Futura monitora de menjador i temps de lleure

[Midona23]

Hola a totes!

Fa poc he començat el curs de monitora de lleure, l'acabaré a finals d'aquest mes i llavors començaré les pràctiques. Les vull fer a la meva antiga escola, i sembla que no hi tindré cap problema, així que per aquesta banda estic contenta però... també estic força nerviosa. Perquè? Doncs el món dels nens sempre m'ha atret, la seva innocència, la manera com veuen la vida, tot el que et pot arribar a aportar un petit o petita, el que tu li pots aportar a ells... però tinc el handicap de que sóc una persona tímida i no gaire segura. Estic fent treball interior per superar-ho, però ara que s'acosten les pràctiques em fa por equivocar-me amb els nens. Tinc la idea que un monitor pot aportar coses molt bones a un infant, però que també li pot fer mal si no el tracta adequadament. Això ho vaig veure quan jo era petita: monitors que no creien un nen quan els deia que estava malalt, es pensaven que ho feia per cridar l'atenció i el renyaven per vomitar o per dir que no es trobava bé, fins que no venia la mare a queixar-se no es disculpaven (amb la mare, no amb el nen), o monitors que li dèien de tot (però de tot) a un nen perquè havia empentat un company a la piscina i aquest havia estat a punt de fer-se mal, monitors que per aconseguir que un nen o una nena s'esforcés més en una activitat el feien sentir malament ("Ja no sóc amic teu" "No em tornaràs a caure bé fins que no t'esforcis una mica més")... i em fa una mica de por arribar a fer passar una mala estona innecesària a un infant.

Us posaré un exemple pràctic: ahir a classe el nostre tutor ens va fer interpretar una petita escena: nosaltres érem monitors, en el meu cas de menjador, i ell feia de nen. Havíem d'imaginar que era un cas real i veure com ens en sortíem. Vam sortir 4 voluntaris. Quan em va tocar a mi el nostre tutor va interpretar a un nen a qui no li agradava la poma i que intentava convence'm a mi, la monitora nova, perquè li permetés no menjar-ne. Em va dir que la poma li feia venir vomiteres "l'altra monitora me l'ha fet menjar, oi que tu no m'hi obligaràs?" en aquell moment, i pensant que podia ser veritat que la poma li fes angúnia i li provoqués el vòmit, li vaig dir que si de debó el feia vomitar no se la faria menjar, però que si senzillament era que no li agradava, llavors se l'hauria de cruspir. La veritat és que tenia dubtes: per un cantó pensava que potser m'estava prenent el pél per no menjar poma, però que també era possible que jo no el cregués i el nen m'estigués dient la veritat. En aquell moment ell em va deixar anar "Llavors he de vomitar la poma perquè em creguis?", com si es tractés d'una opció, en un to que venia a dir "Si la vomito no me la faràs menjar??". I allà em vaig sentir més segura i vaIg saber reconduïr més o menys la situació. Vaig preguntar a l'latra monitora si havia vomitat la poma que ella li havia fet menjar, i em va respondre que no. A partir d'aquí ja vaig tenir més clar com respondre a aquell nen. D'alguna manera la por a ser injusta amb ell havia desaparegut, perquè ja sabia que la poma no el feia vomitar, i més després d'escoltar les justificacions, cada cop més pobres, que m'anava donant. Quan vaig acabar el tutor em va dir que ho havia fet prou bé i em va donar uns quants consells per pulir la meva actuació. Després, a l'hora del pati, vaig parlar amb una companya (la que feia de l'laltra monitora) que resulta que és monitora de veritat en un menjador, i em va explicar que alguns dels seus nens es fiquen els dits a la boca per vomitar el que no els agrada i que així les monitores no els ho facin menjar. Que era qüestió de pràctica i d'experiència.

Després del que havia passat a classe i de parlar amb la meva companya em vaig estar plantejant força coses. Suposo que la clau és trobar el punt mig entre donar credibilitat al nen i no deixar-te engalipar per ell. Abans de començar aquest curs pensava que els adults sovint no creiem als nens, pensem que tenen massa imaginació o que desvirtuen les coses, i que de vegades els fem sentir incompresos, com si no ens importessin les seves preocupacions. Ahir vaig reflexionar que sí, que això és cert, però que els nens, com els adults, hi ha vegades que diuen la veritat i d'altres que menteixen, i que tampoc no puc deixar que se surtin amb la seva per por a fer-los sentir malament, ja que llavors no els estaré ensenyant res de profit.

En fi... espero no haver-me fet gaire pesada. He escrit tant que potser no entendreu quin és exactament el meu dubte. El que m'agradaria és que em donessiu el vostre punt de vista. Conec gent a qui li agrada una determinada professió relacionada amb el tracte amb els altres (infermeria, educació, psicologia...) però que per por a no fer-ho bé decideixen que no són les persones adequades per a fer aquella feina, i ho deixen córrer. Em sembla respectable, però a mi ni se m'ha passat pel cap fer això. Vull donar-me aquesta oportunitat i estic segura que amb la pràctica n'apendré i que si un dia crec que m'he equivocat em servirà d'experiència pel proper. Però també tinc present que he d'intentar per tots els mitjans no equivocar-me, perquè estic tractant amb nens i nenes.

Així doncs només us demano això, el vostre punt de vista, ja que totes aquí sou mares i algunes mestres o monitores. Moltes gràcies per avançat i de nou, perdoneu-me pel rotllo que us he clavat hahahaha si heu arribat fins al final del post deveu haver quedat mig cegues

Una abraçada

[charito]

Saps que et diria? Creu en tu mateixa, fes-ho amb tot el carinyo i peca de bona fe! I ja agafaras experiencia! Que ningu neix ensenyat!

Ah i que jutgis per tu mateixa, tingues criteri i no agafis "vicis" de gent que porta mil anys i ha perdut la ilusio.

[Midona23]

Moltes gràcies, charito!

Una pregunta, què vols dir amb això dels "vicis", et refereixes a allò que em va dir la meva companya sobre els seus nens del menjador o als companys que em pugui trobar un cop comenci les pràctiques o a treballar?

La veritat és que em fa una mica de cosa pecar de bona fe per por a que els nens em considerin "la tonta del bote" però suposo que això dels petits és un aprenentatge constant per les dúes bandes. Si un dia crec que m'he equivocat el proper cop ho puc corregir. De la mateixa manera que un monitor pot dir "Mira, potser ahir em vaig passar, va ser perquè estava nerviós, etc." també pot dir "Ja sé que l'altre dia et vaig deixar fer això però d'ara en endavant no, perquè..."

Una abraçada

[charito]

Si exacte, que posis en dubte comentaris d'aquest tipus "hi ha nens que es provoquen el vomit" no dic jo que no pugui ser pero sense haver-ho vist preferiria basar-me en la meva experiencia que creure a cegues histories que igual es repeteixen d'uns a altres i despres no saps ben be d'on surten... busca la teva manera de fer les coses pero aixo nomes ho podras fer amb el temps!

Com dius es pot rectificar i no passa res ja veuran que te l'han colat un cop pero tonta no ets i parlara be de tu que d'entrada els donis una oportunitat. Mira l'altra dia va passar x pero com no puc confiar en vosaltres d'ara endavant sera d'aquesta altra manera.

[txellchen]

I ara dic jo... I si al nen en qüestió no li agrada la poma, per què se l'hauria d'obligar a menjar-la? A un adult no l'obligaríem pas, oi? Potser la opció bona és dir-li que la tasti i si no hi ha manera, doncs que no en mengi més.

[Midona23]

Txell, pel que tinc entès a molts menjadors escolars tenen com a normativa que els infants s'han de menjar tot el que hi ha a la safata. Si no els agrada un determinat aliment, se li'n posa menys al plat, però el que se li posa s'ho ha de cruspir. Com a mínim això és el que m'han explicat un parell de noies que treballen de monis en un menjador. Com que els nens estan creixent i necessiten tot tipus de vitamines, han de menjar de tot i les monitores no poden permetre que deixin res al plat. A més, una monitora em comentava fa poc que els nens de menjador estan en una edat en que encara estan adquirint hàbits alimentaris i se'ls ha de conscienciar de l'importància de menjar verdures, fruita, peix, carn... no pot ser que si un nen diu "A mi no m'agrada la verdura" no li'n donis (en això hi estic d'acord, però és clar que és diferent dir "no m'agrada la verdura, CAP verdura" que dir per exemple "no m'agrada la col"). És la normativa d'alguns menjadors, suposo que no de tots.

EDITO: Una monitora de menjador també em deia fa poc que ella amb els nens de 8-12 anys del seu menjador és indulgent si no els agrada alguna cosa, ja que ja tenen els gustos més definits, però que amb un nen de 3 o 4 anys no ho seria pas, perquè tot just estan començant a aprendre a menjar, i per tant amb afecte però els insisteix perquè mengin de tot.

[charito]

Mira li he preguntat al meu fill de 4 anys i diu que si un nen no li agrada li fan menjar nomes una miqueta.

Ara no estic gens d'acord amb el raonament de la teva companya un nen petit no es capaç de raonar que ha de menjar verdura perque es bona per ell encara que no li agradi i si alguna cosa no li agrada i l'obliguen a acabar el plat no ho entendra. Si que intentaria que proves una cullarada si no ho ha provat mai.

I t'asseguro que en general tenen molt clar el que no els agrada, el meu fill per exemple odia els canalons i un dia que van tocar al cole va plorar perque no en volia. Crec que s'ha de respectar. I jo mateixa l'unic cop a la meva vida que em vaig quedar a dinar al cole perque em feia ilusio van tocar bledes que no suportava tenia uns 7 anys...em van obligar a acabar el plat i ho vaig passar tan malament que mai vaig tornar a demanar quedarme

En canvi amb un nen mes gran pots treballar la piramide dels aliments i ferlos responsables de la seva alimentacio.

Aixi que com et deia intenta prendre les teves decisions i estigues oberta a que els nens et vulguin dir.

[Midona23]

Aixi que com et deia intenta prendre les teves decisions i estigues oberta a que els nens et vulguin dir.

El problema és, si a l'escola on faci pràctiques o on treballi tenen com a normativa que el nen no surt al pati fins que no s'hagi acabat tot el que hi ha al seu plat... com ho puc fer? Suposo que servir-los el menjar depen de/l cuiner/a, no dels monitors, si depengués de mi li'n posaria molt poc, però és clar... estic d'acord amb el raonament del teu fill, i de fet a casa mai no em van obligar a menjar una cosa que no m'agradés. Això sí, sempre em van dir que havia de menjar de tot: peix, verdura, carn, fruita... el que m'agradés, però no podia dir "no menjo peix", menjaria els tipus de peix que més m'agradessin, però n'havia de menjar. Per mi aquesta és la clau, però si treballo (o faig les pràctiques) en un determinat centre no puc actuar per lliure...

[Paparra]

Vaya tela amb aixo d'obligar-los a menjar!!! X treure-us el titol de monitor de menjador us haurien de fer llegir "mi niño no me come" o "se me hace bola", otro gallo cantaria...
La meva pitu amb 14 mesos t'asseguro que sap molt be el que li agrada i el que no!

[nainonera]

He treballat moooooolts anys com a monitora de menjador i crec que els llibres que recomana la Paparra haurien de ser de lectura "obligatòria".

Midona23, està clar que no tot sempre és ideal i perfecte i que com a "treballadora" has de passar pel tub algunes coses, però també pots influir, canviar o reivindicar. Es trist però jo he vist gent fer menjar verdura vomitada...... És un extrem, però això d'obligar a menjar és la tónica general i ho passen fatal (a més el menjar sol ser horrible).

Jo sempre he tingut la norma que tothom pot odiar un o dos menjars, i mai els obligava. Per exemple tenia una nena que menjava molt bé de tot però el puré era impossible. O un altre que li agrada molt l'amanida però no suportava el tomàquet. Si no t'agrada res, has de triar alguna cosa!

Per altre banda vaig passar per un menjador meravellós on a part de menjar de fàbula, a cada taula es servia un bol o safata i cada nen triava la quantitat que volia menjar. Només una norma, s'ha de tastar una mica de tot. Es buscaven alternatives, per exemple alguns nens el puré el sucaven amb el pa i ficaven l'hamburguesa del segon plat. Barrejaven la verdura amb la pasta, feien suc amb la taronja.... Donar la opció de com gestionar el menjar els fa menjar molt més i a gust, sense que l'hora de dinar sigui un trauma.

Molta sort amb les pràctiques i la feina futura!

[Midona23]

Gràcies, paparra i nainonera

Vaig començar les pràctiques fa 3 setmanes (tot i que com que ha caigut la setmana santa pel mig en realitat en porto dues amb els peques), m'han posat a P3, però alguns dies també faig tallers amb els grans. Això sí, a l'hora de menjar estic amb els petitons. Per sort la seva monitora no els obliga a acabar-se el plat si el menjar no els agrada, però si intenta que en mengin una mica. El primer dia li vaig parlar breument d'aquest tema i em va dir que ella no obligava mai, menys encara sent tan petits.

Hi estic força bé, encara m'estic adaptant, perquè el meu grup està en una edat en que encara són molt peques i tenen un "món" més reduït: papa, mama, germans, avis, mestra que coneixen... però jo els he agafat afecte de seguida, són tots molt guapos i a més tenen unes sortides que te'ls menjaries. Tot i així encara sóc la "moni nova", però tinc temps per integrar-me!

Amb els més grans, encara que no m'estic amb ells directament al menjador, és una mica diferent, em pregunten coses, m'expliquen el que els agrada, el que han fet... són molt divertits. Personalment m'agrada quedar-me amb allò bo que tenen. De vegades la família o els amics em demanen que els parli dels nens i potser em diuen "Quin trasto, eh, aquest?" i jo responc "Sí, però és molt bon nen/però és molt despert/té molt bons sentiments". Semblo un disc ratllat hehehe

En resum, que hi estic prou bé i que crec que em costarà deixar d'anar-hi quan acabi les pràctiques. Gràcies per respondre'm

[txellchen]

http://comeronocomer.es/la-carta/no-qui ... ceridona23, mira't l'enllaç que poso.