Sortir de comptes

[nell]

Hola noies!

Perdoneu que faci una entrada una mica desesperada però necessito expressar com em sento en algun lloc on em puguin entendre, i crec que potser vosaltres sou les adequades.
Veureu, estic de 40 setmanes +3 després d'un llarg camí en tractaments de reproducció assistida. Des de la setmana 33 estic de baixa per amenaça de part prematur (contraccions, coll esborrat...). La qüestió és q ara sembla que aquest nen no vol néixer, i estic molt agobiada.... No estava mentalitzada per aquesta situació.
Tinc contraccions de tant en tant des de fa mesos, però es paren. Tinc por de ser jo mateixa la que ho bloqueja.... Em sento com quan volia quedar-me i no podia, que tothom em deia q quan em relaxés ho aconseguiria, com si fos culpa meva...i així em vaig tirar 4 anys.
Estic molt desanimada, i sé que no hi ha cap motiu, però no ho puc evitar.
Algú s'ha sentit així o soc un bitxo raro?

[garota]

Bon dia Nell!!!!
Tranquila que és normal! Jeje estem taaaaan ansioses al final de l'embaràs que se'ns fa llarg, a més la gent no ajuda: encara no? Encara així? Sortirà avui ja veuras! Fas cara d parir avui! La panxa està avall..... Etc etc etc aaaaaaaaarrrrrggggggghhhh jajaja
Jo em vaig posar de part el dia q complia les 40 però des de les 38 q tothom ja volien q sortís i m'angoixaven. Fins que vaig dir prou. Vaig pensar mira això té un final propet, no sé exactament quan però com a molt fins les 42 setmanes. I ja estarà, ja el tindrem!!!
Saps q pors fer tb que vam fer molt nosaltres les últimes setmanes? Coses que us agradin molt! Vam anar x últim cop al teatre... ( al setembre hi torno a repetir Mar i Cel sí o sí jajaja ), vam sortir a sopar, passejar, fer coses de nit q això els primers mesos sí q voltavem molt a qualsevol hora perque dormia al cotxet i feiem voltes al vespre, q era estiu.. Xo un cop va començar a agafar bones rutines d son sap greu fr-los anar amunt i avall al vespre.... Amb això vull dir-te q un fill no et prohibeix fer coses xo durant uns mesos la vostra ritina canviarà molt així que aprofiteu q encara el porteu a la panxa!!! Q ve amb vosaltres, però a la panxa!! Jeje
Moltes felicitats x l'embaràs! El meu tb va venir després de 2 avortaments i quasi 2 anys, i el q vols és q tot vagi bé i tenir x fi el fill tan desitjat als braços! No et sentis bitxo raro q les emocions estan al límit! Jiji
Que vagi molt bé tot i gaudiu-ho molt! És un momemt preciós! I després encara més!
Petonets!!!!

[Anna Maria]

Nell,
et dono molts ànims des d'aquestes línies.
Una abraçada,
Anna Maria

[Cotones]

Nell..si es que la gent té opinió per tot, si surt aviat que és massa aviat, si és tard que "encara estás així"..

El que t'ha aconsellat la garota hem sembla genial, aprofita per fer coses que després amb el peque haurás d'esperar per tornar a fer-les..Jo vaig aprofitar per anar a una xocolateria de sabadell que portava temps amb l'antull, i desde que va neixer la baldufa (i ja fa 29 mesos) no hem tornat per que no som de donar-li dolços i sabem que si li donem xocolata és transforma en "gremling"..XDXDXDXD

Ara seriossament, aprofita aquest temps de més, per fer coses amb el teu home i mimar-lo i que et mimi. I passant de la gent.

[amca]

nell,

Jo vaig parir a la setmana 41+6... En el meu cas, i després d'uns primers mesos amb moltes nàusees, jo estava molt tranquil·la i gaudia de l'embaràs. El meu home ho portava pitjor i és cert que l'entorn et pressiona. En part, és comprensible, perquè ells també tenen moltes ganes de conèixer el nadó. El que et vull dir és que no t'has de sentir un bitxo raro, ni pensis que tu estàs aturant el procés de manera inconscient. Tranquil·la, que abans de dues setmanes tindràs al teu nadó en braços! Que vagi tot molt bé!

[shibi]

Hola nell!
Jo tmb t'envio molts ànims!!!
A mi tmb em va passar el mateix Primer la desesperació per quedarmhi, després pq es quedés dins la meva panxeta fins al final i després per a veure si neixia ja. La meva peque va néixer a les 40s. Unes setmanes abans tmb estava agobiada pq surtís ja, nosé si pq la gent no ajudava massa o pq jo estava nerviosa pel fet que no saps quan passarà. Pero volia que sortís! Ara que ja la tinc aquí, ho veig tot amb uns altres ulls i ho faria tot diferent.
Tu pensa que de sortir ha de sortir. A dins no es quedarà. Però ell és el que dirà quan. Tu el que has de fer ara és no agobiar-te, aprofitar i gaudir de la panxeta i del que estàs vivint. Tenir el teu nen a la panxeta és lo millor que li pot passar a una dona. Sé que les últimes setmanes es fan llargues i dures, però com et diu la garota, aprofita amb la teva parella per fer cosetes junts. Que quan neixi el peque, la vida et canviarà radicalment. No a pitjor e? sinó diferent i molt millor!

I ja veus que no ets cap bitxo raro ;)

Ànims guapa! gaudeix molt d'aquesta panxeta! que ja et queda ben poquettttt

[jessixcarlos]

Bon dia Nell,
Molts anims guapa, que dintre de res el tens amb tu.
Jo en el meu cas es el segon bebe i tb estic una mica desesperada, pq amb el primer s'em va adelantar 3 semanetes, va neixer a les 37. Llavors inevitablement no deixo de pensar que pot sortit ja, cosa que em l'altre em va venir per sorpresa i aixo que dema faig les 38 setmanes, pero si arribo a les 40 estare tirant-me dels cabells.
Encara que intento no donar-li masses voltes i pensar que encara tinc de marge 4 semanetes pq sorti, bufff cada dia marxo a dormir pensant si aquesta sera l'ultima nit.

Pero bueno si o si en dues semanetes el tens amb tu.
Petonets!!!

[noviachuky]

Primer de tot no t'agobiïs, és fácil dir-ho, però jo també hi he passat i per lo mateix que tu. Repós desde la setmana 20, medicació a la setmana 33 i després el tio no volia nèixer. Vaig arribar a la 41+5 i el dia 3 de març me'l van provocar.

Així que tranquila ni ets un bitxu raro ni res de res.

Si pots sortir a passejar surt i distreu-te, camina camina i camina, sexe i xocolata desfeta.

P.D. Amb el segon només em vaig passar dos diez

Petons i molts ànims bonica

[Neus33]

Bon dia,

Només et volia comentar el que vaig fer jo al final perquè no m'atabalessin gaire...un dia abans de complir les 40 setmanes vaig anar a fer monitors i la llevadora em va dir que em veia verda, que tenia pinta d'allargar-se una mica. Així que vaig comunicar a tota la família, que ja em trucava cada dia vàries vegades, que s'ho prenguessin amb calma, que encara estava verda, etc...i em vaig posar de part al dia següent! Ningú s'ho esperava, quan els vàrem trucar per dir que ja havia nascut van flipar! Això si, els comentaris de la fruitera, de la carnissera, de la veïna...no els vaig poder evitar.

Pensa que mai més tornaràs a estar embarassada d'aquest tan desitjat fill i gaudeix fins a l'últim moment d'aquest estat tan meravellós. I pensa que en molt poc podràs veure al teu fill, que també està desitjant que l'abrasis.

Confia en tu, que tot anirà bé.

[magrana]

La meva petita va néixer a la 40+5. Ja feia molts dies que l'esperava, ja que tenia moltes contraccions des de la setmana 38 i semblava que el part havia de ser imminent.
Però no, ella va venir quan va voler.
Passeja, no et deixis pressionar... El teu petit triarà el moment de néixer. Fins a la setmana 42 és totalment dins de terme. Encara tens molt marge!!

Molta sort!

[Pukeko]

Jo vaig parir de 41+2 i de 41. Els meus fills són d'estar-hi bé a dins. El problema és que pensem que a partir de la setmana 38 ja podem parir, i lo normal és parir al voltant de les 40 i llavors se'ns fa massa llarg. També et dic que tan un com amb l'altre jo estava convençudíssima d'arribar a les 41 per tant estava mentalitzada, dins i tot amb el segon que amb el megabombo que tenia la gent ja em veia parint dos mesos abans.
Tu tranquil·la, tu no hi pots fer res ni estàs fent res, decideix el de dins. Et dic com les altes, procura fer coses que et vinguin molt de gust, que com a mínim l'espera serà més entretinguda.

Ànims!!

[Xop]

Ostres Nell, com t'entenc! i mira que jo justa ara començo la setmana 39!!!
però com no noto cap contracció, i sóc una ansiosa i vull les coses JA! Ja fa dues setmanes que prenc homeopatia i infusions de fulls de gerds! però no tinc cap dolor que sigui sospitós.... i ja començo a pensar "ay ay ay, que no em posaré de part"
però hem de pensar que a dins no es quedaran , no? ells saben perfectament quan estaran a punt per sortir, millor que ningú!
Estic pensant que hagués tingut que fer com una amiga meva, no dir la dpp a NINGÚ! perquè ens obsessionem amb una dia PROBABLE de part i és totalment orientatiu, no exacte, perquè difícilment sabem el dia exacte de la concepció, oi? Per tant potser el dia que pensem que fem les 40, realment encara no hi hem arribat!

Intentem fer el que ens han dit, distreure'ns al màxim i caminar molt i sexe!

Informa'ns de les novetats!!!

[Lila12]

Hola!! Tenim experiències idèntiques. En el meu primer embaràs vaig estar de repòs i medicada per amenaça d'avortament des de la setmana 23 fins la 32. A aquesta setmana vaig inclús tonar a treballar. Finalment em vaig posar de part a la 41+3. Ara tinc DPP 30 de Juliol, i m'he medicat des de la 30 fins la 36. I no té cap pinta de voler sortir del seu jacuzzi abans :). Sobre el que et diguin: passa. Entre els que veuen panxes altes, baixes i xorrades varies. Tots tenen un gine i un pediatra dins, jejeje. Ànims, a mi el gine em va dir que la majoria de vegades, degut a la medicació s'allargava una mica més. Així que com,diuen la resta: descansa el que puguis, camina i preparat. Molts ànims, bonica.

[rundi]

Hola!
A mi en els dos embarassos m'han dit que estava a punt de parir des de la setmana 32, i tots dos van néixer a terme (setmana 39 i 40).
Tranquil·la, passa dels endevins i disfruta aquesta etapa final! Aprofita per anar al cine, a sopar, a fer tot allò que després serà més difícil de fer. I si en una d'aquestes et poses de part, sempre tindràs una bona història per explicar-li al teu fill: "érem al cine i de sobte...".
ànims i que vagi moooolt bé el gran moment!!

[Araneta]

Nell compi!! Ja saps q estic igual q tu! Bueno, jo ja de 41 setmanes, i pensant q pariria a la 38... Què hi farem!! A mi el q més por em fa és q la inducció no acabi d'anar bé i acabar en casarea, però realment he fet un canvi de xip aquests dies... Intento grabar a foc les sensacions quan el peque es mou, parlar-li molt... Per què mai més serà el nostre primer embaràs... Molts ànims i aquests peques sortiran quan estiguin preparats!

[nell]

Hola noies! Moltes gràcies pels vostres comentaris i missatges d'ànim Sou genials!

Ja he vist que sou vàries les q després del repòs us heu hagut d'esperar. Bé, és veritat q sortir, ha de sortir...i com a molt en dues setmanes, que no son res...
Jeje! Quina gràcia m'heu fet amb els comentaris de la gent: que si panxa alta, baixa, petita, gran, cara estovada, horeta curta, llarga....tothom és ginecòleg, com deieu...Sé que ho fan amb bona fe, millor que m'ho prengui amb filosofia
I teniu raó, és moment d'aprofitar el temps amb el meu marit abans que el petitó surti de l'ou. És bona idea pensar que ve amb nosaltres però a dins la panxa...
He pensat que potser li escriuré una carta, ara que és a punt de néixer i que no el conec, perqué d'aquí a ben poc ja no ho podré fer...i potser quan sigui gran li podré donar i que la llegeixi...alguna de vosaltres ha fet res semblant? Durant l' volia escriure un diari però no ho vaig fer, i ara crec q hagués estat xulo explicar-li quan vaig sentir-li el cor per primer cop, quan es va començar a moure...
Guapes, us agraeixo molt el suport, ja us explicaré com acaba la cosa.
Enhorabona a les q ja sou mares i molta sort i ànims a les panxetes
Un petó enooorme!

Nell

PD: Araneta, compi d'espera!!!! A mi tb em fa por el q comentes...M'alegro q hagis canviat el xip, procuraré fer el mateix Els nostres peques sortiran criats, jeje!

[catalanna]

Noies, us entenc perfectament, jo vaig parir a la 41! Només entro per dir-vos que jo no vaig tenir ni una sola contracció fins el dia del part, concretament fins 5 hores abans de tenir el meu fill en braços! A monitors em veien verdíssima i jo també pensava que no pariria mai!! Per això us dic que no desespereu... Potser demà al matí ja el teniu en braços!! I sino, a caminar, gaudir i fer coses que us vinguin de gust, que després ho enyorareu! Ànims!

[nell]

Hola boniques!

Entro per explicar-vos que continuo , i ja són 41 setmanes!!!
He provat totes les tècniques i rituald populars, i res, ni rastre de contraccions de part. De Braxton doloroses si q en tinc, però són irregulars. Vaig perdre el tap mucós el diumenge passat, potser pel tacte que em van fer divendres.
Demà tinc monitors, i visita amb el gine. Espero que no em torni a dir q estic a punt de parir, perquè el mato!!! porta des de la 36 dient-m'ho i mireu com estic! Amb l' de la burra!

[amca]

nell,

Si has perdut ja el tap mucós, és que això està al caure! Molts ànims i que vagi tot molt bé!

[Syneracakes]

Vaig preguntar a una llevadora sobre aquest tema i em va venir a dir que el millor és no estressar-se, que d'entrada mentre el nen tingui líquid, no passa res, sigui la setmana 40 o 42 (el més extrem que ha vist ella era la setmana 45 en el cas d'una noia naturista que es va negar a que li provoquessin el part a menys que hi hagués risc, i com anava bé de líquid l'anaven controlant, avisant que li provocarien i al final no va caldre).
Encara no conec exactament totes les fases del part, doncs encara no m'han fet els cursos de preparació al part, però també em va venir a dir que la gran majoria de gent pot trigar dies des de que perd el tap mucós, i moltes hores des de comencen contraccions més o menys serioses i també moltes hores des de que es trenquen aigües (si es trenquen, que a molta gent no li passa). Que el millor de tot és mantenir la calma i fer tanta dilatació com es pugui a casa en un ambient tranquil, fins i tot intentar dormir entre episodis de contraccions! Em va semblar un pèl massa relaxada aquesta dona, a veure si per culpa seva pariré al cotxe! però per altra banda potser sí que és molt millor agafar-ho tot amb calma que amb impaciència i nervis (ja veurem quan m'hi trobi)