre moment!!! Moltes Felicitats!!

[Eiwa]

Nosaltres portem 4 anys casats. Ens vam casar que jo encara estava acabant la carrera i després em van becar per fer un master a l'extranger. El meu home sempre ha tingut "la crida", pràcticament desde que ens vam casar, però jo no, tenia clar que volia ser mare però en un futur més llunyà, era com que encara no era el moment...
Quan vaig anar apropant-me al final del màster, no sé com, aquest desig de ser mare es va anar despertant, i va anar creixent cada cop d'una forma més forta. És extrany, no va pas ser que les meves amigues es quedessin embarassades de cop, o que la família en comencés a parlar i ens posés pressió... Senzillament va sortir de dins.
Quan vaig acabar el màster, ja tenia (teniem) clar quin era el següent projecte... Ser pares En tinc unes ganes que mai hagués imaginat que tindria!! És increïble!!
Ara estem en el 3er cicle de cerca i espero que l'últim!!

Ohhh Niss que maco que arribi el moment per si sol sense presions, sobretot del marit o a vegades és al revès jejeje. D'aquí res estaràs gaudint del moment

[Niss]

Gràcies Eiwa!!
Deunidó la teva història dels xumets!!! Quina passada!

[Eiwa]

Gràcies Eiwa!!
Deunidó la teva història dels xumets!!! Quina passada!

Jajajajjajaja... molt curiós! jajajaja

[rateta2013]

A mi m'ho va proposar ell. Encara no viviem junts. Un dia no teniem preservatius i ell va dir "no passa res si et quedes". Jo per descomptat vaig negar-me (tinc molt sentit comú), però em vaig quedar amb la frase.
Després, un cop viviem junts, ja ho vam plantejar seriosament i apa...ja estem esperant.

[chal3oye]

Abans d'aquesta que vaig explicar del ginecòleg, va haver-hi un altre que aquesta em va tocar la "fibra".

Vam anar a passar un cap de setmana a Salou amb els meus pares i un amic que és com de la família. Tots estan desitjant que tinguem un peke, que fins i tot aquell matí l'amic aquest, va anar a comprar i va veure un xumet, i va pensar en comprar-lo per fer-nos un regal. Quan em va donar el xumet vaig pensar aquest està com una cabra, si no el busquem! jajaja. Però alhora em va fer molta ilusió que fins i tot em vaig emocionar només d'imaginar-m'ho! jajajaja. Lo curiós estava per arribar encara!