TORNAR A COMENÇAR DE NOU

[xikaboom]

Hola a totes,

A nosaltres , bé de fet a mi, el que em passa és que ara mateix no estic gens obsessionada amb buscar una criatura però l'edat apreta ja que en tinc 37....Farà els 2 anys que vaig tenir un avortament i de fet tenim relacions quan ens ve de gust però he aconseguit deixar d'estar obsessionada i no mirar ni tests ni res....Perquè ho havia fet però com que la meva parella treballa a fora tota la setmana era mes frustrant ja que quan tocava éll no hi era i quan hi era ja no tocava o no n'hi havien ganes.....en fi se'm fa bastant dur el tema de pensar que he de dur al món una criatura i que seré jo sola per cuidar-men, no perquè no em vegi capaç però em fa ràbia que la meva parella no hi sigui en tota la setmana....és com que m'ho de carregar tot jo, treballar en una feina que de moment és bastant precària, el seu sou no és per tirar cohets,.....però en fí suposo que ens en sortiriem....Ara això que éll no hi sigui i pensar que el cap de setmana quan hi és encara discutim, ja sigui perquè ell està cansat o perquè jo no porto bé el tema de ara hi ets i m'adapto a tú, i ara ja no hi ets i torno a estar sola.....Ufffff.
De fet, el que em passa i crec que no en sóc gaire conscient és que no porto bé el tema nens....Aquest cap de setmana vem anar a un poble on celebraven una festa i hi havia bastanta canalleta i m'encanta veure com juguen i actuenn fan molta gràcia...doncs vaig veure a una noia amb un cotxet mini que havia tingut un bebito...ino en sabia res!! Vaig pensar caram han fet feina i a mes son una parella molt macaaa!!! I hi havia una noia amb una panxotaaa i el meu xicot va i em diu has vist quin ou kinder???? I jo que li dic: No vull un p.... ou kinder amb tú, ho entens??? I després em sento malament pel comentari i em vénen ganes de plorar..............A vegades ho porto millor i tbé faig conya amb éll però quan em creuo em surten aquestes sortides de to....La veritat ho trobo preocupant i no m'agrada gens!!! No vull ser així.....després em ratllo i penso que això no pot ser, no puc dir aquestes coses a la meva parella amb la qual representa que tindrem un fill....o no..perque al final ja no sé què pensar....éll enlloc d'enfadar-se amb mi i demanar-me perquè em dius aquestes coses?? doncs no ho fa, no em fa cas, o no ho exterioritza....i em tracta bé igual , i em diu que m'estima.....suposo que és la seva forma de pair-ho...però no en parla!!!!!! grrrr ja sé que tot plegat sona rebuscat però si alguna e pot dir la seva opinió li estaré agraïda molt agraïda......Un petonàs!!!!!!!

[Bluebike]

Hola xicabom,

Ostres, doncs no sé, es fa difícil d'opinar, però no he volgut llegir i marxar sense dir res.

Referent a la situació laboral, que encara que ara mateix no sigui la ideal,pensa que pot canviar.

La resta ja és més complicat. No estem obligades a tenir fills, a seguir amb la nostra parella ni tan sols a tenir-ne'n cap.

Em sap greu no poder ser de més ajuda.

Molts ànims I una abraçada.

[petitacuca]

Mmmm... Potser semblarà que sóc massa dura, però des de la meva objectivitat i només amb el text que has posat (no et conec ni conec la teva relació de veritat) crec que tens/teniu un problema de parella. I evidentment si els fonaments no estan bé la resta trontolla.

No dubto que estimes la teva parella, però no sé si és el millor company de viatge que ara pots tenir pel que tu "necessites" (q jo tb necessitaria) que és que estigui al teu costat cada dia.

Entenc que tens un rellotge biologic q marca, però pel que he vist al meu entorn (estic esperant la meva primera filla), una criatura porta molts problemes i discussions en una relació (evidentment guanyen les satisfaccions, si no la gent no tindria més fills!) però em refereixo que has de ser molt fort i t'has d'entendre molt bé amb la parella i tot i així mai se sap, i no és fàcil.

No et dic q et separis ni molt menys, però potser si que et plantegis anar amb algun professional q et pugui ajudar. Jo vaig fer teràpia gestalt i em va anar molt bé per conèixe'm, per aprendre a gestionar les meves emcions, x acceptar com sóc, acceptar com és la gent del meu entorn (família, parella, amics, jefe, etc..).

Cuida't reina!! Sobretot! Pq si no ho fas tu no ho farà ningú x tu!

[jellwill2]

Hola xicaboom,

jo crec que no estàs preparada per ser tenir un fill. Llegint-te no veig que tinguis ganes, més aviat sona q l'edat et pesa i t'hi sents empesa. I tenir la parella lluny tampoc et va bé i no afavoreix que tinguis l'ambient que tu voldries per tenir-ne ganes.

I ara ve la part en que et dic el que jo faria (que sonarà fàcil de dir i difícil de fer). No sé si hi ha opcions de fer que la teva parella es traslladi o canvïi de feina per tal que no et sentis així amb les seves anades i vingudes. A mi em costaria de fer-m'hi a la idea, ja quan va de viatge necessito semireadaptar-me a la seva tornada... I després intentaria accedir a un suport psicològic, ja que no em queda clar si has superat l'avortament i en quin estat d'ànim et trobes, per tal de saber millor què tens, reforçar-te i adquirir recursos per enfrontar-te a les situacions i als sentiments.

Tens família/amics a prop amb qui comptar?

[xikaboom]

Mmmm... Potser semblarà que sóc massa dura, però des de la meva objectivitat i només amb el text que has posat (no et conec ni conec la teva relació de veritat) crec que tens/teniu un problema de parella. I evidentment si els fonaments no estan bé la resta trontolla.

No dubto que estimes la teva parella, però no sé si és el millor company de viatge que ara pots tenir pel que tu "necessites" (q jo tb necessitaria) que és que estigui al teu costat cada dia.

Entenc que tens un rellotge biologic q marca, però pel que he vist al meu entorn (estic esperant la meva primera filla), una criatura porta molts problemes i discussions en una relació (evidentment guanyen les satisfaccions, si no la gent no tindria més fills!) però em refereixo que has de ser molt fort i t'has d'entendre molt bé amb la parella i tot i així mai se sap, i no és fàcil.

No et dic q et separis ni molt menys, però potser si que et plantegis anar amb algun professional q et pugui ajudar. Jo vaig fer teràpia gestalt i em va anar molt bé per conèixe'm, per aprendre a gestionar les meves emcions, x acceptar com sóc, acceptar com és la gent del meu entorn (família, parella, amics, jefe, etc..).

Cuida't reina!! Sobretot! Pq si no ho fas tu no ho farà ningú x tu!

Moltes gràcies per tot petitacuca, m'has ajudat i molt. Amb la meva parella ens estimem molt i ens entenem però és clar quan et planteges tenir una criatura i quan ja has quedat embarassada i de bessons i has patit l'avort i et replanteges de nou la situació....no és fàcil. Hauria de ser-ho però com molt bé dius, es necessita un bon ambient per afavorir-ho i clar ara mateix ell a fora sempre i jo no les tinc totes....Intentaré parlar del tema i a veure si aconseguim l'equilibri. De fet, segons éll no hi ha cap problema...sóc jo la que trobo pegues a tot però és clar, es tracta de tenir un fill!! I a vegades el veig tan egoista i fet a la seva que em fa por...............Gràcies per tottt guapa.

[Martina32]

Hola!

Jo no et voldria pas desanimar però tenir la parella fora o que viatgi molt sovint és molt dur quan tens un fill. I ho se perquè ho he viscut. I sort de l'ajuda dels meus pares! Tot i així sovint m'he sentit com una mare solteta, treballant i encarregant-me de tot jo sola. Jo no canviaria a la meva filla per res del món però s' ha de pensar i gestionar molt be perquè comporta sovint conflictes. Nosaltres ara esperem la nostra segona filla però abans de buscar ell va tancar l'empresa i va buscar una feina amb menys viatges i hores intempestives d'arribada a casa .

Jo et diria que siguis sincera amb tu mateixa i amb la teva parella, que pensis si realment vols un fill o t'hi veus pressionada per l'edat, perquè toca,...i si el voleu busqueu una solució a les absències.

[boira75]

Jo tampoc no he volgut passar sense dir-te res...Per ser mare necessites molta ajuda. Sempre havia pensat que seria mare soltera...ara soc mare amb la meva parella i quan marxa de viatge per feina es fa molt dur. Jo no tinc avis amb qui recolzar-me i sincerament, es fa difícil...crec que objectivaent deixa que les coses es posin a lloc, no tinguis pressa. Jo vaig ser mare amb 36, ara en tinc 39 i em plantejo tenir-ne un altre, de fet ja fa uns mesos que busquem...l'edat apreta però ara me n'he adonat que primer de tot cal estar preparats i tenir les condicions idònies per ser-ho.

[xikaboom]

Hola Boira,

Moltes gràcies per haver respòs, això m'anima a seguir endavant. Veig que totes teniu la vostra historia i que no és fàcil.
Ara els dos estem il·lusionats esperant que arribi de nou el dia i com que no arriba mai.....doncs més ganes n'hi ha......
Tot i que sé que será dur però espero que tot es vagi posant a lloc tot sol i quan arribi tot ho anirem fent encara que la
siituació no és la perfecte!!! És que no crec que arribi mai aquest moment perfecte...... Ara ja farà 2 anys des del legrat...
Ara elll es a fora també...En fi ja veurem com acaba va anant la cosa...

Petons!!!!