he perdut el meu Jan de 20 setmanes, i vull ser mare...

[nacristai]

Hola en 5 hores farà 3 setmanes que vaig parir al meu fill Jan, però ell morí el dia 8 el dia de les nevades..., i l'únic que em calma el dolor es tornar a quedar-me embarassada i pensar que en Jan tindrà germanets de qui vetllar. Creieu que em precipito??Cap fill substitueix un altre, però feia 3 anys que buscàvem, i a la fi ens hi vam quedar,i ara...PLAF ara això. No puc seguir esperant!!!!!!!!!!!!!això és insoportable,el dolor de no tenir el meu nen...
Creieu que si començo ara quant acabi la quarentena faig malament?????

[gloria*]

Hola nacristai, abans de res, bé, em sap molt greu el que t'ha passat.

Jo crec que has de fer el que tu consideris millor... com bé dius ningú substitueix a ningú i si estàs bé psicològicament i tens "l'alta" metge no veig perque no pots seguir intentant-ho...però ja et dic, que això és quelcom molt personal.

Molts ànims!!!

[laucob]

1

[aina973]

Nacristai, molts ànims en la nova cerca!!
Si ja pots tornar a intentar-ho tornaràs a tenir
molta ilusió...però sobretot no t'angoixis... quan
te tornis a quedar disfruta de l'embaràs! A mi
és el consell que em va donar el metge...que no patís
tant i disfrutés de l'embaràs i així ho he fet!!!
Bé vagi molt bé i sobretot molts ànims!

[Mara17]

Nacristai, em sap molt de greu. Trobo que si et sents amb força de tornar-ho a intentar és el que has de fer. Tu i només tu pots saber què sents i com ho sents. Endavant, tens tot el meu suport, encara que només pugui ser virtual, t'envio tots els ànims del món!

[ajjt]

hola
espero que et recuperis el mes aviat possible i qun el teu metge et doni l'alta pugueu tornar-ho a provar
molts i molts anims

[Helia]

Ei bonica! Ja saps que em sap molt greu el que t'ha passat...
Jo crec que és bo que continuïs tenint la il·lusió de voler una criatura! Mai cap fill substituirà en Jan, que de fet, ja t'ha fet mare...
Suposo que tens un parell de mesos abans de poder començar a buscar, fins que et diguin que el teu cos s'ha recuperat, i aquest temps també és vital per tu i la teva parella, a nivell psicològic. Aprofita'l per mirar de païr el que t'ha passat, superar-ho en la mesura que puguis... sortint a passejar ara que fa bon temps, gaudint amb i de la teva parella, fent activitats, encara que a vegades només tinguis ganes de quedar-te a casa i plorar, intenta fer l'esforç! ja veuràs que dos mesos passen ràpid, però els has d'aprofitar!

Et recomano un llibre, "La cuna vacía"... a mi em va anar bé llegir-lo després de l'avortament d'ara fa un any... Parla d'altres experiències, identifica sentiments que estàs tenint en aquest moment, i et fa sentir recolzada i entesa... A estones, quan et vingui de gust, perquè et faràs un fart de plorar, però a mi em va anar bé per "mobilitzar" sentiments, per treure-ho tot...

Si necessites qualsevol cosa, som aquí, o al post de juliol, ja ho saps!

Una abraçada!

[Cling]

Nacristai!!!!!! M'alegro moltissim de veure't per aqui amb noves ilusions!!! Justament ahir quan vaig anar al llit vaig pensar amb tu i en que et cridaria desde el post de julieres pq et passessis, quina casualitat!!!
Com t'han dit aqui les noies, penso que fas bé en tornar-ho a intentar, no tinguis mal sentiment de pensar que és massa d'hora ni que estás substituint al Jan, el Jan sempre serà el teu Jan i aixó no t'ho treu ningú! Crec que és el millor que pots fer un cop el metge et dongui l'ok. Com et vaig dir, jo vaig passaralgo semblant amb una germana (sé que no és el mateix), va morir el poc de neixer, i mai ningú la podrà subsitituir, el temps (encara que soni lleig) ho va curant tot, i encara que haguem aprés a viure amb aixó ella sempre estarà amb nosaltres. Per tant res t'ha d'impedir buscar la teva ilusió i viure-la com et mereixes. Com et diu l'helia aprofita aquest temps per serenar-te, pensar en el futur amb optimisme i que les teves idees siguin com aquest temps, cada dia més clares i amb més llum.
Aiiiiixxxxxxxxxxxx... De veritat que m'alegro moltissim de veure't aqui!!!!! i si tens força passa't pel post de julieres, totes estaran encantades de veure't en aquesta nova aventura.

Un petonaaaas gegant guapissima!!!!

[petazetas]

La meva cunyada i el meu germà els va passar com a tu, van perdre la nena que esperaven i ho van passar molt malament.
Al cap d'uns mesos hi van tornar i ara son pares d'una preciositat que es diu Oriol i que ja te 3 anys.

Només dir-te que ànims, tard o d'hora tindràs un fill i sempre recordaràs en Jan que farà d'àgel de la guarda del seu germanet o germaneta....

Un petó molt fort.

[madrona]

Hola.

Molt ànims per poder passar aqust tràngol. veig que al menys ja tens una ctitud positiva i això ja és un gran PAS!!!!
Si el metge et dóna permís, endavant!!!
Ja veuràs com ho aconseguiràs!!!

Petons

[Meduseta]

Hola bonica,

Primer de tot dir-te que em sap molt greu, i donar-te tots els ànims del món, perquè sé que estàs vivint un moment molt difícil.

Fa un any, el dia 17 de març, vaig perdre a la meva filla quan estava de 37 setmanes. El dolor és molt molt gran, i no se'n va. Es com si tinguessis una espina clavada, i amb el temps, cada cop fa menys mal, però mai desapareix.

Amb això et vull dir que el més important és la il.lusió, però no oblidis el dol, no oblidis que has de plorar molt pel teu fillet, que li has de dedicar ara mateix tots els teus sentiments. Li has de fer saber que l'estimes, li has de buscar un lloc a la teva vida ( creu-me, costa trobar-lo ), i l'has d'acomiadar com ell es mereix. Com es fa tot això? dons tothom ha de trobar la seva manera. Pots escriure-li tantes cartes com necessitis, pots parlar-li cada dia al matí, pots buscar un lloc simbolic on simplement encendre-li una espelma per recordar-lo, pots guardar una capseta amb records seus... però troba la manera, només així faras el dol i aconseguiras que el pròxim fill no substitueixi mai el teu Jan.

Jo vaig esperar mig any a buscar el nou embaras. Per mi va ser suficient, tot i que ara, que estic altre cop a la recta final, ho passo malament i l'ansietat va fent presència.

Per això, sobretot, agafa't el temps que necessitis per curar-te emocionalment, (poden ser 2 mesos o 2 anys) perquè pel que fa a la il.lusió se que ja hi és ara mateix, i no la perdras mai.

Un petó enorme i per qualsevol cosa, aquí estem per donar-te suport en tot.

[Plufi]

Hola nacristai!
A vegades només llegeixo els missatges que surten en primera plana pq no tinc massa temps, fins i tot algun cop penso que escriuré alguna resposta però moltes es queden sense escriure pq no trobo el moment.
El teu missatge però no m'ha deixat indiferent , doncs crec que ni que sigui molt ràpidament es mereix una resposta d'ànims i de recolzament.
El milllor consell te l'ha de donar el teu ginecòleg però de totes maneres, crec que el que t'aniria molt bé es poder parlar amb algú que hagi passat per una experiència similar pq és qui et pot entendre millor, la resta només ens podem fer una idea de l'horrible dolor que deu causar una cosa així.
De totes maneres ja veuràs com el teu petit àngel et guiarà.
MOLTS ÀNIMS!!!!!!! I UN PETONÀS!!!

[nacristai]

Hola boniques, una abraçada ben fortes a les julieres, us tinc present tots els dies...
avui he tingut un mal dia, suposo, que per que encara que intenti fer-me la forta la realitat és una altre. Al vespre he arrencat a plorar com feia dies, fa 15 dies que prenc una medicació, per que m'ajudi a afrontar aquest dolor, i el que fa és dissimular l'angoixa que durant els primers dies no em deixava ni respirar. Necessito explicar-ho tot, però encara no em sento preparada.
Hem d'anar a buscar les cendres del Jan, i mai trobo el moment, no m'hi puc afrontar...a la família sempre s'han recolzat en mi, la meva iaia diu que sóc la gallina i que la familia són els meus pollets, que sempre cuido tothom, però ara...em fa ràbia tantes coses!!!la gent espera que estigui ja bé, i no fa ni un mes que ha passat, com em poden demanar que tiri endevant si tot és tan recent!!!Només hi ha una cosa que necessito i això, és el meu FILL, vull el Jan, i és l'únic que no puc tenir, vull el meu bebé, el vull veure créixer, estimar-lo, acaronar-lo i dir-li que la mama l'estima...aix nenes, ho sento molt, quan començo a escriure m'enfonso molt. Us vull donar les gràcies a totes i tots els ànims que rebo de vosaltres, el forum del SP, és el meu gran recolzament, saber que no estic sola, i a les meves nenes julieres, que us desitjo tota la felicitat i el millor embaràs. Només puc donar les gràcies a totes vosaltres "les meves amigues virtuals", m'ajudeu molt més del que us pogueu imaginar. Un petó ben fort a totes

[damma85]

Nacristai carinyo!!! Ja saps que per això estem, desfogat tot el que necessitis!!!!
No tens perque estar bé ja, de fet entenc perfectament que et costi bastant temps tornar a ser la mateixa. Mai oblidaràs al Jan però arribarà un moment que deixarà de fer mal.

I quan el gine et doni llum verda, a buscar un nou embaraç.

[agnesbc]

Nacristai,m'ha fet molta ilusio tornarte a veure,se que son moments durs,i que tot necesita un temps,el dolor marxara i passara a ser un record que sempre el tindras al teu cor i sera part de les vostres vides,pero ja no sera tant doloros,pero aquestas coses necesiten temps,em sembla be que vulguis tornar a quedarte embarassada,aquest moment el teniu que decidir vosaltres i el vostre metge i si esteu preparats endevant,saps que les julieres sempre estarem al teu costat amb el que necesitis,pensa que en Jan sempre estara amb nosaltres i sera l'angel de la guarda dels germanets que puguin vindre,es normal que tothom intenti que estiguis be ,pero tu tens de seguir el teu ritme i a la llarga ho tindran que entendre,son coses com he dit que necesiten temps.pero desde aqui et vull enviar anims i que sempre que ens necesitis no ho dubtis que aqui esterem.

[pruneta]

nacristai guapa,

Dona't temps per plorar i per fer el dol ben fet. Tens tot el dret del món de plorar cada dia, no t'has de fer la forta. Plora el teu Jan tan com ho necessitis. I ara has de ser una mica egoïsta, mira per tu, mima't, deixa que et mimin, demana companyia si en necessites, o digues que vols estar sola... El que creguis millor per tu.

Ja sé que ara et sembla impossible, però aquest dolor tan intens que sents ara s'anirà esvaint i d'aquí a un temps recordaras al teu Jan amb carinyo i fins i tot amb un somriure. Aixó si, ni un sol dia deixaras de pensar en ell, però ja no et farà tan mal.
T'ho dic amb la ma al cor, tot i que quan m'ho deien a mi em semblava impossible que es pugues curar una ferida tan i tan profunda.

Jo vaig perdre al meu fill a les 41 setmanes, ara fa dos anys i encara penso en ell cada dia. I encara el ploro, però no cada dia. I ara tinc una pau interior que sé que me l'envia ell.

A partir d'ara sempre tindras un angelet que et protegirà...

Si necessites qualsevol cosa compta amb mi.

Una abraçada ben forta.

Pruneta.

[icejasp]

Nacristai!!
Molt anims i un abraçada molt forta!! ja saps que les Julieres sempre ens enrecordem de tu!

[towanda]

NACRISTAI , entenc molt bé el que sents , perque jo també hi he passat, fa just una any vaig perdre la meva petita LAURA a les 33 setmanes , i el que et puc dir com les altres companyes , plora i plora molt , no deixis tot aquest sentiment a dins , tot necesita el seu procés , no reprimeixis el dolor , de mica en mica apendrás a viure amb el dolor , a poder tornar a tenir il.lusións , peró no tinguis presa , perque el dol té un procés i s'ha de passar , perque si no a la llarga et fará molt mal, és molt normal que vlguis tornar a intentar-ho , ´només tú sabrás quan estarás perparada per tornar-ho a intentar, a mi m'ha costat una mica i tot just fa uns dies que he tingut el meu positiu , estic molt contenta , peró a la vegada amb molta por , peró és una cosa que desde el moment que vaig decidir tornar-ho a intentar ho tinc molt asumit , i pel que digui la gent , mira jo ja fa temps que no sento res del que hem diguin , tant és així que encara no he dit a ningú que estic embaraçada , i crec que fins que no sigui irremediable no ho diré , a mi també em deien que ja ho tendría que tenir superat i encara més pel fet que ja tinc dues filles , peró aixó t'ho diu gent que no té ni ideia del que se sent , del buit que et deixa en el cor la pérdua d'un fill , encara que no sigui nascut , ja és el teu fill i l'estimas com a tal , t'envio molts ànims i molta força

[ruperta]

molts anims guapa!jo penso que es normal que estiguis aixi...es natural jo crec,pero el temps fa el seu treball ...un peto !!

[nacristai]

Hola guapes,

el diumenge vam anar a buscar les cendres del meu angelet, i vaig endreçar bé totes les seves cosetes...va ser duríssim. I el dilluns no va anar gaire millor, era l'aniversari dels meus pares i van fer una festa (van néixer el mateix dia, i a més aniversari de boda), i van venir les meves nebodetes, i quan estava amb la petita (té 3 anyets), que no parava d'abraçar-me, em vaig posar a plorar desconsoladament, per que no podia deixar de pensar que el meu Jan, mai m'abraçaria, que mai el tindria amb mi...I per acabar de rematar, el dimarts em van trucar de sanitat per fer-me una entrevista, em van dir que totes les dones que tenen fills amb malformacions rares com la del Jan, els hi fan, i clar...va ser remoure tot de nou...és que la malformació del meu nen, es dóna només en 1 de cada 50.000 bebés de sexe masculí, és que és més probable que m'atropelli un cotxe que no pas el que li va passar al meu fill!!I no puc deixar de pensar-hi...per que al meu fill?per què????? quina mala sort deien els metges...tot va ser mala sort, el part que va ser horrible, 21 hores de contraccions, em van intentar posar la epidural més de 10 cops, i al final vaig parir sense anestèsia, sola en una camilla en posició fetal, em vaig haver de treure jo al meu nen, veure'l...després em van tenir que operar d'urgència, per que vaig tenir una hemorràgia interna, i vaig estar a punt de quedar m'hi al quiròfan (i la de vegades que maleeixo no haver m'hi quedat...), i al pujar a planta un altre cop, la mateixa frase, has tingut molt mala sort, en els últims 5 anys només no hem pogut posar la epidural a 2 noies, una per què tenia obesitat mòrbida i l'altre per què tenia l'esquena plena de tatuatges...MALA SORT?????
Perdre el teu fill no és mala sort!És el pitjor que li pot passar a qualsevol dona!l'assistent social em va dir que denunciés l'hospital per mala praxis, i jo d'això què en trec??em van maltractar a la sala de parts, no van deixar entrar al meu home, per que segons ells no estava encara de part. I ells com ho sabien si no m'havien fet cap tacte?Jo els hi deia i repetia que estava en contraccions d'expulsiu, que notava com tenia el nen al canal, i em deien que em callés i que no plorés per que no estava de part!!!i una hora més tard, el vaig tenir sola!!!
Com se suposa que haig d'oblidar tot això??Necessito ajuda!!!No veig el final del túnel, no veig res positiu de res!
A més la cosina del meu marit té la mateixa DPP que jo, i tenim la boda del padri del meu nen al juny, i l'hauré de veure...i no puc!!!!!!!Jo hauria d'estar com ella, no puc, no puc...estic desesperada. El tractament que mhan donat no és suficient, no m'en surto...
Ho sento, necessitava desofegar-me, avui fa just un mes que el meu fill va morir, però per a mi no ha passat ni un sol dia, en vosaltres he trobat les millors persones, m'he sentit recolzada, sé que m'enteneu i que no m'haig d'amagar del que sento...moltes gràcies, i ho sento si he ferit a algú amb el que he escrit...