Comiat i dol

[Amanita]

Castanyeta, no hem parlat mai, però tot i així et volia fer arribar el meu condol. Em sap molt de greu
Molts ànims nina, per tu i el teu company, estimeu-vos molt, això us ajudarà a portar-ho tot una mica millor.
Una abracada ben gran.

[sol]

LO SIENTO GUAPISIMA LO SIENTO MUCHISIMO DE VERDAD!!!!!!!!!!!!
CUANDO VEO ESTAS INJUSTICIAS ME DOY CUENTA QUE A VECES SE NOS OLVIDA LO QUE ES VERDADERAMENTE IMPORTANTE!!!!!!!!!!!

MUCHISIMO ANIMO Y FUERZA UN ABRAZO ENORME!!!!!!!!!!!!!

[mirigc]

He llegit ara aquest post.
Molts anims Castanyeta, ara ja ha passat uns dies des de que l'has escrit, espero que estiguis millor. Molts petons, anims i abraçades!!!

[marchita]

CASTANYETA NO HEMOS TENIDO MUCHO CONTACTO PQ YO ESCRIBO POCO PERO TE HE SEGUIDO Y SIENTO MUCHISIMOOOOO DE CORAZON LO Q TE HA PASADO. ANIMO REINA, NO HAY PALABRAS DE CONSUELO PERO DE VERDAD Q EL TIEMPO HACE Q LAS COSAS SE VEAN DE OTRA MANERA....SERAS MADRE SEGURO PQ TE LO MERECES!!!!!

[ardia]

Castanyeta guapa, no ens coneixem pero habia sentit el teu nom de gent que t'estima molt al post d'octubre.
se que es molt difícil trobar consol, només enviarte una abraçada molt, molt forta i molts ànims, endevant bonica

[microma]

Castanyeta, molts ànims! I refes-te aviat d'aquest mal tràngol! Ja veuràs com a la tercera anirà a la vençuda!! Una amiga meva li va passar dues vegages i a la tercera, cap problema!!! No hi pateixis...

[martavila]

Castanyeta, t'envio una abraçada enorme per tu i la teva parella! i estic segura que ben aviat tornarà a brillar el sol a les vostres vides!

[MamadeEmma]

Ho sento molt bonica...ara toca agafar forces i sortir endavant vale? molts petons i una abraçada molt i molt forta.

[immi]

encara que fa uns dies que ho vas escriure t-envio un peto molt gross i a continuar endavant maca!

[df]

Un altre matí que em desperto i començo el dia amarant el coixí de llàgrimes. D'aquí a unes hores s'acabarà, més tristament encara que el primer, el meu segon embaràs.
Permeteu-me aquest ritual de comiat. El poso aquí perquè no vull encomanar aquest dolor tan gran a cap altre post.

Quan pensava q ja m'havia recuperat............torno a caure!Avui fa 2 mesos q em van provocar el part vaginal per tenir els meus petits,ja sense vida.I m'estic passant tot el dia plorant, no hi ha res q em consoli......... a vegades penso q quan tingui un altra nen ja no em farà tant de mal, però altres vegades penso q no vull tenir nens pq jo els volia a ells.Son moltes les contradiccions q hi han al meu cap.
Espero q tu estiguis amb més animsq jo,
Una abraçada,

[cgas]

Hola, noies!

Només donar-vos molts ànims, ànims que a poc a poc ho anirem superant. Jo el 8 d'octubre farà 3 mesos i sovint penso que sembla que hagi passat una eternitat, i hi ha dies que el món s'ensorra i ho vec tot negre, negre...

Crec que d'aquestes experiències tant horribles hem de treure forces i seguir endavant, i fer realitat el nostre somni: poder ser mares.

Una abraçada ben forta.

[Susanna]

és normal que estiguis així, és tot molt recent encara. Mai no ho podràs oblidar aixó que t'ha passat però seguro que cada dia farà una micona menys de mal
Plora tot el que necessitis, desfogat, no et deixis res a dintre que després fa més mal
Molts petons bonica

[pruneta]

És ben normal que et sentis així, fa molt poc que has perdut els teus petitons. Jo vaig perdre el meu petit ara fa 7 mesos, estava de 41 setmanes... Encara hi ha dies que ploro, però també hi ha dies que ja no ho faig, tot i que no hi ha dia que no hi pensi. Ara, però, hi penso amb molt de carinyo i sense tanta pena ni ràbia.
Ja sé que és un tòpic, però el pas del temps fa que cada dia el record et faci menys mal. Estic ben segura que sempre pensarem amb els nostres petitons, però també crec que cada dia ens fará menys mal pensar-hi.
Una abraçada ben forta.

[Castanyeta]

Ostres! M'ha fet un salt el cor al veure un altre cop el 'meu' post aquí dalt!

Ànims, df. Jo no penso que el temps ho curi tot, però sí que de mica en mica ho va suavitzant.
Jo vaig saber que tot estava fotut a finals de maig, i vaig estar tot el mes de juny de baixa; reprendre l'activitat laboral al juliol em va anar bé, i les vacances d'agost també, clar. Ara ja ahn passat els tres mesos que els metges em van dir que esperés, i a més les proves addicionals han demostrat que tant jo com el meu home estem bé, o sigui que tot va ser fruit d'un mal atzar. Algun dia estic de baixón, però ja són molt pocs. En general, em sento amb ànims i torno a buscar amb ganes, tot i que sé que quan m'hi quedi patiré molt, i això és el que més ràbia em fa: no poder disfrutar de l'embaràs des del primer dia...
el meu consell: plora i desfoga't tot el que calgui. No t'has d'amagar de ningú ni de res, tens tot el dret del món a estar trista, a no fer sempre el cor fort, a deixar-ho anar quan ho necessites. I ja veuràs com a poc a poc cada vegada necessitaràs fer-ho menys sovint.
Una abraçada molt molt forta!

[df]

Moltissimes gracies a totes pel suport,
Espero q demà tingui millor dia,
Una abraçada

[estrella del nord]

Molts molts ánims Castanyeta!!! sencillament em sap molt de greu!!no se qué dir peró de segur que el temps acabara curant i portara sorpreses! un petonas

[Castanyeta]

Gràcies, Estrella! (et despertes una mica tard, eh? :-)) )
La veritat és que tinc la impressió que ja és aigua passada i que la recuperació emocional d'aquest segon cop ha estat més ràpida. Deu ser que quan ens en passa una d'aquestes ens fem fortes i ens endurim; i la següent igual... espero que no n'hi hagi més, o acabarem com les pedres :-(

[laucob]

d

[NY79]

Hi han moments en la vida que un silenci i una abraçada diuen molt.... i jo des d'aqui t'envio les dues coses....

[Castanyeta]

Gràcies, noies.
Ara torno a estar de recerca i força animada, de veritat. No nego que tinc algun dia de baixón, però m'hi sobreposo relativament depressa... això sí, després d'una bona desfogada ploranera.
Va, deixeu que aquest post caigui avall...