Socpetitons PREMATURS

[maura]

Elidé, que bé els avanços de l'Ada. Sé que moltes vegades (per no dir sempre) tenim la sensació que tot i que avancen, el ritme és molt més lent al que voldríem, però jo quan em passa això, penso en els primers diagnòstics que vam tenir d'aquests menuts i em refaig deseguida!
En Roger va fent, també al seu ritme. La vàlvula li vam haver de canviar quan va cumplir l'any, però ja no l'hem tocat més. A nivell motriu va començar a caminar a finals d'aquest estiu (just fets els 3 anys) i sincerament és que els avanços han estat molts. Continuem amb sessions de fisio 2 cops a la setmana i ell va millorant. La seva autonomia, seguretat i empenta s'ha multiplicat des de llavors. Està molt content dels seus avanços i t'ho fa saber.
L'altre aspecte és l'emocional. Ell és tot emoció i li has d'estar molt a sobre perquè li costa frenar (tant per lo bo quan està content, com quan s'enfada amb el món i tot és nefast).
Tot i això, estem moooolt contents de com han anat aquests anys amb ell, tota una experiència!!!

Pel tema del cerclatge no ha sigut possible. El cerclatge es pot posar fins a la setmana 21-22 (crec, ara no recordo ben bé el topall). Fins llavors el meu embaràs no mostrava cap signe de problema. L'úter estava bé i els meus problemes comencen més tard, cap al mes 6. Llavors ja no es pot col.locar ni em serveix pel meu problema. L'anell aquell que es va fer famós de la Vall d'Hebron és sols un estudi, ni tant sols es comercialitza, o sigui que a part del repòs i la medicació, poca cosa es pot fer.

L'important és que avui ja cumpleixo la setmana 29!!!

[Ilura12]

Una pregunta... quan vau començar a veure que als vostres fills els hi havia quedat alguna seqüela pel fet de ser prematurs? Les meves demà fan 8 mesos i sembla que de moment van seguint el ritme "normal" i no he apreciat res extrany. A veure si em podeu assessorar perquè és un tema que em preocupa força.

[Elidé]

Ilura, ara mateix no recordo amb quantes setmanes van néixer les teves filles... En general, la possibilitat de seqüeles i la gravetat d'aquestes va lligada a les setmanes gestacionals. La meva nena té seqüeles però va néixer amb 23+5 sg i va tenir un munt de complicacions durant la seva estada a l'hospital. A partir de les 30 setmanes no hi sol haver seqüeles o són poc importants.
Dit això, hi ha seqüeles que es veuen de seguida (la sordesa, els problemes visius i els motrius greus) i altres que no es manifesten fins que els nens van a escola (hiperactivitat, dèficit d'atenció, problemes d'aprenentatge, etc.), però en general la situació es clarifica els primers dos anys. Intenta relaxar-te i no pateixis abans d'hora, si hagués d'aparèixer algun problema el resoldríeu en el seu moment

[Ilura12]

Merci Elidé,
Les meves van néixer a la setmana 31. De moment tots els controls OK i mentre van estar ingressades (30 dies) tot Ok també, sense cap problema. Esperem que lo únic sigui que segueixen sent una mica més petitones dels que els tocaria...

[maura]

Hola Ilura,
ahir et vaig conestar però veig que no es va grabar. Més o menys et deia el mateix que t'ha dit l'Elidé.
En el nostre cas en Roger va néixer a la setmana 27 i totes les seqüeles que té són fruit de les múltiples complicacions que van sorgir durant l'hospitalització (hemorràgia cerebral, meningitis i canvis de vàlvula). Els primers 2 anys són clau i encara que aquesta frase sigui odiosa, és real, ho aniràs veient a poc a poc. Jo també insistia perquè em diguéssin què sortiria i què no, però és impossible saber-ho inicialment.
De totes formes, si van néixer a partir de la setmana 30 tot pren una altra forma. Jo ara estic de repòs absolut per una altra amença de part prematur, i quan vaig ingressar a l'hospital tots els metges van coincidir en el mateix: aguanta siusplau fins la 30 que a partir de llavors el risc és mínim!!!! Ho tinc grabat al cervell! (aquest divendres ja cumpleixo les 30, així que estic molt contenta ).
Jo et diria que et relaxis, disfrutis de les teves nenes i si ha de sortir alguna cosa, ja ho anireu veient. Així escrit sembla fàcil però sé que no ho és.
Feu seguiment al CDIAP? T'ho dic perquè a nosaltres ens ha anat molt bé. Independenment que en Roger ho necessita com l'aire que respira i gràcies a les sessions ara estem on estem, la tranquil.litat que et dóna a tu com a mare està envoltada de professionals que fan el seguiment del teu fill no té preu.

Espero haver-te ajudat una miqueta, tot i que ja sé que el que ara mateix necessitaries és una vola de vidre que et digués què els espera a les petites.
Un petonàs molt fort precioses!

[Alexia77]

Hola Ilura,

Jo també crec que has d'estar tranquil·la, perquè si no hi ha res que et posi en alerta, és que tot va bé. El meu va néixer de 33-34 setmanes i el pediatre ens va alarmar per uns moviments que feia de forma repetitiva abans de complir l'any d'edat sense corregir. Gràcies a una persona de confiança, ens vam dirigir al CDIAP i ara que té quasi dos anys encara hi anem cada dos setmanes amb una psicologa. Té un trastorn de la regulació, que ve motivat per la immaduresa, i que al llarg del temps ha anat millorant molt. Hem de veure si això acaba derivada en un deficit d'atenció, però ara mateix tampoc volem precipitar-nos. Ja anirem afrontant el que ens anem trobant.

Gaudeix de les teves nenes, i si tens dubtes, et pots dirigir al CDIAP.

[Su4]

Hola a totes, feia molt de temps que no entrava en aquest port. La veritat es que hi ha èpoques que vols com evadir-te....tenir un nen prematur sempre es complicat i si a més pel camí sorgeixen complicacions encara més.
Primer de tot felicitats Maura per aquest nou embaràs. Dir-te que sou molt i molt valents i estic segura que aquest cop, tot anirà molt bé. Us ho mereixeu!!!!!!

Ilura, segurament la teva germana t'haurà parlat molt d'en Guiu, som companyes de post. En Guiu per les que no ens coneixeu va neixer a les 30 setmanes amb 1230gr. Va ser cesaria perquè anava assentat i amb volta de cordó. Segurament en el moment del part i degut a la seva inmaduresa va faltar una mica d'oxigen i va fer una petita lesió neurològica. En Guiu te una diplegia espastica molt lleu i només te afectada la part més distal dels 2 peus. Això li ha comportat un retard motriu. Els 2 anys va començar a caminar sol i ara no para!!!!!! A nivell cognitiu i de llenguatge està perfecte. Anem 2 cops per setmana el CDIAP amb la fisio i perfecte. Nosaltres vam començar a notar alguna cosa estranya a l'any quant vam veure que no gatejava i que els canvis posturals li costaven bastant.
Et dic el mateix que les altres mames, disfruta de les teves princeses que segur que estan perfecte i si van el CDIAP, no et preocupis que si veuen que alguna cosa no quadre t'ho diuen de seguida.
Ja veieu que pel camí sorgeixen complicacions i res es fàcil amb aquests nens però són molt valents i s'en surten de tot!!!!!!

[Alexia77]

Jo també torno a estar embarassada de nou i amb molt por que es repeteixi tot el viscut amb el Biel, el neguit d'aguantar el part fent repòs absolut i afrontar el fet que finalment va ser prematur. Maura, quan et llegeixo, veig que som el mateix cas. No se sap el motiu, però el nostre cos comença amb contraccions massa aviat i s'escurça el coll de l'uter. El meu ginecòleg m'ha dit que no tinc cap causa física per a que passi de nou el mateix, però que és molt possible que sigui així. El dimarts a a visita que vam tenir li vaig plantejar les meves pors i preocupacions i li vaig demanar què havíem de fer. Em va dir que ara mateix fer vida normal, però a partir de la setmana 12 repòs relatiu i llavors veuríem si cal cerclatge o no. Tampoc sé si per casos com els nostres, el cerclatge és útil o no.

Molts ànims Maura! Espero que aguantis fins el final!

[Ilura12]

Bones,

Gràcies per les vostres respostes. Les meves nenes no van al CDIAP, de fet, no sé ni què és. Lo únic que els hi estan fent és posar defenses un cop al mes, i per cert, el 7 de febrer ja acabem. També les han estat visitant a can Ruti, on van néixer, i l'últim cop ens van dir que les visitarien el mes d'abril, que tindran 11 mesos, i que si tot seguia com fins ara, que ja els hi donarien l'alta, i que no hauriem de fer cap seguiment especial pel fet d'haver estat prematures. Però sempre et queda aquella por... M'agrada molt haver descobert aquest post i poder parlar amb mares de prematurs, de veritat, la resta de la gent no ho pot entendre...

Bon cap de setmana a totes.

[maura]

Ilura, tens tota la raó, és un món ple de dubtes i moltes vegades tens la sensació que la resta no t'enten! Ànims i disfruta de les teves nenes al màxim!!

Alexia, MOLTÍSSIMES FELICITATS pel teu embaràs!!! És inevitable sentir por, més que res perquè ets molt conscient que les possibilitats de que es repeteixi hi són. A mi, el que m'ha mantingut més tranquil.la és que amb els antecedents tot es mira més i això fa que al mínim símptoma saltin les alarmes de per tot arreu i la reacció és molt ràpida. En el meu cas, de moment, ho hem aturat, i això ha estat possible perquè a la primera contracció ja reacciones i tots els metges són molt precabuts. Espero puguis disfrutar del teu embaràs i que no se't repeteixi la història!

[Alexia77]

Gràcies Maura! Tant debò no es repeteixi, al menys tinc al meu favor el que dius, que ja sabré identificar els signes d'alarma. De fet, per precaució, és molt possible que el metge m'indiqui repòs relatiu a partir del segon trimestre, i això crec que anirà molt bé per evitar que comencin tant aviat les contraccions.

[iuia]

Maura enhorabona per les trenta setmanes! Reposa molt!

[maura]

Gràcies Iuia!

[laurita6]

maura, a mi em van possar el pesari a la setmana 30 perque em vaig posar de part i amb la medicació me'l van poder aturar i com estaba dilatada van decidir de posar-m'ho i gracies a aixó vaig aguantar fins a la 37, aixó si a la 34 em vaig tormar a posar de part me¡l van treure i amb repos absolut fins a la 37.
aguanta maca et desitgo que vaigi bé.

[maura]

Gràcies Laurita, espero seguir els teus passos. Donaria el que fos per aguantar fins la 37 i evitar la incubadora. Ha de ser una sensació fantàstica sortir de la clínica o hospital amb la nena en braços!

[Elidé]

Ànims Maura, que ja quasi ets a la 31, és una gran fita!!!

[Su4]

Maura segur que ho aconsegueixes!!!!!!!! Ànims bonica que ja no queda res.
Jo ser que és tenir-ne un de cada, la Júlia va neixer a les 38 i en Guiu a les 30 i que puc dir?

[laurita6]

vaig patir molt perque desde la setmana 28 que tenia contraccions pero cuan em vaig posar de part es va caura el mon, va ser molt dur, recordo que inclos amb la medicació posada em vaig tornar a posar de part tothom estaba preparat i vaig tenir sort ho ser, pero el fet de posarme de part cada setmana va ser molt fustran i tenia tanta por cada dia, estaba desesperada, per aixo et dic que el pesari si es necesari t'el prodries posar pero si aguntes sense doncs de conya que fa molt de mal cuan t'el posen i t'el treuent. una abraçada maca.

[Ilura12]

Bones,

Ahir vam anar a can Ruti a posar-lis les últimes defentes a la Júlia i la Maria, ja està!!! Encara me'n recorod quan em van dir que hi havia d'anar cada mes des del setembre fins a febre a posar-lis i se'm va caure el món a sobre...Ara ja només ens queda el dia 27 anar al dermatòleg per la Maria, té 2 engiomes, i el 4 d'abril tenen visita pediàtrica. Ens van dir que si en aquesta les trobaven bé ja ens donarien l'alta de can ruti i podriem fer el seguiment normal només al CAP. Quines ganes!!!

[maura]

Ilura, ànims que queda poquet! El primer any és horrible el tema metges i controls. Bé, nosaltres encara en fem alguns però també t'haig de dir que quan comences a deixar d'anar als metges i et van donant altes, al principi trobes a faltar aquest feedback tant constant. Sempre recordaré al meu pediatre que ens deia "Papes, ara comença a tocar que us deshospitalitzeu!" i és ben veritat.