L'arribada d'un germanet, com ho "gestionem"la família?

[esquitx]

Esperem el nostre segon fill. El nostre fill gran li fa molta il.lusió, creiem que hi haurà moments durs i de gelos però tenim clar com ho hem de gestionar, si més no, tenim la teoria.
El que em preocupa és la família, tan la meva com la de la meva parella, ja ara, estan actuant com no ens agrada. Dient al germà gran que la mama no serà només per ell, que haurà de compatir les seves joguines, que haurà de cuidar-lo i col.labrar, etc. Em sembla fortíssim pq el meu fill és molt sensible i tots aquests comentaris els porta fatal a més que tot això no és cert el 100%, li estan carregant unes responsabilitat que no li toquen.
A part, que no sé pq s'hi posen a opinar i a dir-li res, qui ha de marcar les pautes a casa nostra som nosaltres i no la resta de gent, només faltaria!!!!
També han organitzat on deixarem el nostre fill gran el dia del part, que si anirà a veure el germanet amb els avis...Per flipar!!! Nosaltres no els hem demanat ni ajuda, volem (poc probable ho veig) que el primer de conèixer el germanet sigui el nostre fill gran, que entri tot sol i la trobada sigui intima tots 4, que passi el màxim d'hores amb nosaltres i en segona instància amb el pare però els avis s'han fet la pel.lícula que el nen estarà amb ells pq el nouvingut i els papes puguem "estar tranquils".
De veritat que estic al.lucinada pq hem optat per una criança respectuosa, el nostre fill no ha anat a l'escola bressol, l'hem cuidat el seu pare jo, els avis l'han cuidat comptades vegades( ens sobrarien dits de les mans) i el mínim de temps, mai no ha dormit sense nosaltres, de fet fem collit. I la veritat, l'arribada del germanet volem que el trasbalsi el mínim possible però amb aquest panorama no sé com gestinar-ho. El dia a dia l'anirem tantejant com puguem però la resta de gent com posar-los a ratlla???
Ja els hi hem dit, però per una orella els entra i per l'altra els surt. Ja em costarà però si la cosa se'n va molt els de casa meva sé com parar-los, ens barallarem però sé que ho puc aconseguir però la meva parella no pensa el mateix, ell prefereix que jo estigui nerviosa, que el nen s'ho passi malament a enfrontar-se a els seus pares. En el meu primer part van estar fins que vaig parir a la sala d'espera, tot i dir-los que no i els meus pares això si que ho van respectar i tots els dies d'hospitalització els vaig tenir tot el sant dia a l'habitació i encara que el seu fill els va dir que marxessin, jo tb, vaig fer-los morros, no els hi deia res...ells van estar allà! I ull, no van ajudar amb res!!! Jo no em podia moure pels punts i no van canviar ni un cop el nen, ni m'ajudaven a asseure'm...RES!! Només miraven el nen.

Què m'aconselleu?? Alguna s'hi ha trobat???

[Muntcat]

Jo sóc de política de fets consumats. Quan estiguis a l'habitació amb el nen, els truques per dir-los que ja ha nascut (per al petit jo només vaig avisar la neboda que venia a quedar-se a casa amb el gran, si cal tires de cangur i quan et sembli adequat, que el teu home el vagi a buscar i vinguin ells dos sols). Jo ho he fet així bàsicament amb el segon. Amb el primer van passar algunes coses amb la família que jo no volia que passessin i amb el segon ja no van passar. Ah! I per fer-los fora de l'habitació no hi ha res millor que dir-ho prèviament a la infermera.

[tristantao]

Hola esquitx!

La situació és complicada, en el sentit de que tothom es creu amb dret de ficar cullerada, però és important la fermesa de la teva família (fill gran, el teu home i tu).

Quan va nèixer la meva petita, la meva filla gran només tenia 24 mesos i jo patia moltíssim per com s'ho pendria o per com s'ho farien pendre. El dia que li vam dir a la meva sogra que estava embarassada la seva resposta va ser, dirigint-se a la meva filla gran "Uy, q pronto te han destronado!!!" Imagina't la meva cara, però no em vaig callar li vaig clavar un bon moc i li vaig dir que nosaltres posaríem un altre tro a casa, que si ella cada vegada que tenia un fill destronava al de davant que era el seu problema, però que nosaltres augmentavem la família per enriquir-nos i que cada un de nosaltres té el seu lloc,únic i insustituïble!
Per la meva part, les meves germanes i mare em preguntaven constantment amb qui deixaria la nena, el dia del part i els dies que estigués a l'hospital. Jo sempre deia el mateix que jo em quedaria sola amb la petita a l'hospital i el meu home a casa amb la gran, i així ho vam fer.
A més quan la gran va venir a conèixer a la seva germaneta, vaig demanar a tothom que sortís de l'habitació, era un moment molt íntim i delicat.

Després, amb les visites, la gent va ser bastant respectuosa, i el dia a dia (ara la petita té 20 mesos) n'hi ha situacions de tot, el pitjor les comparacions, però les tallem ràpid.

El meu consell, heu de gestionar la situació com vosaltres estimeu oportú, no deixeu que ningú opini d'una forma tan poc sensible. Ja veuràs con després
les coses es posen a lloc.

Que vagi molt bé!! Ja ens diràs!

[la_rodri]

No m'he trobat encara però el dia de demà se'm planteja una situació similar (el meu fill va neixer a l'Agost quan tothom estava de vacances... I durant els primers 20 dies vaig tenir visita diaria, així que intimitat zero!!)
Veient com t'ho plantejen les companyes de SP en resum pidem dir: "mas vale ponerse una vez colorada que ciento amarilla" aixi que a mida que et vagis trovan en cada situació tallales desde el principi!!

[pirene1979]

Esquitx, entenc molt bé la teva inquietud! Quan havia de néixer la meva filla petita, el que més em preocupava, molt més que el part en sí, els possibles gelos futurs, etc., era justament la "gestió" de la gran durant el part i hospitalització. En aquell moment tindria 27 mesos. No havia dormit mai sense nosaltres, tret d'un "experiment" que vam fer un dia deixant-la amb els sogres per que suposadament jo descansés bé una nit a finals de l'embaràs (no vaig aclucar l'ull). Em neguitejava moltíssim que l'arribada de la seva germana anés unida a l'absència sobtada i inexplicable dels pares. Sentia que, per molt que li expliquéssim prèviament, era massa petita per anar realment previnguda. I també em feia por tot el que descriviu, els comentaris desafortunats, típics dels meus sogres, que pogués rebre durant aquelles hores tant clau, sense que nosaltres hi fossim per matitzar-los.
Vam demanar a dues persones amb una sensibilitat semblant a la nostra que formessin part del "dispositiu" per fer-se càrrec de la gran quan jo em posés de part. Als sogres ni tant sols els vam esmentar el tema, i curiosament ells tampoc no van fer-ho (interpreto que és perquè no son gent disponible 24h ni els agrada precisament la improvisació, les situacions on la néta pot comportar-se de manera "incontrolable", etc.). Durant l'horari diürn, teníem el padrí de la nena, que és un amic nostre, atent per sortir de la feina i anar a recollir-la a la sortida de l'escola bressol. Si em posava de part al vespre o a la nit, o en festiu, la meva germana vindria a instal·lar-se a casa. Així va ser: vaig veure clar que anava de part un divendres a les 23h, quan la gran era ja al llit, i poc més tard teníem la meva germana i el meu cunyat dormint tranquilament a l'habitació de convidats! En aquell moment vaig sentir que tot estava en ordre, i no vaig trigar gaire a notar que les contraccions s'acceleraven... De matinada vam anar cap a l'hospital.
La nena va néixer a les 9h del matí, i poc després vam trucar la meva germana per dir-li que ja podien portar la gran. La seva arribada va ser un dels moments més macos que recordo: els tiets es van quedar fora una estoneta mentres ella entrava a l'habitació amb el papa per trobar-se amb la mama i la petita. Quina intensitat! Els avis, tant els d'aquí com els meus pares que viuen lluny, van arribar unes hores més tard.
Les dues nits següents que vaig passar a l'hospital vam poder muntar-ho perquè el meu company pogués dormir a casa amb la nena gran. La primera nit vam demanar a la meva germana que es quedès amb nosaltres a l'hospital, i la segona ja em vaig quedar jo sola amb la petita. Al matí següent ens donaven l'alta i va venir a recollir-nos el meu company mentres la meva filla gran ens esperava a casa amb els meus pares. L'arribada a casa també va ser molt maca...
Pel que fa als comentaris sobre princeses destronades i similars, nosaltres vam optar per no fer ni cas o bé tallar-los amb un canvi brusc de conversa, segons la gravetat de la cosa... La veritat és que ben aviat es van acabar, i ara la meva sensació és més aviat que hi ha un tracte de favor cap a la gran, per part de la mateixa gent que li deia que amb l'arribada de la seva germana se li acabaria el "chollo". Em molesta força tota aquesta mena de "càlcul" de les atencions, com si volguessin compensar la gran per la presència de la petita, que ara ja té 20 mesos. Ja veurem com evoluciona tot plegat...

[charito]

Vaja que fort afortunadament no hem hagut de sentir cap comentari similar, tothom ha sigut molt sensible i atent.

Nosaltres el vam deixar a casa els meus pares perque ja s'hi queda a dormir i no va ser cap trasbals.

El unic moment xungo va ser quan els meus pares el van portar a l'hospital a que conegues la nena i els vaig dir que esperessin fora em van fer mala cara i em va fer molta rabia que em fotessin el moment, els hauria d'haver avisat.

I el que tambe vam fer va ser anar a recollir el nen i marxar tots junts a casa, no se no volia que arribes a casa i trobes a tothom instalat sino arribar tots junts.

sort!