Dependencia emocional

[LONDONER]

Hola noies, volia comentar-vos un tema que ens te angoixats. La nostra filla fará 4 anys al febrer: es una nena feliç, sociable, va a l'escola contenta, te amiguets....pero ens han comentat q podria tenir una mica dependencia emocional de la mare, pel fet de que aquesta edat ja hauria de saber aadormir-se sola, sense el contacte o be del seu pare o meu...quan anem a dormir ella vol que ens fiquem al llit amb ella i li fem "mimitos". I si a la nit es desperta vol venir al llit dels papis i la rutina es ka mateixa...a nosaltres ja ens esta be, pero es clar si un professional et diu que ja es massa ggran i que necessita ser mes autonoma, amb el seu pare ens ho preguntem...realment tots els seus aamiguets s'adormen sols, pero ella ttambe es capaç de fer moltes coses qque els seus amics no fan, i tot poorta el seu temps...tambe es cert, que quan anem al parc juga amb els amics pero li agrada que qlgun dels pares participi en el joc...no se, com ho veieu vosaltres?

[neuetes]

Ni cas. La meva gran ha dormit amb nosaltres fins als 5 anys, fins que ella un dia per pròpia iniciativa va decidir que volia dormir al seu llit tota la nit i si a nosaltres ens anava bé i a la nena també doncs cap problema. I l'hora del conte... és la millor part del dia! quan t'ajeus amb ella al llit, li fas uns quants petons, li expliques un conte... Ningú (i menys un metge) hauria de posar-se amb aquestes coses de la vida íntima d'una família, perquè senzillament no n'han de fer res. I quines ganes que tenen algúns de trobar problemes on no n'hi ha. Gaudiu de la vostra filla!

[Gran-Quima]

ostras.......que volen d.una criatura de quatre anys?que faci les maletes i marxi de casa?.....nomes dir-te una frase de ma mare.....no oblidis mai q els professionals son persones....amb els grans defectes i virtuts per lo tant, posa en quar.entena el comentari i el professional.Anims bonica!!!

[Menudeta]

Quan et refereixes a professional que vols dir? un psicòleg? o és una opinió d'algú de l'escola? us han explicat bé que volien dir amb això?

Ho dic perquè llegint això m'estic encenent... i prefereixo pensar que potser us volien dir alguna altra cosa, no sé.

Gran? autònoma? A la llar de la meva filla fan colònies per treballar l'autonomia (P2) i la veritat es que no entenc aquesta mania de fer grans als nens pensant en no se què.

[ada_bcn]

el meu fill té gairebé 6, s'ha d'adormir sempre amb mi al costat (o amb els avis si dorm a casa els avis, o amb una cosina si dorma a casa els tiets...), si es desperta per la nit vaig a dormir amb ell, a no ser que ja estiguem al meu llit els dos... i ningú m'ha dit mai res de que sigui massa dependent...no sé qui t'ho ha dit, però potser és per altres coses, pq això em sembla que ho fan molts nens...

[Elidé]

La meva filla també dorm al nostre llit la major part de les nits, i de dia és molt independent de nosaltres, tant que a vegades la deixem a l'escola i es posa a jugar sense ni dir-nos adéu

[Psicoloca]

Es tan fort el que t han dit? Està clar que ni cas però flipo que algú es permeti fer akest tipus de " diagnòstics" tan a la lleugera. Crec que la dependencia emocional es un trastorn suficientmentgreu per parlar d ell sense tenir ni idea!

[Mari1978]

No et preocupis!! El meu nen també té 4 anys i s'adorm amb el seu pare o amb mí, a més, també diu la paraula "mimito" ("em fas un mimito fins que m'adormi?").
Ell no es desperta sovint a la nit, però si alguna nit ho fa, es ve al nostre llit.
Com tú dius de la teva filla, després fa coses que altres nens de la seva edat no fan.
Cada nen té la seva evolució, no són màquines, cadascú va al seu ritme i fan coses diferents.
Aprofita aquests moments de "mimitos"!!

[charito]

Ostres que fort.... que tots els seus companys s'adormen sols??? Ni de conyaaaaa

El Quim ens demana contes, mimitos, ens crida, entrem i sortim fins que s'adorm, i si es desperta a la nit em crida perque l'acompanyi al wc o el tapi.... i ho trobo lo mes normal del mon!!!

[maredelna]

ostres londoner, sembla que descriguis ben bé la meva filla ,també! Té 4 anys i li passa exactament el mateix... Dies enrera vai escriure fent més o menys la mateixa reflexió, sobretot pel què fa al dormir. A mi ningú m'ho ha dit, de fet no ho expliquem gaire pequè molta gent no ho enten, però també em preocupa aquest tema. Però soc jo sola, perquè el meu company està ben tranquil! Qui t'ho ha dit?

[toska]

Jo penso que és molt petita, la meva és més petita pero ja apunta maneres, quan era més petita s'adormia sola sense cap problema i ara he d'estar amb ella fins que s'adormi, i si es desperta per la nit ve al meu llit i jo la poso a dormir amb nosaltres... No son tots els dies però quan ve cap problema!!!!

[sarabafo]

Jo també trobo molt fort el que t'han dit. La Marina ha fet 4 anys aquesta setmana i mai mai mai ha anat a dormir sola, també s'adorm si son pare o jo estem amb ella, ja sigui assentats o estirats al seu llit. Si es desperta a la nit vol que ens posem amb ella al llit o ella ve al nostre. Jo no ho veig cap problema. De fet jo recordo a me mare que ens acompanyava a dormir a ma germana i a mi i ja debíem tenir 6 o 7 anys. Al contrari em fa pena fer anar a dormir a la Marina tota sola.

[MARUXA]

Boneeees!
una altra que s´apunta al carro, el psico pedagog de l´escola també em va dir que el meu nen era "inmadur emocionalment" per que dorm amb mí.

A pastar fang homeee! què s´han pensat!! En un primer moment també vaig tenir dubtes però reflexionant i parlant amb altres mares ho tinc clar, que s´en vagin a fer punyetes. Jo vaig dormir amb ma mare ben bé fins els 6 anys, fins que vaig decidir dormir a la meva habitació. El psico pedagog em va insinuar que hi han "mètodes" i li vaig dir que no en volia sentir ni parlar, que els estivills i demés són una aberració i una crueltat, els mètodes conductistes estan bé per ensinistrar animalets, no per perssones i el que no voldria per mí, no li aplicaria pas al meu fillet estimat del meu cor.
Els nens són esperits lliures, com si vols ensinistrar un gat, la única manera és que el gat ho vulgui fer allò... Després de dues hores de xerrada amb el psicopedagog i la mestra, en marxar la mestra em va demanar "en què treballes tú?" JUAAAAAA!!! sóc comercial reeeina!!

Que se mueran los feos!!! prou de tilldar els nostres nanos d´inmadurs per que necessiten dormir amb algú, quan és la cosa més natural del món.
au! he dit!

[Lau]

El meu fill té 5 anys i necessita el contacte físic per adormir-se... l'ordre de preferència és primer jo, després el meu home i des d'aquest estiu que ha set capaç de dormir a casa dels tiets, sempre i quan algú estigui en contacte físic amb ell.

En el nostre cas, el vam adoptar fa tres anys quan en tenia dos... per tan, ell si que potser té una necessitat que vé més marcada per l'experiència viscuda de la pèrdua de la primera mare...

Jo penso que l'estabilitat emocional dels nostres fills és vital... només amb una base emocional bona podran ser persones independents... i com en tot... cada nen és un món i n'hi haurà qui necessita dormir amb els pares i d'altres no i necessitaran d'altres coses... nomé es tracta de conèixer-los i donar-lis el què necessiten que per això som els seus pares.

L'altre dia "discutia" amb una amiga perquè la seva filla de 18 mesos! ara se'ls desperta a la nit i necessita dormir amb ells i ells consideren que NO! i no vaig aconseguir fer-li entendre el meu punt de vista ... i em sap molt greu per la seva filla. Segons ells la nena ja té un llit prou gran, no cal anar al seu.

[Pat83]

Londoner, no sé qui tha comentat el q dius. Tp conec la vistra historia en concret i hem faltarien molts detalls. Però et comento,sóc psicóloga infantojuvenil i amb 4 anys si la vostre filla necessita q estigueu allà a lhora danar a dormir ho veig normal donat qs petita enkra! I q vingui al vostre llit de tant si té por tb. Precissament si un nen te por i els pares el sostenen lacompanyen x fer front a la por és fa un nen mes segur dell mateix. Si dius qs una nena independent i q fa moltes coses soles no li veig l' alarma. Si bé es cert q podrieu anarla acostumant mik enmik i amb unes pautes ben senzilles i sense patir ningú a anar doemint sola o tornar al seu llit. I deixar el q dormi amb vosaltres doncs com quelcom especial dls dv o dissabtes,x exemple.
Maruxa quina mania han agafat les escoles ara per dir q tots els nens qls hi passa quelcom son immadurs emocionalment. lúltim cas que he tingut amb aquest tema es duna adolescent ql xl q lescola era immaduresa emocional es una ansietat com una catedral de gran i unes erronees estrategies daprenentatge. Per altra bandacada nen porta un ritme de desenvolupament i dinsduns paràmetres de normalitat no podem permetre q tots ho facin tot al mateix moment.
Espero ajudar.vos una mica.
www.unpocodepsicologia.com

[MARUXA]

hola Patrícia,
Moltísimes gràcies per la teva resposta i l´enllaç del teu blog!!! et seguiré al facebook. !

[Pat83]

Gràcies maruxa!
espero que t'agradi!
petonets!