AL MEU HOME NO HI HA QUI L'ENTENGUI!!!!

[Noa25]

El deig de tenir un fill s'està convertint per mí en un problema, un gran problema...No puc pensar en una altra cosa, m'obsesiona la idea!!!!
I no se com no pensari...El meu marit no vol encara tenir cap nen encara que tb li fa ilusio, pero pensa que no és el millor moment...
QUE FAIG? US HEU TROBAT EN LA MATEIXA SITUACIÓ?

[lila29]

Complicada situació...jo en el meu cas el meu marit no volia, però feiem el tonto de tant en tant, i quan ho vaig saber i li vaig dir, tot i que li va costar de digerir, n'estava encantat. Clar, el primer que jo faria seria parlar amb ell, dir-li com et sents..no sé.
És tant fotut que no sé que més dir-te

[silvotana]

en el meu cas els dos volem ja. Crec que si tú creus que encara que no sigui el millor moment el portarieu bé, parla amb el teu marit sobre el tema i digue-li que tú a més de la ilusió que té ell també tens el instint maternal i que això és difícil de controlar de portar-hi durant el dia a dia,per que veus que la gent de nens...etc.

[mireiafor]

Nosaltres amb el segón no ens posàvem d'acord: que si ell volia ja, jo no... Reconec que tan mala passada és voler-lo i no tenir-lo com no voler-lo i que te'l facin "menjar amb patates". Generalment aquestes coses en concret s'arreglen parlant.

El nostre cas concret va anar així: ell em va plantejar de tenir-ne un altre i jo li vaig dir que ni boja!! Com el vaig veure tan decebut hi vaig anar pensant per fer-me a la idea fins que al cap d'uns mesos em vaig animar. El que no sabia és que ell m'havia vist tan en contra que per no obligar-me s'havia fet a la idea que no, o sigui que quan jo li vaig dir que endavant era ell el que no tenia ganes!! Total que li vaig dir: mira tinc revisió amb la gine d'aquí dos dies, t'ho penses i em dius si vols que em tregui el DIU.... i no em va dir res. Quan em va dir que sí que em treiés el DIU jo ja havia tornat de la revisió i quasi el mato "ARA M'HO DIUS!!! DONCS ARA JA NO QUE JA HE ANAT A LA REVISIÓ!!!!" I llavors es va posar a riure i em va dir que per molt cap quadrat que fos jo, no era normal que no tinguéssim un fill perquè no havia pogut aprofitar el viatge

I nova visita amb la gine, fora diu i vinga àcid fòlic

[ariun]

Hola NOA;

Em sap greu que estiguis passant aquesta situació. Aixó de l'instint maternal es durillo de portar, jo em pensava que estava tant obsesionada que m'estava provocant els simptomes i mira.... ara vinc de la eco.
No et queda mès que parlar-ne amb el teu marit. El moment ideal costa molt de trobar, sino hi ha un nap, hi ha una col.
Peró no caiguis en la temptació d'enganyar-lo per ser mare. Com ja t'han dit, tant dur es no tenir-lo i desitjar-lo com no voler-lo i que te'l endossin.

Peró sobretot ANIMS ja veuras com tot arriba.

[Lydia]

Quan la meva gran tenia 4 anys a mi em van entrar unes ganes bojes de tenir-ne un altre, pero el meu marit deia que encara no, que no era el moment. Li vaig plantejar que lo meu no era un "capricho", que en sentia la necessitat, i al final ho va entendre, i em va dir que endavant, i ara esta encantat amb el seu machote!!

[mymy]

Tema complicat Noa, jo no me trobat en akest cas..pero les companyes crec k t'han aconsellat bé. Primer parla-ho sense agobiar sobre tot amb la parella de com et sents i k ho necessites. Pero si ell ara per ara no ho vol hauras de tenir una mica de paciencia i pensar en altre coses...ki sap si d'aki un mes ell et dona una sorpresa.
El meu cas feia un any k ens haviem casat i tots dos deiem k fins d'aki 2 o 3 anys res de res k kuan tinguessim 30 ja veuriem. Un dia parlant-ho tots dos ens vem adonar k tot i k estavem ve aixi tb ens faria gracia tenir un baby...i no se parlan-ho vem decidir posar a fer feina sense obstacles, pero tampoc sense presses ni res...deixan-ho a mans del desti... i als 3 mesets sorpresa!! i ara estem super encantats. Pero clar aixo es decisio dels dos.
Anims i paciencia

[Noa25]

Noies, ahir vaig fer el que em vau recomenar, vaig parlar amb el meu marit, I COM M'EN ALEGRO!!!!!
Van quedar las coses clares, i per fi em va donar las seves raons....Total, que vam possar las cartes sobre la taula i vam decidir començar a buscar a principis de primavera!!!!!
QUINA ILUSIÓ!!!!!
Em vaig quedar molt tranquila...ja veig com a mínim una data....
Així que la primavera està a qui al costat!!!!Ara compte enrere!!!!!
GRACIES A TOTES, DE VERITAT, EM FALTAVA LA VOSTRE EMPENTA!

[mymy]

M'ALEGRO MOLTISSIM NOA!!!! Ara no t'atabalis contant dies fins k arribi la primavera eh!!! i kuan ti posis tampoc el millor es deixar fer amb trankilitat...disfruta moltissim k per sort jejeje els intents s'ho valen!!!!
i Despres kuan penses k akella criatureta k portes a la panxeta a sortit d'un acte d'amor i entrega amb la teva parella es com algo magic...aixi k trankilitat i disfruta molt!!!

[silvotana]

Noa25 també heu de tenir en compte que potser ara no és el moment però que també una no es queda preñi quan vol i també que una vegada preñi són 9 mesos fins que arriba

[manresana]

Noa25, me n'alegro que hagis parlat amb el teu home i us hagiu entès. Posar-se d'acord en la data per començar a buscar un baby ja és un pas força important... Us desitjo molta sort quan comenceu la búsqueda!

[moneg33]

Noa me n'alegro que al final hagi anat tot bé.
T'explico al meu cas jo per mi fa anys que tenia ganas de ser mare, pero tot es te que fer al seu temps. I quan portavem uns mesos casats uff en va surtir l'instint a tope, poc a poc el vaig anar convencent, i vem quedar a principis d'any que a l'agost començariem a buscar amb tranquilitat, hi ha la tercera bingo!!!!
La primavera esta aqui mateix, passa volant el temps!!!

[Calongina]

I ja et pots començar a prendre àcid fòlic!
Me n'alegro, que ho hagueu alcarit.

[arale]

Mi caso es un poco raro, pq mi marido un día sí que quiere, y al siguiente no. No lo entiendo

Noa, me alegro muchísimo!!

[minerva.77]

A mi l'instint maternal m'ha sortir de sobte. Abans no tenia ganes de nens, però vas veient que els amics, els familiars en tenen, tinc uns quants nebots petits, i m'ho vaig començar a rumiar. El meu marit de sempre te ganes de tenir nens, i ara no s'ho creu quan em veu amb tantes ganes i parlant del tema cada dia.
Noa jo també me n´alegro molt.

[Noa25]

Gràcies a totes de veritat! Estic molt ilusionada, i si no fos per la vostre empenta encara estaria rallada amb el tema!
Moltes gràcies de tot cor!!!

[laura_28]

hola, a mi em va passar el mateix..ell no volia i jo tenia moltissimes ganes, em vem parlar i vaig pensar que d'acord esperariem una mica mes fins l'any vinen..res a relaxar-me i mirar els bebes de les altres..pero de sobte un dia em va dir, saps que m'ho he pensat millor i ja ens hi hem posat pero de moment no em estat de sort.

sobretot..la comunicacio es important i explica'li com et sents i no apretis i ja veuras per si sol ja vindra

petooo

[Crispina]

Molt be Noa! Parlar-ho es lo millor per la parella i tu estaras mes tranquila per poder quedar-t'hi.

[Noa25]

La veritat és que des que ho vam parlar que no dixem de fer el tonto, ja m'enteneu...estem en aquell plan de si ve, doncs que vingui...no se si m'explico

[IRUA]

NOA, es que els homes són més cagats!!

A mi em passava igual, jo volia tenir fills algun dia i ell, no és que es volguès esperar, és que no en volia tenir!!

Després de dir-li que per mi tenir fills era una prioritat i insistir durant un temps, ho vaig deixar estar un temps fins que jo tinguès ganes de tenir-ne, pensava que potser aquell dia s'em presentaria un problema, perque si ell seguia amb la mateixa idea, jo hauria de renunciar a ell, ja tindria fills el dia que tinguès una parella que en volguès tenir o sola o ves a saber..

La meva sorpresa va ser quan un dia sense solta ni volta em diu que què em semblaria possar-nos a encarregar un a l'estiu!!jo estava que al.lucinava mandonguilles!!!!a mi em va agafar desprevinguda però no podia deixar escapar el moment, no fos cas que canviés d'opinió!!va ser genial!!

Al primer intent ens vem quedar embarasats, no va haber en el món un padrà tant gran com ell durant aquells 3 mesos!! Per desgracia vaig perdre el nen al 3 mesos d'embaràs. Ara, però, seguim intentant recuperar aquell moment tant dolç en que et repeteixes: Mare, seré Mare!és una paraula enooorme!

Molta sort!