Arguments part natural

[Gemma82]

Bon dia noies!!
Necessito la vostra ajuda. Ahir vaig estar parlant amb el meu home i quasi m'agafa un patatús!
El fet és que jo he estat llegint sobre el part natural i m'agradaria que el meu part fos així, respectat tot i que vull parir a l''hospital. El meu home és dels que creu que els metges ho han fet tota la vida i són ells els que et diran què has de fer que per això en saben...I quan li vaig parlar de part natural em contesta: això és allò que em vas dir de parir de peu no?
Total, que a part d'enfadar-me (potser sense raó perquè ell simplement mai s'ha hagut de preocupar per aquest tema i té la idea preconcebuda normal) li vaig dir que li passaria informació perquè llegís i entegués quins eren els meus arguments ( es pensa que simplement vull portar la contrària als metges) i en què consisteix això de part natural/respectat. Potser veient avantatges i inconvenients mel poso una mica de la meva part...
El fet és que jo he llegit algun llibre però li he de passar alguna cosa no gaire llarga perquè sinó no s´ho llegirà...
Alguna sap alguna web o articles on expliqui justificadament els pros i contres del part natural??'

Espero que em pogueu ajudar!!

[carlotayeric]

Sinceramente no se pq.tienes qie darle tantas explicaciones

La que pares eres tu, la que llevas al bebe dentro eres tu, la que pasara los dolores eres tu y creo que las unicas que podemos decidir comk queremos nuestro parto somos nosotras

Los maridos tienen que estar a nuestro laso y apoyar nuestra decisión

Es mi opinion!

Yo he tenido un parto natural y toso el mundo ne dexia que estaba loca por querer pasar los.dolores habiendo la epidural

No di ninfuna explicación a nadie!!! El dia que llego el.parto lo hice y luefo todo el mundo me dexiablo valiente que había sido

[Gemma82]

Gràcies per la resposta Carlota,
tens raó en tot el que dius però a mi m'agradaria que conegui una mica de què va el tema per sentir-me recolzada, sobretot en el moment del part. Ell té clar que la decisió és meva i diu que farem el que jo vulgui però m'agradaria que no fos un suport a cegues sinó justificat. No sé si m'explico.
Trobo que per molt que sigui jo la que pareixo, som un equip i la meva parella també està implicada en tot el procés i hauria d'estar informada igual que jo.
A veure si ho aconsegueixo

[Reme]

I si et busques una Doula? Igual t'ajudaria a tu personalment i alhora a fer treball com a parella.
És una idea.

[Marieta vola vola]

Hola Gemma82. Jo, igual que tu, crec que el part també és cosa de dos. Sí és veritat que la que pareixes ets tu, però també crec que s'ha d'escoltar l'opinió de l'altre... Al cap i a la fi, heu creat el petitó tots dos!!

Nosaltres vam fer el pla de part els dos junts. Havíem decidit que, si jo no aguantava el dolor, demanaríem l'epidural. El meu company estava d'acord en tot moment amb mi. Va resultar que vaig poder parir sense epidural i, la veritat, no me'n penedeixo gens... De fet, si mai ho torno a fer intentaré tenir un altre part natural.

Nosaltres, abans de parir, no ens vam informar massa del que suposava un part natural. Jo anava amb molta por perquè no sabia què sentiria, ni què notaria ni res de res... No et sé recomanar cap web o cap blog, però us puc parlar de la meva experiència. Notar sortir el teu fill és l'no més màgic del món, que el teu company pugui estar amb tu en tot moment no té preu i que sigui ell qui ajudi a sortir la nostra filla (en el nostre cas), el va fer partícep en tot moment. Tant que, a vegades quan en parlem, em comenta que hi va haver un moment que es va separar de nosaltres i va notar molt i molt de fred, que s'havia format un microclima màgic al voltant nostre... La veritat és que jo a les poques hores ja m'aixecava del llit i la meva recuperació després del part va ser genial. A part, quasi que ni em van fer punts. Per tant, si tu n'estàs convençuda jo només puc dir endavant i parla'n molt amb el teu company. Que tenir la seva companyia i en el dia a dia és el que forma, ja des d'ara, una família.

[marta9]

Jo et puc donar els meus arguments, he tingut tres fills, la primera va néixer per cesària. El segon per part vaginal amb epidural. La tercera per part natural. Sense cap mena de dubte el millor amb diferència ha estat el tercer, i si algun dia hagués de repetir el voldria natural un altre cop.

Hi ha una bona part d'arguments que són respecte a la filosofia que hi ha darrere de cada tipus de part i com et fa sentir aquesta. El part medicalitzat entén el part com una malaltia, i realment et fa sentir malalta. Jo no tinc por als metges, ni als quiròfans, però realment parir en un quiròfan, estirada en una camilla i espaterrada, envoltada d'anestesistes, infermeres, obstetres i llevadores que es mouen amb pressa, il.luminada per un llum blanc encegador... et fa sentir com si t'estiguessis morint! Per més que t'esforcis a dir-te a tu mateixa que no passa res, que és un part normal i sà,i que estàs a punt de veure el teu petitó. Ho recordo com amb una mena d'angoixa i incomoditat sota la pell, i això que tot va ser ràpid, va anar bé i el personal mèdic va ser amabilíssim.

També vaig sentir-me com un subjecte passiu en el meu part. Entres allà i "ells et pareixen" si se m'entén l'expressió.

En el part natural jo anava molt més tranquil.la, més preparada. Tenia la sensació que jo era la protagonista del meu part, que jo controlava. Les contraccions em feien molt menys mal que l'altra vegada, passejava per casa, em vaig dutxar... vaig dur els grans al cole (!!!) sense patir apenes, tranquil.lament... A la sala de parts hi havia només dues llevadores, el meu home i jo. Em van deixar triar on parir, vaig escollir una mena de cadira, amb el meu home assegut darrera meu... La sensació era de tranquil.litat i de control: llum suau, silenci i jo asseguda, vaig veure sortir la nena i la vaig agafar. Paria jo no "em parien", vaig empènyer quan en vaig tenir ganes, i la vaig sentir sortir. I va ser preciós.

...I en acabat, em vaig aixecar i vaig anar jo sola a estirar-me al llit amb la meva nena en braços i el meu home, en comptes de sortir en una camilla empesa per un camiller... Sense poder moure't del llit en una bona pila d'hores perquè no et van les cames.

Parir estirat no és fisiològic, has d'empènyer cap a dalt, es fa així perquè sota els efectes de l'anestèsia no t'aguantes dret, i per comoditat del personal mèdic. El part és més lent, hi ha més risc de complicacions. A més en acabat cal recuperar-se de l'anestèsia, que té també els seus riscos.

Hi ha videos molt bons i didàctics al respecte o youtube, si els trobo et posaré l'enllaç... De moment hi ha poso un curt que està molt bé... https://www.youtube.com/watch?v=Mzhe2HKYWAo

Una abraçada, que vagi tot molt bé!

[Gemma82]

Gràcies per les respostes i experiències!
El video està molt bé a més el fet de ser protagonitzat per un home crec que encara el fa més didàctic!

Una abraçada

[pirene1979]

Hola Gemma82,

Jo t'aconsellaria que anéssiu tots dos a alguna trobada on es posin en comú experiències de parts i les expectatives de les dones que han de ser mares. Per exemple, si viviu a Barcelona o us hi podeu acostar, teniu les reunions de l'associació DonaLlum. Com a complement, el pots animar a llegir algunes narracions de parts en primera persona. En trobaràs per exemple al propi web de DonaLlum o al de El Parto es Nuestro. Però vaja, jo crec que el millor de tot és trobar-se amb gent real que explica les seves experiències i inquietuds.

Una altra idea: Poc abans de la data prevista del meu primer part, el meu company es va mirar dos o tres vídeos de parts amb diferents estils. Crec recordar que un d'ells era molt (potser massa) místic, d'una dona que paria al mig de la natura rodejada dels seus fills grans i sense cap rastre del pare; un altre d'un part respectat en context hospitalari, amb la parella compartint el treball de part i l'expulsiu; i un altre d'un part medicalitzat convencional, en posició ginecològica, amb anestèsia, etc. Doncs bé, després m'explicava que l'únic moment que havia hagut de deixar de mirar perquè li feia angúnia va ser el moment del tall de l'episiotomia al part medicalitzat. En canvi, els crits i expressions de dolor de les dones que parien sense anestèsia li van semblar molt més suportables, molt més "normals" per dir-ho així. Aquest comentari em va fer pensar que ell també es sentia preparat, com jo mateixa, per viure un part natural. I no em va decebre! Els meus dos parts han estat així, i coincideixo amb tu que la presència i connexió amb la parella és clau, per exemple, de cara a aconseguir que l'ambient de l'hospital sigui propici. Val la pena tenir-lo de la teva part i prevenir reaccions imprevistes sobre la marxa!

Ànims!

[Aly84]

Hola Gemma82,

Jo també vaig tenir un part natural, i quan en tingui un segon m'agradaria tornar-ho a repetir!!

Sí, que és veritat que ajuda i és bonic tenir el recolzament del teu marit en tot moment. El meu és molt comprensiu, ell em va comentar que era un moment que li feia molt de respecte... Però que ell confiava al 100% amb la meva decisió, i vam escriure el pla de part junts i em va comunicar que faria tot el possible perquè en tot moment a l'hospital es respectés el meu desig de part!

T'explico perquè ho vaig decidir així, a mi tot el que són anestèsies i fàrmacs en general em fan força aprensió... i després de llegir els possibles afectes adversos de l'epidural el pànic ja va ser tremendo i terrible (jo sóc d'aquelles que abans de prendre qualsevol medicament llegeixo quins són els possibles efectes secundaris...I sí... ja sé que sóc un tant especial i manies amb el tema...) Llavors vaig decidir que només em posaria l'epidural si realment no podia suportar el dolor, o bé, per algún cas de complicació era necessari o bo per al naixement del nadó...

També vaig pensar que allò natural, i com s'ha fet al llarg de la història, i encara en molts llocs del món es fa així (Quan vaig llegir sobre el tema, es veu que en els països nòrdics s'anima a les mares a tenir un part natural), és parir de forma natural, sense introduir cap anestèsia i amb la postura que li és més còmode a la dona. L'epidural és relativament nova, per tant, durant anys i anys les dones han parit de manera natural.

La meva experiència. A veure les contraccions són doloroses.... i no són la sensació més agradable (no ens hem d'enganyar) però en el meu cas, penso que és un dolor soportable... i comparteixo molt dels sentiments que ja t'han descrit les altres companyes... A mi em va agradar la sensació d'estar sempre, sempre en tot moment acompanyada del meu marit, hi havia dues llevadores que em donaven suport, la sala era tranquil·la, amb llum suau i em van posar una musica clàssica relaxant... El part no va ser massa llarg, tot i què sí que he de dir que a la part final em van agafar unes "rampes" a la cama i això em va evitar empényer bé, i llavors a l'hora de treure la nena, ho van fer les llevadores... Però em va agradar molt sentir tot el procés.

Però la veritat que la sensació que un cop has acabat, des del primer minut, incorporar-te amb la filla rescent nascuda i anar caminant fins a la camilla és agradable! Un cop a l'habitació, jo estava com si res, m'aixecava i passejava, (tothom em deia que semblava que no hagués parit). Tampoc em van fer quasi punts i la recuperació va ser molt ràpida i bonissima.

Si, tu ho tens clar, t'animo a que puguis tenir un part natural! i respecte, al teu marit, explica-li que la diferència bàsica és la decisió de si posar epidural, o no, i jo aquí sí que penso que és quelcom molt personal, està clar que és primordial tenir el suport de la teva parella i pare de la criatura, però a fi de comptes a qui li posen la epidural és a tu, al teu cos, per tant, jo penso que la teva paraula té molt de pes...

I ja et dic, jo en el meu cas no m'arrepenteixo de no haver-me posat l'epidural, ans al contrari! Sí que durant al part va haver algun moment puntual així feixuc o dolorós, però les avantatges trobo que són més grans: notar el procés i un cop acabat el part aixecar-te i trobar-te al 100%

[rateta2013]

Bon dia noies!!
Necessito la vostra ajuda. Ahir vaig estar parlant amb el meu home i quasi m'agafa un patatús!
El fet és que jo he estat llegint sobre el part natural i m'agradaria que el meu part fos així, respectat tot i que vull parir a l''hospital. El meu home és dels que creu que els metges ho han fet tota la vida i són ells els que et diran què has de fer que per això en saben...I quan li vaig parlar de part natural em contesta: això és allò que em vas dir de parir de peu no?
Total, que a part d'enfadar-me (potser sense raó perquè ell simplement mai s'ha hagut de preocupar per aquest tema i té la idea preconcebuda normal) li vaig dir que li passaria informació perquè llegís i entegués quins eren els meus arguments ( es pensa que simplement vull portar la contrària als metges) i en què consisteix això de part natural/respectat. Potser veient avantatges i inconvenients mel poso una mica de la meva part...
El fet és que jo he llegit algun llibre però li he de passar alguna cosa no gaire llarga perquè sinó no s´ho llegirà...
Alguna sap alguna web o articles on expliqui justificadament els pros i contres del part natural??'

Espero que em pogueu ajudar!!

El primer que ha d'entendre: el part natural no és portar la contrària als metges, sino que molts metges atenen parts naturals, mentre que d'altres son intervencionistes. Són maneres de treballar, i per sort avui dia ja comencem a poder triar quin tipus d'atenció obstètrica volem. Et recomano és que busquis un ginecòleg pro-part natural perquè no t'hagis de barallar amb ningú. O si vas per seguretat social, que et visitis a un hospital on facin part natural. Que les classes pre-part també siguin d'aquest estil, etc. Si el teu marit no ho veu clar, i aneu a un hospital intervencionista, ell es posarà al costat dels metges i això no et convé. Val més que aneu a un lloc on directament, ja sàpiguis que respectaran i entendran la teva postura.

Si li busques informació, et recomano que li imprimeixis infos curtetes i clares, a "el parto es nuestro" hi ha molts articles breus. No li facis llegir grans rotllos perquè si no hi està ficat, li costarà.

[Gemma82]

Gràcies per les vostres respostes!
ës una bona idea veure videos perquè així no i faig llegir parrafades.
Gràcies pel consell de "el parto es nuestro" aqui hiha força informació!!!

[Xop]

UF! jo estaria negre si el pare de la criatura no veiés com jo aquest tema! per desgràcia tinc molt de temps lliure i per sort he pogut informar-me molt moltíssim i la decisió ha sigut conjunta! a una de les visitas a l'HGC vaig sortir plorar i no perquè anés malament, sinó perquè vaig sortir amb la sensació que a enlloc em deixarien parir a la meva primera i segurament única filla que tindré, com jo vulgues, em diuen que si, però he deixat de confiar en els hospitals, perquè jo no em sento segura allà, al contrari, si el part no és de risc i evoluciona bé, crec que has d'estar on TU estiguis més tranquil.la i relaxada.
Perdó que em desvio del tema...
Al teu marit li falta molta però moltíssima informació! perquè NO total la vida els metges han fet parts, al contrari!
Aquest és llarg, però així no ha de llegir! encara que us recomano llegir molt sobre el tema...

https://www.youtube.com/watch?v=JzYDq-nUblw

[pirene1979]

ah, molt recomanable també aquest documental:
http://www.rtve.es/alacarta/videos/gran ... ir/599093/

[garota]

Hola Gemma!

Jo vaig parir sense epidural perque vaig arribar apuradíssima, el cap ja sortia jiji i no servia per res l'epidural. Va ser un part preciós, ràpid i al ritme del meu cos i del meu petit. I el pare com va pl·lorar d'emoció de tot plegat! Va ser un moment preciós.
Jo repetiria sense epidural segur! De fet vaig sortir de la sala de parts dient que si em deien de tornar a parir ara mateix ho feia,...jaja portava un subidón!

Raons pel SÍ:

- el cos és savi, és un procés fisiològic, i si el veus amb positivisme, ets conscient del que està passant i ho acceptes, es posa en marxa tot. Hormonalment fa tota la feina solet el cos,...
-vaig poder parir en la posició que vaig voler, moure'm, aixecar-me,.....
-vaig participar molt en tot el procés, notava jo les contraccions i sabia quan empènyer. La llevadora només m'animava i em recomfortava dient que ho estava fent molt bé. El meu marit igual, em mirava amb una cara d'admiració que encara la recordo!
- un cop va néixer, que el vaig treure jo, va enganxar-se al pit. Jo duia un subidón impressionant, estava eufòrica, i és el cos al no estar medica,itzat, que reacciona així. Cap punt, perquè el part va anar a ritme que havia d'anar.
- em vaig aixecar jo de la cadira de parts( xulíssima, multiposicions) per estrar-me al llit amb el que em pujarien a l'habitació. Vaig poder caminar, beure un suc just acabada de parir, sopar,...que amb anestèsia et fan esperar,..per tant vaig recuperar energia immediatament.
-1dia in1/2 a l'hospital i cap a casa.
-una recuperació genial, als 5 dies d'estar a casa ja me n'anava a bcn en tren a veure uns familiars,.....contentíssima.

Segur que trobaria encara més motius, però de moment m'han vingut al cap aquests!

El meu marit tb era pro epidural i mira,......també deia que era molt aprensiu i s'ho va mirar tot, expulsió de placenta inclosa,...! Jijiji així que tu informa'l i et recolzarà.

Molts ànims i gaudeix molt de tot plegat que és espectacular!

[cositina]

hola guapa,
jo estic embarassada ara, però vaig viure una ILE de 20 setmanes, amb epidural; el cositino em va veure patir tant q aquest cop un dia q li vaig dir q després de legir alguns llibrs estava dubtant plantejar-me un part natural, em va dir q estava boja i q després de com m'havia vist patir amb les contraccions ellc reia q no ho aguantaria.
L'altre dia vam anar junts a una xerrada sobre el part (impartida per la inma sarries, llevadora autonoma q aten parts a casa pero les xerrades van sobre parts en general: fa svint xerrades gratuites, si en trobes alguna seria interessant q hi anesis amb el teu home). El cas és q quan vam sortir de la xerrada el propi Cositino em va demanar si jo creia q seria capaç de parir sense epidural, perque després d'haver sentit a la llevadora parlant sobre les contraindicacions de l'epidural, a ell tambe li agradaria q ho poguesim fer sense. Jo no sé si seré capaç i aniré oberta a tot, i decidint a mida q vegi com va el tema, pero és curiós q ell quan ha vist per si mateix els beneficis q el part natural podria tenir per al seu propi fill, ara sigui ell pro part natural. per aixo penso q potser al teu home li aniria be tambe anar a una xerrada d'aquest tipus

[Ayrs]

El documental De PArto, de documentos TV. Fa miracles!!

https://www.youtube.com/watch?v=ls8UT2WbGkg

[Gemma82]

Ole noies...xerrades, documentals...bones idees aquest cap de setnana comença l'operació rentat de cervell jajajjaja

[Xop]

Ole noies...xerrades, documentals...bones idees aquest cap de setnana comença l'operació rentat de cervell jajajjaja

OLE!!! sort! i força!

[Ayrs]

Com ha començat l'operació?

[Gemma82]

Gràcies!!això va viento en popa. de moment li he fet veure que el que vull no és una cosa rara, que molts hospitals tenen protocols de part natural i que cada vegada hi ha més gent que ho promou.
Quan tinguem temps mirarem algun dels videos que vau comentar i parlarem del pla de part.
estic contenta.
gràcies noies