Por per les nits

[rundi]

Hola,
La meva filla (4 anys i mig) ha dormit bé de sempre. A banda, és una nena molt emocional, """"complicadeta"""" de portar perquè tan bon punt és la més dolça del món, com et munta un numeret al carrer d'aquells de terra traga'm ( i ràpid).
Arran d'un parell de malsons molt intensos, li ha entrat una por bestial. Portem dues setmanes llargues que, a casa, no se separa de mi ni un moment, i per les nits, es desperta plorant i cridant i exigeix que un dels dos ens quedem a dormir amb ella. El pare es pensa que ens pren el número, però jo us dic que és una por real (no gelos pel germanet ni crida d'atenció). La nena està cagada de por.
Quan era més petitona un estiu li va agafar por al vent, ja ho vaig escriure per aquí, va ser bastant heavy també perquè era estiu i al final no volia anar ni a la platja... Se li va passar, enraonant molt i també perquè el vent no era una cosa a la que s'havia d'enfrontar cada dia.
Jo ara no sé com gestionar la situació.
He intentat parlar-ne (els monstres no existeixen, etc), fer-li veure que si hi hagués alguna cosa a tèmer, jo no la deixaria dormir sola ni a ell ni al seu germà, i fins i tot posar-me sèria. Però no, no funciona res. Ella segueix amb por, dormint fatal i exigint la nostra presència a l'habitació.
També dir-vos que ha sigut després de nadal, que la nena ha hagut de digerir que hi ha coses que no veiem i existeixen (els reis són mags, el Tió quan no mires es menja les galetes) i jo crec que té un cacau mental entre el que sí existeix i el que no bastant important.
Demano consells. Seran tots molt benvinguts.
Gràcies!

[ginko biloba]

El meu fill no té por per les nit. Quan va néixer el seu germanet, durant unes nits va estar inquiet, i es despertava, i tot i que deia que tenia por, penso que l’únic que li passava era que estava inquiet. Havia arribat el seu germanet, començava P3, etc.... però no és aquest cas el que et vull explicar. És el meu, de quan era petita.
Quan era petita tenia molta por a la foscor. A l’hora d’anar a dormir, se’m convertia en un calvari. Realment ho passava malament. Els meus pares hem deixaven un llumet encès, però penso que era pitjor, perquè en comptes d’un llumet hi veia l’ull d’un monstre, i en comptes de fer llum, feia ombres, que observava atentament perquè estava convençuda que és movien. Per sort, dormia en un llit niu, i sabia que a sota no hi podia esperar ningú, que si no..... Realment ho passava malament.
Compartia l’habitació amb la meva germana gran.
Cada nit anava a dormir al meu llit, i estava desperta, fins que ja no podia més. Finalment, hem colava al llit de la meva germana, amb permís o sense, i allí m’adormia tranquil•lament. Els meus pares, més tard, em traslladaven al meu llit.
T’estic parlant dels 4, dels 6 i fins i tot dels 7-8 anys. A partir d’una certa edat era conscient que la por me la generava jo. Que els monstres no existien, que no hi havia cap perill.... però arribava la nit, i aquells missatges racionals que em repetia, no servien de res.
Encara ara, tot i que puc passejar tranquil•lament pel mig d’un bosc en plena nit sense llum, dins sento aquella inquietud irracional que em diu que vagi alerta amb els monstres!!! Je,je...

Amb tot, durant el dia, no era res que m’angoixes. De fet, no hi pensava. Vull dir que no m’espatllava la vida quotidiana. Sobretot quan tota la família va acceptar que adormir-me amb la meva germana era lo normal. En el moment de normalitzar la cosa, trobar natural que m’adormís acompanyada en comptes de al meu llit, llavors les pors van deixar de preocupar-me, i conjuntament amb el fet d’anar-me fent gran, van anar desapareixent (o més aviat, vaig anar-les vencent).

Si la vostra filla té por, no la deixeu sola. Feu-la sentir forta, acompanyant-la. És petita i no podeu demanar-li que venci les pors sola. Ni tampoc ho farà d’un dia per altre. Serà valenta, però a la llarga.

[rundi]

gràcies per explicar-me la teva experiència, la veritat és que m'has recordat molt a la meva nena. Jo veig que a mida que es va fent de nit, li va minvant la valentia, i ja quan s'acosta l'hora de dormir, li canvia la cara i se la veu preocupada.
A mi el que em fa cosa és que dormint amb ella no sigui conscient que ella pot, que és capaç, que pot vèncer les seves pors. Em fa pena que pensi que la por li marxa perquè està la mama, i m'agradaria que, d'alguna manera, fos conscient que jo sé que ella pot plantar-li cara "als monstres", no sé si m'explico...

[ginko biloba]

Jo penso que només té 4 anys. No necessita ser valenta, necessita això, la seva mare i el seu pare. Això la farà sentir-se segura. I una nena segura, serà la que demà serà valenta. Jo no la forçaria. Però bé, no sóc psicologa ni res d'això. Només penso en que jo, no volia ser valenta, només volia no tenir por.
Que no t'amoini pensar que li estàs fent cap mal, i que fent-li costat no deixes que superi sola la por. No crec que li poguem demanar a una nena de 4 anys que sigui tant valenta. Jo sóc una persona perfectament normal . vull dir, que això no m'ha deixat cap trauma ni res per l'estil. L'únic, el comentari etern de la meva pobra germana que va haver de compartir el llit amb mi tants anys, i que sempre em recorda com a història de quan erem petites.
El meu fill té 5 anys. No te pors, simplement perquè és massa inconsient. Si en tingués, no penso que pogués fer-li entendre la diferència entre la realitat i la imaginació com ho puc entendre jo. Esperaria a que fos més gran, per demanar-li aquest esforç.

[Pat83]

Rundi jo crec q de moment fas ben fet en estar al seu costat i trasmetreli confiança i que a casa estar segura. De moment quedarte amb ella fins q sadoemi per a q es relaxi i descansi bé a la nit. Mica en mica estaria bé q marxessis just abans qs quedi adoemida i posterioement anr entrant i sortinr etc.
Paral.elament hi ha coses que els ajuden molt als nens,x exemple:
Llegir contes sobre nens q tenen por (no abans danar a dormir)
Ferli dibuixar les pors i dp llençar el paper a la paperera com sil monstre/por marxes a les escombraries.
Tb és molt útil i a mi mageada molt ferho...que és dibuixar el q li fa por i desarho amb una caixa. I li dius al nen q el monstre o la por q té queda allà tancada i no pot sortir. Així si x la nit té por pot mirar la caixa i comprobar que segueix tancat.
A veure si et pot anar bé!
1 abraçada!
www.unpocodepsicologia.com

[rundi]

Moltes gràcies a les dues!!

[sugar]

Hola, la meva filla gran l'Emma, quan tenia 4 anys, em va començar a dir que hi havia monstres a sota del llit i que no volia quedar-se sola.

Li vaig dir que i tant que estaven a sota el llit i que tenien tant dret com un altre a poder dormir a un lloc calentet i que els deixesin dormir i no els molestesin, em va mirar com si estigués sonada però va anar a dormir, una mica mosca, però bueno. Al dia següent vam tornar a parlar i la resposta va ser la mateixa i ja mai més.

Ara amb 11 anys riem juntes d'allò.

Jo també tenia molta por a la nit quan era petita i crec que els meus pares, intentant ajudar-me, me la van agreujar, ja que li van dornar importància.

No ho sé, és la meva opinió.