Problemes amb lactància mixta

[parmac]

Hola,

Sóc nova i fa alguns dies que volto pel fòrum, intentant trobar algun missatge que em doni alguna pista sobre com resoldre alguns dels problemes que tinc per donar-li el pit al meu fill.
Ara te 4 setmanes i va neixer per cesàrea. Com la llet no em va pujar fins al 5e dia va perdre pes a la clínica i em van aconsellar donar-li suplements.
Una vegada a casa, la meva intenció era deixar els suplements però el nen en menjava uns 10-15 minuts de cada pit sense quedar-se satisfet. Als 20 minuts d'estar dormint es despertava amb gana i el tornava a posar al pit però s'enpipava, suposo que pq no en treia gaire més. Total, que vam continuar amb els suplements.
Avui dia continuem, cada 3 hores aprox li ofereixo els dos pits entre 10 y 25 minuts, fins que es desenganxa i després un bibe de 90, i se'l menja sencer ... no en deixa res.
Ara des de fa uns dies s'enganxa millor al pit i jo noto cada cop més quantitat de llet als pits, però ara cada cop que poso el nen al pit a menjar es queda adormit als 5-10 minuts i no puc despertar-lo. Però es apropar-li el biberó a la boca i obre uns ulls i una boca enormes.

Em podeu ajudar per veure com despertar-lo i fer que estigui més temps al pit? Una altra cosa que fa des de fa un parell de dies es, tot i que està adormit, es posa molt tens i es 'baralla' amb el pit. Pot ser que no li agradi el gust de la llet?

Estem una mica descontrolats entre pits i biberons, i a vegades tinc por de que es quedi amb gana o de que li estiguem donant massa biberons, quan realment no toca.

Gràcies per la vostra ajuda.

[thankyou78]

Holaaa i benvinguda! Jo vaig donar-li bastants mesos al petit pit i si vols que agafi més el pit és anar inssistint i poc a poc ja veuras com va més bé. Si s'adorm mentre mama el pots anar despertant suament. Et recomano de totes maneres que assisteixis o facis una consulta telefònica o per mail als grups de suport de lactància materna. Són uns grups de mare a mare on solucionen problemes i es comparteixen experiències entorn a l'alletament matern. Pots trobar més informació si poses a google "La Lliga de la Llet" o "Alba Lactancia Materna".
Espero haver-te ajudat!

[a_fer]

Hola parmac!

Mira, a mi em va passar el mateix, vaig tenir una cessària i entre que tardava a pujar la llet i sobretot que la nena era mooolt petita (2.240 gr) em van fer donar-li suplements. Quan vaig arribar a casa tenia la intenció de deixar-li de donar, però el primer dia em va prendre una mica el pànic perquè no s'acabava d'engreixar i en ser petita doncs el tema em bloquejava una mica, i el suplement se'l prenia. Vaig enviar al meu pare a comprar un pot de llet en pols, però un cop ja el tenia vaig superar la por a "que es morís de gana" i el pot de llet en pols va quedar per estrenar fins que el vaig regalar

Amb això et vull dir que si tu vols donar-li el pit i ho tens clar, atreveix-te a deixar els suplements!!! Encara que en alguns moments et sembli que no tens prou llet, en tens, i la millor manera de tenir-ne més és justament no donar-li res més, perquè aquesta llet que li dones en biberó és llet que no treu de tu i que no fabriques. Ara al principi, si fa poc que ha menjat però pel que sigui sembla que té més gana, doncs li tornes a donar el pit, tranquilament, això ajuda a tenir encara més llet. Al principi t'agafa un sofocón de pensar que tindràs un nen penjant del pit toooot el dia, però a la llarga passa

Com tothom per aquí, et recomano moltíssim el llibre del Carlos González "Un regalo para toda la vida", t'ajudarà a perdre la por, i també et recomano molt seguir preguntant per aquí al fòrum que hi ha molta gent que en sap força i que et pot donar un cop de mà. I la resta et donarem molts ànims i el que faci falta!!!

[Nisa]

Hola! jo tambe crec que si li vols donar el pit, endavant!!!! Si el nen s'adorm el despertes i si veus que ensenyan-li el bibi es desperta i obra la boca, doncs quan el tinguis ben despert li dones el pit!! Jo li vaig donar fins els 9 mesos i va ser una experiencia molt maca, aixo si agafa-t'ho amb tranquilitat i paciencia. Quan mes engoixada i nerviosa estiguis pitjor sera per tu i el petit.

Molts d'anims

[lolavi]

Parmac, com et dieun les companyes si tu tens clar que vols fer lactància materna, endavant i sense por, retrira dràsticament els bibis, el teu fill és molt llest i al final sabrà el que ha de fer. A tu et costarà, et faran mal els mugrons, tindràs la sensació que estàs tot el dia amb el nen enganxat a la teta, pensaràs que s'ha quedat amb gana, que no xupa prou, la familia, l'entorn et dirà de tot i et donaran molts consells ben intencionats, que et faran dubtar, i mil coses més, però al final si tu ho tens clar, us en sortireu.

Mira jo tinc una nena de 23 mesos, i encara li dono el pit. Ella està ben alta i gran i sols ha tingut dos petits refredats, als 5 i als 13 mesos (toco fusta). A la clínica ja em van començar a ratllar amb els suplements i a mi m'entrava per una orella i em sortia per l'altra i als 4 mesos el pediatra em va dir que ja havia de treure-li el pit, que ja era vici i que el feia servir de xumet i que calia començar a introduir els cereals, la verdura i la fruita (al moment vaig canviar de pediatra). La lactància mixta encara que duri més o menys (més aviat menys) temps, sols és l'inici del fi de la lactància materna i de la retirada de la teva llet. Si pots llegeix en CGonzález o truca a la lliga de la llet.

A dia d'avui cada dia m'he de sentir varis cops: "encara li dones el piiiiiiiiiiit??????", "si ja no alimenta", "deu xupar sols per vici", "quan li penses treure, pobreta, com patirà" i mil tonteries similars. Abans intentava explicar-los-hi, raonar, ara passo, em faig la tonta i dic: "Ai!! no sé..., jo sols faig el que em diu el metge" i tu!!... tothom calla i diu "Ah! "bueeeeno" si t'ho ha dit el metgeeeeee". Sí, noies!!! som així de borregos i en aquest pais allò que diu el metge és "PARAULA DE DEÚ" ommmmmmmmmmmmmmmmmmmm

[Nisa]

Es molt trist que la gent tingui tant poca informacio dels beneficis de la lactancia materna nosaltres ho vam deixar als 9 mesos perque el nen no agafava pes i es despertava cada 3 hores per menjar a la nit.. I ja tens rao a la que comences amb bibis adeu a la lactancia materna.

[parmac]

Gràcies pels vostres ànims!!

Imagino que ja ho sabreu, però és que es fa tan difícil sentir-lo plorar per gana... em trenca el cor, però jo ho continuo intentant. De fet he passat ja de tot i aguanto encara: mugrons plans, clivelles, inflamació dels pits, inclús vaig anar d'urgències per mastitis.

Avui hem anat al pediatra per que el nen últimament dorm fatal, bé, de fet no dorm gairebé res durant el dia i molt poquet a la nit. Jo crec que són gasos, però també tenia por que fos que es continuava quedant amb gana.

Hem acordat que farem una nova prova. De dia només li donaré el pit però quan arribi la nit li farem la primera toma de la nit amb bibe exclusivament, així també podré recuperar-me una mica i descansar (es a dir, dormir...)
La pediatra, això sí, m'ha dit que el nen ha d'aguantar una hora o una hora i mitja abans de tornar a menjar pit, però avui ja hem començat malament perque desde les 12 fins a les 16 li he hagut de donar tres vegades (cada cop 20 minuts de cada pit). El pitjor és que quan entra en estat catatònic no hi ha qui el desperti... estic pensant en passar-li aigua freda pels peus o els braços quan s'adormi pq continui menjant. A veure que tal...

[lolavi]

Parmac, disculpa la meva impertinència, però si la pediatra t'ha dit que el nen ha d'aguantar 1 o 1 1/2 abans de tornar a donar-li el pit, vol dir que aquesta senyora no en té ni idea del que significa la lactància materna (m'agradaria saber la seva experiència pràctica, no teòrica, sobre la matèria, té fills? quant de temps els ha alletat?). La LM ha de ser a demanda i més encara al principi, per consolidar-la. Hi ha moments, hores, dies, setmanes senceres en els que cada 10 minuts cal alletar pq. el bebé, que neix amb una saviesa extrema, així ho reclama i ho necessita, per això és quelcom força durillo al començament i per això hi ha tanta gent que abandona.

Dius que no dorm, i desprès dius que entra en estat catònic, que no hi ha que la desperti i li vols posar aigua freda als peus. No ho acabo d'entendre, potser és que el teu fill vol fer uns horaris o activitats diferents als que tu penses que li convenen. Val la pena estar molt atents a les seves demandes i deixar-nos guiar per ells mateixos, tan petitons i ja en saben un munt, sobre tot del què necessiten.

Molts ànims i cuida't molt!

[a_fer]

a mi al principi també em passava que es quedava adormida, com que era petita no tenia força per xuclar i es quedava roque. Vaig tenir la sort de comptar amb una infermera a la clínica que havia estat molts anys a la unitat de prematurs i tenia molta experiència amb nens petitets, i a més era pro-lactància i em va ajudar moltíssim. De fet sense el seu suport no sé si li hauria acabat donant el pit o ho hauria deixat córrer.

segur que per aquí al fòrum tothom et pot donar molts truquillos perquè es desperti quan menja i no es quedi roque sempre, a mi em van dir que li rasqués la planta del peu, això els emprenya molt i per tant es desperten . A l'hivern també deixar-los les cametes a l'aire perquè amb la fresqueta es desperten, però clar, ara no crec que funcioni massa això...

ànims dona!!! ja veuràs com te'n surts! I si no doncs tampoc passa res, eh, cadascú fa les coses com pot i com vol.

una altra cosa que em va anar molt bé per tenir més llet és estar més tranquila . Així que ja saps, pren-t'ho amb calma i anirà millor. I potser no és tan mala idea això de les nits, poder dormir una mica i estar descansada també t'ajudarà a tenir més llet... si ho fessis sempre ja no tindries llet a la nit, però potser uns dies per descansar tu millor pot estar bé, i després reprens la lactància també a la nit, si va bé!

[parmac]

Ja em va resultar raro que la pediatra ens digués que esperéssim 1 hora o hora i mitja abans de tornar-li a oferir el pit si tothom diu que a de ser a demanda. Ella diu que és neonatologa y pro-LM a tope, ... però no ho tinc massa clar.
Ahira a la tarda - nit ho vam passar fatal el peque i jo. Tot va anar bastant bé fins a les 18h, de fet estava molt animada. A la mitja hora de donar-li el pit en va tornar a demanar, i li vaig oferir el pit (passant de la pediatra) i vam estar una mica més d'una hora en cada pit i tot i així plorava desconsoladament si el deixava anar. Total que van arribar les 22h i continuavem igual, així que desprès de calmar-lo, fer-li algun massatge i aprofitar per fer el bany li vam donar un bibe de 120, però estava tan excitat i tenia tanta gana que ens va costar dormir-lo.

Per cert, m'he adonat aquest matí que te bastants mocs, pot ser que si te taponat el nas no xucli tan bé com hauria de fer-lo? Probaré de treure-li a veure...

Gràcies

[a_fer]

A mi em deien que per ser petita li havia de donar el pit deixant passar 3 hores com a màxim. I com que compta des que comença, hi havia vegades que s'hi estava tanta estona que quan ella finalment s'adormia li havia de tornar a donar. Un horror.

Fins que quan va arribar als 3 kg de pes vaig decidir que n'hi havia prou, i vaig fer ABSOLUTAMENT a demanda, i va anar mooolt millor i es va engreixar molt més, i a sobre jo podia descansar més.

La lliçó que he après amb la primera filla és que cal escoltar-se a tothom i no fer cas de ningú, jeje. Vull dir que és bo escoltar les diferents opinions però després fes el que TU creguis que va millor. Sempre intentem saber què hi diuen els "professionals" que per això en saben, però al final penso que mira, als nostres pares els van criar de manera contrària al que ara es predica i també són vius, no? Així que no passarà res greu si apliques el teu criteri, i segur que l'encertaràs més

[zAnns]

Hola Parmac,

ja també faig lactància mixta, i el que expliques m'es molt familiar. Jo no vaig tenir cesàrea però la llet no va pujar fins al 5è dia. La nena va perdre més del 10% del pes però el metges no li van donar importància. Jo estava que em pujava per les parets pensant en la gana que devia de pasar, i al dia 4 ja li vaig donar un petit bibe a la nit. I així he anat fent, sense que els metges em diguessin res de recomanacions.

Que em vaig trobar? Doncs que quan finalment va arribar la llet, o no era suficient o la meva nena era una supertragona, o totes dues. Total, que tot el dia amb la nena enganxada a la teta, jo nerviosa i patint i ella perdent pes (anavem cada dos dies a pesar-la a la farmacia) i plorant desconsolada, sense dormir ni ella ni nosaltres. Resultat, vam fer a demanda però demanda mixta. A la nit li donem un bibe, el que ella necesiti per "estabornir-se", de llet artificial. I dorm 4 horetes!! (entre les 12 i les 4 de la matinada) I es fantàstic perque trenca el cercle viciós. Com que ella dorm, nosaltres també, o sigui: jo estic més descansada, menys nerviosa, amb mes força per aguantar el dur dia i, com que els pits no han donat en aquestes 4 hores, son carregadets. Quan li dono a les 4 de la nit, es queda tipa de la meva llet i aguanta un parell d'horetes o tres, i així anem fent.
El resultat, ara que ja anem apropant-nos als dos mesos, es que la nena cada setmana ha guanyant pes (tot i que era per sota, percentil 3 i aquesta setmana vam pujar al 5) i nosaltres estem feliços doncs un de nosaltres dorm a la nit.

També com a consells de coses que he fet per augmentar la producció es treurem llet, però confeso que es agobiant i en el meu cas una mica trist, doncs no trec gaire (el poquet que aconsegueixo també li dono a la nit, intercalat amb l'altre per evitar el restrenyiment). I ara fa una setmana que prenc llevat de cervesa i sembla que tingui una mica mes, però no sabria dir si es pel llevat o que, després de tanta teta xuclada, finalment els meus pits responen. Sigui com sigui mal no en fa.

Noia, m'he desfogat, dispensa el rotllo!!. Esper que com a minim serveixi de consol ! "Mal de muchos, consuelo de tontos" que diuen! I sobretot recorda que tot el que facis estarà bé, i si alguna cosa no funciones acabaras empescan-te un altre, les mares ja ho fem això, incluent les primerenques!!!!!

Molts ànims

[Ly]

hola!
jo tinc una nena de 5 mesos i des dels 15 dies fem lactància mixta.
La meva petita va començar a plorar desconsolada, la posava al pit cada 5,10,15,20 minuts, 1 hora, el que fes falta però no hi havia manera no parava de plorar. tothom em deia que eran còlics, pediatra inclòs, però jo no ho tenia gens clar, doncs pel que tenia entes els còlics no duren pas 24 hores al dia.
Vaig començar a controlar-li el pes (tot i que m'havien dit que només calia 1 cop a la setmana) i en 2 dies havi perdut 150 grms, més a part del que havia perdut al néixer.
Així que vaig decidir donar-li un bibe. Jo el que faig a cada toma és donar-li el pit i si queda amb gana (el 98% de les vegades!!) li donc el bibe. però sempre el pit com a primera opció.
a mi m'ha funcionat i des d'aquell moment la nena està tranquila i feliç.

Ara si pots aconseguir treure-li el suplement molt millor, a mi m'hagues agradat però no hi havia manera i tot i que sóc pro-lactància, també sóc pro-tranquilitat i pro-felicitat i gaudiment de la mare i el fill.

Per tant com deien per aquí, escoltat' totes les opinions que sempre van bé i fes el que creguis millor pel teu bebé, doncs ningú millor que tu sabrà el que necessita.

ànims

[parmac]

La veritat és que ara mateix veig lluny el fet de poder-li treure el suplement, sempre que ho hem intentat forçar hem acabat tots dos destrossats... i sincerament necessito gaudir d'aquests moments que sé que ja no tornaran i no m'importa si és donant-li el pit o un bibe, la questió és estar amb ell i que tots dos passem una estona irrepetible, i si no pot ser amb el pit doncs no passa res.

La veritat és que estic una mica cansada de que la gent em miri amb cara rara quan explico que fem lactància mixta, ... sembla que pensin que no tinc esperit de sacrifici o no sóc capaç de fer el millor pel meu fill. Vaja que penso primer en mi i desprès en la salut del meu petit. Fins i tot l'altre dia una infermera em va dir, "si ho tens tan clar que vols donar-li bibe no sé perquè has de continuar amb el tirallets i oferint-li el pit. No tothom té el mateix esperit de sacrifici". No vaig marxar de la consulta per ben poc, però el meu marit li va fotre la bronca a la infermera. Cada cas és diferent, i si no coneix el que ens ha fet arribar fins aquí doncs que no opini. A més, com alimentem als nostres fills és una decisió que hem de prendre els pares, i com sempre (i per sort) no hi ha només una única opció.

Respecto molt a la gent que és pro-LM exclusiva, de fet jo crec que és el millor però no sacrificaré gaudir dels primers mesos del meu peque per donar-li un o sis mesos de pit.

Continuarem amb pit + bibe fins que poguem, i si podem treure els suplements genial, si no doncs no s'acabarà el mon.

[Ly]

Doncs és clar que sí!
Totes fem el que podem amb la millor intenció i sempre pensant en els nostres petits, però a vegades les coses no són tant sencilles com ho semblen.

Jo a la primera visita vaig marxar plorant del pediatra per culpa de l'inferemera, a vegades et fan uns comentaris que et fan sentir mala mare. Però amb el temps he decidit que no faig cas a cap comentari més. Ara miro de fer sempre el que jo crec més adient i la veritat és que ens va la mar de bé.

Si us hi fixeu, tothom sap el que tenen els nostres petitons millor que nosaltres, però les mares sempre que cobrim la necessitat que creiem q té el nostre petit encertem!!!

Una abraçada,