El pediatre diu que li doni canya
El pediatre diu que li doni canya
Aquesta tarda hem tingut visita amb un pediatre nou, a l'Hospital de Nens. Em sembla que gairebé tothom sap que l'Arnau no menja res ( 
a part d'això..)
M'ha dit que el meu fill em veu com a menjar, a part de com a mare... Que li doni canya que aviat farà un any.
Sense anomenar-lo m'ha proposat l'Esticvell per menjar. Que l'imposi horaris, i que si no menja cullera que el faci passar gana (gens de pit). Per exemple, al migdia la verdura amb carn o peix, i si no menja que no li dongui res fins l'hora de berenar, i axí fins que mengi... (les seves paraules textuals han sigut "Al enemigo ni agua"). Ah i a ser possible que el deixi a menjar a la llar d'infants, o que alguna altra persona de la família s'encarregui del tema dinars, que no em vegi... I el pit que li doni al matí, a la nit i després dels àpats si menja, sino res
Ja sé que sóna molt heavy, però porto gairebé sis mesos de "mètode Gonzalez" i l'Arnau no menja res de res de res de res.... No sé, fa uns dies hagués enviat a la m.... al pediatra, però començo a estar desesperada. Com ho veieu??
a part d'això..)
M'ha dit que el meu fill em veu com a menjar, a part de com a mare... Que li doni canya que aviat farà un any.
Sense anomenar-lo m'ha proposat l'Esticvell per menjar. Que l'imposi horaris, i que si no menja cullera que el faci passar gana (gens de pit). Per exemple, al migdia la verdura amb carn o peix, i si no menja que no li dongui res fins l'hora de berenar, i axí fins que mengi... (les seves paraules textuals han sigut "Al enemigo ni agua"). Ah i a ser possible que el deixi a menjar a la llar d'infants, o que alguna altra persona de la família s'encarregui del tema dinars, que no em vegi... I el pit que li doni al matí, a la nit i després dels àpats si menja, sino res
Ja sé que sóna molt heavy, però porto gairebé sis mesos de "mètode Gonzalez" i l'Arnau no menja res de res de res de res.... No sé, fa uns dies hagués enviat a la m.... al pediatra, però començo a estar desesperada. Com ho veieu??
-
VisitantVi
sincerament???
PASSA DEL PEDIATRE AKEST.
PENSO que ES UN PAL que NO MENGI, PK EL MEU PEKE TB ES DIFIL TEMA APATS...PERO LI DONES PIT! LI DONES EL MILLOR !!!!1
VULL DIR que NO CAL SER ALARMISTA COM EL PAIU AKEST.
SI VOLS que MENGI PK A TU SE'T FASSI MES "LLEVADERO" PK TEMA PIT ESTAS ESGOTADA(COSA TOTALMENT COMPRENSIBLE I RESPECTABLE I MOLT LLOABLE 11 MESOS DE PIT!!) DONS ENDAVANT, PERÒ NO HO FACIS PK ENS POSEN LA POR AL COS...PODEN ESTAR FINS ALS 3 ANYS ( CREC, SINO MÉS)AMB TETA NOMES I BEN SANS!
NOMES TINDRIEN EL PROBLEMA DEL FERRO..
NO SE, JO DENTRADA ALGU que EM RECOMANA METODES....I MENYS ESTICVELL...PER MI PERD TOTA LA MEVA CONFIANÇA..
ES UNA OPINIO MOLT PERSONAL OJU!
UN PTONAS ENOORME, A VEURE SI LES ALTRES ET PODEN AJUDAR que JO NO SOC CAP EXPERTA COM ELLES!
PASSA DEL PEDIATRE AKEST.
PENSO que ES UN PAL que NO MENGI, PK EL MEU PEKE TB ES DIFIL TEMA APATS...PERO LI DONES PIT! LI DONES EL MILLOR !!!!1
VULL DIR que NO CAL SER ALARMISTA COM EL PAIU AKEST.
SI VOLS que MENGI PK A TU SE'T FASSI MES "LLEVADERO" PK TEMA PIT ESTAS ESGOTADA(COSA TOTALMENT COMPRENSIBLE I RESPECTABLE I MOLT LLOABLE 11 MESOS DE PIT!!) DONS ENDAVANT, PERÒ NO HO FACIS PK ENS POSEN LA POR AL COS...PODEN ESTAR FINS ALS 3 ANYS ( CREC, SINO MÉS)AMB TETA NOMES I BEN SANS!
NOMES TINDRIEN EL PROBLEMA DEL FERRO..
NO SE, JO DENTRADA ALGU que EM RECOMANA METODES....I MENYS ESTICVELL...PER MI PERD TOTA LA MEVA CONFIANÇA..
ES UNA OPINIO MOLT PERSONAL OJU!
UN PTONAS ENOORME, A VEURE SI LES ALTRES ET PODEN AJUDAR que JO NO SOC CAP EXPERTA COM ELLES!
No sé Ilítia, falten vint dies per a què faci l'any... i aquest nen no vol veure el menjar ni en pintura. Jo vull seguir donant-li el pit, però a aquestes alçades m'imaginava que seria un "postre" i no LME, de fet no m'ha dit que li tregui, però que el forci a passar gana per a què mengi de tot, per altra banda tinc por de quedar-me sense llet si el deixo una setmana a règim.........
Ooooohhhhh....Te n'adones que ha pintat al teu fill com si fos un enemic? Un enemic teu!!! Mare de deu, quina vergonya!!
Estimada, el teu fill NOMËS té un any, és normal que quasi no mengi res a part de pit. El meu fill feia el mateix, per ell l'alimentació bàsica és el pit. Veuras q si el deixes al seu ritme ja anirà menjant. Comet sentiries tu si et fessin passar gana pq t'agrada molt menjar sopeta?
Estimada, el teu fill NOMËS té un any, és normal que quasi no mengi res a part de pit. El meu fill feia el mateix, per ell l'alimentació bàsica és el pit. Veuras q si el deixes al seu ritme ja anirà menjant. Comet sentiries tu si et fessin passar gana pq t'agrada molt menjar sopeta?
Mare del Roc (27/11/04) i de la Jana, nascuda a casa en un part fugaç (20/08/07).
Doula i assessora de LM de "Do de Mare". Terrassa.
http://lanenasotalacol.mine.nu/blog/
Doula i assessora de LM de "Do de Mare". Terrassa.
http://lanenasotalacol.mine.nu/blog/
Qui és?
Mare del Roc (27/11/04) i de la Jana, nascuda a casa en un part fugaç (20/08/07).
Doula i assessora de LM de "Do de Mare". Terrassa.
http://lanenasotalacol.mine.nu/blog/
Doula i assessora de LM de "Do de Mare". Terrassa.
http://lanenasotalacol.mine.nu/blog/
-
VisitantVi
Doncs per opinions, que no faltin!!!!...i tu agafes una mica d' aqui i una mica d' allà,...
primer, canviaria de pediatre, ja que si el questiones, no es mereix la confiança!! si algun dia està malalt i el necessites, i confiaries?
Per altra banda, nosaltres hem anat a l' homeopata aquesta tarda, i hem xerrat i xerrat, i m' ha dit que la llet materna és la millor alimentació, però que a partir dels 6 mesos, ja no té els mateixos nutrients que la llet que produeix el primer mes, per una cosa de regulació. El nen té més defenses, i per tant la llet, no n' ha de fabricar tantes. Sembla lògic, no?
Així, jo procuraria: assegurar-me que l' arnau s' està alimentant bé, fa bona cara? està gaire malalt?...si és així, endavant!!...i si no, potser si que necessita altres fonts nutricionals,...
és un parer d' una mare novata de vuit mesos!! (nosaltres també fem teta però a les nits i alguna tarda)!
ànims!
primer, canviaria de pediatre, ja que si el questiones, no es mereix la confiança!! si algun dia està malalt i el necessites, i confiaries?
Per altra banda, nosaltres hem anat a l' homeopata aquesta tarda, i hem xerrat i xerrat, i m' ha dit que la llet materna és la millor alimentació, però que a partir dels 6 mesos, ja no té els mateixos nutrients que la llet que produeix el primer mes, per una cosa de regulació. El nen té més defenses, i per tant la llet, no n' ha de fabricar tantes. Sembla lògic, no?
Així, jo procuraria: assegurar-me que l' arnau s' està alimentant bé, fa bona cara? està gaire malalt?...si és així, endavant!!...i si no, potser si que necessita altres fonts nutricionals,...
és un parer d' una mare novata de vuit mesos!! (nosaltres també fem teta però a les nits i alguna tarda)!
ànims!
-
mamarnau_tgn
- :: girafa
- Entrades: 2220
- Membre des de: dc. des. 26, 2007 10:13 pm
- Ubicació: baix camp
mamaarnau.... que xungo, no?
per una banda em sembla molt mala senyal que digui que el teu fill és el teu enemic... ell no està menjant poc (o gens) per fotre't, sino pq no li ve de gust
per altra banda, estas desesperada i vols que mengi...
segur q ja t'ho has plantejat així, no? i no hi ha res que li faci gràcia tastar? pa amb tomàquet? un tros de taronja? no sé....
i una altra cosa, el que ja t'han dit, hi confiaries quan el nen estigui malalt?
comprenc que estiguis feta un mar de dubtes
jo estaria igual
per una banda em sembla molt mala senyal que digui que el teu fill és el teu enemic... ell no està menjant poc (o gens) per fotre't, sino pq no li ve de gust
per altra banda, estas desesperada i vols que mengi...
segur q ja t'ho has plantejat així, no? i no hi ha res que li faci gràcia tastar? pa amb tomàquet? un tros de taronja? no sé....
i una altra cosa, el que ja t'han dit, hi confiaries quan el nen estigui malalt?
comprenc que estiguis feta un mar de dubtes
jo estaria igual
Pero si no le das de comer, el niño se pondrá a llorar no? estos pediatras son la bomba, yo tengo uno q es bastante mayor ya, a mi marido le gusta mucho, a mí me gusta y me es cómodo, pero no le digo que lo meto en mi cama ni nada pq me pone unas caras y me dice (esto al principio cuando sí se lo decía) lo pagarás caro después, bueno tb me decía q le dejara llorar, pero por el resto como médico yo sí que le tengo confianza, algunas veces me gustaría q me diera remedios más naturales, pero claro mi marido me dice pues si es médico te da medicinas, por suerte q Pablo no se pone malo a penas (toco madera).
-
Marta_fp
- :: zebra
- Entrades: 1663
- Membre des de: ds. set. 29, 2007 7:19 pm
- Ubicació: Berlín, Alemanya (de Terrassa)
- Contacta:
Mamarnau, deies en un altre post que el teu fill té anèmia i tu mateixa deies que podia venir de diversos factors. Què t'ha dit aquest pediatre d'això? Li està donant ferro en forma de gotes?
A mesura que el nadó és fa gran la llet comença a ser insuficient per satisfer totes les necessitats del nen. Es comença amb el ferro. De fet, la llet materna té molt poc ferro, però fins als sis mesos (aprox.) els nadons en tenen emmagatzemat. Més endavant, a partir de l'any aproximadament, també hi ha mancances d'energia, proteïnes i vitamina A. Per això és important que comencis a introduir-li els aliments abans de l'any i no gaire més tard dels sis mesos. Et diuen que és anar provant, perquè normalment el nen va augmentant la quantitat d'aliments a mesura que té més necessitats nutricionals. Pots trobar tota aquesta informació al web de l'Organització Mundial de la Salut.
El teu fill deu estar molt espavilat, si no, t'aconsellaria allò que es fa servir per donar alimentació suplementària a nens prematurs que no en tenen prou amb el pit. Vull dir aquella ampolleta que es penja dels sostenidors de la qual en surt un tub que s'enganxa al mugró. Així a banda de llet menjaria alguna cosa més. M'imagino, però, que aquestes alçades no li colaria.
Abans de passar a mesures dràstiques com fer-lo passar gana, provaria un parell de coses:
Encara que assegut a la trona (potser no li agrada) no et mengi, ofereix-li coses per picar mentre juga: pa amb tomàquet, per exemple, o una galeta que encara que tingui sucre, té molta energia. Si oferint-li tu, no menja, provaria d'anar-me'n just en el mateix moment que algú altre li dóna el menjar. Que no tingui temps de trobar a faltar el teu pit que ja tingui alguna cosa que el satisfaci.
Encara que no mengi, ofereix-li tot el dia coses per picar mentre juga. Quan estigui distret jugant, posa-li a la boca, encara que sigui amb els dits, coses que siguin dolces o que en algun moment li van agradar. Que s'ho trobi a la boca. Potser ho escopirà, però potser li troba el gustet. No deixis d'anar-ho provant, posem cada dues hores variant d'aliment. Potser t'ho rebutja els dos primers dies i al final de tan tenir coses a la boca, li acaba agradant. No et preocupis si el menjar és més sà o menys. En aquests moments el que t'interessa és que agafi l'hàbit de menjar.
Finalment també he pensat que a la nit, en comptes de pit, pots provar de donar-li un biberó de llet materna amb barreja d'alguna altra cosa. Començaria per una dosi insignificant, que gairebé no canviï el gust de la llet, i si cola, augmentaria la dosi. Almenys menjaria alguna cosa més, tot i que amb això no t'agafarà l'hàbit de menjar. (potser ja ho has provat).
En fi, això és el que se m'acut. Si el metge t'ha dit que l'Arnau necessita (per l'anèmia o per altres motius) menjar altres aliments de seguida, em donaria una setmana de marge, amb aquests i/o amb algun altre mètode que se t'acudeixi, però si no vol menjar potser hauràs de fer servir mètodes més dràstics. Amb tot, jo no deixaria el pit. Com a mínim té això. Qui sap, potser més endavant reacciona.
I això va per les noies:
Noies, sincerament, em sembla que això del llenguatge políticament correcte el devien inventar pensant en vosaltres. Tan mala fe li veieu en aquest pediatre? Això de "al enemigo ni agua" em sembla una manera de parlar i prou. És que al final no es podrà dir res que no surti de les floretes, l'amor i la felicitat...Quin món més cursi! I quin món més encotillat, deixeu-m'ho dir! Visca el llenguatge sense cotilles! Apa, jo ja m'he quedat tranquil·la. Ara ja podeu tirar-me la cavalleria per sobre.
A mesura que el nadó és fa gran la llet comença a ser insuficient per satisfer totes les necessitats del nen. Es comença amb el ferro. De fet, la llet materna té molt poc ferro, però fins als sis mesos (aprox.) els nadons en tenen emmagatzemat. Més endavant, a partir de l'any aproximadament, també hi ha mancances d'energia, proteïnes i vitamina A. Per això és important que comencis a introduir-li els aliments abans de l'any i no gaire més tard dels sis mesos. Et diuen que és anar provant, perquè normalment el nen va augmentant la quantitat d'aliments a mesura que té més necessitats nutricionals. Pots trobar tota aquesta informació al web de l'Organització Mundial de la Salut.
El teu fill deu estar molt espavilat, si no, t'aconsellaria allò que es fa servir per donar alimentació suplementària a nens prematurs que no en tenen prou amb el pit. Vull dir aquella ampolleta que es penja dels sostenidors de la qual en surt un tub que s'enganxa al mugró. Així a banda de llet menjaria alguna cosa més. M'imagino, però, que aquestes alçades no li colaria.
Abans de passar a mesures dràstiques com fer-lo passar gana, provaria un parell de coses:
Encara que assegut a la trona (potser no li agrada) no et mengi, ofereix-li coses per picar mentre juga: pa amb tomàquet, per exemple, o una galeta que encara que tingui sucre, té molta energia. Si oferint-li tu, no menja, provaria d'anar-me'n just en el mateix moment que algú altre li dóna el menjar. Que no tingui temps de trobar a faltar el teu pit que ja tingui alguna cosa que el satisfaci.
Encara que no mengi, ofereix-li tot el dia coses per picar mentre juga. Quan estigui distret jugant, posa-li a la boca, encara que sigui amb els dits, coses que siguin dolces o que en algun moment li van agradar. Que s'ho trobi a la boca. Potser ho escopirà, però potser li troba el gustet. No deixis d'anar-ho provant, posem cada dues hores variant d'aliment. Potser t'ho rebutja els dos primers dies i al final de tan tenir coses a la boca, li acaba agradant. No et preocupis si el menjar és més sà o menys. En aquests moments el que t'interessa és que agafi l'hàbit de menjar.
Finalment també he pensat que a la nit, en comptes de pit, pots provar de donar-li un biberó de llet materna amb barreja d'alguna altra cosa. Començaria per una dosi insignificant, que gairebé no canviï el gust de la llet, i si cola, augmentaria la dosi. Almenys menjaria alguna cosa més, tot i que amb això no t'agafarà l'hàbit de menjar. (potser ja ho has provat).
En fi, això és el que se m'acut. Si el metge t'ha dit que l'Arnau necessita (per l'anèmia o per altres motius) menjar altres aliments de seguida, em donaria una setmana de marge, amb aquests i/o amb algun altre mètode que se t'acudeixi, però si no vol menjar potser hauràs de fer servir mètodes més dràstics. Amb tot, jo no deixaria el pit. Com a mínim té això. Qui sap, potser més endavant reacciona.
I això va per les noies:
Noies, sincerament, em sembla que això del llenguatge políticament correcte el devien inventar pensant en vosaltres. Tan mala fe li veieu en aquest pediatre? Això de "al enemigo ni agua" em sembla una manera de parlar i prou. És que al final no es podrà dir res que no surti de les floretes, l'amor i la felicitat...Quin món més cursi! I quin món més encotillat, deixeu-m'ho dir! Visca el llenguatge sense cotilles! Apa, jo ja m'he quedat tranquil·la. Ara ja podeu tirar-me la cavalleria per sobre.
Hola mamarnau, VAYA TELA!!
En primer lloc dir a favor de l'hospital de nens, que en general tenen molt bons especialistes, esperem que aquest pediatra sigui una excepció.... La veritat és que no inspira gaire confiança que t'aconselli tractar així el teu fill. Quan la meva filla tenia 10 dies li vam fer una consulta tonta a una pediatra i ens va contestar que un nen és com un arbre: O el portes recte des del principi o se't torça. VAIG BUSCAR UNA NOVA PEDIATRA AL SORTIR DE LA CONSULTA.
La meva filla també ha menjat de sempre POQUÍSSIM, PERÒ POQUÍSSIM. Jo al principi també m'agobiava i he caigut en la trampa d'obligar-la a menjar, deixar-la plorar, i en els casos més desesperats fer el mateix que feia la meva mare amb nosaltres: que no vols menjar?? no passa res, i a l'hora de berenar et tornaven a posar el mateix plat del migdia fins que te l'acabaves..., que se t'ha caigut la gasosa dintre de la sopa?? no passa res, te la menges igual.
Sempre ha estat per sota de les gràfiques de pesos i alçades, però la seva pediatra el que m'ha intentat resaltar sempre és que la seva evolució és correcta. O sigui, està per sota de la mitja però dintre dels límits considerats normals, i el que és més important, la seva línia va fent una corva ascendent sense aturades ni alts i baixos, que això sí que podria ser símptoma de malaltia. Ara la nena té cinc anys i ja fa com uns tres que vaig deixar de preocupar-me per la quantitat de menjar que pren en cada àpat. Intento que mengi de tot i no l'obligo MAI-MAI-MAI a acabar-se el plat per poc que hagi menjat. Si veiessis com em mira la sogra cada vegada que deixo que només dini tres cullerades de sopa i quatre talls de pit pollastre!!! però això va a un altre post, oi?? Doncs ara que ha fet cinc anys aquest darrer any ha fet una estirada per sobra de la mitja i s'ha posat just on li toca: 108 cm i 18 Kgs TOMA YA!! . En ser més gran també insisiteixo en altres aspectes com que no jugui mentre menja, que no s'aixequi de taula, etc. però això ara a tu no t'afecta. Com està el teu nen? pes, salut, evolució, etc....
Molts ànims, consulta tots els llibres que necessitis, agafa idees, demana consells, i adapta-ho tot al teu fill, que no deixa de ser una personeta única en aquest món i tu ets qui millor el coneix i entén.
En primer lloc dir a favor de l'hospital de nens, que en general tenen molt bons especialistes, esperem que aquest pediatra sigui una excepció.... La veritat és que no inspira gaire confiança que t'aconselli tractar així el teu fill. Quan la meva filla tenia 10 dies li vam fer una consulta tonta a una pediatra i ens va contestar que un nen és com un arbre: O el portes recte des del principi o se't torça. VAIG BUSCAR UNA NOVA PEDIATRA AL SORTIR DE LA CONSULTA.
La meva filla també ha menjat de sempre POQUÍSSIM, PERÒ POQUÍSSIM. Jo al principi també m'agobiava i he caigut en la trampa d'obligar-la a menjar, deixar-la plorar, i en els casos més desesperats fer el mateix que feia la meva mare amb nosaltres: que no vols menjar?? no passa res, i a l'hora de berenar et tornaven a posar el mateix plat del migdia fins que te l'acabaves..., que se t'ha caigut la gasosa dintre de la sopa?? no passa res, te la menges igual.
Sempre ha estat per sota de les gràfiques de pesos i alçades, però la seva pediatra el que m'ha intentat resaltar sempre és que la seva evolució és correcta. O sigui, està per sota de la mitja però dintre dels límits considerats normals, i el que és més important, la seva línia va fent una corva ascendent sense aturades ni alts i baixos, que això sí que podria ser símptoma de malaltia. Ara la nena té cinc anys i ja fa com uns tres que vaig deixar de preocupar-me per la quantitat de menjar que pren en cada àpat. Intento que mengi de tot i no l'obligo MAI-MAI-MAI a acabar-se el plat per poc que hagi menjat. Si veiessis com em mira la sogra cada vegada que deixo que només dini tres cullerades de sopa i quatre talls de pit pollastre!!! però això va a un altre post, oi?? Doncs ara que ha fet cinc anys aquest darrer any ha fet una estirada per sobra de la mitja i s'ha posat just on li toca: 108 cm i 18 Kgs TOMA YA!! . En ser més gran també insisiteixo en altres aspectes com que no jugui mentre menja, que no s'aixequi de taula, etc. però això ara a tu no t'afecta. Com està el teu nen? pes, salut, evolució, etc....
Molts ànims, consulta tots els llibres que necessitis, agafa idees, demana consells, i adapta-ho tot al teu fill, que no deixa de ser una personeta única en aquest món i tu ets qui millor el coneix i entén.
Abans de tot agrair-vos les vostres opinions i consells. A veure si puc contestar més o menys a tothom....
El pediatre en qüestió és el Dr. Carles Arruga, de l'hospital de nens. No és que l'estigui qüestionant, m'he rellegit el llibre Mi niño no me come un munt de vegades, però en la meva opinió parla dels nens que mengen poc, no dels que no mengen. I no vol que li tregui el pit, però creu i estic d'acord que hauria de menjar verdura, carn, fruita amb la seva edat (encara que fos poc)
L'Arnau des de els vuit mesos no guanya pes. Ara mateix està en 8.600 i 73 cm. Té anèmia i està prenent un suplement de ferro des de fa uns deu dies. Com bé dieu potser és per la dieta inadequada, pel tall prematur del cordó umbilical al part, etc etc, però a part d'això és un nen molt viu, i no està gaire malalt, algún refredat o gastroenteritis i poc més, deixant de banda les seves al.lèrgies Sempre està rient, no para quiet ni un moment... vaja, un bebé d'onze mesos.
És al.lèrgic a la proteïna de vaca i a l'ou, el dia 21 tenim cita amb el digestiu i al març amb l'alergòleg.
També he de dir-vos que ho he provat tot: vaig començar fent-li papilles i purés, mentre juga li vaig oferint menjar, s'asseu a taula amb nosaltres a tots els àpats i li oferim, li dono culleres per a què jugui, li poso un baby einstein que tota l'estona surten imatges d'aliments, l'he arribat a escampar menjar pel terra de tota la casa, he probat de donarli el menjar a la banyera!!!! però no hi ha manera. Unicament algun tros de pa o quatre o cinc Cornflakes si té un bon dia. I quan dic res més, és res més. Ni una cullerada, ni un tros de res, ni ho prova que és el que més em fot. Té molts picarols amb lo petit que és. I jo no el puc veure plorar, és superior a mi. I si, és un bebé, però jo realment crec que hi ha moments que s'aprofita d'això i em posa a prova.
Ja veieu que estic feta un mar de dubtes... però és que no tinc el suport de ningú ( a part de vosaltres
) el meu marit que fins ara sempre em feia costat també es comença a plantejar si estem fent alguna cosa malament. I jo estic esgotada i cada dia més prima, el nen tot el dia enganxat a la teta, cada dos-tres hores, a aquestes alçades m'imaginava més bé ser un postre que el plat exclusiu...
El pediatre en qüestió és el Dr. Carles Arruga, de l'hospital de nens. No és que l'estigui qüestionant, m'he rellegit el llibre Mi niño no me come un munt de vegades, però en la meva opinió parla dels nens que mengen poc, no dels que no mengen. I no vol que li tregui el pit, però creu i estic d'acord que hauria de menjar verdura, carn, fruita amb la seva edat (encara que fos poc)
L'Arnau des de els vuit mesos no guanya pes. Ara mateix està en 8.600 i 73 cm. Té anèmia i està prenent un suplement de ferro des de fa uns deu dies. Com bé dieu potser és per la dieta inadequada, pel tall prematur del cordó umbilical al part, etc etc, però a part d'això és un nen molt viu, i no està gaire malalt, algún refredat o gastroenteritis i poc més, deixant de banda les seves al.lèrgies Sempre està rient, no para quiet ni un moment... vaja, un bebé d'onze mesos.
És al.lèrgic a la proteïna de vaca i a l'ou, el dia 21 tenim cita amb el digestiu i al març amb l'alergòleg.
També he de dir-vos que ho he provat tot: vaig començar fent-li papilles i purés, mentre juga li vaig oferint menjar, s'asseu a taula amb nosaltres a tots els àpats i li oferim, li dono culleres per a què jugui, li poso un baby einstein que tota l'estona surten imatges d'aliments, l'he arribat a escampar menjar pel terra de tota la casa, he probat de donarli el menjar a la banyera!!!! però no hi ha manera. Unicament algun tros de pa o quatre o cinc Cornflakes si té un bon dia. I quan dic res més, és res més. Ni una cullerada, ni un tros de res, ni ho prova que és el que més em fot. Té molts picarols amb lo petit que és. I jo no el puc veure plorar, és superior a mi. I si, és un bebé, però jo realment crec que hi ha moments que s'aprofita d'això i em posa a prova.
Ja veieu que estic feta un mar de dubtes... però és que no tinc el suport de ningú ( a part de vosaltres
) el meu marit que fins ara sempre em feia costat també es comença a plantejar si estem fent alguna cosa malament. I jo estic esgotada i cada dia més prima, el nen tot el dia enganxat a la teta, cada dos-tres hores, a aquestes alçades m'imaginava més bé ser un postre que el plat exclusiu...
Nenes, he decidit que l'Arnau necessita horaris més marcats. He pensat en estar uns dies amb horari de pit (a la nit self-service, necessito dormir!!!), quan agafem el ritme, girar-li la AC (mètode Aurorillllll) i si no funciona ja farem alguna cosa més nazi. També m'havia plantejat deixar-lo a dinar a la llar d'infants (ara fa de 9 a 12 ), però anem tant justets de peles que no sé d'on treure 100 euros més cada mes...
Ànims mamarnau, està molt bé que comencis intentant petits canvis que us millorin la vida a tots!!
Entenc que estiguis tan preocupada, perquè com dius el teu nen no menja res de res i a sobre té un problema de salut com és l'anèmia.... No sé, segur que no és el teu cas però jo fins que em vaig adonar que a la meva filla li agradava el menjar fred (però no tebi, FRED DE LA NEVERA), també va ser un obstacle perquè mengés una mica més.
M'havia oblidat de dir-te que la meva filla a part de menjar fatal també va tenir problemes amb la llet de vaca (es van solucionar) i també té alèrgia a l'ou. Ànims també per això, en principi si t'ho muntes bé el nen no troba cap limitació, jo ja soc una experta en l'arrebossat sense ou, la maionesa sense ou, les marques pasta que no porten ou (barilla), o tot tipus de galetes sense ou.
Ja ens explicaras què tal amb aquests canvis, i a veure quan li agafes el truquillo en aquest bitxu!!!
Entenc que estiguis tan preocupada, perquè com dius el teu nen no menja res de res i a sobre té un problema de salut com és l'anèmia.... No sé, segur que no és el teu cas però jo fins que em vaig adonar que a la meva filla li agradava el menjar fred (però no tebi, FRED DE LA NEVERA), també va ser un obstacle perquè mengés una mica més.
M'havia oblidat de dir-te que la meva filla a part de menjar fatal també va tenir problemes amb la llet de vaca (es van solucionar) i també té alèrgia a l'ou. Ànims també per això, en principi si t'ho muntes bé el nen no troba cap limitació, jo ja soc una experta en l'arrebossat sense ou, la maionesa sense ou, les marques pasta que no porten ou (barilla), o tot tipus de galetes sense ou.
Ja ens explicaras què tal amb aquests canvis, i a veure quan li agafes el truquillo en aquest bitxu!!!
-
Marta_fp
- :: zebra
- Entrades: 1663
- Membre des de: ds. set. 29, 2007 7:19 pm
- Ubicació: Berlín, Alemanya (de Terrassa)
- Contacta:
Mamarnau, entre les al·lèrgies i les gastroenteritis, has pensat que potser l'Arnau està una mica escarmentat? Has pensat d'anar a un psicòleg de nens? Als meus tiets els va anar molt bé amb la meva cosina, però el seu cas era una mica diferent. Quan va començar a fer servir la gibrella li feia vergonya cagar i s'aguantava.
Bé, és un idea més.
Bé, és un idea més.
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 11 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |