Tot són crits i plors....com enfocar-ho?

[artemis]

El meu fill Nil de 4 anys i 5 mesos, està passant una etapa molt complicada, almenys per mi!!

Cada vegada que parlem, que li dic de fer alguna cosa, de treure's la roba, de recollir, de sortir al carrer, tot... la primera reacció és un crit a lo bèstia !!! I quan li dic que no em cridi que ja el sento igualment, passa a un CALLA!!! , NO PARLIS!!! , ... i la cosa acaba sortint de mare, perquè com més esverat es posa ell, per molt que ho intenti, jo acabo esverant-me també, i llavors acabem o cridant tots dos o plorant tots dos!!!

ÉS bastant frustrant perquè fins ara, hem sabut comunicar-nos bé, és un nen molt mogut i actiu, però és molt intel·ligent i no he hagut de fer gaires explicacions perquè ell entengués tot el que jo li deia o demanava.

Ara, és diferent, vivim en un ambient molt tens en el que a ell li costa molt exterioritzar les seves emocions verbalitzant-les i ho fa crits i plors com un boig... no sé com dirigir o ajudar-lo a canalitzar tot aquest nervi que té...

Alguna idea que ens ajudi en la convivència???

Té un germà de 15 mesos, des que va néixer els gelos han estat presents, a ell l'adora però suposo que d'alguna manera li ha de sortir, però quan tornarà en Nil dolç i carinyós i marxarà el Nil malcarat i rondineta?????

[rundi]

Hola!
La meva filla gran té 5 anys i pel que dius és clavadeta al teu fill. Tinc una bona notícia i una de dolenta. La dolenta és que en tens per estona... Però la bona és que poc a poc sabràs gestionar-ho millor i que igual que hi ha moments infernals, quan estan de bones no hi ha res més dolç i més tendre.
Jo tinc identificats els moments de potencial perill: quan està molt cansada o molt avorrida, quan està massa excitada (per exemple, hem quedat amb amics i està tan entusiasmada que se li'n va de les mans) o quan el germà petit té un moment de protagonisme.
Quan identifiques el moments complicats pots intentar prevenir.
I després a mi m'ha funcionat fer molta pedagogia en els moments contraris, quan està de bones. Dir-li llavors lo contenta que estic quan no crida ni rondina. Li reforço molt quan es porta bé. Així quan està de males li puc dir: ara, ara és quan no anem bé.
Molta paciència!

[glorieta]

Pfff Artemis,no se massa que dir-te a part que tinguis mooolta paciència. Potser ara quan comenci el cole i tot torni a ser una rutina rutinària la cosa millora, no? No estic en aquesta situació, però m'hi sento identificada. En Jan es un bitxo amb potes i en Pol ara té força gelos i tot plegat és una mica complicat a estones.
El que si que crec que faria millorar es intentar no exaltar-te tu quan ho fa el teu gran, tot i que és molt difícil. I potser intentar trencar el moment amb qualsevol cosa, que a ells els descol·loqui i així la cosa no vagi a més per cap de les dues bandes.

Sorry, no he estat de massa ajuda.

[Vampirets]

A mi m'està ajudant molt el llibre "como hablar para que sus hijos le escuchen y como escuchar para q ue sus hijos le hablen".

No és cap mètode i no fa miracles, però dóna molt punts per la reflexió i diferents tècniques que poden ajudar a rebaixar la tensió. Però com diu el llibre els nens no són robots, així que al final és anar provant què funciona millor en cada cas! ;)

[artemis]

Hola!
La meva filla gran té 5 anys i pel que dius és clavadeta al teu fill. Tinc una bona notícia i una de dolenta. La dolenta és que en tens per estona... Però la bona és que poc a poc sabràs gestionar-ho millor i que igual que hi ha moments infernals, quan estan de bones no hi ha res més dolç i més tendre.!

Hola guapi! no sé jo si m'agrada gaire això de la notícia dolenta.... però sobreviurem,no? jeje En quant al que dius als moments claus, jo també els tinc força identificats. I també el reforço molt en els comportaments positius, però de moment sembla que no dóna gaire resultat... Esperarem a veure si notem alguna millora. Gràcies per la teva resposta!!!!

Sorry, no he estat de massa ajuda.

Si que has estat d'ajuda, gràcies!!!! Jo també espero que amb la tornada a la rutina i al fer de cada dia, la cosa millori. Esperem!!!

A mi m'està ajudant molt el llibre "como hablar para que sus hijos le escuchen y como escuchar para q ue sus hijos le hablen".

Gràcies, el buscaré!!!

[Fdrom]

Hola,

Nosaltres vem pasar per el mateix que Artemis amb la nostra filla de casi quatre anys després que naixes la seva germaneta, però creiem que ara ho estem encaminat.

Abans tots eren crits, plors i plors amb crits i nosalres reaccionavem amb crits i càstigs. Com això no funcionava vem pasar a la fase 2, la ignoració. Cada cop que cridava o plorava li deiem que no voliem saber res d'ella fins que no deixes de cridar (li deixem sense cridar i de manera calmada) i ja no li feiem cas. A vegades ella estaba 1 hora cridant i plorant i nosaltres ignorant-la. Això si, quan no plorava o cridava estavem molt per ella i li deiem que com no plorava o cridava nosaltres li fariem cas i jugariem amb ella. Era molt important repetir això.

Ara aquest crits només son un cop a la semana quan abans era cada dia. I ara quan crida li diem, si deixes de plorar i cridar t'escoltarem i casi inmediatament deixa de plorar i cridar.

No se si això es molt bona técnica però sembla que amb nosaltres funciona.

Espero que la nostra experiencia et serveixi.

[artemis]

Gràcies Fdrom per la teva resposta!!!

Nosaltres també utilitzem aquesta tècnica, li diem que quan es calmi li farem cas, que no ens agrada que ens cridi igual que a ell tampoc li agrada que cridem nosaltres.

I de moment funciona!! I el que ens està anant molt i molt bé, és haver tornat a les rutines diàries d'escola . Tenir estones lliures per cadascú ens està ajudant molt.

[flit]

ufff sembla que descriguis el meu fill!!!
el meu petit te 3 anys i es continu no hi ha dia que no hi hagi plors i crits, a mes ho demana tot amb crits i exigències o vull perquè tho dic jo i ho vull ara, nosaltres ara estem provant d ignorar lo i explicar li que aquest comportament no es correcte i que les coses es demanen sense plorar, ja beurem com va.

[artemis]

És un rotllo estar així...ells també ho passen malament, però ostres quina mala estona que passem tots!!!!