HA CAIGUT DEL LLIT!!!!!!

[isa]

Bon dia Boniques,
avui em sento fatal fatal fatal, la Paola aquesta nit ha caigut del nostre llit!!! Fem collit, ella sempre dorm enmig de tots dos, però algunes nits, poquetes, es desperta alguna vegada i s'adorm estirada a sobre meu...doncs aquesta nit així hem fet, l'he posada a sobre meu i hem seguit clapant...i despres de molta estona, jo ja estaba profundament adormida, ella ha baixat de sobre meu (cosa que no havia fet mai abans) i ha caigut de lllit! I lo pitjor de tot, és que el papa se n'ha adonat abans q jo, jo he reaccionat quan ell ja estaba passant per sobre meu com un huracà per agafar-la!! Com m'ha pogut passar? Com no me n'he adonat? Osti em sento molt malament, he trucat a la meva mare per explicar-li i que em tranquilitzés...però em segueixo sentint fatal, pobreta meva...
Us ha passat? Estic valorant la possibilitat de posar el seu llitet en sidecar per evitar que ens torni a passar, és una bellugueta i ara he agafat por...però no sé com s'ha d'"enganxar" el llitet al nostre llit perque sigui segur.
En fin...almenys ja m'he desfogat.
Ptons boniques

[marchita]

ISA PARA NADA ABSOLUTAMENTE PARA NADA TE SIENTAS CULPABLE....ESTO PASA EN CASI TODAS (POR NO DECIR TODAS) LAS CASAS. A MI ME HA PASADO DOS VECES CON MI HIJO. UNA TENIA 8 MESES Y SE LEVANTO SU PADRE PENSANDO Q COMO ESTABA DORMIDO NO CAERIA Y EN UN MINUTO DIO DOS VUELTAS Y AL SUELO Y LA SEGUNDA FUE HACE UN AÑO Q DORMIA EN MI CAMA CON NOSOTROS (YO NO HAGO COLLIT PERO A VECES VENIA A LA CAMA) Y NO SE COMO LO HIZO Q PASO POR ENCIMA MIO Y CAYO. ES CIERTO Q POR UN MOMENTO TE SIENTES LA PEOR MADRE DEL MUNDO, COMO HA PODIDO PASAR? COMO NO LO HE PODIDO VER Y EVITAR? PERO ES ASI, NO ES CULPA NUESTRA, NI DEL NIÑO ES ALGO Q SUCEDE Y NO HAY MAS Q PENSAR. PERO YO TENGO VARIAS AMIGAS Y A TODAS LES HA CAIDO EL NIÑO DE LA CAMA ALGUNA VEZ....NO SUFRAS PQ TU NO HAS SIDO LA CULPABLE...ESO SI PON LA CAMA EN SIDECAR PQ SINO VOLVERA A PASAR Y MAS Q NADA PARA EVITARLO PQ AUNQ VUELVA A PASAR NO SERA TU CULPA!!!!!!

[jessicacarlo]

Isa no passa res dona... és més el susto i el disgust que t´emportes que no pas el mal que s´hagi pogut fer la criatura... El que passa és que les mares som unes "sentides" i una vegada ha ocorregut llavors ens sentim les pitjors mares del món (sense tenir raó, és clar).

Ànims Isa, i no t´amoïnis ni t´angoixis, que aquestes coses ocorren, no et sentis culpable, són "gajes del oficio"... Mira, sona una mica malament però a qui se li trenquen els plats? A qui els renta, no? Doncs ja està... està clar que fent de mares ens endurem disgustos i que de vegades tenim tantes preocupacions al cap que no ens adonem que hem de gaudir del poc temps que estem amb ells... o sigui que amuuuunt i a disfrutar de la Paola tot el que puguis i méssssss!

[txellchen]

Isa, tranquila, totes tenim SUSTUUUUS!!!! No passa res! A mi no se m'ha caigut mai del llit, però més d'una vegada, donat-li el bibe per la nit, tota clapada, ha estat a punt de caure a terra per culpa de quedar-me jo clapada.

Respecte a lo del sidecar és una bona opció. Nosaltres ho vam fer una temporadeta: vam desmontar el lateral que puja i baixa del bressol, ho vam arrambar al nostre llit, i vam fixar amb brides el bressol al nostre somier. A nosaltres ens quedava a la mateixa alçada i no quedava cap forat entre els dos matalassos. Si et quedés un foradet podríes posar una manteta tapant el forat!

[isa]

Gràcies noies, sí ara ho estic relativitzant i no hi ha hagut per tant...però ostres ho penso i em fa una pena, pobreta...i a sobre el papa, quan jo l'estaba adormint a ella als braços, em diu un comentari amb veu de ultratumba "no hay que dejar que se caiga, se puede hacer mucho daño" com si jo ho hagués fet expressament "dejar que se caiga!".
Sí noies, gajes del oficio de ser mare!
Txellchen provarem lo del sidecar, no havia pensat en les brides, està bé, aviam si ens en sortim.
Gràcies guapes, m'encanta el sp per compartir aquestes petites coses del dia a dia....

[Momo]

Ostres Isa, quin susto!
A nosaltres no ens ha passat mai, però recordo la primera vegada que vam banyar el nen a casa que li va relliscar al papa a la banyereta i casi li dóna un yuyu! No va passar res i tampoc hagués pogut passar, simplement va passar d'estar reclinat a estirat, però molt poca cosa. Doncs li vaig haver de comprar una hamaca perquè estes més tranquil. També se sentia molt fatal... i més tant petit!
Tot i així els dos encara tenim pesadilles amb el tema de que ens caigui del llit! Jo quan li donava el pit per la nit tenia molta por de quedar-me adormida (perquè més duna vegada m'havia despertat coberta d'amanida... perquè m'adormia sopant... )
Ara, a vegades, quan m'aixeco al lavabo o algo a mitja nit el meu home em salta a sobre com per agafar el nen que cau! Jo em pixo de riure...
Suposo que és una por que tenim tots els pares, però en realitat no cal dramatitzar-ho. Que se n'han de fotre de trompades aquests nens!!!

[isa]

Jejejje Momo "m'havia despertat coberta d'amanida..." Déu ni do, vaia tela! jejejej
Aquesta nit m'he despertat infinites vegades a veure com estaba la nena! És això que dius, se n'han de fotre taaaantes encara! ;)

[itzel]

Ostres a mi també em va passar fa poc i quan ho recordo encara tremolo. Recordo que vaig estar mirant-la i observant-la tota l'estona per si s'havia trencat algo o que no tingués un bony al cap però res de res. Son de goma. Ara això si quan haig d'anar al WC per la nit ho passo fatal perque tot i que hi posso un coixí tinc por de que es desperti i passi per sobre. Lo del sidecar ho tinc malament perque tinc un bressol convertible i no m'hi cap a l'habitació i el meu marit que es de l'opinió que la nena al seu llit no puc ni propossar-li de comprar-ne un!