Posar arracades al néixer

[Jomateixa82]

Hola,

Volia saber què opineu del fet de posar arracades a les nenes quan fa pocs dies que han nascut. Abans es feia sistemàticament als hospitals (crec) i ara no sé com va aquest tema... Crec que en els públics t'ho poden fer si ho demanes però pagant, n'hi ha que no ho fan... A les classes pre-part una companya li va preguntar a la llevadora si en el nostre hospital de referència ho feien i ella ens va dir que si volíem els hi faria ella mateixa a la visita de seguiment.

A mi m'agradaria posar-li, ja sé que és un tema cultural, que hi ha molta gent que creu que ho ha de decidir la nena quan sigui més gran, etc també hi ha qui diu que millor acabades de néixer, que tot i dolorós ho és menys perquè el teixit de la orella és molt més prim i tou, i a més no ho recordaran.... He tingut converses d'aquest tipus amb diverses amigues i no totes opinem el mateix. Jo estic contenta amb el fet que me les haguessin posat a mi al néixer, així que no veig tant horrible fer-ho, no considero que m'usurpessin el dret a decidir, i tard o d'hora me'ls hagués fet jo (és més, en porto 3 a una orella i 2 a l'altre) però no sé, a vegades segueixo donant voltes sobre el tema.

Què en penseu vosaltres? Heu posat arracades a les vostres filles? Només néixer o més tard?

[Nieves]

Crec que és una decisió dels pares. Em sembla que prenem decisions molt més complicades i amb moltes més conseqüències que aquesta perquè si ho penses la teva filla si vol pot decidir no posar-se arracades i el forat s'acabarà tancant.
Nosaltres no teniem clar què fer i al final li vam posar quan tenia un mes a la farmàcia al costat de casa. En part perquè l'àvia li havia regalat les arracades i en part perquè com ja he dit vam pensar que si ella desprès no volia no tindria problemes per fer marxa enrere.
I res més, em sembla que és una qüestió personal i que la decisió que prengueu serà bona.

[neuetes]

Jo tinc dues nenes. La gran li vam posar arrecades als dos mesos, quan ja va tenir la primera dosi de vacunes i va ser pagant amb una llevadora privada, no de la SS. Una mica va ser per pressió familiar (ja que la padrina va pagar les primeres) però tantes com n'ha tingut, totes les ha perdut i han sigut unes quantes.
La petita no n'hi vam fer, va ser una barreja entre descuit, mandra i protesta per les arrecades (i diners) perdudes de la gran. I farem que decideixi ella quan sigui gran, així tindrem les dos versions. Conec a molta gent que no n'hi ha fet per convicció, cada vegada més. Si que estàs una mica distreta quan la nena és petita, ja que tothom et retreu la decisió, però el temps passa, la gent s'hi acostuma, el cabell de la nena creix i tapa les orelles i tots contents.
A més, conec a vàries nenes que durant la primera infància han estat hospitalitzades durant uns quants dies i els forats se'ls hi han tancat perquè els hi fèien treure les arrecades durant l'ingrès. I que han fet els seus pares? torna-los-hi a fer? doncs no. Sense arrecades.

La decisió és vostra. Molta sort!

[Tutty29]

Jo tinc una nena de 4mesos i els hi vam posar quan tenia dues setmanetes.
A l'hospital ens cobraven 60euros i l'infermera ens va dir que ella mateixa les posava a la farmacia del nostre poble i per la meitat de preu.

[gusiluz]

A la nostra li vam.posar quan ja tenia 2 o 3 mesos, no mem recordo, a la joieria. El joier ens va aconsellar esperar perque de mes petita li.podien quedar mal centrades amb el lobul tant petit.
Ho vam fer perquè a mi no men van posar i sempre vaig tenir enveja sana de les altres nenes, fins que me les vaig posar als 12 anys+-.

[Mara17]

Jo em vaig foradar les orelles amb nou anys i la meva germana també de gran i sempre m'he sentit orgullosa d'haver-ho pogut decidir. Ves quina parida. :D

[melela]

A mi personalment no m'agraden les nounades amb arracades i a la meva filla no li vaig posar, encara que n'hagi rebut al naixement. A la seva classe (P4) son 13 nenes i només ella i una altra nena no porten arracades, però per ella no és un problema i quan sigui més grandeta i ho demani la portaré a foradar les orelles.

Jo ho vaig fer quan tenia 10 anys amb la meva mare, que tampoc tenia forats, i va ser un moment maco entre nosaltres, aquell dia em vaig sentir molt gran i encara me'n recordo.

Es un tema molt personal, cadascú hauria d'escollir el que li sembli adequat sense preocupar-se de la pressió social.

[Aly84]

Això és una decisió molt personal...

El meu cas, la meva mare no em va fer forats a les orelles, a ella no li agradaven les arracades i va pensar que ho havia de decidir jo. (Ara tinc 31 anys) No les he trobat a faltar mai!! Sempre m'he alegrat de no dur-ne!! Sí que de tant en tant et topes amb típics comentaris, però t'hi acostumes i fas orelles sordes.

Amb la meva filla que ara té 3 anys, ho vam parlar amb el seu pare, i també vam decidir no posar-li forats a les orelles, ja ho decidirà ella. Ella pel moment no sembla que les trobi a faltar. I bé, sempre tenim el comentari típic "una nena i no porta arrecades??!" ... Però hi ha molts atributs que identifiquen a una nena no només les arrecades...

Però és una decisió molt personal, i tothom ha de fer segons la seva convicció, i deixar estar del que digui i deixi fer la majoria de la gent...

[illeta25]

Hola Jomateixa82!
Dons nosaltres les vam fer el mateix dia que ens van donar d’Alta a l’Hospital, la llevadora abans de marxar ens les va fer pagant això si 30 €.
Nosaltres teníem clar que li posaríem arracades en cap moment ens vam plantejar no posar-li.
Com tant dit hi ha decisions molt més complicades i amb conseqüències més greus.
Teniu que fer el que vosaltres tingueu ganes de fer i no el que l’altre gent volen que feu. És el que aprés amb aquets 9 mesos de maternitat
Petons

[sasha_vikos]

Jo tinc dues filles de 2 mesos i 24 mesos. Cap de les dues en porta. Mes enllà de l'estetica (que tampoc m'agraden en un bebe) crec que es innecessari i que pot portar problemes. Jo les tinc fetes i mai en porto. Se'm fa molt incomode dormir amb arrecades... Penso en el fet d'estar canviant-les o treient-les per fer segons quines proves mèdiques, vigilant que no se li enganxin amb la roba, etc. A més de que tot i que sigui molt comú i ho veiem super normal en el fons es tracta de foradar una part del cos d'un recent nascut. Suposo que si portes a la meva filla a fer-li un piercing al melic tothom s'escandalitzaria. Pero es el mateix, fer una ferida a un nadó per posar-li un "adorno".

[kapesol]

Jo tinc clar que si tingués una filla, no li posaria. Jo em vaig posar de gran, als 18 anys i no em va anar bé. Al principi cap problema, però al cap d'uns anys se'm va començar a infectar posés el que posés (or, plata, platino). Ara fa més de deu anys que no porto arracades i els forats no s'han tancat, és més, s'hi acumula porqueria i els haig de netejar periòdicament. Sé que la majoria de gent no té problemes, però no voldria que a la meva filla passés com a mi. Si de gran ho vol fer, cap problema.

[ada_bcn]

A mi tampoc em van fer forats de petita, a ma germana tampoc. Ella sen va fer a l'institut i n'ha portat sempre més, jo vaig probar una orella als 15... jijijiji... una infecció que no m'hi podía posar res, ni or ni res, vaja, em va semblar una porquería i mai més he portat arrecades... i no recordo que ningú em fes comentaris de petita ni de gran... Tothom en portava aixòa si, era la única de la classe sense arrecades. No tinc nenes, tinc dos nens, però no els faria forats si tingués nenes, als nens tampoc els que he fet forats i encara que m'ho demanin no els en penso fer, a una classe més del meu fill gran (o sigui segon) hi ha un nen que porta un forat a la orella. Tampoc els penso deixar tatuar, ni piercings al nas... quan siguin grans doncs que decideixin ells si volen fer-se alguna de les coses que estigui de moda pero ara amb els fongs a la pell, els brots atopics, les crostes i pelades ja van prou decorats...

[bronte68]

Hola, doncs nosaltres som 4 germanes i els tenim fets de naixement, com la majoria, no he tingut cap problema. Però arrel de veure i sentir experiències amb amigues (infeccions, rosques i arracades perdudes, la punxa de darrera que es clava, enganxades amb la roba, casos que al créixer la nena li queda super descentrada al lòbul... ) total que tot plegat em va anar convencent que res d’arracades. El meu marit no ho tenia tant clar, jo li vaig exposar els meus motius i en uns dies em va dir que ho havia pensat i hi estava d'acord. Es cert que hem rebut crítiques, però passant, evidentment, ara que ja té més de 3 anys ningú les troba a faltar.

Això que dieu que prenem altres decisions molt més importants per ells... i es clar, per això som els seus pares, només faltaria que la deixéssim sense menjar carn o peix perquè potser de gran vol ser vegetariana o sense anar a escola per si no li agrada estudiar! Però això... és purament cultural i estètic, no li aporta res. I que fa menys mal de petits, deixeu-me que ho dubti (que no ho recordin si és cert, però jo tampoc recordo moltes coses de quan tenia 8-10 anys) ... doncs, la meva filla va néixer prematura i vam passar 24 dies a la unitat de nounats, allà no els posen arracades fins que marxen d'alta (si ho demanes, es clar) i mentre érem allà van marxar 2 nenes a les que l'últim dia els hi van posar... crec que no he vist plorar TANT a un nadó (de fet si, a la meva filla al posar-li una via o la proba del taló ), a una fins i tot van haver d'esperar entre una orella i l'altre uns 5 minuts perquè perdia el plor i tot, i això que els posaven una gaseta amb suero glucosat. Si em quedava algun dubte ho vaig tenir claríssim, ja la van punxar prou a la pobre entre analítiques, vies, etc...

I els atributs que identifiquen a una nena, si que hi ha molts altres, hi tant... però la gent està fatal, fins ben be l’any era moooolt pelona, i sense arrecades... ja la podia dur amb un vestidet de floretes que si o si sentia ... ai quin nen més maco!!!!, si alguna vegada al principi responia “es una nena”... ai, com no porta arrecades.... que et quedes amb les ganes de dir.. “ja, i el vestit????” Al final optes per, “si si, es molt maco, gràcies”!!

La meva ha sortit MEGA PRINCES (que per cert no sé d’on m’ha sortit ) i per cap d’any veient que jo em canviava les arracades em va preguntar, tens un forat? I jo no tinc? Li vaig explicar que no li havia fet perquè l’havien de punxar i que era molt petita i jo no volia que li fessin mal, que quan sigui gran si vol anirem a fer-li els forats, però que de moment si vol les pot dur de clip; així que per reis li vaig comprar unes junt amb gomes i clips pel cabell, una diadema, etc... un kit cursi complert; a més li van regalar una disfressa de princesa que també en duia. Se les posa de tant en tant encantada, ara per ara les usa com una joguina més, però tampoc les demana pel dia a dia, més aviat les porta una estona i li fan nosa. Alguna altra vegada a tornat a sortir el tema dels forats i quan li dic que quan ella vulgui anem a fer-los la resposta es: “no mama, no cal... de clip”

El padrí de la meva filla té 2 nenes d'11 i 9 anys, a les que tampoc els hi van fer forats, la gran els ha demanat ara i està encantada, la petita NO vol ni sentir-ne a parlar, la veritat cada nena és un món.

I per acabar el rotllo que t’he fotut... és molt personal això, però em sembla perfecte que t’ho plantegis, la majoria ho fa perquè toca i no es planteja res. Facis el que facis serà el correcte perquè ho hauràs meditat i triat el que tu consideris millor per la teva filla.

[petipe]

A la nostra no li vam fer fins que ho va demanar i va ser a P3. Vam esperar que ho demanés uns quants cops, per veure que ho volia realment, i quan li van fer no va plorar gens ni mica.

[matrida]

Totalment d acord amb bronte68! Jo tinc una nena d any i mig i no li hem posat.

[Jomateixa82]

Hola noies!

Evidentment que hi ha decisions molt més importants a prendre i que tindran més repercussions per les nostres filles el fet de posar-li arracades o no... Però precisament com que és una decisió no tan important com altres crec que és bo "discutir-ho", "comparar opinions", etc bàsicament per rumiar-hi i perquè potser algú exposa alguna cosa amb la que tu no havies pensat i que et fa decantar més per una opció o altre.

Jo el que no veig clar és quan s'ha de fer si no ho fas de ben petita. M'explico, quan ella ho demani, ok... però quan penseu que una nena té capacitat per decidir això? Realment si una nena ho demana amb 6-7 anys insistentment perquè ho veu a les companyes de classe creieu que ho fa amb consciència?? Ja no dic una que tingui 10 o 12anys, que entenc que sí té més capacitat per decidir-ho; peró ves a saber... amb 10-12 anys "tots" els nens volen ser futbolistes o astronautes i en semblen convençuts i més tard són qualsevol cosa menys això.

O un altre cas; si suposem que a una nena que ens ho demani amb 6 anys perquè ho veu a les seves companyes li acabem fent perquè entenem que sí que ja té capacitat per decidir, què farieu si us ho demana un nen que veu que els futbolistes, els nois més grans etc també en porten? Posarieu arracades a un nen "petit" ho demani o li dirieu que s'ho faci de més gran? No deixa de ser el mateix cas però a la inversa, i també està marcat per la cultura. Què creieu que marca que un nen tingui capacitat per decidir alguna cosa així?

[VespresVerds]

Ei, Jomateixa82 i companyia!

Bona pregunta, Jomateixa82, aquesta última!
Mira, jo tampoc faria forats a les orelles a la meva filla (i jo sí que en duc, de fet, en duc 2 a cada orella), per tot això que t'han dit. Pel tema de decisió, doncs a mi si em 6 anys em demanés els forats, li faria, com diem, és una decisió absurda, si se'n penedeix se les pot treure i llestos, i penso que cal recalcar aquest argument. No seria el mateix un tatuatge, perquè ja és quelcom més permanent i potser sí que te'n penedeixes més tard...

Pel què fa les arracades en els nens... bé, ho veig més complicat, bàsicament perquè els nois que porten arracades em semblen uns xungos (perdoneu per l'expressió i pel generalisme), igual que si em demana que li posi Pitbull, no li posaré, perquè em sembla música indecent, que menysprea a les dones, etc etc...
Tot i que els aros a les orelles en un noi, m'agraden molt! Suposo que no deixen de ser tòpics igual...

[neuetes]

I els atributs que identifiquen a una nena, si que hi ha molts altres, hi tant... però la gent està fatal, fins ben be l’any era moooolt pelona, i sense arrecades... ja la podia dur amb un vestidet de floretes que si o si sentia ... ai quin nen més maco!!!!, si alguna vegada al principi responia “es una nena”... ai, com no porta arrecades.... que et quedes amb les ganes de dir.. “ja, i el vestit????” Al final optes per, “si si, es molt maco, gràcies”!!

Bona aquesta! Jo tambè m'hi vaig trobar múltiples vegades. La meva petita, al contrari, no tenia gaire cabell i es veien les orelles despejades i ja podia anar de rosa xiclet tota ella, que em dèien que tenia un nen molt maco. Al final t'ho prens amb ironia... al comentari d'una padrina que va dir "si no porta arrecades la gent no sabrà que és una nena", jo li vaig respondre "em pensava que ja sabia que el sexe no depèn de les arrecades, però per si de cas...", amb la cara que em va fer, crec que no em va entendre.

Jomateixa, amb una decisió com aquesta no cal filar tant prim sobre quina seria l'edat la idònia. Una altra cosa seria que em demanés una tatuatge o algo més bèstia. En el meu cas, que la meva gran té 7 anys, ni se'n recorda que té arrecades, s'ha encarat més amb la roba (vestidets i demés cursileries, també és molt princess). En tot cas, millor anar fent sobre la marxa, perquè la canalla ja se sap, avui volen una cosa i demà una altra (no va callar fins que no li vam comprar el DVD de la Frozen i ara ni se'l mira), i si vas fent passar els dies amb evasives, potser amb una mica de sort guanyes temps i et plantes als 12 anys que hi torna a insistir.

Vespresverds, la teva reflexió sobre que et semblen els nois/homes amb arrecades és interessant i posa en evidència fins a quin punt això és un costum social (amb un munt de prejudicis). Recordo quan era adolescent i el tema de la homosexualitat començava a sortir de l'armari (mai millor dit), s'associava arrecades masculines amb tendència homosexual. Era com si la societat "marqués" als homes homosexuals com es fan amb les dones quan nèixen (amb les arrecades) per posar-los en el mateix nivell, és a dir "afeminar-los". Una mica, crec jo, per apartar-los dels standards "normals" de la societat (lloc on encara hi som les dones en molts nivells de la societat, per desgràcia). Inclús ara, quan veig un noi o home pel carrer amb una arrecada a l'orella, la meva ment encara fa el "clic" i em diu "aquest deu ser homosexual", quan no té perquè ser així. Que en penseu?
En particular, conec a una parella que primer van tenir un nen i al cap d'uns anys, una nena. Quan va sortir el tema de les arrecades, per fer callar boques de la família, van decidir que si posaven arrecades a la nena, al nen tambè, per allò de la igualtat i tal... ja us podeu imaginar que van fer al final, oi?

[petipe]

En el meu cas, que ho va demanar a P3 com he dit, ho va demanar perquè ho veia a les companyes. No ens vam plantejar si ja tenia edat per decidir o no, senzillament, ho va demanar, va insistir, i era una cosa raonable, doncs, per què no fer-ho? Li va fer molta il·lusió, les ensenyava a tothom i n'està orgullosa, i si un dia se'n cansa, ja se les traurà.

Això no vol dir que sempre actuem així i amb tot, però per un tema com aquest crec que tampoc cal donar-hi mil voltes. A menys que com a pares, estiguéssim totalment en contra de portar arracades, que no és el cas. Senzillament no ens va venir de gust fer-li només néixer.

[novella]

A mi no em van posar arracades quan vaig néixer, però cap als 8 anys les vaig demanar i me les van posar. Anys després me les vaig treure i ja no en porto. Estic contenta que hagi sigut així perquè ho he anat decidint jo.
Al juliol naixerà la meva filla i tinc clar que no li posaré. Si les vol ella, ja li posarem més endavant.
El meu home també ho té claríssim.
Per cert, encara algú creu que portar arracades o no és important per aclarir el sexe d'algú? Quina bestiesa!
Al meu fill de més nadó el confonien amb una nena i no ha passat res, que havia de fer? Pintar -li barba i bigoti? són manies tontes que no sabem com treure'ns.de.sobre. Qui li vulgui posar arracades a una nena que ho faci, però no pel què diràn o per si la confondràn amb un nen.