Experiències educació dels 3 als 6 anys a casa.
Re: Experiències educació dels 3 als 6 anys a casa.
què passa que si no som immigrants se'ns ha de mirar malament per decidir no escolaritzar els nostres fills dins l'etapa NO obligatòria??
A mi això em posa frenètica!!mireu tothom al meu voltant va criticar-me (i molt) per no dur la Júlia al cole fins a p-3, van ser 3 anys genials els que vaig viure 100% amb ella, però també van ser tres anys de continues explicacions del perquè ho feia.
Ja m'imagino les reaccions si hagués decidit no dur-la fins als 6!!
Haig de dir que m'ho vaig plantejar, però en aquell moment no ho vaig veure massa clar.
Trobo idoni que els nens no s'escolaritzin fins com a mínim a p-5, una altra història són les ajudes, NULES, que les famílies que volen triar aquesta opció tenen.

A mi això em posa frenètica!!mireu tothom al meu voltant va criticar-me (i molt) per no dur la Júlia al cole fins a p-3, van ser 3 anys genials els que vaig viure 100% amb ella, però també van ser tres anys de continues explicacions del perquè ho feia.
Ja m'imagino les reaccions si hagués decidit no dur-la fins als 6!!
Haig de dir que m'ho vaig plantejar, però en aquell moment no ho vaig veure massa clar.
Trobo idoni que els nens no s'escolaritzin fins com a mínim a p-5, una altra història són les ajudes, NULES, que les famílies que volen triar aquesta opció tenen.

Re: Experiències educació dels 3 als 6 anys a casa.
Sandrajuli.. tu experiencia lamentable ( como te trataron!) pero cierto
Mi hijo mayor tampoco fue a guarderia directamente empezo en P3 y en aquel momento tambien nos sentimos bichos raros ( y mi pueblo no es pequeño ehh) tanto que fue la primera vez que se quedo fuera de un colegio.. ya que la mayoria de guarderias estan aderidas a colegios.. por lo que los niños que no han ido ( hablo siempre de mi pueblo, aunque pudiera pasar en otros tambien) se ven con dificultades en el momento de encontrar luego plazas en otros centros. Por no habalr de la segunda vez, al empezar la primaria, que mas de lo mismo y entonces como ya si que es olbigada la escolarizacion, nos amenazaron con servicios sociales, mossos etcc cuando lo unico que pedia era un colego decente, no negarme a llebarlo ( pero bueno este es otro tema.)
Mi poblacion no reune el total de plazas por alumnos de cada curso escolar.. por lo que somos muchos padres que nos vemos obligados hacer el prescolar ( P3 / P4 / P5 ) en centros totalmente privados o fuera de nuestra poblacion.
Lo triste es, como ya he comentado en otro post de educacion.. que aunque lo ideal seria que los niños estubieran en casa hasta el "comienzo" de edad escolar ( algo prematura para mi gusto ) es donde mejor se lo pasan, porque en el momento que empiezan P3 ya todo deja de ser un juego y los niños se ven obligados a entrar dentro de unas medias, graficas etcc y tener un minimo de conocimiento adquirido.. triste porque son niños!! no maquinas.
Así que yo os animo a todas als que tengais la posiblidad de poder darle a vuestros hijos una escuela libre ( creo que se dice asi no?) a que lo intenteis.. porque esta ley que tenemos esta MUY EQUIBOCADA!
Mi hijo mayor tampoco fue a guarderia directamente empezo en P3 y en aquel momento tambien nos sentimos bichos raros ( y mi pueblo no es pequeño ehh) tanto que fue la primera vez que se quedo fuera de un colegio.. ya que la mayoria de guarderias estan aderidas a colegios.. por lo que los niños que no han ido ( hablo siempre de mi pueblo, aunque pudiera pasar en otros tambien) se ven con dificultades en el momento de encontrar luego plazas en otros centros. Por no habalr de la segunda vez, al empezar la primaria, que mas de lo mismo y entonces como ya si que es olbigada la escolarizacion, nos amenazaron con servicios sociales, mossos etcc cuando lo unico que pedia era un colego decente, no negarme a llebarlo ( pero bueno este es otro tema.)
Mi poblacion no reune el total de plazas por alumnos de cada curso escolar.. por lo que somos muchos padres que nos vemos obligados hacer el prescolar ( P3 / P4 / P5 ) en centros totalmente privados o fuera de nuestra poblacion.
Lo triste es, como ya he comentado en otro post de educacion.. que aunque lo ideal seria que los niños estubieran en casa hasta el "comienzo" de edad escolar ( algo prematura para mi gusto ) es donde mejor se lo pasan, porque en el momento que empiezan P3 ya todo deja de ser un juego y los niños se ven obligados a entrar dentro de unas medias, graficas etcc y tener un minimo de conocimiento adquirido.. triste porque son niños!! no maquinas.
Así que yo os animo a todas als que tengais la posiblidad de poder darle a vuestros hijos una escuela libre ( creo que se dice asi no?) a que lo intenteis.. porque esta ley que tenemos esta MUY EQUIBOCADA!
- sandrajuli
- :: pantera

- Entrades: 873
- Membre des de: dt. març 16, 2010 9:46 am
Re: Experiències educació dels 3 als 6 anys a casa.
sí noia, molt trist...
avui encara sentia per la ràdio la de guarderies que s'han fet, com si fós una cosa bona... Quins polítics més poc pares que tenim!!!
avui encara sentia per la ràdio la de guarderies que s'han fet, com si fós una cosa bona... Quins polítics més poc pares que tenim!!!
Re: Experiències educació dels 3 als 6 anys a casa.
Tara ha escrit:A p4 ja veurem si el portem,però a poder ser tampoc,ja que crec que els nens han de jugar i ser lliures,que ja tenen temps d´entrar en el món de les normes i obligacions més endavant.
Estic TOTALMENT d'acord amb tu. Els nens són nens, i els estem "obligant" a seure un munt d'estona en una taula (per a alguns, 3 minuts ja és molta estona) a seguir unes rutines, unes coses que han de fer quan potser en realitat el que voldrien és córrer, o fer un puzzle, o jugar, o potser els estem fent jugar a puzzles quan voldrien estar escribint. Els adults -pares, mestres, educadors, ...- estem perdent l'essència de la infantesa, el permetre'ls ser nens durant el temps que necessitin.
Re: Experiències educació dels 3 als 6 anys a casa.
Anna Ekaterina ha escrit:Jo tinc un nen de quatre anys i una altra d'un i no els porto a l'escola. De moment em va fantàstic.![]()
El tema de l'educació a mi no m'ha representat cap problema. En Roger ja sap sumar i restar (de moment amb material, encara no en full); li he algunes coses d'hisòria, lo més bàsic; el Coneixement del Medi el fem observant la natura; la plàstica pintat, dibuixant, ratallant...; i la llengua llegint molts contes. De moment sap escriure el seu nom i les lletres ciril·liques (sóc russa) i llatines (no en ordre abecedari, però encara es d'hora per això).
Les relacions socials, que es una cosa que m'objecten molt, tampoc son un problema per a mi. Coneixem molts nens, i té varis amics. Una cosa es certa, no està en un grup de vint-i.cinc nens; però jo crec que no fa falta, amb que tracti amb nens ja n'hi ha prou, i m'encarrego de que ho faci ben sovint; diàriamient a ser possible.
El dia a dia tampoc no em representa cap problema. Jo no treballo, i em puc encarregar de portar-los al parc, a cases d'amics, a activitats, a passejar, etc. Ara estic una mica preocupada pel tema del nou embaras, perquè sembla que em començo a trobar malament, però de moment vaig fent.
Per altra banda, jo dec ser una de les poques mestres que està d'acord en no escolaritzar fins als sis anys i, fins i tot, en fer educació a casa.Encara que no exerceixo la professió, vaig estudiar el Magisteri; però una cosa us garantitzo, a mi no em va tan bé amb en Roger per haber estudiat aquesta carrera, sinó per la meva dedicació. I això ho pot fer qualsevol que no treballi o que pugui compaginar-se els horaris amb la parella, idependetment dels seus estudis.
Per cert, de grups d'educació a casa, jo he sentit parlar d'ALE, i em sembla que tenen pàgina web.
Una abraçada!
Em sembla fantàstic el que fas!!
Jo tb hi estic d'acord tot i haver estudiat ed. infantil!!
Jo encara no treballo, però tampoc no he tingut atur pq era autònoma i ara la cosa ja no aguanta, així que buscaré una feina de poques hores per poder tirar endavant... Em sap molt de greu, però ja no hi ha alternativa. A veure com m'ho munto!
Ah, i això de la socialitació, amb 4 anys sí que ja és important, però tant fa si es troba amb 4 nens/es o amb 25!!!
Petonets i endavant amb el nou embaràs!
Re: Experiències educació dels 3 als 6 anys a casa.
l'anna katerina és un troll..
Re: Experiències educació dels 3 als 6 anys a casa.
Ginger ha escrit:Anna Ekaterina ha escrit:Jo tinc un nen de quatre anys i una altra d'un i no els porto a l'escola. De moment em va fantàstic.![]()
El tema de l'educació a mi no m'ha representat cap problema. En Roger ja sap sumar i restar (de moment amb material, encara no en full); li he algunes coses d'hisòria, lo més bàsic; el Coneixement del Medi el fem observant la natura; la plàstica pintat, dibuixant, ratallant...; i la llengua llegint molts contes. De moment sap escriure el seu nom i les lletres ciril·liques (sóc russa) i llatines (no en ordre abecedari, però encara es d'hora per això).
Les relacions socials, que es una cosa que m'objecten molt, tampoc son un problema per a mi. Coneixem molts nens, i té varis amics. Una cosa es certa, no està en un grup de vint-i.cinc nens; però jo crec que no fa falta, amb que tracti amb nens ja n'hi ha prou, i m'encarrego de que ho faci ben sovint; diàriamient a ser possible.
El dia a dia tampoc no em representa cap problema. Jo no treballo, i em puc encarregar de portar-los al parc, a cases d'amics, a activitats, a passejar, etc. Ara estic una mica preocupada pel tema del nou embaras, perquè sembla que em començo a trobar malament, però de moment vaig fent.
Per altra banda, jo dec ser una de les poques mestres que està d'acord en no escolaritzar fins als sis anys i, fins i tot, en fer educació a casa.Encara que no exerceixo la professió, vaig estudiar el Magisteri; però una cosa us garantitzo, a mi no em va tan bé amb en Roger per haber estudiat aquesta carrera, sinó per la meva dedicació. I això ho pot fer qualsevol que no treballi o que pugui compaginar-se els horaris amb la parella, idependetment dels seus estudis.
Per cert, de grups d'educació a casa, jo he sentit parlar d'ALE, i em sembla que tenen pàgina web.
Una abraçada!
Em sembla fantàstic el que fas!!
Jo tb hi estic d'acord tot i haver estudiat ed. infantil!!
Jo encara no treballo, però tampoc no he tingut atur pq era autònoma i ara la cosa ja no aguanta, així que buscaré una feina de poques hores per poder tirar endavant... Em sap molt de greu, però ja no hi ha alternativa. A veure com m'ho munto!
Ah, i això de la socialitació, amb 4 anys sí que ja és important, però tant fa si es troba amb 4 nens/es o amb 25!!!
Petonets i endavant amb el nou embaràs!
Estaria bé si fos veritat, doncs...
Re: Experiències educació dels 3 als 6 anys a casa.
Julyet ha escrit:l'anna katerina és un troll..
un altre? què passa que la gent té una vida avorrida??
Julyet estàs feta tota una investigadora

- sandrajuli
- :: pantera

- Entrades: 873
- Membre des de: dt. març 16, 2010 9:46 am
Re: Experiències educació dels 3 als 6 anys a casa.
jo també estic intrigada... però he buscat totes les seves entrades i hi ha cagades, no?
com ho has sabut julyet?
com ho has sabut julyet?
Re: Experiències educació dels 3 als 6 anys a casa.
Nosaltres vam tenir el nostre fill fins als tres anys a casa i a partir de llavors en una escoleta que hem creat un grup de pares i mestres, basada en la pedagogia waldorf i estem encantats, és una experiència fantàstica. Som a Osona i la nostra web és; www.infantslafont.org
Re: Experiències educació dels 3 als 6 anys a casa.
Juliet,jo ja tremolo l´any que ve,que hauria de començar P-3,amb les cares i comentaris de la gent quan preguntin "com és que avui no vas al col·le?"I els contesti que ni avui ni demà,que no el porto.Si ara ja em miren raro i intenten convence´m que el porti a la guarde,que és el millor,suposo que l´any que ve estaran convençuts que sóc una mala mare.
- sandrajuli
- :: pantera

- Entrades: 873
- Membre des de: dt. març 16, 2010 9:46 am
Re: Experiències educació dels 3 als 6 anys a casa.
Tara, com t'entenc!
no sé si has llegit que nosaltres vam haver d'anar a una entrevista amb l'assistent social de l'ajuntament i tot!
no sé si has llegit que nosaltres vam haver d'anar a una entrevista amb l'assistent social de l'ajuntament i tot!
Re: Experiències educació dels 3 als 6 anys a casa.
Ostres,sí,sandrajuli,és fortíssim!!!
Re: Experiències educació dels 3 als 6 anys a casa.
hola
crec que m'he llegit tots el missatges, alguns per sobre i no m'ha quedat clar si algú realment no ha escolaritzat el seu fill fins els 6 anys (o sigui primer no?) i com ha sigut l'experiencia.
el meu fill va començar al setembre P2 a una escoal bressol municipal, he estat amb ell a casa tot el temps que he pogut però s'arriba on s'arriba, sóc monoparental i si volem menjar he de poder treballar (i amb le smigidades la veritat é sque no és suficient)
ara estic mirant escola per l'any que ve. estic una mica desmoralitzada... finalment m'havia decidit per una a la primera opció (pública, a costat de casa, molt bé d'instal·lacions, fan el que fan a totes (o sigui rarons)... molt mala fama...) pero dilluns em va dir una de les mestres que em pensi lo d'escolaritzar-lo l'any que ve (per diferents motius que potse rno venen al cas) i que si de cas em plantegi el tema de l'escola lliure. va ser un xoc... pq és difícil trovar un mestre que et digui que no escolaritzis a un nen...
encara que pensés que és la opció adequada (no ho sé la veritat) no sé si m'ho puc permetre (económicament i pq estan totes al quinto pepino i no em puc passar el poc temps que tinc anant amunt i avall).
pensoq ue potser per anar a una escola lliure seria millor quedar-se a casa, però com t'ho fas? en el meu cas ho veig bastant inviable. he pensat que si es fa amb altres families pot ser més senzill i almenys tenir uns dies a la setmana per poder treballar. ¿això existeix? ¿funciona? ¿que passa quan els nens comencen l'escola tradicional?
crec que m'he llegit tots el missatges, alguns per sobre i no m'ha quedat clar si algú realment no ha escolaritzat el seu fill fins els 6 anys (o sigui primer no?) i com ha sigut l'experiencia.
el meu fill va començar al setembre P2 a una escoal bressol municipal, he estat amb ell a casa tot el temps que he pogut però s'arriba on s'arriba, sóc monoparental i si volem menjar he de poder treballar (i amb le smigidades la veritat é sque no és suficient)
ara estic mirant escola per l'any que ve. estic una mica desmoralitzada... finalment m'havia decidit per una a la primera opció (pública, a costat de casa, molt bé d'instal·lacions, fan el que fan a totes (o sigui rarons)... molt mala fama...) pero dilluns em va dir una de les mestres que em pensi lo d'escolaritzar-lo l'any que ve (per diferents motius que potse rno venen al cas) i que si de cas em plantegi el tema de l'escola lliure. va ser un xoc... pq és difícil trovar un mestre que et digui que no escolaritzis a un nen...
encara que pensés que és la opció adequada (no ho sé la veritat) no sé si m'ho puc permetre (económicament i pq estan totes al quinto pepino i no em puc passar el poc temps que tinc anant amunt i avall).
pensoq ue potser per anar a una escola lliure seria millor quedar-se a casa, però com t'ho fas? en el meu cas ho veig bastant inviable. he pensat que si es fa amb altres families pot ser més senzill i almenys tenir uns dies a la setmana per poder treballar. ¿això existeix? ¿funciona? ¿que passa quan els nens comencen l'escola tradicional?
- sandrajuli
- :: pantera

- Entrades: 873
- Membre des de: dt. març 16, 2010 9:46 am
Re: Experiències educació dels 3 als 6 anys a casa.
nosaltres al final hem decidit que en juli farà p3... ahir justament vam anar a veure l'escola i parlant amb la directora ens va convèncer força, ja que vam preguntar-li si el podríem portar només unes hores, per exemple només als matins i ens va dir que no hi havia problema! a part ens va donar molt bona sensació l'escola, les profes, etc... són molt respectuosos amb els ritmes dels nens, quasi bé no posen el cul a la cadira, etc...
A part, hem vist que ell cada cop és més autònom i fins i tot vol estar estones sense nosaltres, amb altres nens, per tant, hem suposat que potser ha arribat l'hora i està preparat (a més encara falten força mesos...)
Ada_bcn, no sé en el teu cas què faria... ho veig complicat, clar l'opció més fàcil per tema gestió és l'escola que tens a prop de casa, però si una de les mestres et va dir això... clar, fa pensar això!
Potser veig més clar l'opció d'escola lliure, o de mirar alguna altra de la teva zona, a veure què tal. Jo lo de famílies que s'ajunten per fer homeschool ho he sentit, però sempre a ciutats (no sé d'on ets), ho podries mirar també. I quan els nens han de començar l'escola tradicional, suposo que no passa res, ja que fins als 6 anys no és obligatori i n'hi ha que no han anat a l'escola fins llavors (molt pocs, però n'hi ha). Amb 4 dies agafaria el ritme bé suposo...
A part, hem vist que ell cada cop és més autònom i fins i tot vol estar estones sense nosaltres, amb altres nens, per tant, hem suposat que potser ha arribat l'hora i està preparat (a més encara falten força mesos...)
Ada_bcn, no sé en el teu cas què faria... ho veig complicat, clar l'opció més fàcil per tema gestió és l'escola que tens a prop de casa, però si una de les mestres et va dir això... clar, fa pensar això!
Potser veig més clar l'opció d'escola lliure, o de mirar alguna altra de la teva zona, a veure què tal. Jo lo de famílies que s'ajunten per fer homeschool ho he sentit, però sempre a ciutats (no sé d'on ets), ho podries mirar també. I quan els nens han de començar l'escola tradicional, suposo que no passa res, ja que fins als 6 anys no és obligatori i n'hi ha que no han anat a l'escola fins llavors (molt pocs, però n'hi ha). Amb 4 dies agafaria el ritme bé suposo...
Re: Experiències educació dels 3 als 6 anys a casa.
la veritat és que agafi el ritme no és le que em preocupa exactament...
vivim a barcelona
vivim a barcelona
- sandrajuli
- :: pantera

- Entrades: 873
- Membre des de: dt. març 16, 2010 9:46 am
Re: Experiències educació dels 3 als 6 anys a casa.
és que no sé tampoc molt el que voldria saber...jijijijij
Re: Experiències educació dels 3 als 6 anys a casa.
bé, potser com s'ho fa la getn per organitzar-se i quins objectius es marquen (si se'n marquen algún) i també com treballen el tema de estar en grup si només estan en grup ocasionalmen t si suposo que sempre en espais tipus parc o algún altre espai que permet que els nens es relacionin més en plan "salvatge".
i realemtn no m'ah quedat calr si algú ho ha fet o ho está fent.
i realemtn no m'ah quedat calr si algú ho ha fet o ho está fent.
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 7 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
![]() |
![]() |
![]() |









Encara que no exerceixo la professió, vaig estudiar el Magisteri; però una cosa us garantitzo, a mi no em va tan bé amb en Roger per haber estudiat aquesta carrera, sinó per la meva dedicació. I això ho pot fer qualsevol que no treballi o que pugui compaginar-se els horaris amb la parella, idependetment dels seus estudis.








