Ens desfoguem de...???

[Isabel]

Hola boniques!!!

...fa dies que penso que no estaria malament crear un post en el qual poguem desfogar-nos de sentiments "negatius". No se si estereu d'acord amb mi, pero hi ha vegades en que jo mateixa passo per moments dificils que m'agradaria compartir amb vosaltres i no m'atrebeixo per no crear un ambient trist. Creec que si tenim un apartat dedicat exclusivament per deixar correr els nostres sentiments (no feliços), tindrem l'opcio de poder expressar-nos amb la tranquil·litat de saber que les que ho nescessitem hi podem entrar quan ens vingui de gust sense fer mal o baixar la moral a ningu. Un lloc en el que poguem rebre i transmetre una ciber-abraçada en moments delicats. Que us sembla???

Començare per explicar-vos els meus sentiments...

Avui, per segona vegada des de que estem buscant el nostre bebe, he sigut tieta. Se que m'hauria de sentir feliç, pero no puc. No he pogut parar de plorar desde que m'ha trucat el meu germa a primera hora del mati.
M'els imagino alla a l'hospital, visquent un moment en el que jo porto somiant desde fa ja molt de temps i el cor s'hem trenca en dues meitats. Una part esta contenta de tenir un nevodet i de saber la felicitat que estan visquent en aquests moments, pero per altre banda, no puc evitar el sentiment de frustacio i desesperacio de no poder ser jo la que estigui en aquell llit de l'hospital...
Em sento culpable, m'agradaria sentir nomes alegria, pero no puc. Haig de fer-me la forta, haig de fer veure que no estic triste, haig de somrriure i agafar el petit Nil en braços mentre que el meu cap no para de repetir; i jo que??? quan??? perque???

[Colors]

Hola guapa,

trobo perfecte aquest apartat.

Moltes de vosaltres ja sabeu que tinc problemes als ovaris, cosa que em donen una impotència terrible, i de moment no em deixen anar a pel bebito dessitjat, doncs be, al setembre quan vaig anar al gincoleg em va dir, tranquila al gener, ens ho mirem i parlem, el 12 de gener tenia la visita però per examens vaig haber de posposar-la.

Durant les festes de nadal sembla que al meu voltant hi ha hagut un baby boom, 3 embarassades de la familia i una de la colla, i nosaltres super ensopits i pensant, tranquils que al febrer, patapam, doncs no ha estat així, la meva cunyada porta un embaras de risc, cosa que ens va fer pensar amb el meu home, ostres esperem a que ella el tingui, la deixem disfrutar del seu moment i nosaltres no passa res, ho probem més tard, ja et dic, la meva cunyada ens ho va dir deu fer dos setmanes més o menys, no voliem pas pensar que el nostre embaras anes be, i el de ma cunyada no tires endabant, llavors la pena la enfonsaria, pensa que aquest bebe sera el més esperat per la familia, ja son molts anys esperant-lo.

Total que dimarts passat vaig anar al metge a preguntar a les de recepció una cosa de la meva analitica, i elles ràpid van cridar al doctor, diu que nomes son recepcionistes, que el doctor em resoldria el cas, vaig a la consulta, i ja que estava allí, em va fer la revisió, la que tenia el 12 de gener.

Doncs be, em diu que pels quistes no em preocupi, que els tindre sempre, que podem mirar de disminuir-los, pero a la mínima tornaran a creixer, però la meva sorpresa va ser quan va dir, però ostres, TU NO OVULES, i jo em vaig quedar com a morta!!!

La meva inconciència em va fer pensar que el meu embaras seria fàcil i ràpid, i resulta que no, que no ovulo!!! que ara ens fa proves i si tot surt be, a partir de maig-juny començare a pendre medicaments per estimular els meus ovaris i poder quedar-me embarassada!!! ja veus, quin canvi, de triar voluntariament esperar per deixar disfrutar a la meva cunyada i a la familia del embaraç i del nou bebe, a tenir pensar que per molt que ho probes no em quedaria, si no ovulo!!! així que em vaig quedar xofff, i no et pensis estic super contenta per la cunyada que li regalem el cotxet i tota la pesca, n'estic encantada i disfrutare al meu nebot moltíssim, però ara la situació no la tenim gens controlada, i ens supera!!! Que el meu home es tingui que fer seminogrames i altres probes per saber que la única que falla sóc jo, em crea ansietat!!!

Doncs ja veus, com tu dius, sentiments ben contradictoris se'ns ajunten!!!

Perdoneu per la pallisa!!!!

Un petonassssssssssssssssss

[N23]

Ostres Isabel, em sap greu com et sents però pensa que això és huma, i segur que quan vegis el teu nebot la cosa cambiarà ja ho veuràs. Amb ell estaras estupendamentment t'agraden molt els nens i segur que seràs la seva tieta preferida... de tota manera aquest sentiment pot persistir alguna vegada però és normal. I el dia menys pensat, patam! El Nil tindrà un cosinet/a maquissim.

Colors, ho sento, però no diguis que la situació no le teniu controlada dona... . La teniu Controladíssima. El metge ha descobert que no ovolues etr faran proves i buscarà una sol.lució ja ho veuràs dona.

Ànims a totes dues i Isabel crec que ha estat molt encertat encetar aquest tema. I no s'ha de demanar disculpes ni res. Estem aquí per desfornar-nos i escoltar-nos. NOMES FALTARIA.

Petons.

[nina*]

Isabel molt bona ideia aixo d'obrir aquest post!!

Isabel ben bé no sé tot el teu cas, pero sé que el teu camí esta sent llarg i doloros, vull enviarte anims!
penso que ho conseguirem i que d'aqui a res tindrem la nostra panxeta.
Es doloros sentir el que sents, no et sentis gens culpable... jo en la teva situació estaria com tu, no hi podem fer res amb els sentiments, nomes ens queda ser valentes i mirar endavant... ens llegim!

Colors el meu cas s'asembla vastant al teu.

Nosaltres vam començar a buscar bebe fa 13 mesos, els 7 primers mesos no miravem res, pero a mi hem va picar la curisitat i vaig començar a investgar, vaig trobar el sp i d'aqui moltes respostes.
vaig començar amb les grafiques, gracies a elles i en especial a les noies del post, vaig saber que no ovulava... dues grafiques que vaig fer, les dues anovulatories i llarguisimes.
Quan vam anar al ginecoleg ens van dir que tenia ovaris poliquistics (a la primera revisió ningú ens va dir res...)
i d'aqui ens van fer esperar uns mesos i començar amb omifin, omifin m'ha fet ovular pero de moments no m'ha ajudat a aconseguir el nostre somni.
El nostre següent pas es la histerosalpingografia, ara mateix trucaré perque me la programin o per divendres o per dilluns, estic morta de por, no pel mal que pot fer la proba, és el que hem diguin que les tinc obstruides, al principi hem faria mal i trigaria a pair-ho. pero al final pensaria que ja sé d'hon bé el fallo... i quin remei hem de posar.

La meva negativitat bé de la desesperació que a vegades arribo a tenir, de com ha cambiat la meva vida des de que busco aquest bebe. Hi he pensat tant, m'he fet tant de mal, que arriba un punt que ja no sé que fer.
Es una sensació d'impotencia, de rabia, d'un cumul de coses que fan que dia rere dia el meu capnomes tingui un objectiu...

Tinc la sensació que mai veuré un TE positiu, que mai tindre una nova vida creanse dins meu, i no es que vulgui ser negativa, es que realment son les pors internes les que no em deixen viure en tranquilitat...

Noies ho sento pel rollo, pero Isabel no saps lo bé que m'ha anat que obrisis aquest post, ja que al de buscadores no m'he obert mai aixi perno fer mal a ningú ni per desmotivar a les noies... mil gracies...

[Colors]

Nina guapa!!!

jo a les meves gràfiques les he batejat com el dragon khan, sempre anovulatories, i fatal, tot i que la warry em ve descontrolada pero be.

A veure, jo confio que al maig-juny despres de totes les probes, el meu home estara estupendo i nomes em caldrà omifin, i sera un camí curt.

Però com us he explicat, de decidir esperar per voluntat pròpia a pensar que es que t'ha dit el metge que no pots, la cosa canvia i molt!!!!!!!!!!!!!!!!!

Un petonas noiessssssssssssssss

[madrona]

Colors: el món està ple de gent fuit de l'Omifin.
El meu germà per exemple, je je

Ànims totes dues

[Colors]

Madrona et puc preguntar quants anys te el teu germà??

És que a mi em fan por els medicaments, sóc super paranoica, tinc que estar molt, molt, molt xunga per pendren.

I em fa por, ja se que es un estimulador i que els ovuls els fare jo, però em dona mal rotllo, no se, jejejeje

Un petonassssssssssssssssssss

[RA26]

PRIMER DE TOTS MOLT ANIMS,
No tinc res negatiu a dir-vos,però si que us vull animar, dir-vos que fa dos anys estaba en la vostre situració, desitjan amb totes les meves forces ser mare, doncs bé ho sóc, i dir-vos que tot arriba. Cada persona se sap lo seu, i pel que esta passan hi ha dones que tenen la gran sort de quedar-s'hi tan sols tancan els ulls, i en canvi n'hi ha de moltes més que ens costa , unes més que altres, però noies tot arriba. Segiu lliutan per allò que tan desitgeu, és molt normal tenir aquests sentiments contradictoris, i de tritesa en vers a la felicitat d'altres parelles, però penseu que un dia sereu vosaltres. El meu marit durant la nostre llarga busqueda, sempre hem deia que LO BO ÉS FA ESPERAR.
MOLTS ANIMS NOIES

[nina*]

PRIMER DE TOTS MOLT ANIMS,
No tinc res negatiu a dir-vos,però si que us vull animar, dir-vos que fa dos anys estaba en la vostre situració, desitjan amb totes les meves forces ser mare, doncs bé ho sóc, i dir-vos que tot arriba. Cada persona se sap lo seu, i pel que esta passan hi ha dones que tenen la gran sort de quedar-s'hi tan sols tancan els ulls, i en canvi n'hi ha de moltes més que ens costa , unes més que altres, però noies tot arriba. Segiu lliutan per allò que tan desitgeu, és molt normal tenir aquests sentiments contradictoris, i de tritesa en vers a la felicitat d'altres parelles, però penseu que un dia sereu vosaltres. El meu marit durant la nostre llarga busqueda, sempre hem deia que LO BO ÉS FA ESPERAR.
MOLTS ANIMS NOIES

Ra26 hola!! no saps com ajuden paraules com les teves! mil gracies!

[Rebeca]

Primer de tot volia animarvos Nina, Isabel Colors ho aconseguirem!!! tard o d'hora.
I ara volia explicar-vos una mica la meva situació, jo cuan em vaig casar tenia unes ganes terribles de ser mare, pero vaig esperar 6 mesos a convencer-la, ella despres de 2 avorts ho ha aconseguit, avui dia es mare d'un nen de 6 mesos.
Cuan ella va quedar vaig pensar segur que no trigare gaire i mira, no nomes s'ha quedat ella sino que dues amigues de la colla s'han quedat i ja tenen les seves nenes, i jo na esperant.
Lo pitjor de tot es que estic a prop de cmplir els 2 anys i 6 mesos de busqueda, i no ho veig mai, em penso que cuan surti el positiu penso fer una comanda al senyor unitest per que m'envisi una 10TE mes perque no m'ho creure.
Aquesta el la part negativa i ara he de buscar la part positiva i es que ara estic a un mes de començar RA, tinc a meva esperança posada en que en un cicle d'aquets sera el meu, i se que sera just el meu moment, no hi haurà un millor moment per quedar-me

[Duneta]

Ostres em sembla molt bé aquest post! Isabel veig que has tornat amb les gràfiques després de molt de temps no?

Jo també sóc una veterana ja, porto 19 cicles d'intents i res de res,cap positiu, ara dijous tinc vivista amb la gine i li diré que ja estic farta d'esperar i que volem intentar alguna RA.

Penso que, per sort cap de les meves amigues ni familiars està embarassada o ha tingut nens fa poc, si no em passaria com a vosaltres, és normalíssim i no ens ha de saber greu.

I dir-vos que cada mes és un pal dur però que estic segura de que hi haurà algun mes màgic en que tot canviarà i podrem aconseguir el nostre somni!!!

[Rebeca]

Si duneta i ens frara oblidar en un segon tot el temps de espera

[Su_]

hola nenes! jo no tinc de moment cap negatiu que explicar-vos... pero si que us puc donar una ciber-abraçada molt forta (com diu Isabel)

No nombrare una a una perque totes sou especials! sou molt fortes i ho demostreu a cada cicle fallido que heu tingut, heu caigut a terra i encara aixi heu donat anims i suport a les companyes...

Es normal tenir sentiments contradictoris, sou humanes!

Espero que totes trobeu aviat un final feliç a aquest patiment que heu tingut durant tant temps!

PETONARROS A TOTES!

[xamai02]

Hola noies,
ja fa molt temps que us llegeixo i us segueixo tot i que he intervingut poc, però aquest "desfogament" em va molt bé. Nosaltres farà uns dos anys que estem buscant l'embaràs i jo diria que la meva situació actual és de desesperació. Només parlar del tema em ve plorera, cada mes és com una devacle, em cau el món a sobre, a més és com la sensació d'anar a contratemps, que ja sóc molt gran i quan ho sigui, si ho sóc, seré una mare vella, a més l'entorn no m'ajuda gens, ple de panxes i criatures per tot arreu...hem arribat a dir alguna excusa per no quedar amb una colla d'amics farcits d'embarassades...noies, no ho sé si heu passat per aquestes sensacions però se'm fa tan difícil tot...i a més a més sempre fent veure que no passa res, és un tema difícil de compartir, i encara quan la gent (mal educada) et digui a veure què pensem fer i que se'ns covarà l'arròs (que ara aquests comentaris ens fereixen de debò)....hem de contestar que encara no, que ens ho pensem. Ara ens hem decidit, mentre no ens avisen per SS, a anar per RA i farem segurament una IA, però em fa tanta por pensar que pot fallar això i tot...no sé si tirar la tovallola ja...però pensar que no serem pares em fa tant mal!!! noies, ho sento perquè m'he ben desfogat, però sé que em vosaltres ho puc fer i m'enteneu...gràcies.

[Arga]

Hola a totes, jo porto esperant la busqueda desde fa molt de temps entre una cosa i l'altre jo volia se mare abans dels 28 i en tinc 34. Ara ha arribat el moment de buscar-lo ja que no podia anar a per ell/a si no era tot perfecte i en tinc moltes ganes, encara que també em fa por pensar si seré una bona mare, però bé estem buscant no fa pas gaire 3 cicles i tinc por de tenir algun problema però després penso que avuí dia hi ha tants avanssos que crec que cap de vosaltres (i puder jo també) ens quedarem sense el nostre desig, puder el camí no serà tant fàcil com a d'altres però penseu que valorarem cada moment molts més que les demés i ho viurem com algo inolvidable, perquè estic segura que TOTES ho aconseguirem!!!
Carai no hi ha dones que amb 60 i pico anys tenen fills i sembla que ha de ser imposible doncs no serem menys carai!!!!
PETONASSOSSSSSSSSS A TOTESSS!!!!

[Noa25]

Avui tinc un dia fatal i he pensat en desfogar-me aqui, espero que no us importi....
Bé, després de 6 mesos d'enfermetat el meu pare va morir el mes passat i cada vegada ho portu pitjor....i a sobre, aconseguim que em quedi embarasada (una alegria molt gran per tots) i el perdu...i amb aquest dies tant grisos....Ho veig tot negre, no puc evitar pensar que si m'hi torno a quedar em tornarà a passar...Perso en la ilusió que tenia el meu pare de veure com li donavem un germanet a la seva neta (que era la seva pasió)...Estic fatal noies...de veritat, valla dies que portu....Bueno, no us vull rallar més, ojala la proxima us pugui animar jo a vosaltres...

[Arga]

Noa!! Noia no estiguis així dona! El teu pare segur que estigui on estigui segur que no et vol veure així, segur que vol que lluitis per conseguir el fill que voleu i no et té perque tornar a passar aìxò, ja que el primer emmbaràs es possible que sigui així, mira d'aqui uns dies quan arribis a la teva setmana fantàstica segur que agafes moooltsss ànim i et poses a la feina per conseguir aquest cop si la panxolina dessitjada!!
MOOOLTSSS ÀNIMMSSS QUE AIXÒ JA HO TENS AQUI!!
Pensa que ni tan sevol has d'esperar uns mesos per tornar a probar-ho mira't les coses sempre per la cara bona!!! Sempre positiva guapa!!!!
UNS PETONASSOS I ABRASSADES FORTÍÍÍSSIMESSS!!!


34 anys ja!!!


http://www.fertilityfriend.com/home/2540f6

[Colors]

Hola Noa,

Eii aquí pots entrar sempre que vulguis, se com et sents.

Si vas al post de les que esperem del 2009 alguna cosa positiva, esplico, a grans trets com ho vaig passar quan va morir el meu cosí de 21 anys.

Tal com et dic, el meu cosí va morir d'un accident de cotxe, amb només 21 anys, crec que ha estat el pal mes gran de la meva vida, el meu avi només feia 15 dies que habia mort, be, ni 15 dies, ja que el meu avi va morir el 17 de març i el meu cosí el 29.

Com ja he explicat, els dies desprès de morir, notaves que faltava, però era tot com estrany, estaves amb un nubol, la familia va fer pinya, els coneguts et feien costat, però que passa quan la gent comença a fer vida normal?? Doncs que és quan realment comença el dol, quan te n'adones que no tornarà, quan els dies passen super a poc a poc, quan tens una pena tant gran que no vols ni aixecar-te del llit, quan la porta de casa es tanca i t'adones que res no tornarà a ser mai igual.

La meva relació amb el meu cosí, no va ser mai dolenta, la podem definir com normal, ens veiam quan tocaba, ens ho passabam be, xerraban quan ens trobavam normal, si marxava fora o estava un mes sense veure'l doncs ni em questionava que tal estava, suposava que tot estava be, si veia a la tieta li preguntava, però lo normal, però la cosa ha canviat radicalment, ara que no esta aquí, que ser segur que no el tornaré a veure, que ja han passat casi 4 anys, no ha passat ni un dia que no pensi en ell, que encara veure una foto sema m'omple els ulls de llagrimes, que em costa parlar de lo dur que ha estat la seva pérdua, però tot i que el dolor es va fent suportable, mai, mai, mai s'oblida.

El seu germà ha tingut un nen, més que un nen una medicina, cada cop que el veig, m'adono més que es igual que el meu cosí, la meva tieta torna a somriure, i sembla que les coses han tornat a anar per un camí, totalment diferent del que anaven, però a la fi, em trobat un camí a seguir.

Noa el teu sentiment es molt normal, a mesura que passen els dies et trobes molt més amb la realitat, el sentiment negatiu, però segur, t'ho dic que segur que tindras aquest bebe que tant ansies i no hi haurà un dia que no et fassi feliç pensar en el teu pare i aquest net o neta que li has donat, estigui on estigui et mira, et veu, i veu en tu reflexades les seves alegries, així es que no t'amoinis, estiguis tranquila, que segur que tindras el bebe més maco del món.

Un super petonas!!!!!!!!!!

Pensa que estem aquí pel que necessitis!!!!!!!!!!!!!!!!!!

[Su_]

Petons a totes! molts anims!

Noa vinga maca anims, la teva nena necesita un somriure teu! i el tema embaras ja veuras com la proxima vegada va molt millor! segur que li dones a la teva nena un/a germa/na d'aqui a res!

[Isabel]

Hola xatones!!!

...disculpeu que no hagi entrat, pero entre anar i tornar de l'hospital, la feina de casa i tot plegat, m'ha estat impossible poder trobar un moment per escriure.

En primer lloc, em feu sentir molt contenta i orgullosa en veure que aquest post esta fent el servei que jo desitjaba, gracies a totes per participar-hi, per obrir els vostres sentiments i descarregar el pap i tambe a les que entreu de forma totalment altruista per donar recolçament i missatges d'esperança i comprensio. Gracies de veritat!!!

Sincerament, a mi m'ha anat molt be poder "escupir" el que ja fa molt de temps em fa mal, saber que no soc un bitxo raro i que no soc l'unica que esta patint pel fet de no trobar allo que tant desitjo.

...segueixo amb el meu dolor, pero a l'hora, desde que he vist el meu nevodet (n23 he pensat molt amb tu)...aix, es el bebe mes guapo que he vist mai (la tieta cofolla). Tan bon punt l'he pogut tenir en braços, una pau molt especial m'ha recorregut per tot el cos...no sabria com explicar-ho. He tingut molt clar que algun dia no tindria de demanar "permis" per agafar un nado, ja que el proper sera el meu.

Mireu, jo sempre he cregut molt en que hi ha algun lloc desconegut on les animes es preparen per viatjar cap el mon, on esperen el seu torn per entrar en el ventre d'una feliç mare. Sense que ningu em veies, li he demanat al meu nevodet, a cau d'orella, si habia vist la meva estrelleta i...casualitat o no, en aquell moment ha obert els ullets. He començat a riure d'alegria i ma mare em diu: que rius? I jo: res, coses meves i d'en Nil Tonteries o no, jo m'he sentit molt i molt feliç, de fet encara em dura aquesta sensacio.