L'esgarrapen i el peguen a l'escola bressol

[charito]

El comentari de.la Charito no el contestare, se per altres posts que és de la vella escola i no ens entendrem.

Toma yaaaa pedazo etiquetatge jajaja soc de la vella escola toma! Aixo vol dir q totes les meves opinions son a descartar directament? Sense comentaris :-p

[nerea78]

Jo tinc una nena de dos anys i mig i no pega ni esgarrepa. Quan algun nen li ha pegat s'ha defensat plorant.Ella no va a la llar,aquest any comenÇarà escola i evidentment poster arriba amb cops o esgarrpades però espero que sigui un fet puntual,entenc que són petits i que ho facin per defensar-se,però no veig normal que això sigui lo habitual..i que tothom ho vegi com normal..

[martina13]

Guauuu kina polemica!
Mireu jo estic d'acord amb el k sha dit per aqui 100%.
Jo un dia vaig deixar ma filla ala guarde i nomes entrar un nen la va empenyer i la va llençar a terra.
Tenia 2 opcions liarla i entrar ala guarde i muntar un pollo o be marxar.
vaig marxar.
Jo si la porto a 1 escola es perque confio en els metodes dakesta escola.si un nen la va empenyer doncs mira es el k hi ha.
Un altre dia va arribar amb una mossegada a l'esquena.
doncs NO passa res!!!! No dieu molts cops que els nens han de seguir el seu ritme?? Doncs ja esta noies relax!
Jo crec k aixo de " no deixar-ho passar" o plantejarse treurel de la guarde em sembla exagerat.
Perqie a primaria et vindra algun dia que shauran pegat amb nose qui pel futbol o per uns cromos o ves a saber que..
El que jo crec es que no podeu posar-vos tant tant a la defensiva ni questionar la profesionalitat de la mestra per un fet concret.

[catalanna]

Gusiluz: Doncs ni més ni menys perquè sol ser part del desenvolupament normal d'un nen!!!!

[Mireia80]

Segons l'etiquetatge de la gusiluz jo sóc tb de la vella escola, sens dubte!
nerea78, no es tracta de pensar que són coses que passen i passar del tema, crec que no ens referim a això, sinó que simplement no podem controlar tot el que els passa als nostres fills. Quan estan a l'escola s'ha de confiar en les mestres, que segur que fan el que poden per evitar que els nens peguin. A més, hi ha casos i casos. Com deia, ma filla va tenir l'etapa i li va passar, i d'altres nens igual. La professora això ho veu, i ho comenta amb els pares. Després hi ha els casos de nens que van passant cursos i continuen pegant; en aquest cas evidentment sí que ha d'actuar la profe demanant ajuda a la família, perquè evidentment qui educa i ha d'estar més a sobre és la família.

Sí ara que van a l'escola bressol ja patiu tant i penseu en treure'ls de l'escola, imagineu quan vagin al cole i comencin a fer els grupets i critiquin per si és més o menys maca o qualsevol ximpleria... (sobretot les que tenim nenes, que ja des de petites es veu que som més complicadetes...), o com deien abans, es peguin pel futbol o per cromos... Crec que totes hem passat per això no? Ens tocarà patir, està clar, però és el més normal del món!!!

[kittie]

Doncs a mi no em faria cap gracia ni que la meva filla pegues ni que la peguessin a ella y no penso que aixo sigui sobreprotegir-la. Per descomptat que si un dia comença a pegar i mossegar fare tot el posible per ensenyar-li que no esta be.

[catalanna]

Kittie de debò creus que a mi em fa gràcia que el meu pegui o el peguin??? Que no li intentava fer entendre jo que no estava bé???? No estem parlant d'això!! Jo també he patit, tant quan el meu ha vingut mossegat com quan la mestra m'ha dit que ell havia mossegat! L'únic que diem és que és una fase i no s'ha de dramatitzar, se'n pot parlar amb la mestra però s'ha de confiar que a l'escola saben el que han de fer per controlar la situació.

[charito]

Mireia80 completament d'acord jo ara enyoro i tot la epoca que ho fan sense malicia... ara comencen amb els comentaris, els grupets, riure's dels companys... i aixo si que m'amoina perque veig que ell es sensible i li fa mal. Que tambe es una fase pero quin patiment noi :-(

[Mireia80]

Sí charito, a mi això sí que em fa més por... quan a p3 em van dir que ja començaven les nenes amb "tu no pots jugar amb nosaltres" vaig flipar!! Ja??? Tan petites ja comencen???
Vaig estar damunt d'ella cada tarda del pal "amb qui has jugat avui al pati", "això no ho has de dir i si ho diu alguna amigueta teva digues que heu de jugar totes, etc... Tinc la sort que la meva filla és de les que tot ho xerra i m'ho explica tot (ojalá segueixi així molts anys!!), i que la mestra que tenia a p3 era un encant però de les estrictes que vigilen molt tots aquests comportaments. Ara de moment tot va molt bé i crec que ja no ho diuen, també després d'un any i mig els amiguets ja els tenen més definits, però aquestes coses amoinen, sobretot amb nens que són més sentits (la meva tb ho és i la veus amb careta de pena quan t'explica segons que i et trenca el cor). I només acabem de començar.... paciència!!!

[martina13]

Molt dacord noies.
Tot son fases.
Espereu que arribin a la eso.jo he fet molts expedients per bulling
Aixo si k ja es mooolt greu.
Ara una esgarrapada doncs sha de dir que no i ja esta i esperar que passi la fase.
I mai mai questionar sense saber ni haver parlat a un mestre o professor.
Si nosaltres no tenim respecte ni ens creiem k els mestres dels nostres fills ho fan be ells tampoc ho faran.
Jo els alumnes que mes problemes mhan donat han sigut perque els pares dia si dia tambe creuen k passem de tot i k mai vigilem prou i que mai estem prou atents

[sipamasil]

Estic d'acord amb tú ada que "aprendre a defensar-se" no vol dir tornar-se; de fet no crec que hagin d'aprendre a defensar-se sino a conviure.

Quan vaig comentar que "el pegar" és un llenguatge per els petits no volia dir que han de comunicar-se així. Si no que com no tenen recursos verbals i emocionals suficients per expressar mitjançant les paraules el que senten o per arribar a acords sense l'ajut d'un adult, doncs a alguns nens/es els hi costa controlar les emocions negatives i reaccionen pegant, mossegant, etc. Aquestes conductes s'han de guiar i/o reconduir des de l'inici per evitar que es converteixi en un hàbit/costum.

Jo aconsellaria que si algú té algun neguit per motius semblants o iguals que parli amb l'educadora i els hi exposi abans d'estar patint i sentir-se insegura o desconfiada.

[Mara17]

A banda que no es pot jutjar per les marques de guerra. Quan tens més d'un fill prou que ho saps. La meva filla quan fa mal al seu germà deixa marca perquè esgarrapa o mossega. El meu fill pica, i això no deixa cap marca. En canvi tothom el plany quan li veuen una crosta i em deixen la nena d''agressora', com he vist que es deia per aquí, quan qui reparteix més a hores d'ara és ell. A veure, són nens, pur instint, si comencem a etiquetar ja els estem sentenciant!

[marteta75]

Noies, igualment parleu de defensar o tornar-s'hi i a vegades no peguen o esgarrapen per això. El meu a la llar no és gens conflictiu, de fet la professora sempre em comenta que quan veu jaleo marxa i que si li prenen algo es fot a cridar. Ell pega i esgarrapa per un tema de que no sap expressar la frustració i per això ho fa amb mi sobretot. I precisament, nosaltres intentem educar "amb apego" i no l'hem pegat mai, i pocs cops l'hem cridat. I cada cop que m'ho fa li explico, i us asseguro que he anat amb la cara marcada i les cuixes també, que mal me n'ha fet però que de la manera en parlem aquí sembla que sigui una guerra i tampoc és això. El millor és parlar amb la professora.

[sipamasil]

Exacte, Marteta, és el que jo comentava, una manera de "comunicar-se, expressar-se, etc".

[nivalis]

Moltes gràcies per les vostres respostes!
Tot això de la manera de comunicar-se és el que em van dir a l'escola i ho entenc. També estic segura que l'infant que pega o esgarrapa ho fa sense malícia. Tot això ho tinc molt clar, però el meu fill ho enten? per que amb malícia o sense cada vegada que el peguen o l'esgarrapen li fan mal Els darrers dies quan l'he anat a recollir li he preguntat "t'ho has passat be?" Ell abans em rtesponia "si", ara em respon "Fulanita m'ha fet mal" i es toca la cara.
Entenc el que dieu, però això no treu que a mi em segueixi preocupant el que passa...

[PetitPrincep79]

Molts dels infants ho fan... Ja que és un tema que et preocupa, li has dit al teu fill que li digui a la educadora? Així com a mínim que ella sigui conscient de que està passant i pugui parlar amb qui ho fa per tal d'evitar-ho, o com a mínim, d'intentar que ho fagin menys.
La meva pica, mossega i esgarrapa des dels 15 mesos, no va a la llar, i jo almenys quan m'ho fa, li explico que em fa mal... Suposo que algun dia deixarà de fer-ho, però això no treu que no li expliqui i li intenti donar alternatives.

[Maria V.]

Estic amb vosaltres charito i catalanna.

I, per amor de Déu, "agressora"??? Si us plau, fem servir termes, adjectius, paraules... adequats.

Qui agredeix és agressor, mira el diccionari si no t'ho creus. En tot cas, "agressora sense responsabilitat", perquè una criatura tan petita no és responsable i, com diu una companya, el nen agredit segurament un dia o altre també passarà per la mateixa fase d'intentar pegar. Però la mare parla d'esgarrapades repetides a més del que ella va veure aquell dia, que era pegar-li per l'esquena sense esgarrapar. Una criatura de dos anys no ha de rebre esgarrapades ni cops i una mare l'ha de poder enviar a la guarderia amb tranquil·litat i no haver de pensar a deixar de treballar per tenir el menut protegit. Un lloc de treball no es deixa, tal com està tot avui dia. Però a veure, en totes les professions hi ha una majoria de persones responsables i una minoria de persones deixades.

[Maria V.]

Tinc un nen que encara no ha fet els dos anys que va a l'escola bressol (P1) i ara des de fa uns dies que cada dia surt esgarrapat. Ahir, quan el vaig anar a buscar vaig veure que una nena el pegava pe l'esquena i es va posar a plorar. Ahir vaig parlar amb la seva tutora i em va voler tranquilitzar. M'ho va pintar com una part del seu procés d'aprenentatge i socialització. Pel que vaig veure, a aquella nena que el va pegar ningú li va dir res, ni la mestra que estava allà, ni els seus pares que també estaven allà. Se la van emportar i tant campante. Jo em vaig quedar amb el meu fill plorant als braços i em vaig sentir molt impotent.

Les que aneu dient que això és normal rellegiu-vos aquestes línies del primer escrit de la Nivalis. El nen surt esgarrapat cada dia i la mare ha vist què fa la mestra quan peguen per l'esquena al seu fill: fer com qui no ho veu. Podeu anar dient que quan les mares no hi són, ja se'n deu ocupar, dels alumnes; que als uns els protegeix de les esgarrapades i als altres de la seva pròpia agressivitat, que si actuen així al pati amb grans que s'hi puguin tornar, veureu què passa... Doncs jo en un cas així em fio més de la Nivalis, que va veure el que va veure, que no pas de la tutora.

[Mara17]

Si mires el diccionari veuràs que és atacar algú per matar o fer mal. I els nens a aquesta edat no volen fer mal (i molt menys matar). El matís, encara que a algú no l'hi sembli, es important. Qualificar un nen d'un any d'agressor (entenent que implica voluntat) em sembla un pèl fora de lloc, personalment.

[Maria V.]

Si mires el diccionari veuràs que és atacar algú per matar o fer mal. I els nens a aquesta edat no volen fer mal (i molt menys matar). El matís, encara que a algú no l'hi sembli, es important. Qualificar un nen d'un any d'agressor (entenent que implica voluntat) em sembla un pèl fora de lloc, personalment.

És clar que no volen matar, ni tan sols saben què és. Però sí que volen fer mal. Potser no gaire mal, però em sembla que encara no distingeixen si en fan o en volen fer molt o poc; es deixen dur per l'impuls d'atacar. La prova que volen fer mal és que quan se senten afectuosos no peguen i quan veuen els plors i la sang de l'esgarrapada no els sap greu, al contrari. De fet, els grans reprimim la ràbia, però si som honestos hem d'admetre que, de vegades, de bona gana tiraríem certes persones per la finestra i això inclou les ganes de fer-li mal; no ho farem mai perquè som grans i ho entenem, però l'impuls és el mateix que el del menut.