Convivència nadons i animals de companyia

[Jomateixa82]

Hola noies,

La nostra primera filla naixerà a principis d'agost si tot va bé i m'agradaria saber si les que teniu mascotes heu fet algun tipus "d'aptació" perquè rebin el nadó amb la mateixa il·lusió que els papes i no apareguin "gelos".
Nosaltres teniem una gosseta que desgraciadament hem tingut de sacrificar recentment perquè estava malalta i va arribar a un punt en què patia molt... Ens havien aconsellat passejar per casa amb un coixi o un nino perquè llavors amb l'arribada no se li fes estrany veure que portavem el bebé en braços i no el podíem deixar sempre que ella busqués atenció... Com que va empitjorar de cop ni tan sols ens vam plantejar posar-ho en pràctica perquè voliem deixar-la tranquil·la i aprofitar al màxim el temps que ens quedés amb ella.

La qüestió és que tenim també una gateta, d'uns 5 anys. També hauriem de passejar amb un coixí en braços? Trobo que els gats són diferents.
Hem muntat un bressol que teniem per casa, perquè voliem veure si estava en bon estat i tal, i ja l'hem deixat muntat (sense llençols) i la gata cada dia va a dormir-hi. Creieu que serà un problema important poder desacostumar-la? Ho hauria de tapar d'alguna manera perquè no s'hi posi? La gata sempre "ha estat més de la meva parella", sempre ha anat més amb ell que amb mi (a mi només em busca per jugar); però la veritat és que des de que la gosseta falta s'ha tornat molt més protectora amb mi (persegueix el gos dels meus pares i intenta esgarrapar-lo si ens venen a veure quan abans l'ignorava), ve a dormir a la meva falda... No sé si és perquè nota que ho estic passant malament amb la pèrdua de la gossa, o bé perquè no vol que "li tornin a robar protagonisme" a casa... Què en penseu?

Jo no contemplo la vida sense compartir-la amb un "animal de companyia" (no m'agrada la paraula mascota, i animal de companyia tampoc no gaire... per mí són un més de la família) i sempre he pensat que és positiu pels nens que hi convisquin, però m'agradaria tenir eines per fer front a possibles "conflictes". A més, un cop hagi nascut la nena i ens haguem adaptat a les rutines voldrem tenir de nou gossos per casa (fer-ho abans que neixi potser sí seria precipitat).

Què en penseu? Heu tingut problemes amb els vostres gats o gossos i l'arribada dels vostres fills?

[Mum15]

Espero a veure que et responen, pq naltros tenim una gosseta de 8 anys... és molt bona però clar mai ha estat amb nens i està mal fet, ho sé de sobres, però està criada com una nena... fins i tot li diem que serà la germana gran... i estic patint pel tema de gelos... alguna recomanació?? reina molts ànims amb la pèrdua de la teva gossa, sé el que és!

[Jomateixa82]

Hola Mum15,

Gràcies pels ànims. Tal i com dius nosaltres també la consideràvem com una més de la família i alguna vegada havien dit que seria "tieta" jeje; Es troba a faltar cada dia i a cada pas... Segur que ens llegirà gent que ens prendrà per boges i dirà que total "és un gos", però altres ens entendran. La nostra gosseta no sabem l'edat que tenia exactament perquè la vam recollir abandonada del carrer, tenia les dents molt gastades de rossegar pedres i cap veterinari ens va saber assegurar l'edat real que devia tenir. També era súper bona i pensàvem que no passaria res i acolliria bé a la nena, però sempre et queda el dubte i la por, doncs en el nostre cas, no per malcriar-la sinó que suposo pel seu passat era súper protectora i dependent de nosaltres (sobretot de mi) i teniem por que es sentís desplaçada i tingués "gelos", per això ens vam informar una mica. Entre coses que vam llegir i coses que jo creia que serien positives hi ha:

- Això de passejar amb un coixí o nino perquè vegi que portes algo a coll i no li resulti raro quan sigui el nen.
- Si et tu qui més la treu a passeig que comenci a fer-ho més sovint la parella, així si tu no pots perquè dones pit o el que sigui ja s'haurà acostumat amb temps a que sigui un altre qui ho faci.
- Deixar-li olorar les coses del nadó abans que arribi perquè es familiaritzi amb la olor (portar algú de roba que s'hagi posat el nen a l'hospital).
- Supervisar sempre que estigui amb el nen/a. No donar-la de banda i tancar-la sempre que el nen/a estigui a l'habitació o si li acabaria agafant "mania".
- Premiar-la amb carícies, etc quan s'acosta al nen/a delicadament.
- Intentar no disminuir les estones de passeig-joc amb ella.

Crec que això per un gos pot anar bé, però com que els gats són tant "diferents" no sé quines coses més es poden fer, per això demanava consell, doncs veient el seu canvi d'actitud no sé com rebrà la nena (abans com a mi m'ignorava força, no em preocupava tant).

A veure si algú que ja hagi passat per l'experiència ens pot dir si es va trobar en problemes o no i què van fer per resoldre-ho.

[camdem]

Hola
Jo tinc una gossa i un gat i bessons.
Us puc explicar la meva experiència.
La gossa te 12 anys , 10 quan van arribar els nens, no havia estat mai amb nens i no va haver cap problema fins que van començar a gatejar... Li feien por...
Vaig consultar un teòleg perque havia tingut un parell de conductes envers els nens que no m'agradaven ..,em va dir que mai els atacaria pero que no li agradaven als nens i que no deixes que els nens anessin cap a la gossa i sobretot mai deixar-los sols. La gossa intentava fugir quan venien els nens ..pero a vegades es trobava acorralada..
Els gossos marquen als seus cadells per ensenyar-los quan els molesten, i clar si marcaven als nens ....
Van ser uns mesos d'estres, vem comprar una tanca d'aquestes de bebes i era o nens tancats o gos tancat..una pena...em va dir que res d'abraçar-la davant dels nens ..que son uns grans imitadors...i mes pautes, la veritat es que em va anar molt be.
La meva gossa es superbona. ...les coses han canviat molt des de que els nens caminen...ara, no diria que son amics pero no hi ha problema ...els nens la toquen, li donen menjar. I ella els busca....

El gat..es diferent...el meu tambe va començar a dormir al bressol quan no hi eren encara , ho va deixar de fer quan van arribar...em va dir que el gat ho tenia mes facil perque podia fugir, enfilar-se... Li vaig possar el crisi on dorm a sobre un moble i llestos... Es deixa tocar i els fa mimitos...

Vaja rollo m'ha sortit..anims conec gent que no ha tingut problemes i si hi ha es poden solucionar...

[Tutty29]

Jo tinc um gat de 5 anys i cap problema, tant en el primer embaraç com en el segon no vam fer adaptació i amb el nen super be i la nena que te 3mesos igual, de fet tinc fotos d'ells junts.
Sobretot no el deixeu de banda, molts mimus!!

[MarionCole]

Hola, m'entusiasma aquest tema.

Jo en primer lloc explico una cosa animada per l'anonimat i perquè us feu a la idea de com m'estimo les meves dues gates i com de friqui pots arribar a ser quan estimes els teus animals. Vaig adoptar-les l'any 2008. L'estiu de 2009 vam anar de vacances amb el meu home a Astúries. Allà jo em trobava estranya, em passaven coses rares... Al tercer o quart dia se'm va acudir que potser podia estar embarassada... i un dia em vaig posar a plorar perquè se'm va ficar al cap la idea de que totes les dones quan eren mares ja no sentien aquell amor pels seus animalets perquè els fills passaven per davant de tot, i que jo deixaria d'estimar-les, i que pobretes...

En fí, les hormones em devien destrossar la capacitat de raonament perquè, al final, resulta que estava embarassada, va néixer una nena, després va néixer un nen, elles segueixen sent les reines de la casa i me les estimo encara més que abans.

Pel que fa al que preguntes: un etòleg em va dir que fer ensumar un bolquer a un gat no tenia cap sentit. Jo no ho vaig fer. També se'm posaven a dormir al moisès muntat abans de que arribés la nena. En aquells temps a mi això em feia cosa, però el meu home em va dir que als gats se'ls havia de deixar fer. I mira, tenia raó, perquè quan va néixer la nena també s'hi posaven al vespre amb ella i tenim fotografies molt boniques de les gates donant-li escalfor, però quan anàvem a dormir les trèiem d'allà i ja no hi tornaven. Ara que la nena té cinc anys molt sovint se'n van a dormir amb ella (tot i que a qui prefereixen és al meu home), també ara tot just comencen a posar-se-li a la falda quan està al sofà. El nen és molt animal i de moment una fuig i a l'altra l'has de rescatar.

Quan estava embarassada del nen, un dia, comparant analítiques amb l'embaràs de la nena, vaig veure que durant el primer trimestre d'embaràs de la nena havia passat la toxoplasmosi. Vaig veure els anticossos disparats i posa: "infección en curso". Ningú hi va parar atenció, jo tampoc, i vist en perspectiva menys mal, perquè hagués patit horrors. Tot va anar bé, al final...

Només tinc dos capítols una mica peliaguts amb gats però ara no em vull estendre. Gaudiu tots plegats dels animalets, no us oblideu de les seves necessitats afectives. Sempre hi ha temps per fer una gratadeta sota el coll un parell de cops al dia.

[caliope]

Hola!

jo tinc dos gossos petits que els vam adoptar: un de cadell i l'altra el vam trobar al carrer. La meva nena te un any i els meus gossos tenen 8 y 6 anys. I tenen una relació fantàstica! m'encanta veure com interactuen amb ella i com la protegeixen (i com aguanten els pobres quan la nena els estira de les orelles o la cua... no li deixem fer es clar, pero alguna vegada que no ens hem donat compte doncs....)

Quan va neixer la petita els hi vam deixar olorar els bolquers, li vam donar un body que havia portat ella i quan vam arribar a casa vam pujar tots plegats a casa perque no la veiessin com una intrusa i la vam deixar amb la cadira del cotxe al terra i els gossos s'hi van apropar una miqueta a olorar-la.. Despres hem treballat amb ells perque no es sentissin desplaçats tractan-lo exactament igual que abans i quan algu a vingut a casa i ha fet lo tipic de "fora gos" ja els hi hem dit que aixo no, que fora gos res, que els gossos estan a casa seva i la nena es part de la seva familia. La gent a vegades es tontadelcul.

I ara superbe amb ells. Mai han agafat una joguina de la nena perque saben que no son seves (pero tenim un petit problema, perque els gossos no agafen els peluixos de la nena pero ella si que agafa els dels gossos!! ecs! )

jo sempre havia volgut que si alguna vegada tenia un fill aquests creixesin amb animals i aixi ho estic fent i sincerament penso que la gent que es desfà dels seus animals quan tenen bebes es perque realmente volien desferse'n i el nadó es la millor excusa possible. Clar que hi hauràn excepcions pero aixo es el que opino.

[MarionCole]

jo sempre havia volgut que si alguna vegada tenia un fill aquests creixesin amb animals i aixi ho estic fent i sincerament penso que la gent que es desfà dels seus animals quan tenen bebes es perque realmente volien desferse'n i el nadó es la millor excusa possible. Clar que hi hauràn excepcions pero aixo es el que opino.

Totalment d'acord, conec alguns casos i m'entristeix moltíssim. Una cosa és quan hi ha problemes reals, alèrgies o un cas d'inadaptació evident, en què òbviament el nen ha de passar per davant de tot. Però hi ha gent que ni tan sols dóna una oportunitat a l'animal.

[Mum15]

Ufff jo no em penso despendre de la meva nena ni boja. Si veig que hi han lios amb el bebe que espero que no, ja aniré a qui fagi falta! Tan de bò la meva es porti com les teves amb el nen, m'encantaria!! Lo del bolquer i lo del body ho farem a veure que tal!! merci pels consells!!

[Jomateixa82]

Hola de nou!

Què bé veure que en general no hi ha hagut cap problema i que els que hi hagin pogut haver tenen solució fàcil. Només em sabria greu haver de separar-los amb tanques... m'havia plantejat aquesta hipotètica idea si es donés el cas de problemes greus i se'm trenca el cor només de pensar-hi. Ni per un moment se m'ha passat pel cap que si hi hagués problemes de convivència hauriem de donar la gateta; penso que abans hi ha moltes coses a fer i estic d'acord amb les que penseu que hi ha qui aprofita l'excusa del nadó per abandonar-los No ho podré entendre mai...

Jo tampoc he passat la toxoplasomosi (i aixó que he estat en contacte amb tot tipus d'animals tota la vida...) i faig el mateix que sempre amb la nina de la casa. Més precaució en netejar la seva sorra (tot i que no vol dir que abans ho remenés amb les mans eh... jejeje) però poca cosa més de diferent. Sempre hi ha el típic que diu: "I que fareu amb la gata?" pues el mateix de sempre i no hi ha d'haver cap problema! A mi em molestarien aquests comentaris, però suposo que la gent del voltant ja em coneix prou com ni plantejar el tema jiji És una llàstima que hi hagi tan poca informació i tan poca consciència en aquest sentit.

[shapty]

Nosaltres tenim una gateta que ara té uns 10 anys. Quan vem saber que estava embarassada el que vem fer va ser portar-la al veterinari per a que li fessin una revisió i estar segurs que no tenia res de res. Tothom al meu voltant deia que ens desfessim d'ella. Perquè???? inclús la ginecologa m'ho deia (a mi no m'agraden els gats, i la gata ja la tenia el meu home quan ens vem coneixer, però jo sóc de l'opinió que ja que es té, es cuida el millor que es pot i es sap i el dia que falti doncs ja veurem).
El dia que va arribar la peque a casa, jo li vaig dir a la gata (si sóc de les que parlen amb gats i gossos) que era la nena i que l'havia de cuidar. Quan la nena estava a l'hamaca s'hi posava sota, quan estava a terra sobre la manta, la gata sobre la tarima del seu rascador mirant-la. En cap moment l'he apartada.
En quan la nena va anar creixent jo li vaig ensenyar que a la gata no se li estirava dels bigotis ni de la cua ni se la pegava. Se li feien mimos i se li deia guapa. Ara amb 16 mesos, va darrera d'ella, se li posa a sobre per abraçar-la i li fa de tot... i la pobre gata ho aguanta...

[Tutty29]

Shapty, jo tambe li parlo al meu gat i me'l menjo a petons je je

[Marga33]

Hola,
Aqui tenim 2 gats, sempre diem que som 5 a la família, jeje, des que va néixer el petit.
A mi la veritat és que m'atabala molt el tema péls.., sobretot ara que té 6mesos i vol començar a gatejar.., però val la pena, comença també a interessar-se per ells i els vol tocar, els crida com dient "eeep, vine cap aquí, et vull tocar!!" els somriu i tot!!
Quan estaba embarassada vam acostumar als gats a no entrar a les habitacions i a no pujar al sofà, va durar unes poques nits, però ara accepten que ja no poden dormir amb nosaltres.
Crec que quan vam entrar per la porta amb el bebé, ho van entendre.., son molt conscients i respecten moltíssim al petit, es deixen fer encara que el petit és una mica bèstia i els agafa amb força..jeje, es tiren a terra en plan "bueno va, rapidito.." jejeje
No vam fer lo del bolquer ni res, només els vam deixar olorar al bebé i prou, són més llestos del que ens pensem!

[floketa]

jo sempre havia volgut que si alguna vegada tenia un fill aquests creixesin amb animals i aixi ho estic fent i sincerament penso que la gent que es desfà dels seus animals quan tenen bebes es perque realmente volien desferse'n i el nadó es la millor excusa possible. Clar que hi hauràn excepcions pero aixo es el que opino.

Totalment d'acord, conec alguns casos i m'entristeix moltíssim. Una cosa és quan hi ha problemes reals, alèrgies o un cas d'inadaptació evident, en què òbviament el nen ha de passar per davant de tot. Però hi ha gent que ni tan sols dóna una oportunitat a l'animal.

Doncs el meu cas és que la setmana passada, jo estant de 22, vam adoptar una gosseta de protectora, i és la coseta més dolça que hem pogut trobar, sense cap dubte Ni en els millors dels escenaris m'esperava una coseta tan dolça. Crec que, en part, ella sap que o jo estic embarassada, ja que des del primer moment no es separa de mi, i està super atenta. No tinc cap por per quan vingui lo petitó, però si que crec que això depèn del gos i de la seva personalitat o com hagi estat criat. En el meu cas no hi veig cap indici de gelos en cap aspecte per part de la gosseta en cap aspecte, la pobreta és que no ha tingut cap mala reacció davant de res, ans al contrari.

Em vaig decidir a donar el pas d'adoptar abans de tenir lo petitó perquè jo m'he criat tota la vida amb animals a casa, i va ser una experiència molt positiva. Crec que tots els nens s'haurien de criar amb animalons, partint com no des d'una base de respecte i carinyo, crec que és una experiència que tots haurien de tenir, i que aporta molts valors positius, a mes a més d'estar provat que és beneficiós per la salut. També crec que ens aniria millor com a societat que hi hagués més educació respectuosa en vers als animals, però això ja és un altre tema...

[hera]

hola! jo no tinc gatets però si que tinc una gosseta, és un labrador de 6 mesos i mig i ara estic embarassada i de bessons!!!

ara meteix la gosseta és molt juganera, una mica "basta", no controla del tot la força, és poc fina... total, tot i que encara falta un temps per què neixin els meus nens, hem començat a fer canvis amb la gossa, per tal de que no li suposi un canvi tant brusc quan arribin.

exemple: la gossa fins ara dormia al terra de la nostra habiatació, doncs ara l'estem acostumant a que dormi a la cuina sola, hi ha moltes nits que la pobre ho passa fatal altres s'adorm al moment.

fins ara potser era jo la que li donava menjar, passeig etc... ara intentem que ho faci el meu marit. per si de cas jo amb els nens no tinc massa temps

és un labrador, en principi són molt amables amb els nens fins ara mai hem vist cap actitut rara, mira que l'arriben a tocar pel carrer, com a molt llepa...

l'unic que ens ha comentat l'etopleg, es dedicar uns minuts a fer la presentació, sense gent externa, només la familia que viu a casa.
no tenir por de que la gossa ensumi/llepi als nadons (en braços teus)
i sempre que t'interessi que la gossa no estigui enganxada a tu al sofa mentre estas amb els bebes, és premiar-la. nosaltres li hem comprat aquests ossos de bou/cartileg, que li encanta rossegar-los.

ella es molt carinyosa i una mica lapa, quan ens interesa que surti del lloc on estem, li trec l'os miraculós i li encanta!!! si passa hores rossegant-lo

doncs això teni les xuxes i juguines que més li agradi de manera que ella mai vegi els nens com algo negatiu.

i sobretot obervar, reaccions, maneres de fer la gossa i mai deixar els bebes sols amb el gos...

jo crec que es tant bona que no em farà por posar el bebe al seu costat per fer una foto! ajajaj