Paternitat : alguna cosa més que un permís.
-
VisitantVi
Paternitat : alguna cosa més que un permís.
Hola a tothom,
Porto pocs dies registrat i m'ha costat poc adonar-me que son pocs els temes que toquen el paper dels pares en l'arribada d'un nou nat.
Jo m'he implicat molt en l'embaràs de la meva dona, ara el nen ja farà 8 mesos, però la història va començar fa 18 mesos amb els preparatius de la mare quan varem tenir decidit que voliem ser pares.
Dic preparatius perquè ella prenia mètodes anticonceptius i s'han de deixar 3 mesos abans de la concepció. També cal començar a prendre àcid fòlic i iode amb aquesta antelació, i durant aquest temps et pots anar informant de com 'calcular' quins son els millors dies de fertilitat de la dona ja que no és igual en totes.
En fi, a veure quants pares m'expliquen les seves vivencies i comentaris : nosaltres també tenim dubtes, pors, moments d'alegria i de tot tipus i, com li dic sempre a la meva dona : només ens diferencien dues coses, el parir i l'alletament matern. Per la resta podem fer i donar el mateix, dependrà del temps i les ganes de cadascú tingui que el grau d'implicació serà el que ens diferenciarà.
Porto pocs dies registrat i m'ha costat poc adonar-me que son pocs els temes que toquen el paper dels pares en l'arribada d'un nou nat.
Jo m'he implicat molt en l'embaràs de la meva dona, ara el nen ja farà 8 mesos, però la història va començar fa 18 mesos amb els preparatius de la mare quan varem tenir decidit que voliem ser pares.
Dic preparatius perquè ella prenia mètodes anticonceptius i s'han de deixar 3 mesos abans de la concepció. També cal començar a prendre àcid fòlic i iode amb aquesta antelació, i durant aquest temps et pots anar informant de com 'calcular' quins son els millors dies de fertilitat de la dona ja que no és igual en totes.
En fi, a veure quants pares m'expliquen les seves vivencies i comentaris : nosaltres també tenim dubtes, pors, moments d'alegria i de tot tipus i, com li dic sempre a la meva dona : només ens diferencien dues coses, el parir i l'alletament matern. Per la resta podem fer i donar el mateix, dependrà del temps i les ganes de cadascú tingui que el grau d'implicació serà el que ens diferenciarà.
Si no et sap greu, també ens diferencien els vòmits, la cremor, la migranya... 
ei, és amb carinyo....
no, en sèrio, m'alegro moltíssim del teu post i de veure que ets per aquí. Si vols que et digui la veritat, em va sorprendre una mica quan vaig entrar aquí per primer cop (quan ja estava embarassada i buscava informació) veure realment tants pocs homes. Jo puc comprendre que durant l'embaràs la dona busqui més informació, ja que en el fons és el seu cos el que experimenta canvis, i pel pare pot ser encara tot plegat un concepte abstracte que costa de veure fins que tens el nen als braços,que molts és quan pensen que en realitat comença tot... però ostres, ullejant per sobre tots els problemes dels bebès sobre el dormir, els aliments, etc., tampoc hi he vist pares, i en aquells moments segur segur que els dos poden tenir el mateix nivell d'implicació, no???
jo de moment ho dic per dir, eh, perquè encara estic només embarassada, i el company tot i que es preocupa per mi no ha mostrat gens d'interès en informar-se, encara, sobre res que tingui a veure amb la paternitat...
vaja, que enhorabona, i que quan avui ens veiem a casa li penso fer llegir el teu post i li cantaré la canya...
ei, és amb carinyo....
no, en sèrio, m'alegro moltíssim del teu post i de veure que ets per aquí. Si vols que et digui la veritat, em va sorprendre una mica quan vaig entrar aquí per primer cop (quan ja estava embarassada i buscava informació) veure realment tants pocs homes. Jo puc comprendre que durant l'embaràs la dona busqui més informació, ja que en el fons és el seu cos el que experimenta canvis, i pel pare pot ser encara tot plegat un concepte abstracte que costa de veure fins que tens el nen als braços,que molts és quan pensen que en realitat comença tot... però ostres, ullejant per sobre tots els problemes dels bebès sobre el dormir, els aliments, etc., tampoc hi he vist pares, i en aquells moments segur segur que els dos poden tenir el mateix nivell d'implicació, no???
jo de moment ho dic per dir, eh, perquè encara estic només embarassada, i el company tot i que es preocupa per mi no ha mostrat gens d'interès en informar-se, encara, sobre res que tingui a veure amb la paternitat...
vaja, que enhorabona, i que quan avui ens veiem a casa li penso fer llegir el teu post i li cantaré la canya...
-
VisitantVi
On he dit que ens diferencien el part i l'alletament volia dir l'embaràs (que comporta el part) i l'alletament.
A mi em va agradar molt anar amb la meva dona a les classes de preparació pel part, ens va anar molt bé a tots dos tot i que no van tocar res d'exercicis però si videos i xerrades.
Em va sorprendre ser l'unic pare que va anar a totes, tot i que les feiem a l'hora que arribo de treballar i ja empalmava, m'ho habia de manegar per menjar abans i a sobre tinc una hora de cotxe de casa a la feina.
També vaig poder participar en algunes classes post-part, fins que vaig acabar permisos i dies de festa de l'any anterior.
Vaja, que em va costar però ho vaig fer perquè volia estar el més ben informat possible de com enfrontar-me a l'arribada del nostre fill i al part, que no va ser precisament curt ni lleu : des del primer dolor fins al part només 18 hores.
No és per espantar a ningú, no voldria, això depèn de cada dona i l'espai que té el nen per sortir : ella és menudeta i no és ampla de caderes, i en tot l'embarás només li va créixer la panxa i els pits.
Resumint, els esforços i sacrificis poden ser de molts tipus i naturaleses, el que cal son ganes i jo en tinc tantes com el primer dia. Al cap i a la fi, perquè hem decidit tenir fills ?
A mi em va agradar molt anar amb la meva dona a les classes de preparació pel part, ens va anar molt bé a tots dos tot i que no van tocar res d'exercicis però si videos i xerrades.
Em va sorprendre ser l'unic pare que va anar a totes, tot i que les feiem a l'hora que arribo de treballar i ja empalmava, m'ho habia de manegar per menjar abans i a sobre tinc una hora de cotxe de casa a la feina.
També vaig poder participar en algunes classes post-part, fins que vaig acabar permisos i dies de festa de l'any anterior.
Vaja, que em va costar però ho vaig fer perquè volia estar el més ben informat possible de com enfrontar-me a l'arribada del nostre fill i al part, que no va ser precisament curt ni lleu : des del primer dolor fins al part només 18 hores.
No és per espantar a ningú, no voldria, això depèn de cada dona i l'espai que té el nen per sortir : ella és menudeta i no és ampla de caderes, i en tot l'embarás només li va créixer la panxa i els pits.
Resumint, els esforços i sacrificis poden ser de molts tipus i naturaleses, el que cal son ganes i jo en tinc tantes com el primer dia. Al cap i a la fi, perquè hem decidit tenir fills ?
Molt bé Marquitus! En realitat encara hi ha tants pocs homes implicats al 100%...!!!!!
A les classes pre-part del meu poble, però, quasibé totes les futures mames anavem amb els marits, fins i tot a mi em va sorprendre (gratament, clar) tanta assistencia masculina!!!
Jo també crec que la paternitat és més que un permís, és una implicació de per vida, els nostres fills en necessiten a tots dos al 100% si formem part de la unitat familiar.
Això de que hi hagi un "inquilí" a casa, que no participa en la vida dels fills i que només serveix per renyar (ai! quan arribi el pare, ja li explicaré el que has fet...!), per desgràcia fa uns anys moltes cases funcionaven d'aquesta manera.
Ara, també haig de dir que LA MARE SEMPRE SERÀ LA MARE EH!!!!?
(jeje, com escombro cap a casa!!)
A les classes pre-part del meu poble, però, quasibé totes les futures mames anavem amb els marits, fins i tot a mi em va sorprendre (gratament, clar) tanta assistencia masculina!!!
Jo també crec que la paternitat és més que un permís, és una implicació de per vida, els nostres fills en necessiten a tots dos al 100% si formem part de la unitat familiar.
Això de que hi hagi un "inquilí" a casa, que no participa en la vida dels fills i que només serveix per renyar (ai! quan arribi el pare, ja li explicaré el que has fet...!), per desgràcia fa uns anys moltes cases funcionaven d'aquesta manera.
Ara, també haig de dir que LA MARE SEMPRE SERÀ LA MARE EH!!!!?
(jeje, com escombro cap a casa!!)-
MamadeEmma
- :: poltre
- Entrades: 610
- Membre des de: dl. gen. 14, 2008 1:15 am
- Ubicació: Granollers
-
virusete
- :: dofí
- Entrades: 3084
- Membre des de: dt. maig 22, 2007 11:45 am
- Ubicació: Viladecans
- Contacta:
Si, Marquitus, si... els homes us heu d'implicar al 100% en tots els temes que envolten a la preparació, l'embaras, el naixement i la cirança dels fills!!!
Ole la sort de la teva dona !!!!
A mi em passa com a la Totxo, hi ha un cert equilibri però tot recau sobre la Mami !!!
Ell s'esforça moltíssim, però al final la mami és la mami i el meu enanito hi ha coses que no "li permet" fer al seu pare, com ara dormir-lo a coll, banyar-lo (quan el enanito està cansat) i, per increïbre que sembli.... el canvi de volquers quan ha fet caca (quan s'ha fet pipi si que el deixa) !!!!!
Espero que molts papis pensin i actuin com tu.
Ole la sort de la teva dona !!!!
A mi em passa com a la Totxo, hi ha un cert equilibri però tot recau sobre la Mami !!!
Ell s'esforça moltíssim, però al final la mami és la mami i el meu enanito hi ha coses que no "li permet" fer al seu pare, com ara dormir-lo a coll, banyar-lo (quan el enanito està cansat) i, per increïbre que sembli.... el canvi de volquers quan ha fet caca (quan s'ha fet pipi si que el deixa) !!!!!
Espero que molts papis pensin i actuin com tu.
![Imatge](http://lbyf.lilypie.com/wRbep1.png"%20width="400"%20height="80"%20border="0"%20alt="Lilypie%20Kids%20Birthday%20tickers"%20/>)
![Imatge](http://lb2f.lilypie.com/vfe7p1.png"%20width="400"%20height="80"%20border="0"%20alt="Lilypie%20Second%20Birthday%20tickers"%20/>)
-
VisitantVi
Encara em posaré vermell, amb aquesta rebuda !
Jo soc així, suposo que deu ser cosa de l'educació rebuda a casa : som 5 germans (3 nois-2 noies) i ens varen ensenyar a fer de tot per estar 'formats' el dia que aixequessim el vol.
Vull dir que no soc cap biker empedernit, ni un atleta de cap disciplina, de fet no tinc aficions fora de casa, però és on estic millor.
Això em permet dedicar tot el temps que calgui a fer les coses entre els dos, el que no pot fer un ho fa l'altre, que per a mi és bàsic per funcionar bé una parella i una bona educació a transmetre dia a dia a l'Eloi.
D'aquí el grau d'implicació que he comentat al primer missatge : és qüestió de tenir temps i ganes, i tenir fills et fa renunciar a tot el que et treu temps del dia a dia per dedicar-lo tot a ells.
Només per fer-vos una idea del que vull dir : quants de vosaltres dinen a casa de la mare quan ja us heu emancipat ? Ja fa temps que van acabar la feina amb els fills, ara ens toca a nosaltres currar-nos el dia a dia en tots els aspectes.
De bon rollo, no voldria ferir sensibilitats....
Jo soc així, suposo que deu ser cosa de l'educació rebuda a casa : som 5 germans (3 nois-2 noies) i ens varen ensenyar a fer de tot per estar 'formats' el dia que aixequessim el vol.
Vull dir que no soc cap biker empedernit, ni un atleta de cap disciplina, de fet no tinc aficions fora de casa, però és on estic millor.
Això em permet dedicar tot el temps que calgui a fer les coses entre els dos, el que no pot fer un ho fa l'altre, que per a mi és bàsic per funcionar bé una parella i una bona educació a transmetre dia a dia a l'Eloi.
D'aquí el grau d'implicació que he comentat al primer missatge : és qüestió de tenir temps i ganes, i tenir fills et fa renunciar a tot el que et treu temps del dia a dia per dedicar-lo tot a ells.
Només per fer-vos una idea del que vull dir : quants de vosaltres dinen a casa de la mare quan ja us heu emancipat ? Ja fa temps que van acabar la feina amb els fills, ara ens toca a nosaltres currar-nos el dia a dia en tots els aspectes.
De bon rollo, no voldria ferir sensibilitats....
Marquitus... bé per tu! 
Jo tinc la sort que en Bettiman va viure molts anys sol abans de posar-nos a viure junts,i continuem amb els rols que teníem, som molt independents i autosuficients...
Voldria plantejar un altre comentari: hi ha molts homes que ho passen molt malament quan els fills no arriben. Marquitus, a vosaltres, per sort, i pel que expliques no us va costar gens quedar-vos embarassats.
Nosaltres portem quatre anys i mig buscant. No puc dir que s'hagi implicat més o menys. És que hem sigut un pack. No hi ha hagut mai percentatges. Sempre hem anat junts a totes les visites ginecològiques, controls foliculars... i jo no li he hagut de demanar mai. Sempre he tingut clar que les hores de visites són pels dos i ell també.
I podria continuar dient-ne meravelles...
Però no tots els homes es porten així amb les dificultats en la reproducció. En conec algun que s'hi ha posat totalment de cul i que passa per tot plegat per fer contenta la parella... Tots els casos són complicats, però vaya tela!
Jo tinc la sort que en Bettiman va viure molts anys sol abans de posar-nos a viure junts,i continuem amb els rols que teníem, som molt independents i autosuficients...
Voldria plantejar un altre comentari: hi ha molts homes que ho passen molt malament quan els fills no arriben. Marquitus, a vosaltres, per sort, i pel que expliques no us va costar gens quedar-vos embarassats.
Nosaltres portem quatre anys i mig buscant. No puc dir que s'hagi implicat més o menys. És que hem sigut un pack. No hi ha hagut mai percentatges. Sempre hem anat junts a totes les visites ginecològiques, controls foliculars... i jo no li he hagut de demanar mai. Sempre he tingut clar que les hores de visites són pels dos i ell també.
I podria continuar dient-ne meravelles...
Però no tots els homes es porten així amb les dificultats en la reproducció. En conec algun que s'hi ha posat totalment de cul i que passa per tot plegat per fer contenta la parella... Tots els casos són complicats, però vaya tela!
Forum de pares
Hola a tothom i en especial al Marquitus...
Be jo soc el pare del petit xuculatu que naixera si tot va be el Gener 2009. La meva dona es la Xuculata que correr tambe per aquest forum.
La questio quan vam tenir la gran noticia que seriem pares la il.lusio va ser immensa. Jo era el que sempre estava predisposat i reconec que tinc u do amb els nens o això diuen.
El que passa es que un cop embarassats em vaig adonar que no hi havia gaires llocs per compartir les sensacions , dubtes i "angoixes" des de la vessant de pare sino ans el contrari tot era per les mares i entre elles s'ho deien tot i els pares al marge a no ser que fos per critiques.
Donant una volta pel forum he vist casos realment espectaculars de males relacions. En tota parella hi han hagut, hi han i hi hauran moments complicats pero sempre un ha de pensar en els moments positius i afrontar amb serenor les situacions.
Doncs be jo vaig dir : No hi ha Foro padres en aquest mon d'internet??i ella em va comentar: Os3 llegeix el forum soc petit i el Marquitus i pots afegir-te al grup.
Tambe he de dir que per circumstancies ella li han prescrit repos absolut al llit fins a nova ordre (com a detall)
Per tant i per anar acabant us deixo anar les seguents sensacions i dubtes que s'em planteja:
- I de nosaltres qui s'en cuida? O estem al mig com el dijous i fem nosa o nomes servei com a majordoms?
- Els dubtes i angoixes amb qui ho parlem?
-Quines necessitats podem arribar a tenir un cop neixi com a pare?
- Com em cuidara la meva dona si anira atabalada els primers mesos?
Ara be que quedi clar des de l'inici dels meus posts: no soc petit pero soc feliç amb la dona que tinc i el nen que vindrá però si que us demano a les dones del forum que SIUSPLAU NO OBLIDEU QUE TENIU UN MARIT AL COSTAT I L'HEU DE CUIDAR...I SI NO SABEU COM MOLT SENZILL : li pregunteu... La meva ja ho fa tot i esta al llit i no calen coses materials si no petits moments i sensacions que et transporten a un felicitat absoluta.
Fins aviat !!!
Be jo soc el pare del petit xuculatu que naixera si tot va be el Gener 2009. La meva dona es la Xuculata que correr tambe per aquest forum.
La questio quan vam tenir la gran noticia que seriem pares la il.lusio va ser immensa. Jo era el que sempre estava predisposat i reconec que tinc u do amb els nens o això diuen.
El que passa es que un cop embarassats em vaig adonar que no hi havia gaires llocs per compartir les sensacions , dubtes i "angoixes" des de la vessant de pare sino ans el contrari tot era per les mares i entre elles s'ho deien tot i els pares al marge a no ser que fos per critiques.
Donant una volta pel forum he vist casos realment espectaculars de males relacions. En tota parella hi han hagut, hi han i hi hauran moments complicats pero sempre un ha de pensar en els moments positius i afrontar amb serenor les situacions.
Doncs be jo vaig dir : No hi ha Foro padres en aquest mon d'internet??i ella em va comentar: Os3 llegeix el forum soc petit i el Marquitus i pots afegir-te al grup.
Tambe he de dir que per circumstancies ella li han prescrit repos absolut al llit fins a nova ordre (com a detall)
Per tant i per anar acabant us deixo anar les seguents sensacions i dubtes que s'em planteja:
- I de nosaltres qui s'en cuida? O estem al mig com el dijous i fem nosa o nomes servei com a majordoms?
- Els dubtes i angoixes amb qui ho parlem?
-Quines necessitats podem arribar a tenir un cop neixi com a pare?
- Com em cuidara la meva dona si anira atabalada els primers mesos?
Ara be que quedi clar des de l'inici dels meus posts: no soc petit pero soc feliç amb la dona que tinc i el nen que vindrá però si que us demano a les dones del forum que SIUSPLAU NO OBLIDEU QUE TENIU UN MARIT AL COSTAT I L'HEU DE CUIDAR...I SI NO SABEU COM MOLT SENZILL : li pregunteu... La meva ja ho fa tot i esta al llit i no calen coses materials si no petits moments i sensacions que et transporten a un felicitat absoluta.
Fins aviat !!!
-
MamadeEmma
- :: poltre
- Entrades: 610
- Membre des de: dl. gen. 14, 2008 1:15 am
- Ubicació: Granollers
Benvingut al forum xuculatu!!!
Primer de tot enhorabona pel teu petitet...espero que tot vagi molt be.
He de dir que si no hi han forums de pares...per algo serà no??? potser pq lo general es que els homes no es preocupin tant pel fet de ser pares...i es molt trist aixó, però es una realitat. En canvi als forums d'informatica, jocs, consolas, etc. pots trobar un munt de pares...mes trist encara...
Les mares ho deixariem tot pels nostres fills...però i els pares? la majoria continuen amb la seva vida...treballen, surten amb amics, inclós es poden permetre tenir hobbies, fer esport o no fer res a casa...pq com la dona ha hagut de deixar el treball per cuidar del nen...ja de pas, que s'en cuidi tb de la casa.
Amb aquest tipus d'elements, xuculatu, tu creus que ens queden ganes de cuidar-los? pq a mi de vegades el que em donen ganes es de fer-li fora de casa...pq total...per portar vida de soltero...que s'en vagi amb la seva mare...
Quan aixó es un dia i un altre, un mes i un altre...els moments feliços desapareixen poc a poc...i tu creuràs que no hi ha comunicació...però no...saps el que pasa? la majoria de dones ens sincerem amb els nostres marits...i que fan ells? els 3 dies següents d'haver parlat es el home mes meravellós del mon...però al cuart dia...tot torna a ser com abans...
Aleshores...que fem?
Primer de tot enhorabona pel teu petitet...espero que tot vagi molt be.
He de dir que si no hi han forums de pares...per algo serà no??? potser pq lo general es que els homes no es preocupin tant pel fet de ser pares...i es molt trist aixó, però es una realitat. En canvi als forums d'informatica, jocs, consolas, etc. pots trobar un munt de pares...mes trist encara...
Les mares ho deixariem tot pels nostres fills...però i els pares? la majoria continuen amb la seva vida...treballen, surten amb amics, inclós es poden permetre tenir hobbies, fer esport o no fer res a casa...pq com la dona ha hagut de deixar el treball per cuidar del nen...ja de pas, que s'en cuidi tb de la casa.
Amb aquest tipus d'elements, xuculatu, tu creus que ens queden ganes de cuidar-los? pq a mi de vegades el que em donen ganes es de fer-li fora de casa...pq total...per portar vida de soltero...que s'en vagi amb la seva mare...
Quan aixó es un dia i un altre, un mes i un altre...els moments feliços desapareixen poc a poc...i tu creuràs que no hi ha comunicació...però no...saps el que pasa? la majoria de dones ens sincerem amb els nostres marits...i que fan ells? els 3 dies següents d'haver parlat es el home mes meravellós del mon...però al cuart dia...tot torna a ser com abans...
Aleshores...que fem?
Xuculatu, felicitats per aquest regal que us ve!!
Jo penso com tu, no s'ha de descuidar a la parella una vegada tenim el nen amb nosaltres, i de vegades penso que no li dono prou mimos... però, saps el que és anar esgotada física i mentalment i a sobre sentir-te dir "ja no em fas cas", "tinc ganes de fer coses nomès amb tu", "ja no em mimes com abans"... Som una parella que des que el peke tenia 15 dies hem sortit a dinar fora dos cops per setmana, hem anat a la Cerdanya nomès a dinar, al Priorat, a l'Empordà i un llarg etc, és a dir, que no parem! Però, tot i que està encantat amb el seu fill, vol fer coses com de solters, i això, de moment, no és possible perquè el nostre fill té tres mesos. Saps com esgota que et demanin mimos quan tu necesites una setmana a un balneari? Quin mal fa sentir-te dir aquestes coses quan tens un ser indefens entre els braços??? És com tenir dos nens a casa, un de gran gelós i un de petit. I repeteixo que el meu home està encantadiiiiiiiiiisim amb el seu fill i, tot i tenir negoci propi, molts dies plega abans per estar amb ell més hores. Però jo estic esgotada i a sobre em sento culpable!!
Ara estic programant un cap de setmana fora els dos sols per fer-lo feliç, però saps com em sento pensant en que he de deixar el meu fill que tindrà 4 mesos sense mi dos dies??? Doncs aquest mal no crec que ell ho tingui en compte mai, potser si, però potser no sabrà mai que el que més em costarà d'aquest regal serà separar-me del meu petit. El faré feliç a ell, però i jo?
<img src="http://resderes/as1cCuicg360014MzQ4anw2NGRqfEVsIG5vc3RyZSBuaW5vIHZhIGFycml2YXIgZmE.gif">
Jo penso com tu, no s'ha de descuidar a la parella una vegada tenim el nen amb nosaltres, i de vegades penso que no li dono prou mimos... però, saps el que és anar esgotada física i mentalment i a sobre sentir-te dir "ja no em fas cas", "tinc ganes de fer coses nomès amb tu", "ja no em mimes com abans"... Som una parella que des que el peke tenia 15 dies hem sortit a dinar fora dos cops per setmana, hem anat a la Cerdanya nomès a dinar, al Priorat, a l'Empordà i un llarg etc, és a dir, que no parem! Però, tot i que està encantat amb el seu fill, vol fer coses com de solters, i això, de moment, no és possible perquè el nostre fill té tres mesos. Saps com esgota que et demanin mimos quan tu necesites una setmana a un balneari? Quin mal fa sentir-te dir aquestes coses quan tens un ser indefens entre els braços??? És com tenir dos nens a casa, un de gran gelós i un de petit. I repeteixo que el meu home està encantadiiiiiiiiiisim amb el seu fill i, tot i tenir negoci propi, molts dies plega abans per estar amb ell més hores. Però jo estic esgotada i a sobre em sento culpable!!
Ara estic programant un cap de setmana fora els dos sols per fer-lo feliç, però saps com em sento pensant en que he de deixar el meu fill que tindrà 4 mesos sense mi dos dies??? Doncs aquest mal no crec que ell ho tingui en compte mai, potser si, però potser no sabrà mai que el que més em costarà d'aquest regal serà separar-me del meu petit. El faré feliç a ell, però i jo?
<img src="http://resderes/as1cCuicg360014MzQ4anw2NGRqfEVsIG5vc3RyZSBuaW5vIHZhIGFycml2YXIgZmE.gif">
-
VisitantVi
Benvingut xuculatu,
Per fi un altre pare amb qui parlar, me n'alegro. I a més també ets de Girona, ves per on.
Enhorabona pel vostre xuculatu petit, es portaràn un any amb l'Eloi que també és de gener.
Puc estar d'acord amb alguna de les coses que dius, però també amb el que diuen MamadeEmma i Littleif : elles també volen que algú les cuidi, les mimi, els facin les feines de casa i poder sortir amb les amigues, tenir hobbies,...
En el nostre cas he anat experimentant l'embaràs amb la meva dona dia a dia, m'he preocupat molt per ella, l'he acompanyat a totes les visites de control al metge, als cursos pre i post part, li he fet massatges cada nit a les cames per les varius, ... i tot perquè : varem decidir entre tots dos que estabem preparats per a ser pares. I en el nostre cas, fa molts anys que ens hem fet una mica d'idea amb els nostres germans del que això representa.
Tenir hobbies i molta vida social fora de casa potser no ajudi molt, i per sort nostra cap dels dos no tenim cap de les dues coses i ens ha sigut més fàcil portar-ho. Ho reconec, ha de ser dur renunciar-hi però és l'unica manera ja que fer-ho un vol dir que s'ho mengi tot l'altre.
De tota manera crec que l'arribada d'un fill implica un canvi de mentalitat de la parella, és una nova etapa que representa una pila de nous reptes per a nosaltres desconeguts però que deixarem de fer un munt de coses per fer-ne moltes de noves amb el nostre fill, i això sol ja m'engresca i m'il·lusiona.
Mira, aquest cap de setmana l'Eloi ha après a picar de mans ell tot sol : et semblarà una tonteria, però el dia que el vostre petit faci el mateix ja m'explicaràs si ho veus igual.
Per les sensacions i dubtes que comentes, la meva opinió és aquesta :
- el dia que ens varem emancipar estabem fent el pas que implica no dependre de ningú i valer-nos per nosaltres mateixos en tots els aspectes. Si no som capaços d'això, què li ensenyarem als nostres fills ?
- per comentar dubtes i angoixes, potser no som el que voldries però pots contar amb nosaltres. Tenir germans o familiars amb fills et pot ajudar, ja hi han passat i creu-me que s'han trobat tots en el mateix.
- les nostres necessitats i les de la mare passen a un segon terme el dia que neix el fill, i fins que comença a ser una mica independent es pot dir que no recuperarem una dinàmica de parella 'normal'.
Si et refereixes a necessitats més íntimes, pensa que no seràn fàcils durant els primers mesos per la recuperació de la mare, i ja veuràs que trobar una horeta miserable costa, i molt.
- i pel que fa a cuidar-te la teva dona, si ho interpreto bé, crec que ho hauries d'invertir i pensar com la cuidaràs i ajudaràs tu a ella que ben segur li farà encara més falta i probablement et correspongui a tu de la mateixa manera. Valora tot el que faci, i digues-li com ho valores, com la veus de diferent dia a dia, com veus el nen, i el que àixò et fa sentir.
Pensa una cosa : la familia és cosa de tots dos, i això inclou portar la casa i els fills de per vida entre tots dos. Nosaltres mirem de complementar-nos, el que no pot fer un ho mira de fer l'altre.
Espero veure't sovint per aquí, molts ànims i fins aviat.
Per fi un altre pare amb qui parlar, me n'alegro. I a més també ets de Girona, ves per on.
Enhorabona pel vostre xuculatu petit, es portaràn un any amb l'Eloi que també és de gener.
Puc estar d'acord amb alguna de les coses que dius, però també amb el que diuen MamadeEmma i Littleif : elles també volen que algú les cuidi, les mimi, els facin les feines de casa i poder sortir amb les amigues, tenir hobbies,...
En el nostre cas he anat experimentant l'embaràs amb la meva dona dia a dia, m'he preocupat molt per ella, l'he acompanyat a totes les visites de control al metge, als cursos pre i post part, li he fet massatges cada nit a les cames per les varius, ... i tot perquè : varem decidir entre tots dos que estabem preparats per a ser pares. I en el nostre cas, fa molts anys que ens hem fet una mica d'idea amb els nostres germans del que això representa.
Tenir hobbies i molta vida social fora de casa potser no ajudi molt, i per sort nostra cap dels dos no tenim cap de les dues coses i ens ha sigut més fàcil portar-ho. Ho reconec, ha de ser dur renunciar-hi però és l'unica manera ja que fer-ho un vol dir que s'ho mengi tot l'altre.
De tota manera crec que l'arribada d'un fill implica un canvi de mentalitat de la parella, és una nova etapa que representa una pila de nous reptes per a nosaltres desconeguts però que deixarem de fer un munt de coses per fer-ne moltes de noves amb el nostre fill, i això sol ja m'engresca i m'il·lusiona.
Mira, aquest cap de setmana l'Eloi ha après a picar de mans ell tot sol : et semblarà una tonteria, però el dia que el vostre petit faci el mateix ja m'explicaràs si ho veus igual.
Per les sensacions i dubtes que comentes, la meva opinió és aquesta :
- el dia que ens varem emancipar estabem fent el pas que implica no dependre de ningú i valer-nos per nosaltres mateixos en tots els aspectes. Si no som capaços d'això, què li ensenyarem als nostres fills ?
- per comentar dubtes i angoixes, potser no som el que voldries però pots contar amb nosaltres. Tenir germans o familiars amb fills et pot ajudar, ja hi han passat i creu-me que s'han trobat tots en el mateix.
- les nostres necessitats i les de la mare passen a un segon terme el dia que neix el fill, i fins que comença a ser una mica independent es pot dir que no recuperarem una dinàmica de parella 'normal'.
Si et refereixes a necessitats més íntimes, pensa que no seràn fàcils durant els primers mesos per la recuperació de la mare, i ja veuràs que trobar una horeta miserable costa, i molt.
- i pel que fa a cuidar-te la teva dona, si ho interpreto bé, crec que ho hauries d'invertir i pensar com la cuidaràs i ajudaràs tu a ella que ben segur li farà encara més falta i probablement et correspongui a tu de la mateixa manera. Valora tot el que faci, i digues-li com ho valores, com la veus de diferent dia a dia, com veus el nen, i el que àixò et fa sentir.
Pensa una cosa : la familia és cosa de tots dos, i això inclou portar la casa i els fills de per vida entre tots dos. Nosaltres mirem de complementar-nos, el que no pot fer un ho mira de fer l'altre.
Espero veure't sovint per aquí, molts ànims i fins aviat.
-
VisitantVi
Ostres, m'agafes així com desprevingut...
Podries provar d'animar-lo a donar-se un tomb per aquí, amb en xuculatu ens falten més pares al 'club' i potser necessita el que deiem amb ell : algú amb qui comentar les pors i dubtes de la paternitat.
Jo li vaig comentar a la dona que estic per aquí i no va semblar despertar-li molt la curiositat, potser amb el temps s'hi dona un tomb i em sorprèn...
Podries provar d'animar-lo a donar-se un tomb per aquí, amb en xuculatu ens falten més pares al 'club' i potser necessita el que deiem amb ell : algú amb qui comentar les pors i dubtes de la paternitat.
Jo li vaig comentar a la dona que estic per aquí i no va semblar despertar-li molt la curiositat, potser amb el temps s'hi dona un tomb i em sorprèn...
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 9 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |