Casament o primer fill?

[Anamnesi]

Hola!! Com esteu noies? Ja fa un temps que tinc un dilema que em ronda pel cap, i voldria compartir-lo amb vosaltres, a veure quina opinió en teniu...
Us explico, des de fa temps que tenim ganes els dos de tenir un fill, ell ja té 33 anys i jo quasi 30. El motiu de no llançar-nos abans ha estat purament econòmic. La meva vida ha estat marcada pel fet que els meus pares mai m'han ajudat en res, ni pagant-me els estudis, ni quan vaig marxar de casa. I no va ser pq no poguessin, el meu pare mai ens ha vist com a prioritat, més aviat al contrari. Això em posa a vegades encara molt trista, sento que per culpa d'això no he pogut tenir el que tenen altres, tinc deutes en crèdits al banc per pagar els estudis, i sempre anem justos.
Sento molta ràbia, que sé que no treu cap a res pq la situació és la que ês i no puc esperar que algú que mai ha pensat en mi, ara ho faci.
El cas és que ja fa temps que tinc molta il.lusió de que ens casem, oblidar-me de la idea em crea molta angoixa i em fa sentir encara més 'pobre' i que oer culpa de que no m-han ajudat no puc tenir un casament com qualsevol persona normal.
La meva palla diu que amb els diners que val ho podem deixar per més endavant i tenir d'aquí uns mesos un fill, cosa que ens fa il.lusió als dos.
No sé noies, jo em llançaria a la piscina, sé de familiars que ens farien regals si ens casessim, però ens fa por no arribar i haver de demanar un altre crèdit. Per altra banda, sé que més endavant no ho farem, i la meva il.lusió de casar-me es perdrà...
Vosaltrs com ho heu fet? Sentim que si no fem passos van passant els anys...
Quina opinió en teniu? Algú ha viscut una situació semblant??
Gràcies noies!

[petitacuca]

Bones,

Jo per sort he tingut una família que sempre m'ha ajudat, també és cert que he treballat molts anys (fins fa mig any, i en tinc 29) al negoci familiar, estius, caps de setmana, setmanes santes, ponts.. etc.. pq és un restaurant.
Jo et diria que si et vols casar, ho fessis, hi ha moltes maneres de casar-te i de fer la festa, no cal fer el "bodorrio" (jo el faig poder fer, igual q els meus germans) però hi ha casaments més senzills que poden ser iguals o més macos, lo important és que hi hagi la gent que a tu t'estimes. La meva experiència amb el casament, allò que diuen que "és un negoci", ja et dic jo que no és cap negoci, almenys pels nuvis i els pares (a nosaltres ens van ajudar força, però no en tot), això t'ho dic pq no et refiis "dels regals", hi ha gent que té molt poder adquisitiu i et farà un regal de merda, i hi ha gent q viu com pot, i et farà un bon regal... també hi ha gent que si va a casaments més senzills, el regal el fa més senzill.. (ho dic per amics que s'han casat més senzillament, i no tota la colla d'amics li han volgut fer el mateix regal q em van fer a mi, per exemple).

Jo vaig tenir la sort que ma mare em va pagar un vestit preciós de Rosa Clarà, però en el teu cas, potser et recomanaria que el lloguessis o n'agafessis un de més senzill, que n'hi ha de molt bonics. Fins hi tot demanar-lo algú que te'l deixi (si me'l cuides i fas més o menys la meva talla, te'l podria deixar).

Jo no he sigut gaire mai fan "dels crèdits", entenc perfectament que la teva situació fins ara no has tingut cap més sortida, però demanar un crèdit més per casar-te, (o hi ha gent q el demanava x anar de vacances) jo ho trobo fora de lloc. He anat a casaments "low cost" que ens hem hagut de coure la carn nosaltres, i posar la música tb nosaltres, etc.. i ben macos. Ma germana va anar a un que cadascú portava quelcom de menjar. Sempre hi haurà alguna despesa, però almenys serà molt menor.

I tenir un fill.. jo ara estic embarassada, i pel q veig tenim la mateixa edat (i les parelles tb), però si en part m'he esperat ha estat per tenir estabilitat econòmica i professional (tot i q avui dia mai se sap).

Sort i ànims!

[garota]

Hola guapa!!!

Jo tinc una situació semblant a la teva. La meva familia, pare i mare només fan q posar-me pedres en el camí. Deutes, males cares i problemes varis.
Fa quasi un any, buscavem un fill i no arribava. I al final vam decidir casar-nos, perque ho anavem postposant, i no feiem ni una cosa ni l'altra. En 2 mesos vam organitzar un casament low cost i preciós. Jo sí que em vaig comprar un vestit maquíssim a pronovies, de 1000e, era el peessupost màxim. El meu marit un traje del zara, q ara utilitza molt i estava guapíssim. Ens vam casar en una casa de colònies a la muntanya. Vistes precioses, menjar exquisit.... Tot ho vam fer nosaltres: invitacions, regals, decoració, sessió de discoteca..... TOT. I ens ho vam passar taaaaaaaan i taaaan bé!
I el millor de tot, és q ens vam casar embarassats. El nostre petit ja té quasi un any i som els més feliços del món!!!
Ah! Vam marxar a Estats Units de lluna de mel, ens va sortir molt bé de preu perque era temporada baixa.
No vaig demanar regals ni vam donar número de compte, però la gent t'ajuda molt en el casament i ens va anar molt bé els regals i diners q ens van donar.
Jo sóc x sort una persona molt positiva i veig lo bo de tot, no et deixis enfonsar x la familia. Mira x ru perque no mirarà ningú més x tu. Gaudeix de lo teu i intenta veure lo bo q tens i tot el q pors aconseguir. Què més dóna no tenir el q tenen la resta? Tu pots aconseguir moooltes altres coses. No t'emmirallis, q "no es oro todo lo q reluce"!
Ànims i feu el q creieu q heu d fer com a parella! Molts ànims!

[Lataat]

Hola!
Doncs jo fa cosa d'un any estava com tu! Jo volia començar a buscar la criatura, però encanvi el que ara és el meu marit volia primer casar-se. Al final ja veus ens hem casat i ara estem buscant la criatura.
El nostre casament ha estat molt low cost (jo tinc una botigueta que prou feines paga gastos :( ), paella" popular, la decoració tota feta per mi: pots de conserves decorats, pompons de paper de seda, etc... Al final el vestit me'l vaig fer fer, però noia ara tant el Mango com el HM han tret una coleccio de núvies monisims per 100 euros!
En fi... Que hi ha moltes possibilitats sense gastar-se gaire. I tot i que jo no volia reconec i agraeixo que casar-se ha estat tot un encert! ;)
Ja ens diràs que decideixes! :) ah! I si et cal ajuda decorant m'ho dius que jo ja ho enyoro molt! Jeje
Un petó

[marta9]

Doncs nosaltres primer vam tenir la nena i després ens vam casar, i n,estic molt contenta! En bona part quan vam voler una criatura em feia mandra esperar a fer una boda, que sempre es triga... I a més em feia por veure,m empesa a un tipus de boda que no feia per mi. No m,agraden les macro-boda amb gran banquet ple de família que amb prou feines coneixes, i vestida com una princesa... Jo volia una cosa íntima, senzilla i casolana... Així com som nosaltres... Al final la meva filla amb dos anyets va venir a la boda i deia que ella també es casava! Com ja ningú esperava que em casés vaig poder fer el casament sense cap pressió de mares, sogres.... Al jutjat, vestidet senzillet, i un càtering a casa amb la família més propera i molts amics dels bons... Va ser bonic!

Crec que podeu fer les coses en l,ordre que us faci més il.lusió, i sóc de la opinió que les bodes quan no són cares són molt més maques?

[Arual83]

Hola guapa!

Nosaltres també sempre hem anat justos, i sempre he treballat i estudiat, tot el que tinc, tenim ens ho hem currat a fons, mai em fet grans viatges, si em estrenat mai casa, ni ens hem hipotecat... A base de treball, esforç, renúncies, hem anat constuint la nostra llar i el quce tenim.

Nosaltres ens vam casar, però ens vam casar dins les nostres posibilitats, a més també sabiem que voliem convidar a tothom, res d'això d'esperar diners dels convidats per pagar el casament. Vam estalviar i vam fer un casament molt modest, però preciós! Menú en una casa rural de no mes de 30euros, 50 convidats, els detalls i invitacions les vam fer a mà. La gent ens van fer regals, però vam demanar que no fossin diners, hi ha gent que ens va regalar alguna escaempadeta; altres es van encarregar de la beguda post sopar, altres de la música...

La meva familia em va regalar el meu vestit, que costava 3 xifres i no pas 4 o 5... i nosaltres vam pagar el vestit del meu home i el banquet. El casament ens va sortir per uns 3000 euros.

Tema nena, doncs va arribar quan teniem mes problems de pasta, però te n'ensurts oi tant!! treus d'una altra banda i vas fent. Realment si et pares a pensar en els diners mai tindries fills.

Jo t'animo a que lluitis, lluiteu pels vostres somnis, de fet els nostres avis així ho van fer, lluitar lluitar i lluitar. I penseu que un casament low cost no vol dir menys amor o menys bonic!

Anims!

[helljedi]

Hola,

s'ha perdut la meva resposta, suposo que en desaparèixer l'altre missatge duplicat.

Jo et deia que si havies de triar, triar anar a buscar la criatura, i que no calia fer un "bodorrio", hi ha molts tipus de casament, ja t'ho han dit les companyes. Jo no sóc amiga de demanar crèdits, i per estudiar ho faria, per casar-me, no. Feu un casament alternatiu, amb dinar, i pots buscar vestits monos blancs sense gastar-te un dineral. Estalviaria els diners per tornar els crèdits que et quedin i per fer front a les despeses d'un bebé, que en són algunes (també depèn de si ho vols tots de primera mà, de marca...). I sí que em casaria, per tenir els papers en ordre, que sembla que sigui millor tenint canalla.

Disfruteu de la vida i feu fins on pogueu, que no té per què ser una celebració ni una vida lletja, és important saber fins on es pot arribar i gaudir-ne. No et pots refiar dels regals que et faci la gent, per què hi ha de tot.

Quina pena haver perdut el missatge, deia més coses i ara no em surt igual.

Per cert, que jo sé de gent que s'han casat pel civil amb els dos testimonis i els pares, i tan feliços.

[VespresVerds]

Bones,

Jo no tindria dubte, aniria per la criatura sense pensar-m'ho. No crec que es pugui comparar la felicitat de casar-se amb la de tenir un fill, almenys per mi, no té res a veure... Fins i tot, jo tenint diners no em casaria, i si ho acabo fent, serà per legalitats amb els meus fills i parella, res més. Jo crec que no pot haver res més bonic que tenir un fill, una altra persona a qui estimar, amb qui compartir la vida...

[Anamnesi]

Hola noies!!!!

Caram, sou unes cracks!! Gràcies perquè m'heu animat moltíssim!! Cada una amb la seva opinió formada a partir de la seva vivència personal, m'heu fet veure les coses d'una altre manera... !!

Realment si ho pensem, els dos tenim feina i ens en podem anar sortint, i amb el plaç d'un any poden passar moltes coses. El que tinc clar és que no voldria deixar passar massa més temps per decidir-me a una cosa o altre, ja que tinc la sensació que van passant els anys i per por no fem res, i no pot ser. Com bé dieu, es poden fer coses boniques i sentides amb un pressupost petit - mitjà, em considero una persona creativa i amb idees per crear un casament amb personalitat... i tinc tanta il·lusió que no la puc deixar a dins perquè sé que d'aquí un temps me'n penediria, i tot que també em fa gràcia la idea de casar-me amb els fill rondant per allà, crec que acabaríem fent els papers per tenir-ho tot "lligat" i després ja no seria el mateix. El meu company diu que millor que deixem fluir les coses i que intenti no obsessionar-me que tot el que ha d'arribar, arriba... Potser és que ha captat la "directa" (perquè d'indirectes res), i en porta alguna de cap, jeje

Petitacuca: Moltíssimes gràcies per l'oferiment del vestit, creu-me que quan ho vaig llegir em vaig emocionar i tot, gràcies per explicar-me la teva experiència!!

Garota: Moltes gràcies!! Llegir el teu comentari m'ha ajudat molt, el teu positivisme es transmet i m'has donat molta esperança de poder fer una cosa semblant al que vas fer tu!! Penso que l'important és el que sents cap a l'altre persona i els que t'acompanyen aquell dia... Gràcies guapa!!!

Lataat : jajaja gràcies per l'oferiment!! T'asseguro que et tindré mooolt en compte per demanar-te webs i tutorials de DIY si al final ens decidim, que espero que sí! Gràaacies!!

marta9: Genial la teva experiència, m'ha encantat llegir-la!! Segur que ha de ser bonic també viure-ho amb els peques per allà participant també de la festa... No ho descarto gens... !! Gràcies!

Arual83: Gràcies bonica per les per teves paraules, m'hi he vist molt emmirallada, ja que sempre he estat lluitant, com tu, per tenir allò que volia, ningú ens ha regalat res, al contrari, ho hem tingut difícil i com tu ens n'estem sortint gràcies al nostre esfoç! Això no vol dir que haguem de renunciar al que desitgem, potser ho haurem de fer d'una altre manera però estic segura que ho tirarem endavant... Tens molta raó amb el que dius dels nostres avis, ells ho tenien clar, no deixaven de fer coses perquè les haguessin de fer més modestes, el record que els quedava era bonic igual o més, ja que sabien que se n'havien sortit malgrat tot. Ara sembla que si no ho fem a lo grande, no val la pena, i no és així. Suposo que a tu també et passa, de vegades a mi m'agafa vertigen del que hi ha i el que vindrà, i tinc algun moment de baixón, però llavors hem de pensar en tot el que hem lluitat com tu dius, i agafar forces per continuar endavant com sempre!! Gràcies guapa!!! Molta sort!

helljedi Vaja, em sap greu que s'hagi perdut la primera resposta, tens tota la raó amb el que dius... Jo tampoc sóc de voler un súper bodorrio ni molt menys... i els dos tenim feina... la veritat és que sempre m'ha fet il·lusió fer un casament senzill al camp, i fer un sopar a la fresca o alguna cosa així... és més por que una altre cosa, de pensar que és una cosa molt gran i que no fa per mi, que com una formigueta ha anat a poc a poc a la vida.. però realment m'he adonat que no és així, que es poden fer les coses de moltes maneres i que no cal renunciar-hi... gràcies per respondre dos cops guapa!

VespresVerds: Fins fa poc pensava moltíssim com tu, no sé què se m'ha despertat ara, realment les dues coses són importants per mi, però voldria tenir el record del casament, que fins fa poc pensava que era una tonteria... suposo que he canviat de visió al veure amics íntims gaudir tant d'aquell moments del seu casament i el record que en tenen... gràcies!!

Naethda: Jo, fins fa poc, també m'ho imaginava així... Ha de ser molt i molt bonic també!! gràcies!!


Gràcies a totes noies de veritat, sou un !!! Us desitjo el millor i anem parlant per aquí!!

Si algú més vol afegir la seva experiència per mi encantada!!!! Moltes gràaaacies!!

[VespresVerds]

Ja ens explicaràs finalment què has fet!!! I sobretot, fotos!!!

[garota]

De res!!! Per això estem!!! Ja ens mantindras informades, i qualsevol cosa, ja ho saps!!!!
Petoneets!!

[gisa]

Hola guapa!! Primer de tot dir-te que em sap greu que a vegades et sentis així... nosaltres també ens ho hem hagut de currar sempre tot, no perquè els pares no vulguin, sinó perquè no poden, pobres, i mai anem sobrats! Sobre el tema que planteges, potser hi ha qui no entén que comparis l'il.lusió d'un fill amb l'il.lusió d'un casament, però si ho sents així, endavant!! No deixis aquesta il.lusió de banda, sinó sempre tindràs l'espineta... Finalment t'explico la meva experiència: fa tres setmanes ens vam casar després de 15 anys de relació i una filla en comú. Quan ens vam "ajuntar" no ens plantejàvem el tema, però amb el temps i també per tenir el papeleo més fàcil amb una criatura pel mig, ens ho vam començar a plantejar, i al final ens feia una il.lusió tremenda això del casament! Nosaltres ens vam gastar en total 2500-3000 euros per 46 persones. Va ser un casament molt senzill, però molt maco també, pels detalls i moments que hi van haver. Ho dic jo, però també ens ho han dit els convidats! Nosaltres no anàvem vestits de nuvis, però tothom ens deia que estàvem molt guapos... El meu vestit em va costar 70 euros, i a la botiga hi havia vestits de festa blancs que semblaven de núvia a preus molt assequibles. La cerimònia la vam fer a l'ajuntament, i la celebració a una casa de colònies, amb un menú absolutament normal, però tothom va quedar tip i content!La festa ens la va organitzar un amic que sap punxar música i té quatre llums... i la barra lliure la vam comprar nosaltres i tothom es servia. Els detalls els vam fer nosaltres. Qui va voler es va quedar a dormir a la casa, i el sopar i esmorzar també el vam portar nosaltres de casa. Va ser un currasso, sí, ens vam divertir i ho vam fer amb il.lusió. En general els convidats ens van regalar diners o petites escapades, per tant, alguna cosa hem recuperat, però ni comptàvem gastar-nos segons el que crèiem que rebríem ni ens vam casar perquè la gent ens donés pasta. Hi ha moltes maneres de fer un casament, no cal el gran bodorrio ni gastar-se un dineral... el bonic és divertir-se i passar un dia maco amb la gent que realment t'importa! Ja ens explicaràs!

[montsekit]

Nosaltres ens vem casar quan estava embarassada de 26 setmanes.
La veritat va ser per insistència del meu home, jo estava igual de bé sense casar, però ell volia "formalitzar" d´una banda i li semblava romàntic de l´altra, i també ho entenc.
Jo no he tingut mai il-lusió pels "casaments típics" ni per vestits de núvia etc... no em veuria jo, i el meu home menys.
Nosaltres ens vem casar a la casa de la Vil-la del poble on viu la meva mare, amb 30 persones super properes i especials per nosaltres i després vem anar tots a dinar a un restaurant molt maco. Per nosaltres va ser el casament ideal.
El meu únic consell seria que no vinculis el casament als diners, per casar-se no cal res més que anar-hi tots dos. No calen grans despeses. Pots fer coses molt personals i especials sense gastar un dineral.

[Mara17]

Jo tindria un fill, sense dubtar-ho.

Jo em vaig casar en texans tots dos i amb unes samarretes que vaig fer jo, molt xules, mal m'està dir-ho . I també embarassada. La invitació va ser un vídeo que vam fer nosaltres; la decoració, feta a mà; el detallet, també; el "convit", un pica-pica al bar on vam fer el primer cafè (ens el van reservar). Tot molt molt barat però bonic. Com diu la Montsekit, un casament pot ser maco maco maco i no haver de desdinerar-se.

[flit]

hola guapa!!!
jo no tindria cap dupte tindria un fill i com t'han dit les altres noies hi ha casaments low-cost. el meu casament va ser tot el contrari molts convidats, mil i un detallets i pijadas que ara pensant-hi no cal tant. la única cosa que va ser low-cos va ser el meu vestit 600 euros i la gent va quedar al·lucinada amb ell semblava que havia costat 3 vegades mes amb això et vull dir que no cal gastar-se el que no es te, amb menys gent ( els que realment vols que estiguin) i menys pijades t'ho passes be igual.

[Murrieta]

Doncs digueu-me rara, però jo et recomanaria primer que et cassis i després tinguis un fill.
El casament, com ja t'han dit les companyes, no cal que sigui res de l'altre món; de fet una cerimònia senzilleta i amb pocs convidats també pot tenir el seu encant. I després, durant el viatge de noces (o el que sigui que vulgueu fer), podeu començar a buscar el fill. Tot amb calma i de ben segur que anirà bé.
Molta sort!!

[Anamnesi]

Noies!!!!

Moltíssimes gràcies boniques!!! us agraeixo a totes les respostes, que m'expliques les vostres experiències i opinions m'ajuda moltíssim !!

Ara mateix tinc la necessitat d'avançar, fa uns mesos em sentia molt frustrada perquè a nivell laboral em sentia molt atrapada en una feina que no suportava i on em pagaven cada cop menys... i fa un mes i mig que he canviat i ara estic de conya! A més he començat un projecte propi que encara em pot donar més empenta. És per aquest motiu que ara em plantejo coses que abans eren per mi impensables, com el tema del casament...

En el fons crec que sempre m'ha fet il·lusió casar-me, però no necessitant fer el bodorrio del segle, sinó amb aluna coseta senzilla i bonica, a la nostra manera... Estic segura que tot ho decidirem en els propers mesos, i com que les perspectives són bones i volem anar avançant i fent coses després d'una temporada de "supervivència", segur que alguna cosa es mourà i començarem a prendre decisions sobre el tema.

Tinc una il·lusió enooorme per tenir un fill, la veritat és que hi somio i tot (literalment), però voldria tenir el record previ d'un moment especial de casament, sense caldre un super vestit ni coses caríssimes... M'encanta la idea de la Murrieta de començar a buscar al viatge de noces !! :DD

Només que tinc la por d'endeutar-nos encara més, suposo que és normal... Haurem de fer números seriosament!

Us aniré comentant!!!!


Moltes gràcies a totes guapes!!!!! De veritat!!!!!!!!!!!!!!!!!

[gisa]

Per això que dius d'endeutar-vos, nosaltres el que vam fer va ser demanar molts pressupostos de diferents idees que ens voltaven pel cap. Amb els pressupostos vam perfilar exactament el que volíem (que estava directament lligat amb el que ens podíem gastar), i vam comptar quants mesos trigaríem a tenir-ho estalviat per no treure-ho de les despeses fixes mensuals que tenim, i vam fixar la data. I ni un "agobiu", perquè ja ho tens estalviat i no has de patir per si faràs prou o no. Per cert, nosaltres no vam fer lluna de mel, això sí que se n'anava de pressupost, però ens van regalar alguna escapadeta que ja et dic jo que vam aprofitar com una autèntica lluna de mel!!!

[Mara17]

Nosaltres no ens vam pas endeutar. Eren 60 convidats i tot tot plegat va passar poc dels mil euros. I això que els pastissos eren ecològics!