Educació a casa dels 3 als 6 anys

[sinera]

Herbal, la pregunta l´he fet per l´argumentació de la Noe,
"... en canvi un nen q ha de compartir l'atenció de l'adult i lluitar per una joguina, doncs acaba imitant les solucions q veu en d'altres (pegar o no voler compartir)"; no pel que has exposat tu!!!!
Cada nen és un món i n´hi ha que peguen, n´hi ha que no, n´hi ha que xerren pels descosits i n´hi ha que no piulen, n´hi ha de trapelles i n´hi ha que no trenquen mai un plat...
En fi, que si ho tens clar, endavant!! Ara només et cal convèncer el pare de la criatura!!

[Noe]

Noe,
Amb 4 anys ( i n´hi ha que amb 3) tenen molt més que un simple intercanvi de frases!!! I de cap manera juguen sols!!!! T ´ho puc ben assegurar!!! Si no fos pels drets d´imatge, enregistraria un dia qualsevol a l´hora del pati. Em sembla mooooolt agosarat dir que no es socialitzen fins els 7!!!!!

Perdoneu la meva ignorància, però quina teoria diu que els nens peguen i són egoistes, perquè han de captar l´atenció de l´adult i llavors acaben imitant conductes????

Perdona sinera, no et volia ofendre, eh, de fet m'encanta el q exposes q fas a la teva aula, i tant de bo la majoria de centres fossin així. De veritat!

Només vull q entenguis q no dic pas q no hagin d'anar a l'escola els nens, la Joana hi anirà el setembre vinent, només q si no hi van tampoc no s'acaba el món. Amb "diàleg col·lectiu" em refereixo amb diàleg amb un sentit i intercanvi social real, pq fins els 6-7 anys no és exactament així (ho diu els apunts de la generalitat q estic mirant per preparar les opos, no és cap teoria alternativa...). Per descomptat q xerren entre ells i juguen, però realment estan molt centrats en si mateixos, i si no tinguessin aq contactes tampoc no seria greu, pq tenen prou feina a descobrir el món (és la seva tasca primordial (això sí q t'ho dic des de la perspectiva de la pedagogia Waldorf).

Pel q fa al tema de pegar i ser egoistes, potser no m'he explicat bé, només em referia a q a les llars d'infants moltes vegades és d'on aprenen aq comportaments pq ho veuen d'altres q ho fan, i q a casa aquests mateixos nens q ho fan potser no ho farien, pq no necessitarien reclamar l'atenció de l'adult, pq a casa és una "ratio" més baixa q a l'escola. PEr descomptat hi ha molta diversitat de nens i de maneres de fer, però per la meva experiència, sovint he vist això. L'altre dia mateix érem al parc amb la Joana. Ella té 22 mesos ara i mai ha patit per haver de compartir res de res. Ens vam trobar una nena de 18 mesos q tenia pales i galledes, doncs quan la Joana s'hi acostava ella s'enfadava molt pq no volia q li toqués res. I jo, doncs li vaig haver d'explicar a la Joana q tot allò era de la nena, i no va haver-hi cap problema. Però el q em va deixar glaçada va ser el comentari de la mare: "és q a la llar d'infants l'han ensenyat a no compartir". Q jo no crec q sigui q els ensenyen a no compartir, ni molt menys, però segur q simplement el q fa és imitar el q ha vist.

[sinera]

Noe, et prepares opos per a Llar d´infants municipal???

[juliet]

veig que de moment no hi ha ningú per aquí que ens pugui explicar la seva experiència i contrastar-ho. Seria molt interessant!!tot i que el post ja és interessant amb les aportacions de totes.
Jo, personalment, amb el tema de la socialització dels 3 als 6 no ho tinc gaire clar, la veritat és que hi ha certs aspectes educatius que un cop ets mare veus de manera diferent, veus l'educació dels nens des d'una altra perspectiva. Ja no és tot com "ho diuen els llibres", és a dir, totes sabem que una cosa és la teoria i una altra la realitat, de fet és un dels problemes que hi ha en educació, qui fa les lleis potser no ha estat mai en una classe, pot saber molt de pedagogia però la realitat no funciona amb 4 frases de llibre perquè cada nen és un món i en aquestes edats tan petites es fa difícil fer-ne tractats enciclopèdics....bé no sé si m'he expliclat bé...

[Noe]

Noe, et prepares opos per a Llar d´infants municipal???

No, me les preparo per mestra d'infantil (parvulari).

[sinera]

No sabia que la Gene tingués temaris d´opos d´infantil!!

[Noe]

Bueno, no se si són de la gene, me'ls han passat d'una acadèmia q fa cursos d'oposicions...

[Glauca2]

Hola a totes!

En un altre post ja havia escrit el meu comentari, però com veig que el debat està per aqui m'agradaria donar la meva opinió.

En el meu cas, estic treballant aquest any a P3 i estic al 100% d'acord amb Sinera. En 7 mesos que portem a l'escola, he vist un canvi radical en els meus nens a l'hora de jugar. Nens que en un principi no deixaven mai res, que mossegàven i tot per les joguines, despres de fer-los recapacitar avui en dia pràcticament no s'enfaden mai. Nens que al principi jugàven sols, en un racó tranquils, ara comencen a interelacionar-se amb els altres, enriquint el seu joc simbòlic, importantísim en aquestes edats.

Evidentment, des del principi de curs que tinc nens que donen ni donaven cap problema de convivència, però això no vol dir que no estiguin treien cap profit de la socialització amb la resta de nens. Per aquesta regla de 3, només el portarieu a l'escola si quan és petit no sap relacionar-se?
I a més, jo també penso que al carrer, en hores lectives, no hi han gaires nens, com a mínim catalans, jugant al parc. La majoria dels que jo conec en edat de 2 anys ja estan a l'escola bressol, i els que no hi van acostumen a ser d'altres ètnies (a les escoles on he treballat és el que passa) I el 99% dels de 3 anys, siguin d'on siguin, al parvulari.

Noe, ho sento, però jo també discrepo de la idea de que fins als 7 anys no comencen a relacionar-se. És evident que segons els pedagogs els nens fins als 6 anys no tenen "amics reals", sinó només companys de joc, però això no vol dir que no necessitin la interelació entre els seus iguals, quan és una de les coses més importants perquè s'adonin que no estan sols al món. Penseu que ells no són adults.
I un consell amb tota la bona intenció, a les opos no treguis aquest tema! De cara al tribunal has de ser el més neutre posible en tots els aspectes, perque mai se sap de quin peu calça cada persona del tribunal! T'ho dic com a companya de professió!

Bé, de totes maneres em sembla un debat molt interessant! Sort a totes!!

[sandrajuli]

Hola noies!
a mi també m'agradaria sentir l'experiència d'alguns pares que no portin el nen a infantil... El meu nen té 2 anys, no va a la guarderia i encara falta un any per P3, però ens comencem a plantejar la història, ja que a nosaltres ens agradaria no portar-lo a l'escola fins als 6 anys. Vivim en un poble i l'oferta no és gaire gran i tampoc ens acaba de convèncer, però alhora sorgeixen pors (a part de ser els rarus del poble, que amb això paciència...) no saps mai què serà el millor per ell. He llegit els vostres comentaris, però encara no em fan decantar per cap costat. L'ideal per nosaltres seria portar-lo quan ell ho demani, quan li vingui de gust, tan si és amb 4 anys com amb 5...
Trobo que és una decisió difícil... per una banda penso que a casa estarà millor i aprendrà el mateix o més que a l'escola (d'això n'estic segura per la nostra experiència fins ara... crec el mateix que heu dit que té molta més empatia i menys "mala llet" que molts nens que conec que van a la guarde) però per l'altra, em fa dubtar si trobarà a faltar la relació amb altres nens (ja ens trobem amb altres famílies, cosins, amics, etc) o si llavors, als 6 anys trobarà un canvi brutal... Encara que potser estarà més preparat als 6 anys que no pas als 3 per fer aquest canvi.
En fi, ja ho veieu, estic feta un mar de dubtes!!!!
A veure si algú explica què tal!

[Noe]

Noe, ho sento, però jo també discrepo de la idea de que fins als 7 anys no comencen a relacionar-se. És evident que segons els pedagogs els nens fins als 6 anys no tenen "amics reals", sinó només companys de joc, però això no vol dir que no necessitin la interelació entre els seus iguals, quan és una de les coses més importants perquè s'adonin que no estan sols al món. Penseu que ells no són adults.
I un consell amb tota la bona intenció, a les opos no treguis aquest tema! De cara al tribunal has de ser el més neutre posible en tots els aspectes, perque mai se sap de quin peu calça cada persona del tribunal! T'ho dic com a companya de professió!

Bé, de totes maneres em sembla un debat molt interessant! Sort a totes!!

De veritat q no em dec haver explicat bé... no vull pas dir q no es relacionin, ho fan, i la Joana (q també és a casa encara) té moltíssima relació amb nens cada dia. Cada dia en trobem al parc o a la sorrera, de veritat... i li agrada veure'ls, però de moment interacciona bén poc amb ells.

Ho tinc clar com va el tema opos, no pateixis, però gràcies pel consell (per cert ara hauria d'estar estudiant, i mira què estic fent... ).

I no vull q quedi la impressió q no crec q hi hagin d'anar a l'escola, només vull dir q si no hi van tampoc no passa res. Q abans no hi anàvem i jo almenys, no tinc cap problema per socialitzar-me. I q no hem d'oblidar, q es tracta d'una etapa no obligatòria. Q les escoles i llars són un servei magnífic i gràcies a això la dona és dins el món laboral, però tampoc és q sigui imprescindible dur-hi els nens tan petits, si t'ho pots combinar i en tens ganes.

[Glauca2]

Una coseta que se m'havia oblidat!

Crec que el fet que l'escolarització obligatòria comenci als 6 anys respon més al fet econòmic que educatiu. És evident que necessitaran més places, més mestres i més asistents socials per controlar el tema. A més a més, que ha quedat reflexat moltes vegades que a aquesta gent (polítics), la vessant educativa de l'escola és la que menys tenen en compte.

Noe, molta sort demà amb els temes!!

[isa]

I a més, jo també penso que al carrer, en hores lectives, no hi han gaires nens, com a mínim catalans, jugant al parc. La majoria dels que jo conec en edat de 2 anys ja estan a l'escola bressol, i els que no hi van acostumen a ser d'altres ètnies (a les escoles on he treballat és el que passa) I el 99% dels de 3 anys, siguin d'on siguin, al parvulari.

Ufff Glauca2, amb aquest comentari, per mi, has perdut tot el respecte...... quina diferència hi ha que siguin d'altres ètnies o no siguin catalans? Per déu.....en quin món vivim? I escolta, són rossets els que hi ha pel carrer o són morenets?
Ho sento si sóc borde, però és que una ja es cansa de llegir aquestes coses.....sempre amb respecte i amb bon rotllo, però sempre amb "la coletilla dels inmigrants".

[juliet]

Isa
Jo tampoc entenc la relació que hi ha, no crec que sigui cap argument per res del que estem parlant, ho sento Glauca2 però o t'has explicat malament o t'hem entès malament o....si és el que volies dir no em sembla gens acertat....per dir-ho d'aguna manera....

[isa]

Noe jo trobo que t'has explicat perfectament, entenc el que vols dir. L'ed infantil és genial, molt bé, motiva molt als nens, aprenen a conviure amb els iguals....però no és imprescindible per al seu desenvolupament, no hi ha res com estar amb la mare, penso jo.
Es clar que és bo que, a partir dels 3 anys, es trobi amb altres nens, al parc, al súper, berenant amb les mares, o a on sigui, però no necessàriament a l'escola. Es que jo penso que són dues maneres de pensar molt diferents, i en el meu cas va més enllà de "cole o no cole".... aviam si em sé explicar, jo desde que sóc mare, em plantejo la vida molt diferent.....la societat en general, i no em convenç una societat en la que amb tres anyets has d'anar a una escola a que et facin una mica "com tots", no sé....penso que és important el desenvolupament individual, no tant el "aprendre a formar part d'un grup"...no m'explico molt bé però és que no sé molt bé com dir-ho.... espero no ofendre a ninguna.
I la Pao va a la llar eh, però perque no m'ho he pogut muntar d'una altra manera, i n'estic molt molt contenta, i ella també.

[Noe]

Gràcies pels ànims glauca!!

Isa, t'has explicat perfectament, i estic totalment d'acord amb tu... Buff, sort q algú m'ha entès! Q no soc pas antiescola, q la Joana començarà el setembre vinent.

[juliet]

Jo no vaig portar a la meva filla al cole fins a P-3 i el meu fill segurament seguirà el mateix camí i sóc catalana i ben catalana (no crec que aquesta decisió depengui d'on has nascut).
Si visqués a un altre pais, on es valora més el fet que les mares estiguin amb els seus fills i l'escolarització no comença fins més tard dels 3 anys, potser no faria falta parlar d'aquest tema perquè tothom ho veuria com una cosa natural i necessària.
Però vivim en un país on la majoria de nens als 4 mesos ja estan a la Llar o amb la cangur...bé els que tenen més sort amb els avis, però no amb els pares. Sé que en molts casos és la situació més dura que viuen les mares un cop s'acaba la seva baixa maternal, però també sé que en molts casos no s'estableixen les prioritats necessaries per fer el possible perquè això no passi.
Evidentment que sense ajudes estatals la cosa es complica, però tot i així, potser no valorem prou la importància d'estar amb els fills en aquestes edats primerenques.
No sé, no vull dir que les que estem aquí i tornem a la feina siguem males mares, ni molt menys, només dic que entre una cosa i altra els nens són els que acaben més perjudicats. Parlo dels 0-3 anys, a partir d'aquí, tot i que crec que podria ser prescindible l'educació a l'escola, no tinc prou perspectiva per dir res massa rotund. Suposo que quan la meva filla en tingui 6 i valori el que li ha aportat l'escola podré tenir més criteri.

[sinera]

Però vivim en un país on la majoria de nens als 4 mesos ja estan a la Llar o amb la cangur..

Doncs això és el que ha dit la Glauca!! I raó no n´hi falta quan diu que l´"absentisme escolar", sovint, no respon a opcions personals de caràcter educatiu, sinó, més aviat a raons culturals!!!

[sandrajuli]

però també sé que en molts casos no s'estableixen les prioritats necessaries per fer el possible perquè això no passi.
Evidentment que sense ajudes estatals la cosa es complica, però tot i així, potser no valorem prou la importància d'estar amb els fills en aquestes edats primerenques.

opino igual!

[juliet]

Sinera no veig que el que jo digui sigui el mateix. Almenys el que jo he interpretat sobre el comentari de la Glauca i no podem parlar d'"absentisme escolar" als 2 anys

[sinera]

no podem parlar d'"absentisme escolar" als 2 anys

Per això he posat el concepte entre cometes!!!
Però la realitat és que gairebé tots els nens d´aquesta edat (i més petits) van a l´escola bressol (d´aquí, "l´escolarització"). I ara, digueu-me racista, però quan a P3 arriben nens gitanos, magrebís, romanesos... que no han anat a l´escola bressol, no acostuma a ser perquè els pares hagin valorat que era millor tenir-los a casa fins als tres anys!!!
Au va, no siguem hipòcrites!!!