Temps de recuperació

[mainadaabord]

Hola, guapes!

Les que ja heu sigut mamis, em podríeu dir com és la recuperació del part? Vull dir quants dies estàs "grogui", quants te'n fan falta per animar-te a sortir, a tornar a treballar una mica, ... si les molèsties postpart duren molt i com són...

Estic carregada de pors!!

Gràcies guapíssimes!!!!!!!!!!!!!

[Anni]

Com em deia la comadrona... cada dona es un mon!!!
En el meu cas (em van fer cesaria) el primer dia a la clinica es una mica fotut.... fa mal... el segon dia t'aixequen i ja et sents una mica millor i el tercer dia ja et pots aixecar tu sola i dutxar-te i comences a sentir-te realment millor, la ferida fa una mica de mal però es suportable. Crec que recuperada del tot trigues unes dues-tres setmanes... es a dir a poder-te aixecar del sofà d'una manera normal sense haver de pensar en la ferida....
Però no tinguis por... el dolor sempre es suportable i tractable i sembla mentida però el bebito compensat tan!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

[Visitant]

hola heidi,
l'Anni té raó cada dona és un món i depèn molt del tipus de part, natural o cesàrea, amb episiotomia o no, amb epidural o no, amb instrumental... també depèn molt de com és la persona: si ets molt dinàmica i et sobreposes al dolor fàcilment, el postpart no serà gens traumàtic. jo al cap d'unes hores de neixer la Clàudia estava la mar de bé, marejada per l'epidural, però com diu l'Anni, la nena em feia oblidar tot. dona, la ferida et molestarà alguns dies i els punts et tibaran, però tot és suportable quan tensel teu nino al costat!

[mainadaabord]

Mira... Em deixeu una mica més tranquila... o no! Jo sóc de les "queixiques" més aviat!

Tinc una parenta que l'endemà de sortir de la clínica anava amunt i avall, no li feia mal res i no tenia molèsties (segons deia, vaja), però la seva germana també va tenir un bb i, en canvi, quan feia 2 mesos i mig que havia parit, encara necessitava el flotador per seure, l'havien d'ajudar a fer-ho tot, sagnava com una mala cosa i sempre estava marejada...

No sé, suposo que fins que no m'hi trobi no sabré el que em toca a mi...

[Martona]

Hola Heidi!!

Estic amb l'Anni, i coincideixo molt amb ella pel q fa a terminis... a mi tb em van fer cesàrea i tot i que me'n vaig anar a casa als cinc dies (és lo normal), trobar-me allò bé-bé, amb el nivell d'energia normal en mi devien ser això un parell o tres de setmanetes..
A mi em va sorprendre realment lo ràpid q es cura la cicatriu... és una passada!!! Vaig tenir pèrdues durant tres setmanetes o així però molts dies anava només amb un salva-slip, o sigui q no et preocupis q és tot molt més ràpid del q sembla!! A més, quan téns un bb, no sé q ho fa q sembla q el temps de cop comenci a passar super-ràpid, ja ho veuràs!!

Una abraçada!!

[mainadaabord]

Gràcies, Martona!!!

La veritat és q calma molt els ànims llegir-vos!

[Sibil·la]

Hola heidi, t'explico el meu cas.

El tema de la recuperació era un que no em preocupava doncs anava tranquil·la sabent que la meu mare seria amb mi cada dia. I així va ser. Va anar vinguent cada matí durant les dues primeres setmanes, i la resta del primer mes venia menys hores i només a fer-me companyia, i si havia de marxar marxava. Va ser de molta ajuda en el sentit sobretot que jo anava més relaxada. Em podia prendre el meu temps per dutxar-me, i quan la nena dormia, jo també i ella em posava una rentadora o feia el dinar.

Físicament trobo que em vaig recuperar molt bé i molt ràpidament. A excepció de les ditxoses morenes (córre algun post per aquí). Els tres primers mesos em van fer molt de mal i em van fer molt la guitza a l'hora d'anar al lavabo. A partir del 4t o 5e mes ja quasi no me'n recordava i ara el tema està més que superat. Per sort.
Vaig sortir de l'hospital havent perdut 6 kilos (me'n vaig engreixar uns 11-12) i la resta dels quilets de més els vaig perdre durant el primer mes. Ara, per Nadal m'he engreixat però al segon/ tercer mes (com que era estiu vesteixo molt ampla i no ho podia calibrar bé) ja duia els texans d'abans d'embarassada.
Els punts.... els primers dies toquen la pera. No tant pel mal (a l'hospital, quan marxa l'efecte de l'anestèsia sí que fan una mica de mal) sinó per la incomoditat: no pots aixecar-te i asseure ràpid, tiben, etc... Jo corria per tot arreu amb un flotador (a més per les morenes, clar). Però me'ls vaig curar i se'm van curar molt bé. Ben nets sempre. Em vaig comprar suero per netejar-me sempre dp del lavabo. Compreses de cotó de la farmàcia. M'assecava amb el secador dp de la dutxa.

De casa vaig sortir a peu al tercer dia per anar al dispensari a fer papers. Anava lentíssima i caminava com un ànec però és que feia un solet.... A mi em van venir de seguida ganes de sortir i ho feia cada dia però al principi era dur pq la Joana de seguida plorava, no li agradava anar de passeig i la duia més en braços que en el cotxet. Dp del primer mes ja li va agradar més i llavors em fotia unes caminades matí i tarda increïbles.

i no sé què més dir... quin rotllo

[mainadaabord]

Ostres Sibil·la... Ho expliques transmetent una calma... Jo tinc a la meva mare vivint al meu carrer, però ella treballa tooot el dia i no sé si podrà venir molta estona a casa... Això encara ens ho hem de muntar!

I jo... una de les 2 feines q tinc la tinc davant de casa... només haig de travessar el carrer! L'altra no, però m'ho agafaré amb calma pq m'imagino q, a part de la recuperació física, estaré molt agobiada amb la nena pq tot serà nou per mi i jo sóc d'aquelles q m'encaparro amb tot...

Ja sé q no m'haig d'atabalar gaire amb la recuperació, però haig de pensar una mica en organitzar-me pq si no se'm farà una muntanya...

Gràcies, Sibil·la!!!