NO DEPEN DE MI.

[Terrallum]

No depèn de mi.

Això és el que encara que sembli mentida he descobert després d'estar 5 mesos buscant un embaràs, sé que pot semblar
una bogeria però per mi ha estat un gran descobriment, saber que quedar-me embarassada no depèn de mi.

Sóc una persona molt controladora, sempre ho he sigut tota la meva vida i més quan tinc un objectiu clar. Així que
quan vaig començar a buscar un embaràs em vaig passar molt i molt temps llegint i informant-me i vaig trobar la manera
de poder-ho controlar tot: temperatures, test d'ovulació, el fluxe segons l'etapa del mes, les gràfiques, l'app amb
calendari menstrual (en tinc 3 de diferents al mòbil), prendre àcid fòlic, la sw, etc etc

Ho tenia tot controlat, i normalment quan tot està sota control aconsegueixo el que em proposo, però va passar el primer
mes i no estava embarassada i jo ho vaig viure com un fracàs perquè em posava tota la responsabilitat a sobre. I així
han anat passant els mesos i cada mes ha estat pitjor, he hagut de fer un dol, no només de la desilusió d'un embaràs si no,
un dol de fracàs.
Però l'altre dia no em pregunteu molt bé perquè estava sola a casa, després d'haver fet una llarga dutxa i em va venir al
cap: no depen de tu. En realitat és una qüestió totalment biològica, com ho és tenir la regla o com ho és dormir, és a
dir, són processos que podem potenciar o ajudar a que arribin però no podem controlar que passin. Per tant, no en som
responsable i no ho hem de viure com un dol sinó com un procés natural, perquè no depèn de nosaltres.
Torno a repetir que pot semblar una tonteria, però a mi, descobrir això ha estat essencial pel meu benestar, està clar
que seguiré procurant per fer els deures quan toca i estaré pendent de la sw i tot això, però quan la W aparegui m'ho
prendré molt diferent, perquè no depèn de mi, i quan aquest procés biològic hagi de succeir confio en que ho farà. I si
no buscarem una mica d'ajuda però estic convençuda que al igual que la màgia de la vida no la pots controlar i tot arriba
quan ha d'arribar.

Comparteixo això per si algú li pot ajudar, perquè en el meu cas ho ha fet i molt.

Ànims i seguim lluitant pel nostre somni!

[Náyade]

Clar que si, maca. No depèn de tu. És molt bonic el que has escrit, penso que has de ser com jo, que sempre ho vol tot controladíssim i quan alguna cosa escapa del nostre control és molt frustrant. Està molt i molt bé que t'hagis adonat que aquesta tensió no és gaire bona per buscar panxu, i que no depèn única i exclusivament de tu! Així que amb calma i amb molt d'amor, a cercar amb il·lusió i sense pressions!!

Un petó guapa, espero que ho aconsegueixis aviadet

[sandysc85]

Aquí una altra controladora! Em sembla fantàstic el que has escrit, perquè és una reflexió que la majoria ens hem de fer en un moment o altre, perquè encara que sembli que ho tenim tot sota control, com bé dius no tot depèn de nosaltres. Així que val més prendre's les coses amb calma, i quan hagi d'arribar, arribarà :)
Molts ànims!

[Terrallum]

sandysc85, Náyade Moltes gràcies, és algo que a vegades cal recordar!! Si esperem que el somni vingui aviat!!!

[charito]

Doncs jo nomes et vull dir que et facis a la idea... perque en l'ofici de ser pares hi ha poques coses que poguem controlar com nosaltres volguem. Potser el teu nen es mogut, potser no dorm, potser no menja o nomes una cosa, potser es un patata pels esports o per les arts.... i tu t'hauras d'adaptar al que et porti la vida i aprendre a fer el millor que puguis amb el que tens i relaxarte i disfrutar..

Potser la idea mes maca de la paternitat es deixar-se portar en aquest viatge i estar disposat a aprendre.

[Inda]

É la magia de la vida i lo bonic és que sigui així. En aquests moments i quan sigui el dia "marcat" de la DPP. No, la natura no sap de calendari, la natura és salvatge i va al seu ritme.

I com bé ha dit la Charito...un cop tinguis al bebe, que serà nen/a i adolescent... tot anirà igual!! I és una gran lliçó de vida per a totes, jo mateixa inclosa, que volem/necessitem tenir tot el que es pugui controlat.

És tot un viatge d'aventura!! Gaudim-lo!!

[sandysc85]

Em sembla súper bonic això que dieu! Jo encara sóc cercadora i aquest moment ja em sembla preciós! No em vull ni imaginar el dia que vegi el positiu! Mil gràcies noies :)

[Sindas]

Terrallum, m'has descrit a la perfecció, ho vull controlar tot i normalment quan ho controlo surt bé. Però ja anem pel 7è mes de búsqueda i cada un que passa els ànims van baixant. Comences amb moltes ganes i cada vegada que arriba la w és com una bofetada.
Moltes gràcies per escriure-ho, el fet de llegir-ho et fa adonar que és així, que no hi pots fer res, o no gaire. I que si el cos ho nota encara és pitjor, no? Doncs altre cop, gràcies per fer aquesta reflexió en veu alta i que altres, com jo, poguem aferrar-nos a aquesta màgia.
Seguirem "controlant" però sense obsessionar-nos.

Ànims a totes!

[Náyade]

A mi també m'ha agradat moltíssim la reflexió que heu tret d'això, el fet d'aconseguir ser pares però altre cop sense poder controlar res, ni com serà el nen ni com ho farem, ni res!!

Està genial saber-ho i mentalitzarnos ja, a mi al menys em costarà païr-ho! I és veritat que això forma part de la vida, impredecible i màgica en tantes coses

Petonarro a totes

[Lagreta]

Terrallum és com si ho hagués escrit jo! Moltes gràcies!!! Sóc ultra controladora i el primer mes que va venir la w em vaig sentir com una fracassada i culpabilitzant-me a mi. Ara he decidit que vull gaudir de la cerca i no amargar-me, no vull desil·lusionar-me cada mes. Sé que costarà però m'ho vull prendre d'una altra manera perquè quan una cosa no depèn de tu és millor no capficar-se. A veure si ho aconseguim!!

[Bluebike]

Si, jo també vaig arribar a aquesta conclusió l'altre dia. La gent t'ho intenta fer entendre, però fins que algo no et fa clic al cap no hi ha res a fer. Jo he trigat uns 22 cicles en arribar-hi

M'havia fet la peli de que per nadal donaria la noticia als meus pares i amics, però què hi farem, la vida no es com la planifiquem i suposo que quan tens fills encara pots planificar menys. Tot això m'està ensenyant a tenir paciència i a acceptar les coses com venen. Inclús estic començant a acceptar la ideia de que si no arriba mai, tampoc és la fi del món.

Ens ho hem de pendre com un aprenentatge de la maternitat!

[petipe]

L'enhorabona per aquest pensament tan "alliberador"! Espero que t'ajudi a gaudir de la cerca, o si més no, a no viure-la com un "fracàs". En el meu cas, per circumstàncies diverses mai vam fer una cerca "controlada" i, sort en vaig tenir, perquè no va ser especialment fàcil.

Que tinguis molta sort en la cerca, i quan l'aconsegueixis, recorda que en el part pot passar una cosa semblant: pots mirar de tenir-lo controlat al màxim però no sempre depèn d'una mateixa només!

Malauradament tenim tendència a controlar i idealitzar les coses i la vida ens sorprèn constantment!

[Inda]

Tot un aprenenntatge!! I d'això també aprenenm!! Jo tinc clar que vull se mare d'un altre nen/a, si pot ser. Però encara no sé quan, però amb 35 anys no crec que ens ho pensem massa...així que fa 4 mesos que vaig deixar d'anotar els cicles menstruals. Horror!! Perque mai se quan ha de venir!! Però vaig agafant el gustillo a aquesta incertesa/sorpresa. Espero que quan iniciem la cerca continui igual i deixi fluir

[Terrallum]

Ostres noies veig que no sóc la única que li passa això. Que bé que de vegades ens puguem parar una mica i pensar en aquesta màgia de la vida.

L'altre dia una amiga em va dir: potser estàs rebent la primera lliçó de maternitat, el nen vindrà quan vulgui venir i les coses sortiran com hagin de sortir, perquè hagi és la maternitat, tota una aventura.

Què bonic poder pensar tot això i ser-ne conscients per no desesperar i continuar amb ganes aquest procés de cerca.

Molts ànims a totes i que la vostra cerca sigui ben curta!!

[Murrieta]

Molt bon post! I és que per molt que intentem controlar-ho i tenir-ho tot cronometrat de cara a buscar un embaràs, no depèn de nosaltres.
Jo també m'hi he sentit d'allò més identificada, que ho sàpigues. Gràcies per compartir-ho!

[iPare]

En el nostre cas va anar així:

Ho vam intentar un mes. Després jo em em vaig posar malalt un mes sencer i no vam poder buscar. Després vam buscar un mes més i no venia. La meva companya es va començar a posar inquieta. L'edat de 36 també hi jugava un paper. Va voler que jo em fes la prova de fertilitat. Per fer-la ens van preguntar que quant de temps feia que buscàvem. Vam dir que un any (no era cert, però a la meva companya sí que li ho semblava . Finalment, la vam fer i vam estar esperant una o dues setmanes els resultats. Aleshores vam dir-nos "Mentre esperem el resultat, no cal que fem sexe per fer un nen, sinó que anem a passar-nos-ho bé." Així, ens vam relaxar i justament l'embaràs es va produir en aquella ocasió.

He sentit de molts amics i coneguts històries d'aconseguir quedar-se embarassats justament quan es donaven "vacances mentals" de buscar un fill, quan es relaxaven i feien sexe per fer sexe. És una cosa psicològica, pel que sembla. I es veu que quan algú vol una cosa de manera molt forta, hi posa tanta energia que sense voler-ho impedeix que allò passi (de fet, això ja ho descriu la física quàntica, diuen).

Una vegada vaig preguntar-li a un coach si ells hi podrien contribuir en casos d'aquests. Em va dir que ell no havia tingut mai cap cas, però que creia que en casos com aquests estava convençut que un bon coach sí que hi podria contribuir. Potser algú de vosaltres en sap alguna cosa. Ja direu. :)

Sort!