Rutines sí, rutines no

[Paparra]

Hola guapis, tema controvertit... què en penseu de les rutines? Són necessàries?
La meva patufeta acaba de fer un any i viu en la més absoluta anarquia... o li respecto els ritmes, segons com ho mireu! No la desperto mai al matí, menja quan té gana (a vegades 2 cops al dia, a vegades 10, al igual q la teta), les migdiades son una sorpresa, no te hora de bany... es que els pares sempre ho hem fet aixi! El nostre lema es: menja quan tinguis gana i dorm quan tinguis son.
Jo no treballo i li dedico la vida, obviament no va a l'EB i si fos x mi no aniria al cole fins als 6 anys.
Però esclar, miro al meu voltant i tothom parla tant d'organització i rutines...

[jellwill2]

Hola,

el meu fill quan era bebé no tenia horaris, i fins que no va anar a EB no en va tenir. Conforme es va fer gran, ell mateix va agafar uns horaris, i li manteníem, amb un cert marge. Sincerament, al meu li donen seguretat, quan va a escola em pregunta què farem a la tarda, i els caps de setmana igual, ho necessita tot controlat. Va a canalla.

Jo tinc un lema: lo que funciona no es toca. Si a vosaltres us va bé, la nena està sana i contenta, visca l'anarquia, no?

De vegades la rutina s'aplica per què hi ha horaris familiars. No us compareu amb aquests temes, sinó en si està contenta i sana.

Ara que hi penso, anarquia implica que no coneix límits? Vull dir si li dieu que si a tot o li marqueu algun límit. Estic pensant en els famosos "terribles dos anys", quan comencen amb les rebequeries. Si ja li dieu que no a coses, si ja coneix la paraula no i l'heu mig fet respectar, jo seguiria amb el que us funciona i res de comparar. Ja ens agradaria a més mares i pares poder estar més per les criatures.

[novella]

Hola Paparra,
Jo estic d'acord amb la Jellwill2 que, si algo va bé, perquè tocar-ho?
També crec que cada nen és diferent i n'hi ha que les necessiten les rutines. Va com va. També cada situació és diferent: tu pots estar a casa amb la teva filla i us podeu permetre anar al vostre ritme, Genial!! Jo ho vaig fer així el primer any, però després vaig tornar a la feina, i el xic va començar a l'Escola bressol (no tenim família aprop), i inevitablemen es van instaurar algunes rutines entre setmana: llevar-se a una hora concreta, a l'escola dinen sempre a una hora i després migdiada...i al vespre també tenim un horari perquè no vagi a dormir tard (banyem a les 7, sopem a les 8, a les 9 al llit). D'altra banda, al cap de setmana relaxem rutines i es lleva quan vol, fa migdiada quan vol i si vol anar a dormir més tard tanpoc hi ha problema.
Jo crec que cada nen i cada situació és diferent. Si a vosaltres us va bé: endavant!!!

[charito]

Com sempre depen de cada familia i cada nen. A nosaltres ens van be, jo necessito tenir un esquema de com sera el dia perque la improvitzacio m'estressa moltissim (el meu marit es just el contrari ) i el meu fill es tan quadriculat com jo.

Quan son bebes no te importancia pero a partir de l'any i mig dos anys a mi pel meu fill em funciona molt be explicarli que ve despres, ens ha estalviat moltissimes pataletes. L'aviso del que farem durant el dia o fins i tot ara de mes gran el dia seguent i aixi quan arriba el moment de sortir o deixar de jugar ho te molt clar i no s'enfada. I si ell sap que certes coses es fan a certes hores va tot mes rodat, sap que toca bany i despres sopar, que quan acaba el tom i jerry contes i a dormir i es aixi i punto no posa pegues.

[neuetes]

I la pregunta que et faig és... a vosaltres us va bé així? dedueixo que si, no? doncs perquè mirar el que fan els altres? Tranquil.la que quan entri al cole, ja en tindrà d'horaris. De moment, que gaudeixi d'aquesta anarquia si a vosaltres us va bé.

Jo a la gran, les rutines les va marcar ella, dormia quan volia, menjava quan tenia gana, ... sobretot els primers dos anys que és quan es va quedar amb la iaia mentre jo treballava. De fet, ella ja tenia les seves rutines jajaj. Ara, quan va entrar a la escola bressol aquests tema ja va canviar. I amb la petita, que no va a la escola bressol, intento que sigui igual, però inevitablement he de fer mans i mànigues perquè les seves rutines no afectin a les rutines de la gran, però de vegades és impossible! Hi ha molts dies que quan té gana per berenar, estem "viatjant" cap a les extraescolars de la gran.

[Memer]

Doncs nosaltres ens hem adonat que ell ens demana les rutines.De fet, sopa a les 7 pq ell vol. Mira que intento que sopi més tard, pq aleshores podriem sopar amb ell, però a les 7 a vegades el papa encara no hi és!! (a veure que no és a les 7 en punt eh! és entre 7 i 8, no és un rellotge)
De fet, li agrada molt poder anticipar què vindrà després, penso que li fa sentir segur. Per exemple, quan toca banyar-se hi va content ell, sense dir-li res i intenta ficar's-hi
Ara bé, va a dormir quan vol. El més difícil és saber quan vol. És a dir, en això del dormir, hem vist que hi ha un punt que és el moment adequat d'anar a dormir (i no estic parlant de quan cau rodó al sofà o per la catifa) sinó molt abans. Hi ha un moment en que juga més tranquilet, busca més mimos... El moment és difícil de detectar si no se li està dedicant molta atenció. I si es passa aquest moment.... cagada. S'excita moltíssim, comença a córrer amunt i avall, treu tots els bolquers de la caixa, amaga les sabates, tira coses darrera la tela, suuuuper content. I aleshores fins les 11 o així (quan cau rodó) no hi ha manera.
De fet, ficar-lo a dormir si ell no vol, és impossible. Surt del llit i encén el llum. Igual que per menjar, si no té gana no en té. I punt. Ell quan té gana seu a la seva taula o va a l'armari i agafa coses, o va a la nevera a demanar. Però ja us dic que sempre té gana a les 7 del vespre...

Un tema en el que ens ha anat molt la rutina és en deixar el seu nino (pepa) i el xumet al moble de l'entrada abans de sortir de casa, pq no es perdin. Ara ell quan vol marxar, deixa la pepa i el xumet allà i puja al cotxet. Ho vam fer a poc a poc, sempre esperant que ens ho donés ell voluntàriament. I crec quer li dona sensació de control i seguretat quan tornem a casa i estan allà.

tot això penso que li va bé per entendre una mica l'abans i el després....

Per tant, per mi rutina si, però la que ens ha imposat el nen a nosaltres!!!!! i ens costa de seguir-la eh!!!!

Voleu dir que la nena no us ha imposat o demanat rutines ella a vosaltres?

[nivalis]

Tot això és molt personal i cada família és diferent. En el meu cas, no m'agraden els extrems, ni rutines per a tot ni anarquia total.
Nosaltres tenim uns horaris més o menys establerts per a certes coses (dinar, sopar, banyar, anar a dormir) Això no vol dir que no ens els poguem saltar quan ens convingui, però de manera habitual solem fer aquestes coses més o menys a la mateixa hora cada dia. I el cap de setmana la cosa es relaxa i no passa res.
Però jo també crec que als nens petits els dona seguretat saber què ve ara. És a dir, que després de banyar toca posar el pijama, després sopar, després una mica de sofà o joc tranquil i després a dormir...
De tota manera mai és igual perquè un dia s'estarà més temps a la banyera, un altre s'hi trobarà una joguina nova que la mama li ha comprat, el sopar cada dia es diferent...
I també noto que ell d'alguna manera ho demana. Si a vegades faig una cosa de manera diferent a l'habitual ell em demana que la faci com sempre, em corregeix...
Però vaja... que com t'han dit, cadascú sap el que li funciona, i amb tot això no hi ha mai unaa veritat absoluta, ni una fòrmula que serveixi per a tothom. Si tu pots estar tot el dia amb ell, genial. I segur que tampoc és tanta anarquia com dius...

[Cler5]

Com molt bé dieu per aquí, no hi ha veritats absolutes i cadascú, en funció de les seves pròpies rutines i de com és el seu fill, n'estableix més o no.

En el nostre cas som bastant fans de les rutines. Ens va bé a nosaltres, perquè ens podem organitzar (sóc força controladora) i saber quan tindrem temps lliure o no, i també a la meva filla, que es mostra tranquil·la perquè sap què vindrà després. De fet, quan hem marxat de vacances o estem uns dies a casa els avis i trenquem totes les rutines, la cosa es descontrola: menja pitjor i dorm pitjor. I després quan tornem a casa costa uns dies tornar a la normalitat.

A més portar-los a la llar fa que sigui més fàcil seguir uns patrons, com ho fan allà. Si no hi van suposo que tot va per més lliure.

Així que en el meu cas, les rutines són indispensables!

[Paparra]

Moltes gracies a totes! Doncs visto lo visto, em sembla que de moment seguirem igual. Més que res pq m'encanta la cara de satisfaccio amb la que es lleva, el somriure quan va a dormir i veure-la menjar amb fruïció. La veig molt contenta i feliç, aixi que, com bé dieu, pq canviar?
Algú em preguntava pels límits... aquí tinc un altre dilema jajajajaja no sé ni vull imposar-me i és complicat... a finals de mes vaig a una xerrada de Carlos Gonzalez sobre el tema, a veure si veig la llum jeje.

[martina13]

Pregunto sobre els limits...es k no ho entenc i potser es que no conec el metode carlos gonzalez pero...si el teu fill veus k ha de posar els dits en un endoll com evitaras k ho faci??
Perque pel k he llegit el no esta prohibit...un crit a temps tambe prohibit...
com ho feu doncs?

[Mara17]

Qui ho diu que està prohibit? L'has sentit mai? El que s'ha de reservar per quan és indispensable, sinó, com tot, perd força i valor.

[novella]

En realitat posar límits té poc a veure amb coartar o cridar. Jo entenc que hi ha coses que són evidents: si posa els dits a l'endoll es farà mal, i se li ha d'explicar. Quan el meu xic va començar a gatejar ho va provar alguna vegada. jo m'acostava a ell, li aagafava la maneta i li explicava que si ho feia es faria mAl. A mesura d'anar -ho repetint, amb tota la tranquil·litat del món, i en créixer i tenir més coneixement, ho va entendre. Fa molt que ja no s'acosta als endolls. Ni el vaig cridar ni li he prohibit. L'he protegit explicant -li les conseqüències.
Fóra d'aquestes coses tan bàsiques, us asseguro que es poden posar límits sense crits, ni aamenaces.

[Mara17]

I en general és més efectiu. Com a mínim en el meu cas.

[Mara17]

Indispensable és: el nen se t'ha escapat al mig del carrer i ve un cotxe. Doncs faràs un crit. Vulguis o no. O una estrebada al braç per apartar-lo. Parlo de casos així, jo, per evitar un perill imminent.

[Paparra]

Jajajaja jo li explico i la c****** riu i hi torna!! Doncs res, agafar-la i allunyar-la les vegades que fagi falta!!! Com la novella i la mara em reservo els no's i els crits x moments critics (desesperacio maximaaaa). Pero crec que hi ha un altre camí i es el que vull agafar.
Que hippie m'estic tornant, qui m'ho havia de dir

[Memer]

Jo també penso igual amb el tema dels límits. Els crits i els "no" estan reservats per moments extrems. Generalment em poso al seu costat, li aparto la maneta de l'endoll, de la tele, dels plats.... i li explico amb només una o dues frases el més senzilles possibles i curtes, i les repeteixo les vegades que faci falta.
El problema és que el Memerman no pensa així. Diu que no l'estic educant!!!! que li deixo fer tot!! i no és veritat. Per exemple, li deixo treure la seva roba dels seus calaixos, bodys, pijames... i repartir-los per la casa, li encanta, riu moltíssim, els amaga, els retroba, els reconeix com a seus, té la seva roba preferida... A mi em sembla suuper interessant veure'l jugar així. A més, no s'embruta res, no es fa malbé res i no és perillós (a més de que ell escull com juga..) Doncs pel Memerman això és que " no l'estic educant" (clar que ell, només critica, tampoc educa!)
I el pitjor és que el Memerman si que li crida!! sobretot quan el nen comença a tocar la tele (primer fluixet, després més fort) quan vol que li facin cas, o sobretot quan el papa està mirant la tele! I el Memerman comença, sense moure's del sofà "PROU!! PROU! NO FACIS AIXÒ!!"
i jo m'emprenyo i llavors li crido al Memerman. Total, que amb el nen em surt molt bé, però amb el papa em surt fatal!
I he llegit que al final la dec estar cagant igual, pq pels nens és molt important la relació i interaccions que hi ha entre el papa i la mama..
Total, que no me'n surto amb el papa. M'emprenyo molt. No costa tant d'entendre no?!!!
Bé, ens estem desviant un fotimé del tema del post....

[charito]

Jajaja m'ha encantat aquest ultim post em sembla que es bastant habitual que papes i mames tenim maneres diferents de fer. Nosaltres som mes empatiques pero ens prenen una mica el pel a vegades, els papes son com una figura mes rigida i autoritaria. Nosaltres ho hem parlat i ja ens sembla be aixi tot i que a vegades em passa com tu que en comptes d'explicar fot el crit i m'emprenyo pero intento no dirli res davant els nens, l'agafo x banda o li faig senyals de que freni. Sobretot no contradirse davant dels nens sino cagada.

Jo estic moltes hores sola amb els dos i els deixo fer com dius tu mentres no es facin mal que descobreixin i remenin el que vulguin. No crec que tingui res que veure amb la disciplina. O l'altre dia el quim volia provar els pots d'especies doncs un per un els vam tastar i despres em va dir el seu pare que li havia demanat a ell i havia dit que no. Pero despres amb ell fa altres coses que a mi no se m'acudirien.

No se potser respectar que cadascu som diferents i aportem coses diferents als nostres fills i ja esta be.

[martina13]

Doncs a nosaltres ens passa al reves jo soc molt mes estricte k el pare.jo ho atribueixo a que al ser profe d'ESO i veig el k veig cada dia fa k sigui molt mes rigida cosa que crec k es un error pero mes o menys el pare equilibra la balança i fa de contrapunt.
Nosaltres tambe procurem no discutir davant la nena pero a vegades no ho aconseguim jejeje

[Mara17]

Doncs curiosament a casa, que jo sóc "l'empàtica", per dir-ho així (tot i que el meu home cada dia ho intenta més perquè veu els resultats), i ell és el que "renya", a qui més cas fan és a mi. Amb mi, per posar un exemple, es posen al llit, els tapo, els canto o els explico algo, i me'n vaig. Amb el meu home li munten una festa a l'habitació i no hi ha manera de deixar-los tranquils; s'hi ha de quedar fins que s'adormen. I com això, amb tot. Si perds els nervis, hi ha una escalada d'emocions i tot es descontrola molt.

[Aly84]

La nostra petita era ella qui es marcava les rutines, i en les migdiades no ha tingut mai horaris fixes. per els limits sempre hem intentat no+ utilitzar els No indispensables.

Mai la forcem a res, sempre que es possible. Que un dia no vol sortir i estar a casa, doncs, ens quedem... I si s'ha de fer si o si intentem pactar.