Maleït Mètode Estivill

[gusiluz]

Hola,

Jo tampoc entenc perque segons quin tipus de maltractament és acceptat socialment (apart de ser legal...).
Aquesta gent que no els agrada que els hi diguin , penso que per algo serà...Si no vols que et diguin que maltractes al teu fill, no ho facis.
L'estar desesperat no és excusa per res, si no també podríem excusar l'home que arriba a casa cansat de treballar, estressat, i es desfoga estovant la seva dona. Tampoc li podem dir a aquest que és un maltractador, perque no s'ofengui? Jo em tibo dels cabells, a vegades em tiraria pel balcó...no puc més, i no vull dir de nit, sino les 24 hores...però quan la meva filla plora no ho fa per tocar els c...em necessita, sóc el seu món, depen de mi, que farà, si jo li giro l'esquena??? Ningú va dir que fos fàcil. La gent vol tenir nens i que es comportin com adults
No penso callar...2+2=4 i no atendre algú que plora desconsolat, que vomita d'ansietat...perdoneu, però és maltracte!

[charito]

Ja comencem... i aixi acaben aquests posts... desqualificant.... a veure quan triga en anar a la paperera...

[martina13]

Jolin gusiluz aixo es passarse una mica no?
Jo no he insultat a ningu sincerament magradaria k no ho fessis tu tampoc
Nose jo si kets pensaments tan radicals k teniu tampoc son massa bons x educar la veritat...

[Crisalexi]

Jo no m´allargaré, només diré que tots volem el millor per els nostres fills. Que el que fem ho fem, sempre pensant en el seu benefici, inmediat o posterior, que no hauriem de jutjar de portes enfora, doncs cada casa, i familia, són un món a part, i que són debats tipus, pit o bibi...Sincerament no tenen fi, i cadascú encara que sigui desde el respecte no mou la seva postura.
Jo només diré que el que és bo per uns no ho és per altres i que això inclou els nens, que no venen amb llibre d´instruccions, i que nosaltres com a pares hem de fer en cada moment allò que creiem convenient, sense sentir-nos millors o pitjors, doncs crec que no es prenen decisions sense ser meditades, ni justificades, estiguem o no favor del mètode que sigui, ja sigui per dormir, apendre, menjar, o el que sigui!!!

Bona nit nenes, amb o sense mètode, us desitjo a totes una plácida nit , ah ! I de un tirón ;)))

[gusiluz]

Jolin gusiluz aixo es passarse una mica no?
Jo no he insultat a ningu sincerament magradaria k no ho fessis tu tampoc
Nose jo si kets pensaments tan radicals k teniu tampoc son massa bons x educar la veritat...

Mira Martina, t'ho diré ben clar, algú que recolza aquests mètodes no em dirà si els meus pensaments són bons per educar o no.
A la meva filla l'intentaré educar perque sigui bona persona i tingui empatia amb els altres, això inclou no ignorar algú que està patint, per això no li faré a ella, igual que no li faria a ningú altre. Si això no és bo per educar, no vull saber quins valors et van ensenyar.

Tornem al mateix, maltracte és maltracte, i n'hi ha de molts tipus, perque no es pot dir??? Ho diuen psicòlegs: No fer cas a algú que està plorant, amb ansietat, etc, és maltractament. Que potser si sents el veí que està picant a la dona, també se l'ha de respectar?

També penso que les persones que defensen aquests mètodes...necessiten justificar el que estan fent, i és més fàcil pensar que fas el millor pel teu fill, no? Així la conciència està tranquila.

Per cert, jo escric aquí per dir el que penso , no el que a tu t'agradaria...només faltaria!

Això ho he trobat a internet: "Abandonament emocional és la situació en què l'infant no rep l'afecte, l'estimulació, el recolzament o protecció per cadascun dels estadis d'evolució. Quan el nen plora, riu o intenta aproximar-se o interaccionar, no obtenen resposta per part de la mare, el pare o cuidadors."

I fins aquí, queda dit. No penso entrar més, tinc dret com qualsevol altre a expressar la meva opinió, i ja ho he fet!

[Mara17]

K es mes cruel plorar 15min o 1h????

Depèn de per què no plori. Que plorin tampoc és dolent en si, és la manera més evident que tenen d'expressar-se. L'absència de plor no és igual a benestar, sempre.

Evidentment que cadascú faci el que li sembli, però jo, per exemple, he triat opcions que també són criticades i no me n'amago pas perquè, tot i que són molt personals, crec que mal no ens els fan, encara que em diguin que sí. Potser la diferència és aquesta, no? Potser hi ha un component de saber que en el fons, ho fas perquè estàs desesperat i "prou", no perquè li sigui beneficiós al nen que no l'atenguis.

Algú va dir en aquest fòrum: "Imagina que plores a l'habitació desconsolada, entra el teu marit i sense tocar-te et llença un paquet de mocadors, i se'n va" (evidentment potser deixaríem de mostrar-nos vulnerables a aquesta persona que ens fa això, no perquè ja no ho siguem, sinó perquè no val la pena). Doncs es veu que quan l'altra part és un nen, això no sona tan gros. Ostres, jo entenc les motivacions que porten a fer-lo, totes les hem viscut en algun moment o d'altre, de debò que les entenc, però em costa veure que aquest mètode tingui qualsevol altra conseqüència que el nen pensi: "no em fan ni cas encara que em desganyiti". És la meva opinió, per això demanava altres visions.

Doncs perque els nens no son una ciencia exacte i cada casa i cada nen es un mon. No crec que sigui tan misterios.

Això no em serveix gaire per al que demanava, però hi estic d'acord: cada nen i cada casa són un món. Per mi segueix sent misteriosa qualsevol altra visió de l'assumpte (que els nens deixen de plorar perquè entenen que són ignorats), simplement perquè no la sé veure, potser per a algú altre és molt evident.

[novella]

Veig que hi ha moviment, i penso que està molt bé!! Algú ha dit que aquests debats no serveixen per a res , jo penso que si, i que encara que desperten algunes susceptibilitats,en general la gent és correcta. Potser fins i tot massa. I és que penso que a vegades no diem el què pensem del tot, i volem ser tan curosos que tirem de l' argument fàcil de: cadascú fa el que pot, o cada pare/mare fa el que creu millor... Què perillosos aquests arguments! És com si tinguéssim llibertat absoluta de fer el què vulguem amb els nostres fills. I quan algú parla sense embuts se'l tatxa d'irrespectuos. Charito, per cert, no crec que hi hagi motius per enviar aquest fil a la paperera. La gent opina, simplement, i que no opinin el què tu voldries no és motiu per la censura. Fins al moment ningú ha insultat ningú.
Ah! I vull aclarir que jo també tinc un nen que no dorm. Fins a l'any es despertava CADA HORA, i ara que té 22 mesos encara es desperta unes 5 vegades. No sé què és dormir més de 2 hores seguides des de fa 2 anys, treballo i condueixo més de 50 km diàriament, i ho aguanto, i faré costat al meu fill en aquest procés el temps que calgui. Martina, no creus que al.legar a un possible accident mortal amb cotxe és fer-ne un gra massa ?? És clar que a tots ens cal descansar però alguns arguments crec que rallen la demagògia.

[Sushi*]

Jo no entenc com algú pot fer ús d'un mètode del qual el propi Estivill s'ha desdit dient que:és per nens més grans de 3 anys!!! Al.lucinant!!! Quina credibilitat té aquest home?! Jo no penso deixar que el meu fill plori perquè em necessita ( altra cosa és plorar per altres raons...) ni amb 1 any, ni amb 3 ni mai!
Totalment d'acord amb la Mara, acaben dormint de pur Esgotament....
En fi, cadascú que triï el que vulgui, jo dormi o no dormi estic tranquil.la mentre acaricio el meu petit i li faig saber que estic al seu costat.

[charito]

Aixo no es un debat aixo son proclames i si us sembla que acusar altres mares de maltractadores es debatre amb educacio i respecte... au aqui us deixo

[martina13]

Mes k un debat es un escamot d'afusellament dels anys 40...jo creia k al socpetit era un lloc on tothom te seves idees i on sempre he trobat bons consells i consol en moltes ocasions
X cert acusar a algu de maltractament es imputarli un delicte i sino ho pots demostrar estas cometent difamacio k es un delicte tb
Ull doncs am el k publiqueu sense cap respecte ni sensibilitat

[turuleta]

Tb depen suposo del dia a dia del nen.vull dir,no es el mateix q un men ben vuidat i estimat plori a la nit q un nen q viu en una institucio sense figura,de referencia no?en un altre post vaig preguntar,i els papes de nens q havien aplicat aqiest metode,no els beien cap raresa emocional als nens...tb he de dir,q tot passa,espero.el meu peque amb 10 mesos aprox era desesperant x,adormirlo.plorava i plorava durant 1h 30min mentre el bressolava,teta.cantava...era frustrant!recordo q jo li deia al meu home q pq no,feiem lestivill,q plorar per plorar millor plores amb motiu,i no q frustres tant,i mempipes de vegades tb...pero mai ho vaig fer,no se,no em sortia ni intentarho.ara a mb 19 mesos sadorm a la teta sense plorar,en 20-50min. I es desperta 3-7 vegades.segueix sent pesat,pero es pprta molt millor q el plor del principi o els 12 despertars q hem viscit durant mesos.i no jem fet pas massa cosa,simplement ha anat canviant.espero q algun dia canvii del tot

[martina13]

Veieu com es pot opinar contrariament i amb respecte al k fa l'altre?? Es ben facil gracies turuleta!

[Mara17]

Jo crec que no he faltat al respecte a ningú i si així ha estat demano disculpes. Només demanava un altre punt de vista de com els influeix el ME, per poder veure-ho diferent. És evident que un nen estivillitzat que de dia rep atencions és diferent de segons quines altres situacions extremes, però en tots dos casos hi ha un assumiment que el plor (el seu mitjà de comunicació) no serveix no? Fa un temps vaig xerrar amb una noia d'una institució i en general solen aplicar mètodes coonductivistes per logística i em va dir que s'hi acostumen molt ràpid a no plorar. Jo personalment no conec ningú proper que hagi fet l'Estivill i no sé la rapidesa de l'assumpte. En teoria és molt ràpid i m agradaria saber per part d'algú que l'hagi fet per què creu que funciona. Que aprèn el nen? Jo és que ho veig molt clar però vaja, suposo que les famílies que ho fan ho deuen veure d'una manera diferent i m agradaria conèixer-la.

[Violeta]

Que aprèn el nen? Jo és que ho veig molt clar però vaja, suposo que les famílies que ho fan ho deuen veure d'una manera diferent i m agradaria conèixer-la.

Mara, l'infant aprèn que ningú atendrà els seus plors (és trist però és així), i el seu cervell es "desconnecta" després de plorar molt per no entrar en estat de xoc, és una mena de desconnexió de seguretat. És mil vegades més reconfortant per la criatura plorar als braços dels seus pares que fer-ho sola al bressol.

Jo el que no entenc és que si el propi Estivill va fer-se enrere i va dir que el seu "mètode" (que no era ni seu) no es podia aplicar fins els 3 anys de l'infant, perquè encara hi ha famílies que ho fan? jo el que faig és aplicar el sentit comú, i aquest em diu que en temes de maduració dels infants millor deixar que evolucionin sols.

Oi que a un infant que no vol menjar no li embotim el menjar a la força? doncs no podem forçar als nostres fills perquè dormin seguit, és un procés i hem de tenir paciència. Tenir fills és això, i no podem pretendre que la nostra vida no canvii pel fet de tenir-los.

[Mara17]

Violeta, jo ho veig com tu, però busco l'opinió dels que ho apliquen que entenc que no pot ser la mateixa.

[jellwill2]

Gusiluz, que tu acusis de maltractament no vol dir que tinguis raó i s'hagi de deixar de fer. Segles enrera es cremava a la foguera a les persones que feien servir les herbes, se'ls acusava de bruixes. Ara no se'ns acudiria.

Plorar no sempre és símptoma de malestar, és evolutiu. Els cadells, quan es quedaven sols, si no ploraven i cridaven l'atenció dels pares, podien acabar devorats. Ara és així?

Noies, acusar de maltractament a algú és tractar-lo amb respecte? Debat lliure? Cadascú té l'opinió que té, i dubto que algú que participa al debat canvïi d'opinió.

[Mara17]

Per ells sí que és així. No saben que ningú no els devorarà, aquesta és la qüestió.

[novella]

Plorar no sempre és símptoma de malestar, és evolutiu.

Jellwill2, crec que confons coses. Plorar no és evolutiu. Abans ploraven, ara plorem, ploren els nens i ploren els adults. I que el plor no sempre indica malestar... Bé, és cert que els podem plorar d'emoció, o bé de riure, però no crec que aquest sigui el cas d'un nen a qui obliguen a adormir -se sol :-(
El què marca la diferència,és si quan plores et sents consolat o no. No és el mateix plorar sol que en braços del pare o la mare.
Moltes de les que defensen el ME argumenten que el nen/a plora per adormir-se i defensen que, plorar x plorar, que almenys serveixi x algo. Quin argument tan erroni! El plorar ja serveix x algo: x expressar una emoció, un sentiment, un estat d' ànim. Ignorant aquest plor és quan realment és converteix en un plor inútil i estèril. I així els nostres petits només aprenen que no tenen dret a ser consolats. No us sembla terrible??

[montsekit]

He entrat a l´altre post i se m´ha trencat el cor... no ho entenc ni ho entendré mai.
M´adhereixo totalment al primer missatge del post.
I vull un cop mes fer una reflexió: on està escrit o qui ha dit el que és dormir bé o dormir malament? el que és "normal"? Més aviat pretenem que els nadons dormin com adults.
Perque jo de vegades em desperto més a la nit que el meu fill.
Atendre a un bebé quan plora és humà i de sentit comú, els dona forca i confianca, els dona seguretat... vaja, és que no m´entra al cap.

[jellwill2]

Mara17 i Novella, no ens posarem d'acord. Ja ho vaig dir i ho reitero. Tenim opinions diferents i les seguirem tenint. Només espero que el respecte imperi.

I dit això, com que no ens posarem d'acord i jo estaré fora uns dies amb poc accés a internet, ho deixo així. Ànims a totes les mares i pares.