MORT FETAL A LES 41 SETMANES D'EMBARÀS

[cgas]

Hola!

Sóc nova en aquest fòrum, i al final m'he decidit escriure després d'una mala experiència. A principis de juliol havia de neixer el meu primer nen però no ha estat possible. A les 41 setmanes quan vaig anar a fer-me les corretges o monitors no van sentir el seu cor, el bebe havia mort. Encara desconeixem les causes ja que no tenim els resultats de la necròpsia. De totes maneress, m'ha quedat un buit molt gran ja que et fas tantes il.lusions, tot preparat, etc.. El més dur és haver de passar per un part tot i no tenir una bona recompensa final. M'agradaria contactar amb algú que hagi passat per una experiència similar.

Moltes gràcies

[Azzure]

Ostres cgas, m'acabes de posar els pels de punta amb el que has contat. Però com pot ser això? No ho entenc, si tot estaba bé, perquè ha acabat així?

Em sap molt de greu que hagis passat per aquesta experiència, jo no conec ningú del Soc Petit que hagi passat per això. Però qualsevol cosa que vulguis parlar, ja saps que aquí estam...

Ais m'he quedat amb el cos descomposat... Mare meva quina por...

[U.D.A]

hola cgas....em sap molt de greu....m´he quedat gelada al llegir el teu missatge, no em puc ni imaginar el que esteu patint, realment deu ser horrible....em sap greu no poder-te ajudar no conec cap cas ni companya de forum que li hagi passat, a veure si podeu troba ajuda i soport moral. m´he quedat molt xofff no se que dir-te, a veure si alguna companya del forum et pot ajudar, molts ànims i espero que de mica en mica aneu superant aquest dolor.

[cgas]

Hola, de nou!
Quan et passen experiències d'aquest tipus te n'adones que hi ha més gent que també li ha passat, i que les coses no sempre van com esperem. Encara no sabem el perquè i potser mai ho sabrem, ja que l'equip mèdic que em va atendre va dir que podia ser una mort súbita intrauterina, que és el que passa el 50% dels casos.

[U.D.A]

cgas el que dius que han dit els metges potser cert, la mala sort quan et passa i es aleshores quan t´anadones que això passa i está al dia. una veïna del meus sogres li va passar fá dos anys però als 8 messos...ara per sort té un bebe de 4 messos però jo no la conec com per parlar-li axins es que no se com va anar ni res.....com diu azzure aki estem! molts ànims....petons.

[gloria1974]

Em sap molt de greu i t'acompanyo en el dol.
Tinc una amiga que va pasar + o - per el mateix..també va haver de tenir dolors de part etc....sapiguen que el resultat final era desastrós (ella estava de 8 mesos).
I et recomano que no et facis la forta i demanis ajuda profesional si la necesites...i sobretot desfogat (plora, crida,. parla) amb algú de confiança (amiga,marit.mare,pare) no t'ho quedis a dins....a la llarga tot surt i després es pitjor.
Em sap molt de greu.

[jessicacarlo]

Nena, estic flipant!!! Quin pal i què dur deu ser passar per aquest trasbals... Ostres, m´he quedat ben parada...
No ho entenc... a les 41 setmanes??? Però us anaven fent controls no? Mare meva, és ben bé increíble però passa de veritat... bufff

Caram, l´únic que podem fer des d´aquí és donar-vos molts ànims, no conec a ningú que hagi passat per això i deu ser duríssim...

Una abraçada molt forta reina!!!!

[GVG]

[GVG]

Només llegir el títol, m'ha vingut una esgarrifançahorriblr.
Se que per molt que et pugui dir no t'ajudae gaire. PERÒ MOLTS ÀNIMS!!!!!!

Sento moltíssim el que t'ha passat.
Per qualsevol cosa,aki emtens, ens tens. Encara que no ens coneixem,potscontar amb nosaltres ,amb mi, pel que vulguis!!!!

[cgas]

Hola, de nou!

L'embaràs va anar tot molt bé fins al final, sense cap símptoma de res (ni vomits, ni mals, etc), controls tots i més (em visitava a Tarragona i a Tortosa). Es per aquest motiu que t'ho creus menys, ja que si alguna cosa ha anat malament i veuen algo que no va doncs et pots fer la idea de que pot anar malament, però no ha esta així.
Es una gran putada!!

[pruneta]

CGAS,

He passat per la mateixa experiència. Dimarts que vé fará mig any.
Soc aquí pel que necessitis i pregunta'm el que vulguis.

També em va passar el dia que feia 41 setmanes. El dia que ha de ser el més feliç de la teva vida es converteix en el més horroros.

Una abraçada ben forta i molts ànims per tirar endavant.

[imc]

Em sap molt greu!!! En aquests casos et quedes en blanc i no saps que dir per poder consolar-te, suposo que res... només donar-te els ànims necessaris i dir-te que aquí ens tens.

Personalment no conec cap cas, però avui he anat a la llevadora i m'ha comentat el cas d'una noia que li va passar a la setmana 40, tampoc saben explicar els motius, no crec que et pugui ajudar ja que jo soc de girona i aquesta noia que parlaba la llevadora també ho ha de ser (almenys de la província).

Molts ànims i si et fa falta, com ja t'han dit buscar ajudar professional, et pot servir de molt.

[pruneta]

T'envio un privat amb la meva adreça de correu electrònic. Pots demanar-me el que vulguis.

En el meu cas, m'han fet tota mena de proves i no hi ha cap resposta. La vida és així d'injusta, però no hi podem fer res.

Et semblarà impossible, però veuras que d'aqui a uns mesos et sentiras més bé.
Ara, segur que quan penses amb el teu nen tens una tristor horrorosa, però a poc a poc les coses van canviant. Jo, ara, quan penso amb el meu petit hi penso amb molt de carinyo, i fins i tot se'm dibuixa un petit somriure a la boca i penso: era, és.. el nen més guapo del món!

Si necessites ajuda professional no dubtis a demanar-la. Jo amb el meu cas no he anat al psicoleg, però si que m'ha ajudat molta gent.

Jo vaig tenir molta sort d'una llevadora amb molta experiència que em va venir a visitar a casa varies vegades. Durant la seva vida professional havia tingut uns 15 casos com els nostres i sabia molt de què parlava. Hi vaig parlar hores i hores i crec que és el que m'ha anat més bé.

T'explicaria un munt de coses...


T'ho torno a dir, amb tens aquí pel que vulguis ( ara mateix tinc la pell de gallina..)

Un petó ben fort.

[rousi69]

Noia ho sento moltisim. Jo acabe de passar per un abort a la setmana 9 i ja es el segon. No puc imaginar-me el dolor que sents, perquè això només ho sap qui ho sent. Però puc contar-te el cas de la meva cunyada que en el seu primer embaràs va patir el mateix. Un embaràs de lo més normal i amb els controls rutinaris que va acabar d'aquesta manera.
Li va costar pair-ho, no et diré mentides. Va passar-se més d'un any molt depre. A més mai van saber dir-li per què havia passat. Diuen que es tracta d'una espècie de mort sobtada però abans de neixer, però ves a saber!!!
Però a poc a poc es va refer. Va tenir un fill (que tampoc puc ni imaginar-me quin embaràs passaria la pobra!) i després una nena, que avui en dia són uns maromos de cuidado!!!!
I allò s'acabà. Se que en el fons del seu cor, continuarà tenint eixa espineta, però ho ha superat, ha fet la seva vida i, puc dir-te que es molt feliç.
Sé que ara res et donarà consol, però t'he contat aquest cas per que tingues en conter que per molt malament que ara et trobes, surtiràs. Amb el recolzament de la teva parella i del teu voltant, surtiràs i tornaràs a fer una vida normal, i tindràs els teus petitons, encara que ara et coste de creure, encara que mai tornes a ser tan confiada com abans.
Estem aqui per al que necessites, ja t'ho han dit més amunt. No dubtes en descarregar-te aqui. ës una teràpia fantàstica!

[Cinc_del-cinc]

Hola cgas,

Ufff....encara tremolo i tinc la pell de gallina...és horroros que et passi una cosa així :( Bé, no m'ho puc imaginar, ho sento...Tampoc conec cap cas com el teu per poder-te ajudar, només que ens tens aquí pel que necessitis, encara que sigui per parlar de qualsevol xorrada.
Quina ironia, no? Amb tants controls que fan i passin aquestes coses...I que no es pugui preveure!! Quina gran put...ada!!

Molts ánims!!!! Una abraçada!!

[txellchen]

cgas, bonica, sento moltíssim el que t'ha passat... Buff... no ho puc ni imaginar.

Només dir-te que aquí estem per les coses bones, però també per les dolentes. Aquí ens fem costat en tot.

Molts ànims, i molts petons.

[Susanna]

Ho sento molt bonica, és una experiència terrible. Jo vaig conèixer fa uns anys a una noia d'un altre fòrum que va perdre la seva nena a la setmana 39, li va dir que va ser per una volta de cordó. Després d'aixó va tenir més nens sense problemes, tot i que mai s'oblida
Espero que trobis forces aviat per tornar-ho a intentar, tot anirà bé
Molts petons bonica

[tolinso]

em sap molt greu!!!!!!! sembla dificil d'imaginar que això passi però suposo que t'hi has de trobar..... jo no conec ningú proper que li hagi passat!

però molts i molts ànims ok! i com ja t'han dit, estem aquí per tot el que necessitis!!!!!!!

una abraçada ben forta!!!!

[tsunade]

Ostres cgas, se m'han posat els pels de punta, no se que dir noia... Ha de ser durissim passar pel que has passat tu, tan debo aquestes coses no succeissin mai a la vida.



No et puc dir gaire que et consoli perquè no he patit una experiència similar, i tampoc cap persona propera a mi, però pel que vulguis nosaltres estem aqui, que som cibernètiques però sabem escoltar i recolzar.

Un petó reina, pel que necessitis

[vrio]

No sé qué decir, siento mucho lo vivido... Me he quedado sin palabras, no puedo ni pensar, lo siento muchisimo.

Un abrazote muy grande.