Neteja compulsiva
-
VisitantVi
Neteja compulsiva
Hola a totes,
No estic segur de fer el correcte, és un tema delicat i molt personal però necessito conèixer el punt de vista de noies, totes en general i potser us hi heu trobat mares primerenques de pocs mesos i recent casades (de pocs anys).
El meu cas es el següent : aquesta setmana hem celebrat el tercer aniversari de casats amb la meva dona, el primer que fem amb l'Eloi. Podria haver estat més alegre si no fos que darrerament el nen està una mica malaltó i se'ns han capgirat una mica els horaris.
Però el que vull explicar no és com està el nen, sinó la mare. La nostra relació va ser perfecta fins que varem començar a viure junts en casar-nos, no ens havíem discutit mai per a res fins llavors. El motiu : la neteja de la casa.
Jo no sé si exagero, però crec que està obsessionada amb tenir la casa sempre neta i això li comporta una pressió cap a ella mateixa que, per més que li digui que no faci tantes coses i s'ho agafi amb més calma, no em fa cas i s'hi obliga ella mateixa acabant baldada dia rere dia.
M'explico : les tasques domèstiques no han sigut mai cap problema per a mi, menys planxar deixa'm fer el que vulguis sense preocupar-te que ho faré com si ho fessis tu mateixa. El cas és que mentre ella treballava encara em permetia compartir-ho ja que teníem el mateix horari i per tant el mateix temps, i tot i això només fèiem coses fora de casa el cap de setmana si aconseguia allunyar-la de l'escombra-mopa-fregona.
Amb l'arribada de l'Eloi i estant a l'atur sense feina jo tenia l'esperança que millorés en aquest sentit, però ha sigut un canvi a pitjor : ho vol fer seguir tot igualment i a més està tot el dia a casa amb el nen. Quan arribo a casa i acabo de dinar a corre-cuita em poso a fer coses per ajudar-la i ja empalmo amb el berenar i el bany del nen, el dinar de l'endemà, el sopar, rentar-nos, entre dos dies a la setmana netejo tot un pis de la casa, el dissabte vaig a fer la compra de la setmana al mercat i al súper, torno i ho endreço tot... : podria dir que no sec al sofà només que per mirar 5 minuts la TV a mitjanit !!
El cas és que ella està d'un mal humor permanent quan no estem amb el nen, no puc fer-li entendre que si no podíem tenir la casa impecable com la voldria tenir ella quan encara no teníem el nen, menys podrem ara. Contínuament em recrimina que s'ho ha de fer tot ella, que ningú l'ajuda, que es sent sola, que està cansada, que no para, que no té temps ni per sortir ella o amb el nen, ... vaja : que em deixa com un inútil i a vegades no em puc aguantar-la i ens discutim sempre per la maleïda neteja. Tot el que jo faig no és de profit, només la neteja.
He intentat fer que surti de casa tan bon punt jo arribo, que no s'ha de preocupar ni de nen ni de casa que jo m'hi quedo fent coses de profit, i no és capaç de fer-ho. De vegades em fa la impressió que li agrada i que prefereix això a sortir i esbargir-se. Matina a les 8-9 i des de llavors ja no para com el conillet de Duracell.
Si ha d'anar a la perruqueria, de compres per esbravar-se, sortir per sortir, agafar el cotxe, el que sigui : s'estressa. Només pensa que aquella estona deixa de netejar i se li atrassa la feina. Vaja, com si jo no hi fos i em passés el dia estassat al sofà.
Tot això tinguent en compte que el nen no destorba per res, no plora, menja tot el que li donem, encara no camina ni dona feina, dorm després de cada menjar i tota la nit (12 hores) : vaja, un sol de nen pel que fa a treure't temps i en tots els sentits. Em dona la sensació que s'està perdent el millor d'ell i no el disfruta a totes hores per la seva malaltissa obsessió per la neteja.
No ha deixat d'anar a la perruqueria, ni durant l'embaràs ni des del part, sempre que ha volgut. Si es vol depilar tampoc no té cap problema, quan m'ho demana li faig massatges, l'ajudo amb la depilació i en tot el que em demana,....
Li he dit mil vegades que havent dinat reposi una estona, que pari d'una vegada, i amb 20 minuts de treva ja torna a la càrrega. Em diu tot el que ha fet cada dia i després el que he fet jo, deixant-me com un vago que se'n va de casa per no fer res i trobar-s'ho tot fet al tornar. Més d'un cop m'ha dit : clar, com que tot el matí ets fora i arribes a la tarda molt fresc.
Només surto de casa a les 7 del matí per anar a treballar i torno a casa a les 16h, no surto mai ni amb amics ni tinc cap afició dins ni fora de casa. He pensat que visc en la dictadura de la neteja. Sort tinc que amb l'Eloi puc trobar una vàlvula d'escapament, perquè cada vegada la veig més obsessionada i no sé com agafar-la. Les coses només les veu d'una manera, i si no estàs amb ella hi estàs en contra (ella=neteja, jo=porc, si no penso com ella).
Creieu que espera alguna cosa de mi que no li dono ? què més puc fer ? què és el que falla ? soc jo el problema ? estic exagerant ? us ha passat ?
No estic segur de fer el correcte, és un tema delicat i molt personal però necessito conèixer el punt de vista de noies, totes en general i potser us hi heu trobat mares primerenques de pocs mesos i recent casades (de pocs anys).
El meu cas es el següent : aquesta setmana hem celebrat el tercer aniversari de casats amb la meva dona, el primer que fem amb l'Eloi. Podria haver estat més alegre si no fos que darrerament el nen està una mica malaltó i se'ns han capgirat una mica els horaris.
Però el que vull explicar no és com està el nen, sinó la mare. La nostra relació va ser perfecta fins que varem començar a viure junts en casar-nos, no ens havíem discutit mai per a res fins llavors. El motiu : la neteja de la casa.
Jo no sé si exagero, però crec que està obsessionada amb tenir la casa sempre neta i això li comporta una pressió cap a ella mateixa que, per més que li digui que no faci tantes coses i s'ho agafi amb més calma, no em fa cas i s'hi obliga ella mateixa acabant baldada dia rere dia.
M'explico : les tasques domèstiques no han sigut mai cap problema per a mi, menys planxar deixa'm fer el que vulguis sense preocupar-te que ho faré com si ho fessis tu mateixa. El cas és que mentre ella treballava encara em permetia compartir-ho ja que teníem el mateix horari i per tant el mateix temps, i tot i això només fèiem coses fora de casa el cap de setmana si aconseguia allunyar-la de l'escombra-mopa-fregona.
Amb l'arribada de l'Eloi i estant a l'atur sense feina jo tenia l'esperança que millorés en aquest sentit, però ha sigut un canvi a pitjor : ho vol fer seguir tot igualment i a més està tot el dia a casa amb el nen. Quan arribo a casa i acabo de dinar a corre-cuita em poso a fer coses per ajudar-la i ja empalmo amb el berenar i el bany del nen, el dinar de l'endemà, el sopar, rentar-nos, entre dos dies a la setmana netejo tot un pis de la casa, el dissabte vaig a fer la compra de la setmana al mercat i al súper, torno i ho endreço tot... : podria dir que no sec al sofà només que per mirar 5 minuts la TV a mitjanit !!
El cas és que ella està d'un mal humor permanent quan no estem amb el nen, no puc fer-li entendre que si no podíem tenir la casa impecable com la voldria tenir ella quan encara no teníem el nen, menys podrem ara. Contínuament em recrimina que s'ho ha de fer tot ella, que ningú l'ajuda, que es sent sola, que està cansada, que no para, que no té temps ni per sortir ella o amb el nen, ... vaja : que em deixa com un inútil i a vegades no em puc aguantar-la i ens discutim sempre per la maleïda neteja. Tot el que jo faig no és de profit, només la neteja.
He intentat fer que surti de casa tan bon punt jo arribo, que no s'ha de preocupar ni de nen ni de casa que jo m'hi quedo fent coses de profit, i no és capaç de fer-ho. De vegades em fa la impressió que li agrada i que prefereix això a sortir i esbargir-se. Matina a les 8-9 i des de llavors ja no para com el conillet de Duracell.
Si ha d'anar a la perruqueria, de compres per esbravar-se, sortir per sortir, agafar el cotxe, el que sigui : s'estressa. Només pensa que aquella estona deixa de netejar i se li atrassa la feina. Vaja, com si jo no hi fos i em passés el dia estassat al sofà.
Tot això tinguent en compte que el nen no destorba per res, no plora, menja tot el que li donem, encara no camina ni dona feina, dorm després de cada menjar i tota la nit (12 hores) : vaja, un sol de nen pel que fa a treure't temps i en tots els sentits. Em dona la sensació que s'està perdent el millor d'ell i no el disfruta a totes hores per la seva malaltissa obsessió per la neteja.
No ha deixat d'anar a la perruqueria, ni durant l'embaràs ni des del part, sempre que ha volgut. Si es vol depilar tampoc no té cap problema, quan m'ho demana li faig massatges, l'ajudo amb la depilació i en tot el que em demana,....
Li he dit mil vegades que havent dinat reposi una estona, que pari d'una vegada, i amb 20 minuts de treva ja torna a la càrrega. Em diu tot el que ha fet cada dia i després el que he fet jo, deixant-me com un vago que se'n va de casa per no fer res i trobar-s'ho tot fet al tornar. Més d'un cop m'ha dit : clar, com que tot el matí ets fora i arribes a la tarda molt fresc.
Només surto de casa a les 7 del matí per anar a treballar i torno a casa a les 16h, no surto mai ni amb amics ni tinc cap afició dins ni fora de casa. He pensat que visc en la dictadura de la neteja. Sort tinc que amb l'Eloi puc trobar una vàlvula d'escapament, perquè cada vegada la veig més obsessionada i no sé com agafar-la. Les coses només les veu d'una manera, i si no estàs amb ella hi estàs en contra (ella=neteja, jo=porc, si no penso com ella).
Creieu que espera alguna cosa de mi que no li dono ? què més puc fer ? què és el que falla ? soc jo el problema ? estic exagerant ? us ha passat ?
Hola marquitus!
Pel que expliques la teva dona efectivament s'ha obsessionat amb la neteja i no l'ajuda el fet d'estar a l'atur, massa hores sola a casa amb el nen que encara no camina pot obsessionar a qualsevol...
Entenc que no sàpigues què fer i que et preocupi el mal humor de la dona i més si tens en compte que sembla que l'ajudes.
Idees per intentar mitigar aquesta obsessió (tot i que gairebé totes costen diners):
- Posar una dona de fer feines 1 cop a la setmana perquè faci lo més gros (bany, cuina..) amb 4 hores a la setmana la casa queda prou bé.
- Teniu rentaplats? si heu de rentar els plats a mà es perd molt temps i a més els rentaplats estalvien aigua... nosaltres quan varem començar a viure junts lo primer que vàrem fer va ser comprar 1 rentaplats per evitar discusions sobre qui els fregava
- Teniu una assecadora? Va molt bé i deixa la roba perfecta, treu el temps d'estendre
- Deixeu al nen amb els avis o cangur 1 cop a la setmana i aneu a sopar, al cine o alguna afició que abans tenia ella i que ara té una mica aparcada (i si pot ser que a tu també t'agradi)
- Que ella es posi a treballar ni que sigui mitja jornada i així deixarà d'estar tant a casa i no se li caurà a sobre
No sé, suposo que et donaran més idees..
Pel que expliques la teva dona efectivament s'ha obsessionat amb la neteja i no l'ajuda el fet d'estar a l'atur, massa hores sola a casa amb el nen que encara no camina pot obsessionar a qualsevol...
Entenc que no sàpigues què fer i que et preocupi el mal humor de la dona i més si tens en compte que sembla que l'ajudes.
Idees per intentar mitigar aquesta obsessió (tot i que gairebé totes costen diners):
- Posar una dona de fer feines 1 cop a la setmana perquè faci lo més gros (bany, cuina..) amb 4 hores a la setmana la casa queda prou bé.
- Teniu rentaplats? si heu de rentar els plats a mà es perd molt temps i a més els rentaplats estalvien aigua... nosaltres quan varem començar a viure junts lo primer que vàrem fer va ser comprar 1 rentaplats per evitar discusions sobre qui els fregava
- Teniu una assecadora? Va molt bé i deixa la roba perfecta, treu el temps d'estendre
- Deixeu al nen amb els avis o cangur 1 cop a la setmana i aneu a sopar, al cine o alguna afició que abans tenia ella i que ara té una mica aparcada (i si pot ser que a tu també t'agradi)
- Que ella es posi a treballar ni que sigui mitja jornada i així deixarà d'estar tant a casa i no se li caurà a sobre
No sé, suposo que et donaran més idees..
-
pigadeta
- :: dragona
- Entrades: 4871
- Membre des de: dc. jul. 25, 2007 3:10 pm
- Ubicació: Tarragona (xo ganxeta)
- Contacta:
Ostres marquitus..... a mi no m'ha passat, a veure m'agrada tenir-ho bé, vaja recollir una mica cada dia, i després feiem "dissabte" el dissabte perque entre setmana era imposible, pero vam decidir que no podiem perdre un dia d'estar tranquilets, i vam decidir buscar algú que ens ho fés.... ve un dia a la setmana i ara amb el nen ens va super bé.
Fes-li veure que quan l'Eloi comenci a caminar serà imposible tenir-ho recollit, a veure si li donarà la mopa a ell....
Fes-li veure que quan l'Eloi comenci a caminar serà imposible tenir-ho recollit, a veure si li donarà la mopa a ell....
-
virusete
- :: dofí
- Entrades: 3084
- Membre des de: dt. maig 22, 2007 11:45 am
- Ubicació: Viladecans
- Contacta:
En el meu cas és el meu marit l'obsessionat amb la neteja.... nosaltres tenim gossa i nen i la casa mai està impecable, ÉS IMPOSSIBLE !!!!
Però ell no para de burxar per a que la netegi (ell té l'obsessiò però no les ganes)
Al final li he dit que si la vol neta ho faci ell o que agafi una dona de fer feines.
Marquitus agafa la marquita i marxa un cap de setmana a un balneari, que la cuidin i mimin i li facin tot (això si pots deixar l'Eloi amb els avis) i a veure si així veu que no es bo obsessionar-se amb la neteja.
També pots fer servir un "tratamiento de choque", m'explico, si ella escombra tu embrutes, si ella frega plats tu els embrutes, si ella treu la pols tu ho embrutes.....
El meu pare ho va fer servir amb la meva mare i ha funcionat.... be, les primeres vegades et matarà però al final ho entendrà.
Molta sort Marquitus !!!!
Però ell no para de burxar per a que la netegi (ell té l'obsessiò però no les ganes)
Al final li he dit que si la vol neta ho faci ell o que agafi una dona de fer feines.
Marquitus agafa la marquita i marxa un cap de setmana a un balneari, que la cuidin i mimin i li facin tot (això si pots deixar l'Eloi amb els avis) i a veure si així veu que no es bo obsessionar-se amb la neteja.
També pots fer servir un "tratamiento de choque", m'explico, si ella escombra tu embrutes, si ella frega plats tu els embrutes, si ella treu la pols tu ho embrutes.....
El meu pare ho va fer servir amb la meva mare i ha funcionat.... be, les primeres vegades et matarà però al final ho entendrà.
Molta sort Marquitus !!!!
![Imatge](http://lbyf.lilypie.com/wRbep1.png"%20width="400"%20height="80"%20border="0"%20alt="Lilypie%20Kids%20Birthday%20tickers"%20/>)
![Imatge](http://lb2f.lilypie.com/vfe7p1.png"%20width="400"%20height="80"%20border="0"%20alt="Lilypie%20Second%20Birthday%20tickers"%20/>)
Coral, això dels marits desendreçats és un clàssic.. en part culpa d'ells i de la mare o dels pares que li permetien deixar-ho tot tirat 
Jo també tenia l'habitació que ara és per la nena feta un desastre. La clau és quan porten els mobles a casa. Llavors ell no tindrà més remei que fer neteja i llençar mogollón de coses inútils... per deixar lliure l'habitació per la criatura
El meu també deixa les coses al menjador (roba, ordinador, llibres...) i no sé què li faria però no vull estar discutint sempre per això...
Marquitus, crec que això del balneari és una bona idea, i si és per sorpresa millor que així no et podrà dir que no...
Jo també tenia l'habitació que ara és per la nena feta un desastre. La clau és quan porten els mobles a casa. Llavors ell no tindrà més remei que fer neteja i llençar mogollón de coses inútils... per deixar lliure l'habitació per la criatura
El meu també deixa les coses al menjador (roba, ordinador, llibres...) i no sé què li faria però no vull estar discutint sempre per això...
Marquitus, crec que això del balneari és una bona idea, i si és per sorpresa millor que així no et podrà dir que no...
Hola,
A veure, la teva dona sempre ha sigut aixi amb la neteja o es nomes despres de tenir el nen.... Si es aixi desde sempre em sembla que ho hauras d'aguantar i prou , t'ho dic perque la meva mare es igual i te 65 anys i amb el temps no se li ha passat... Encara que sigui ho fa tot arrosegant-se i despres t'ho retreu... menos mal que l'estimes i li passes perque sino no se lo que passaria.... Si es posa aixi desde el part a veure sino sera depressio post-part que li ha donat per aixo?.... A mes si dius que li agrada retreure't que esta tot el dia netejant i tu no(encara que tu treballes i es comprensible q no pots fer lo mateix q ella que ara no treballa) te molta pinta de ser una depressio o alguna cosa similar, es molt pesimista?
A veure, la teva dona sempre ha sigut aixi amb la neteja o es nomes despres de tenir el nen.... Si es aixi desde sempre em sembla que ho hauras d'aguantar i prou , t'ho dic perque la meva mare es igual i te 65 anys i amb el temps no se li ha passat... Encara que sigui ho fa tot arrosegant-se i despres t'ho retreu... menos mal que l'estimes i li passes perque sino no se lo que passaria.... Si es posa aixi desde el part a veure sino sera depressio post-part que li ha donat per aixo?.... A mes si dius que li agrada retreure't que esta tot el dia netejant i tu no(encara que tu treballes i es comprensible q no pots fer lo mateix q ella que ara no treballa) te molta pinta de ser una depressio o alguna cosa similar, es molt pesimista?
hola!!! com pot ser que mai ens conformem amb el que tenim????
la teva dona té un sol d'home al costat que fa el que sigui per fer-la cntenta i encara et retreu que no fas prou????????? aixx és que no ho entenc!!!
jo del meu marit no tinc gaires queixes (se l'ha d'estar una mica a sobre però fa les coses sense massa baralla), desde el principi de la convivencia (gairebé fa dos anys)hem compartit totes les tasques de la casa!!! ell sap que si no ho fem així jo em planto en vaga!!!
ara, tb tinc casos molt a prop de obsessives per la neteja!! fins i tot de deixar el nen amb la iaia per poder netejar!!! dia si dia també amb el drap a la mà... i el marit com que segons ella no fa res bé, es va plantar i passa de fer-ho!! potser seria qüestió que ho provessis... així s'en adonarà del que fas!
en tot cas, potser si que pateix una mica de depre post-part...
la teva dona té un sol d'home al costat que fa el que sigui per fer-la cntenta i encara et retreu que no fas prou????????? aixx és que no ho entenc!!!
jo del meu marit no tinc gaires queixes (se l'ha d'estar una mica a sobre però fa les coses sense massa baralla), desde el principi de la convivencia (gairebé fa dos anys)hem compartit totes les tasques de la casa!!! ell sap que si no ho fem així jo em planto en vaga!!!
ara, tb tinc casos molt a prop de obsessives per la neteja!! fins i tot de deixar el nen amb la iaia per poder netejar!!! dia si dia també amb el drap a la mà... i el marit com que segons ella no fa res bé, es va plantar i passa de fer-ho!! potser seria qüestió que ho provessis... així s'en adonarà del que fas!
en tot cas, potser si que pateix una mica de depre post-part...
2010 & 2016
MARQUITUS, JO TAMBE CREC QUE ES DEPRESSIO POST-PART...ARA, SI ABANS JA FEIA IGUAL LLAVORS NO.T'EXPLICO...
NOSALTRES FA SIS ANYS QUE CONVIVIM I AL PRINCIPI, EN UN APARTAMENT MEU DE SOLTERA, ELL M'AJUDAVA EN TOT...
QUAN ENS VAM TRASLLADAR FA TRES ANYS A UNA CASA NOVA DE DUES PLANTES, MES PARKING I BUHARDILLA, VA DEIXAR DE FER NETEJA PERQUE FEIA COSES A LA CASA COM PENJAR QUADRES, POSAR MOSQUITERES, ARREGLAR LA BUHARDILLA...
LLAVORS JO EM VAIG OBSSESSIONAR PERQUE NO PODIA TENIR LA CASA NETA, EM PASSAVA EL CAP DE SETMANA NETEJANT I NI AIXI!!!
VEM POSAR UNA DONA UN COP PER SETMANA (ELL NO VOLIA), QUE NO ES GRAN COSA PERO EM FA EL MES GRAN...
I QUAN VEM TENIR EL NEN, TENIA LA SENSACIO UN ALTRE COP QUE NO HO PODRIA TENIR MAI TOT NET...EM VAIG OBSSESSIONAR PERQUE EL NEN EM PRENIA TOT EL TEMPS DEL MON...(I EL MEU COMPI NO COLABORA GAIRE).
TOTAL, QUE AL FINAL HE DECIDIT QUE SI LA CASA NO ESTA TAN NETA, N'ESTA MENYS, I QUE SI A ALGU NO LI AGRADA DONCS QUE NO VINGUI!!! (NO ET PENSIS QUE TINC LA CASA FETA UN DESASTRE...TAMPOC ES AIXO...)
I ARA EM DEDICO A DISTRUTAR TOT EL QUE PUC DEL MEU BEBE (JA QUE DURANT LA SETMANA QUASI NO EL VEIG), PERQUE PENSO QUE ELS SEUS PRIMERS ANYS SON ELS QUE MES EM NECESSITARA I QUE CADA DIA FA UNA COSA NOVA I ES FANTASTIC PASSAR AMB ELL COM MES HORES MILLOR!!!
NO SE SI CONVENCERAS A LA TEVA DONA, PERO I SI LI FAS VEURE EL QUE ES PERD SI NO PARA DE NETEJAR???
NOSALTRES FA SIS ANYS QUE CONVIVIM I AL PRINCIPI, EN UN APARTAMENT MEU DE SOLTERA, ELL M'AJUDAVA EN TOT...
QUAN ENS VAM TRASLLADAR FA TRES ANYS A UNA CASA NOVA DE DUES PLANTES, MES PARKING I BUHARDILLA, VA DEIXAR DE FER NETEJA PERQUE FEIA COSES A LA CASA COM PENJAR QUADRES, POSAR MOSQUITERES, ARREGLAR LA BUHARDILLA...
LLAVORS JO EM VAIG OBSSESSIONAR PERQUE NO PODIA TENIR LA CASA NETA, EM PASSAVA EL CAP DE SETMANA NETEJANT I NI AIXI!!!
VEM POSAR UNA DONA UN COP PER SETMANA (ELL NO VOLIA), QUE NO ES GRAN COSA PERO EM FA EL MES GRAN...
I QUAN VEM TENIR EL NEN, TENIA LA SENSACIO UN ALTRE COP QUE NO HO PODRIA TENIR MAI TOT NET...EM VAIG OBSSESSIONAR PERQUE EL NEN EM PRENIA TOT EL TEMPS DEL MON...(I EL MEU COMPI NO COLABORA GAIRE).
TOTAL, QUE AL FINAL HE DECIDIT QUE SI LA CASA NO ESTA TAN NETA, N'ESTA MENYS, I QUE SI A ALGU NO LI AGRADA DONCS QUE NO VINGUI!!! (NO ET PENSIS QUE TINC LA CASA FETA UN DESASTRE...TAMPOC ES AIXO...)
I ARA EM DEDICO A DISTRUTAR TOT EL QUE PUC DEL MEU BEBE (JA QUE DURANT LA SETMANA QUASI NO EL VEIG), PERQUE PENSO QUE ELS SEUS PRIMERS ANYS SON ELS QUE MES EM NECESSITARA I QUE CADA DIA FA UNA COSA NOVA I ES FANTASTIC PASSAR AMB ELL COM MES HORES MILLOR!!!
NO SE SI CONVENCERAS A LA TEVA DONA, PERO I SI LI FAS VEURE EL QUE ES PERD SI NO PARA DE NETEJAR???
Ostres Marquitus,quin greu...la veritat esque jo conec una parella en la mateixa situació que vosaltres,però el cas esque ella té dues nenes i massa temps a casa ( al meu parer,eh!).El més trist de tot es veure la cara del seu home,que també és un tros de pà,amb cara d'angoixa de no ser capaç de fer-li veure les coses de manera diferent a les d'ella.
Ara està en tractament psiquiàtric,si psiquiàtric,perquè aquest estiu li ha donat més d'un ensurt i varen decidir anar al metge.
Crec que té dins una frustració que no la sap exterioritzar ,o que el nen+casa se li fa massa gros ,ho dic en la més absoluta ignorància,però no estaria de menys parlar-ne amb algú que hi entengui.
Esque masses hores a casa,esgoten a qualsevol...i la casa...crec que a sota el llit hi han xampinyons...sempre passo l'amopa ,però em fa por mirar
Es tan curta la vida i passa tant,tant ràpid...cal assaborir cada moment,perquè cada moment és únic i els petits creixen i creixen...
Molts i molts ànims.
Ara està en tractament psiquiàtric,si psiquiàtric,perquè aquest estiu li ha donat més d'un ensurt i varen decidir anar al metge.
Crec que té dins una frustració que no la sap exterioritzar ,o que el nen+casa se li fa massa gros ,ho dic en la més absoluta ignorància,però no estaria de menys parlar-ne amb algú que hi entengui.
Esque masses hores a casa,esgoten a qualsevol...i la casa...crec que a sota el llit hi han xampinyons...sempre passo l'amopa ,però em fa por mirar
Es tan curta la vida i passa tant,tant ràpid...cal assaborir cada moment,perquè cada moment és únic i els petits creixen i creixen...
Molts i molts ànims.
-
Viatgera72
- :: tortuga
- Entrades: 312
- Membre des de: dj. des. 06, 2007 12:43 pm
Marquitus, estic d'acord en gairebé tot el que t'han dit i aconsellat, però ja sigui depre post-part o sense post-part heu de parlar-ho quan ella tingui un moment de serenitat.
La meva àvia va començar igual després del naixement del meu tiet (el seu segon fill), fins al punt d'endreçar calaixos a les 3 del matí i rentar tota la platera de plats que ja estaven nets quan acabava amb els calaixos, i ho feia de nit perque treballava fora de casa durant el dia.
Durant uns anys van conseguir que es deixés portar al metge (psiquiatra) i va asserenar-se però com que és una dona de caràcter i el meu àvi en el seu moment va cedir, va deixar el tractament.....ara té 85 anys i cada dia del mòn neteja tots els vidres del pis, treu la pols i el frega de dalt a baix. De fet la primera cosa que trobes al entrar a casa seva si arribes del carrer amb ella és el motxo, doncs quan surt ressegueix les seves passes!!!! Quan es va jubilar el meu avi pretenia que l'ajudés.....ell que no s'havia tret mai el plat de taula!!!Gairebé es separen!!!Té una dona de fer feines però li fa pena i s'estima més repassar la feina que li fa quan ella marxa.
No vol dir que el teu cas sigui igual que el de la meva àvia, però sigui quina sigui la causa...els símptomes no són gaire bons i cal que trobeu una solució URGENT, pel bé de la vostra vida de família.
La meva àvia va començar igual després del naixement del meu tiet (el seu segon fill), fins al punt d'endreçar calaixos a les 3 del matí i rentar tota la platera de plats que ja estaven nets quan acabava amb els calaixos, i ho feia de nit perque treballava fora de casa durant el dia.
Durant uns anys van conseguir que es deixés portar al metge (psiquiatra) i va asserenar-se però com que és una dona de caràcter i el meu àvi en el seu moment va cedir, va deixar el tractament.....ara té 85 anys i cada dia del mòn neteja tots els vidres del pis, treu la pols i el frega de dalt a baix. De fet la primera cosa que trobes al entrar a casa seva si arribes del carrer amb ella és el motxo, doncs quan surt ressegueix les seves passes!!!! Quan es va jubilar el meu avi pretenia que l'ajudés.....ell que no s'havia tret mai el plat de taula!!!Gairebé es separen!!!Té una dona de fer feines però li fa pena i s'estima més repassar la feina que li fa quan ella marxa.
No vol dir que el teu cas sigui igual que el de la meva àvia, però sigui quina sigui la causa...els símptomes no són gaire bons i cal que trobeu una solució URGENT, pel bé de la vostra vida de família.
Jo també penso que pot ser un tipus de depre, no vol dir que sigui molt forta però lo just per estar tot el dia de mal humor, i qui ho paga més ets tu perquè et té més confiança.
El millor seria que comencés una rutina fora de casa, si pot ser anar a treballar, que tots ens queixem molt de la feina (JO LA PRIMERAAAA), però si no hi pogués anar ho trobaria tant a faltar!! (i no parlo de sou eh!). És que sortir cada dia a la feina fa que estiguis al dia de tot, de la gent del carrer, dels comentaris, la ràdio al cotxe... t'obligues a estar cada dia a una hora en concret a un lloc, t'has d'afanyar al matí, pensar a deixar mil coses arreglades... i ja t'asseguro jo que si fas tard a la feina el que menys t'interessa és si hi ha pols al menjador!
Jo sóc una addicta a la feina, però ara que he tingut a la petita tinc moltes i moltes ganes d'estar amb ella, i per sort el meu cap ho ha entès i ara m'incorporaré a la feina nonmés 4 hores cada tarda fins ben bé el setembre de 2009. No vull renunciar a la meva filla i vull estar amb ella tot el que pugui, però a la vegada tampoc vull renunciar a treballar perquè sé que això fa que em senti bé i visqui la realitat per la meva pròpia experiència, i no perquè el meu home me l'expliqui quan arriba ell de fora.
Mira de parlar amb ella, pel que expliques ets un sol a casa, no pot tenir tantes queixes de tu. Segurament està agobiada de que cada dia sigui igual. Quan portes gaires dies dins de casa, al final se't cau a sobre!
Apa ànims i ja ens explicaràs com va!
El millor seria que comencés una rutina fora de casa, si pot ser anar a treballar, que tots ens queixem molt de la feina (JO LA PRIMERAAAA), però si no hi pogués anar ho trobaria tant a faltar!! (i no parlo de sou eh!). És que sortir cada dia a la feina fa que estiguis al dia de tot, de la gent del carrer, dels comentaris, la ràdio al cotxe... t'obligues a estar cada dia a una hora en concret a un lloc, t'has d'afanyar al matí, pensar a deixar mil coses arreglades... i ja t'asseguro jo que si fas tard a la feina el que menys t'interessa és si hi ha pols al menjador!
Jo sóc una addicta a la feina, però ara que he tingut a la petita tinc moltes i moltes ganes d'estar amb ella, i per sort el meu cap ho ha entès i ara m'incorporaré a la feina nonmés 4 hores cada tarda fins ben bé el setembre de 2009. No vull renunciar a la meva filla i vull estar amb ella tot el que pugui, però a la vegada tampoc vull renunciar a treballar perquè sé que això fa que em senti bé i visqui la realitat per la meva pròpia experiència, i no perquè el meu home me l'expliqui quan arriba ell de fora.
Mira de parlar amb ella, pel que expliques ets un sol a casa, no pot tenir tantes queixes de tu. Segurament està agobiada de que cada dia sigui igual. Quan portes gaires dies dins de casa, al final se't cau a sobre!
Apa ànims i ja ens explicaràs com va!
Jo també em vaig agobiar una mica quan va neixer el meu primer fill: el nen, la casa, la parella...arribava el meu home de treballar i jo deia : es que no tinc res interesant per explicar-te! Només quants pipis ha fet o/i caques, si ha dormit o no, si ha menjat bé...això es passa treballant, està clar. I pel que fa a la neteja, posar una dona un cop a la setmana es la sol·lució. A mi em va anar bé així...
Molts ànims!!
Molts ànims!!
-
VisitantVi
Abans de respondre us volia donar les gràcies pel temps que m'heu dedicat i pels ànims que m'heu donat : m'han anat molt bé.
Jo tenia vàries coses pel cap, i més o menys han anat sortint totes : anar un cap de setmana a un balneari (fins i tot m'ho ha dit, però ella sola), posar una feinera un cop per setmana, depre post-part, que treballi fora de casa, deixar el nen amb algu per sortir sols,...
No ha estat de mal humor en tot el cap de setmana, ja és extrany, i no se l'ha passat netejant tant com altres. Al principi de casats varem tenir el nostre primer rifi-rafe, i varem pactar un programa quinzenal de neteja que jo l'he mirat de respectar però ella ha fet més aviat el que ha volgut pel que es refereix a freqüència i rigor.
Tenim una caseta adossada de dues plantes amb jardinet i un garatge petit, també estic arreglant les golfes - fins que va arribar l'Eloi - i és un magatzem esplèndit pels seus trastos : si un pis dona feina, una casa no ho vulgueu saber... (tu MUAK i si algu més en té una, ja m'enteneu). Si a més hi sumes que som tots dos una mica detallistes i ens agrada tenir les coses sempre al seu lloc (sobre tot jo, deformació professional), costa una mica de portar al dia si a sobre ho vols tenir sempre impecable (jo no tant, més aviat ella).
La rentadora i el rentaplats van a tota bufa, i l'assecadora potser començarà a ser necessària amb la fred quan la roba tardi 2-3 dies en assecar-se al garatge... Ja ho hem parlat altres vegades, i això no serà problema.
M'ha sobtat el tractament de xoc que m'has proposat, virusete. De fet, el meu pare el va practicar sempre a casa i certament és efectiu. També cal dir que som 5 germans i era bastant difícil portar la casa amb aquesta 'tropa' fent trastades, sort que una tia meva ens feia de feinera i mainadera.
Pel que has explicat cuconadelamarona, sembla un cas similar al teu. Ella em diu que per a ella tots els dies son iguals, que tant li fa que sigui dimarts com diumenge. Quan hem parlat de començar a treballar, em diu : només em faltarà això, no sé pas com m'ho faré. I jo li dic : ho farem com puguem, igual que ho feiem abans treballant tots dos.
Abans del part, ella li tenia por a una depre post-part, creia que no se'n sortiria i necessitariem ajuda, i jo la vaig voler convèncer de que amb la meva ajuda no seria necessària la de ningú més. Em dec haber equivocat, i també vaig pensar que tenir la meva mare o la seva a casa ajudant-nos, a la seva edat, ja tenen prou amb les seves cases i coses.
Coneixes alguna persona de Girona que ens pugués venir a fer feines ? no sé on podria adreçar-me per buscar-ne.
Com diu insulimax, des que tenim l'Eloi té un humor bastant pessimista a dies. L'altre dia em va comentar una cosa que li va dir a sa mare : "sort que no varem tenir una nena, per portar una altra desgraciada al mon a patir".... i jo, de pedra sentint-la.
També he pensat en alguna ocasió de fer el que diu ariadna, plantar-me i que s'adoni del que faig. Li he dit alguna vegada : si prefereixes que estigui tot el dia estassat al sofà, ja ho faré. No sé, em costa, algun cop ho faig però és de cansament...
Jo creia que en adonar-se que no podia tenir la casa tan neta amb el nen es conformaria (com dius tu, MUAK), que preferiria disfrutar-lo tot el temps que pugués fins que tornés a treballar. M'encantaria arribar a casa i trobar-ho tot per fer : la roba per estendre, el llit per fer, el dinar al foc (d'això ja me n'encarrego jo el dia abans, la gana em pot quan arribo a casa), ... De moment han passat 8 mesos i mig, i res de res. Li he dit alguna vegada això que dius : quan t'adonis del temps que has perdut netejant, el nen ja haurà crescut. No sembla que ho veiem igual, amb tot el que podria gaudir del nen sense pensar en treballar i alhora cobrant, i ho capgira com si casa fos una presó. Per desgràcia ja sabem el que és una depresió i un psiquiatra, ja ho teniem superat gràcies a l'embaràs.
Ja ho dius bé, Fela : és tan curta la vida i passa tant,tant ràpid.
Segurament el que necessita és el que dius, Anna Bruga : estar al dia de tot, de la gent del carrer, dels comentaris, la ràdio,.... Tampoc no han sigut per tirar coets les seves darreres feines, sort que hi va estar per 3-4 mesos o n'hauria marxat ella. Coses de l'administració, les que ho coneixeu ja ho entendreu.
Si avui encara està de bones miraré de parlar de tot això amb ella, a veure què en treiem de tot plegat. Jo a l'Eloi cada dia li dic que és el meu tresor petit, que la mare és el gran.
Gràcies a totes pels vostres consells i pels ànims que em doneu.
Jo tenia vàries coses pel cap, i més o menys han anat sortint totes : anar un cap de setmana a un balneari (fins i tot m'ho ha dit, però ella sola), posar una feinera un cop per setmana, depre post-part, que treballi fora de casa, deixar el nen amb algu per sortir sols,...
No ha estat de mal humor en tot el cap de setmana, ja és extrany, i no se l'ha passat netejant tant com altres. Al principi de casats varem tenir el nostre primer rifi-rafe, i varem pactar un programa quinzenal de neteja que jo l'he mirat de respectar però ella ha fet més aviat el que ha volgut pel que es refereix a freqüència i rigor.
Tenim una caseta adossada de dues plantes amb jardinet i un garatge petit, també estic arreglant les golfes - fins que va arribar l'Eloi - i és un magatzem esplèndit pels seus trastos : si un pis dona feina, una casa no ho vulgueu saber... (tu MUAK i si algu més en té una, ja m'enteneu). Si a més hi sumes que som tots dos una mica detallistes i ens agrada tenir les coses sempre al seu lloc (sobre tot jo, deformació professional), costa una mica de portar al dia si a sobre ho vols tenir sempre impecable (jo no tant, més aviat ella).
La rentadora i el rentaplats van a tota bufa, i l'assecadora potser començarà a ser necessària amb la fred quan la roba tardi 2-3 dies en assecar-se al garatge... Ja ho hem parlat altres vegades, i això no serà problema.
M'ha sobtat el tractament de xoc que m'has proposat, virusete. De fet, el meu pare el va practicar sempre a casa i certament és efectiu. També cal dir que som 5 germans i era bastant difícil portar la casa amb aquesta 'tropa' fent trastades, sort que una tia meva ens feia de feinera i mainadera.
Pel que has explicat cuconadelamarona, sembla un cas similar al teu. Ella em diu que per a ella tots els dies son iguals, que tant li fa que sigui dimarts com diumenge. Quan hem parlat de començar a treballar, em diu : només em faltarà això, no sé pas com m'ho faré. I jo li dic : ho farem com puguem, igual que ho feiem abans treballant tots dos.
Abans del part, ella li tenia por a una depre post-part, creia que no se'n sortiria i necessitariem ajuda, i jo la vaig voler convèncer de que amb la meva ajuda no seria necessària la de ningú més. Em dec haber equivocat, i també vaig pensar que tenir la meva mare o la seva a casa ajudant-nos, a la seva edat, ja tenen prou amb les seves cases i coses.
Coneixes alguna persona de Girona que ens pugués venir a fer feines ? no sé on podria adreçar-me per buscar-ne.
Com diu insulimax, des que tenim l'Eloi té un humor bastant pessimista a dies. L'altre dia em va comentar una cosa que li va dir a sa mare : "sort que no varem tenir una nena, per portar una altra desgraciada al mon a patir".... i jo, de pedra sentint-la.
També he pensat en alguna ocasió de fer el que diu ariadna, plantar-me i que s'adoni del que faig. Li he dit alguna vegada : si prefereixes que estigui tot el dia estassat al sofà, ja ho faré. No sé, em costa, algun cop ho faig però és de cansament...
Jo creia que en adonar-se que no podia tenir la casa tan neta amb el nen es conformaria (com dius tu, MUAK), que preferiria disfrutar-lo tot el temps que pugués fins que tornés a treballar. M'encantaria arribar a casa i trobar-ho tot per fer : la roba per estendre, el llit per fer, el dinar al foc (d'això ja me n'encarrego jo el dia abans, la gana em pot quan arribo a casa), ... De moment han passat 8 mesos i mig, i res de res. Li he dit alguna vegada això que dius : quan t'adonis del temps que has perdut netejant, el nen ja haurà crescut. No sembla que ho veiem igual, amb tot el que podria gaudir del nen sense pensar en treballar i alhora cobrant, i ho capgira com si casa fos una presó. Per desgràcia ja sabem el que és una depresió i un psiquiatra, ja ho teniem superat gràcies a l'embaràs.
Ja ho dius bé, Fela : és tan curta la vida i passa tant,tant ràpid.
Segurament el que necessita és el que dius, Anna Bruga : estar al dia de tot, de la gent del carrer, dels comentaris, la ràdio,.... Tampoc no han sigut per tirar coets les seves darreres feines, sort que hi va estar per 3-4 mesos o n'hauria marxat ella. Coses de l'administració, les que ho coneixeu ja ho entendreu.
Si avui encara està de bones miraré de parlar de tot això amb ella, a veure què en treiem de tot plegat. Jo a l'Eloi cada dia li dic que és el meu tresor petit, que la mare és el gran.
Gràcies a totes pels vostres consells i pels ànims que em doneu.
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 4 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |