Bateig / Festa de benvinguda
- pigada74
- :: zebra

- Entrades: 1475
- Membre des de: dl. feb. 13, 2006 5:04 pm
- Ubicació: Vallès Oriental, però amb el cor de La Selva
O.P. (opinió personal) jo quan neixi la princesa Joana!!!! crec que fa més il.lu, oju, parlo per mi, eh!!!
No sé, crec que al moment de dir que feu la festa, seria bo tenir-los informats, no?
"Repitu" és una opinió personal!!!
No sé, crec que al moment de dir que feu la festa, seria bo tenir-los informats, no?
"Repitu" és una opinió personal!!!
<a><img src="http://b1.lilypie.com/z-byp1.png" alt="Lilypie Primer Ticker" border="0" width="400" height="80"></a>
- pigada74
- :: zebra

- Entrades: 1475
- Membre des de: dl. feb. 13, 2006 5:04 pm
- Ubicació: Vallès Oriental, però amb el cor de La Selva
I jo tinc el dilema de la meva vida. Varem tenir una mica de "pique" perquè em vaig enterar que el padrí del Pol ja tenia canditat en ferm, el David, el millor amic del meu home, del qui ell es padrí del seu fill Eric. Jo vaig pensar que seria una cosa a decidir entre els dos, però el meu home, Mr. faigsempreelmespractic, va argumentar: com que jo sóc el padrí de l'Eric, que el David sigui el padrí del Pol i axí matem dos "pajarus" d'un tret, ho fem tot el mateix dia i fora. I la meva pregunta és, i qui farà de padrina? La dona del David NOOOOR, no es Santa de mi devoción, per una historia que ja us explicaré algún dia, es que resulta que el David s'havia de casar amb la Marta, una bona amiga, però amb data i casa i quasi tot a punt la va plantar per la mossa aquesta que te ara, i la veritat, hi ha coses que jo no puc entendre ni "perdonar", en fi, a qui faig padrina? la meva germana, alguna cunyada, alguna amiga? tinc clar que a la meva amiga Marta no, pq si el seu ex és el padrí, quin mal trangol, no? SOCORRO que ja m'he liat jo sola.
Que penseu, familia o amiga?
Que penseu, familia o amiga?
<a><img src="http://b1.lilypie.com/z-byp1.png" alt="Lilypie Primer Ticker" border="0" width="400" height="80"></a>
Lola, jo crec que tan pot ser algú de la família com un amic/ga, de vegades tenim més i millor relació amb amics que no cunyats, ...
En el meu cas no sabria què fer, jo tinc una germana i un germà i per part seva igual, pels meus cap problema, però pels seus no em ve gens de gust, bé, és que tampoc s'ho mereixen i no m'agradaria que si algun dia faltéssim nosaltres, ells es fessin càrrec del nostre futur fill/a, que són per això els padrins, oi¿? A més de regalar-los la mona, ...
Si hagués de decidir ara faria de padrí el meu germà i de padrina una molt bona amiga nostra i si fos la meva germana, de padrí no ho sé pas!
En el meu cas no sabria què fer, jo tinc una germana i un germà i per part seva igual, pels meus cap problema, però pels seus no em ve gens de gust, bé, és que tampoc s'ho mereixen i no m'agradaria que si algun dia faltéssim nosaltres, ells es fessin càrrec del nostre futur fill/a, que són per això els padrins, oi¿? A més de regalar-los la mona, ...
Si hagués de decidir ara faria de padrí el meu germà i de padrina una molt bona amiga nostra i si fos la meva germana, de padrí no ho sé pas!
<a href="http://lilypie.com/"><img src="http://lbdf.lilypie.com/pHkgp1.png" width="400" height="80" border="0" alt="Lilypie Pregnancy tickers" /></a>
Xenia, crec que ho vam parlar fa temps aquest tema pq a mi em "preocupava" força.
Jo no estic batejada i no tinc padrins (o sigui que jo no he tingut la mona, ni un bitllet de 1000 pel meu cumple, etc... ei, que tampoc m'ha marcat, eh! ojos que no ven corazón que no siente -només ho comento per temes de tradició aquí), però recordo que ma mare un dia em va dir que si els passava quelcom, que els meus oncles (bé, cosí-germà del meu pare, que és amb qui més ens hem fet sempre) es farien càrrec de nosaltres.
Llavors, un dia, durant l'embaràs, li vaig fer la pregunta a algú i crec recordar que vaig entendre que legalment, els padrins de bateig no tenen perquè ser qui es facin càrrec legal de la criatura.
Jo això ho preguntava pq no entenia com es feien padrins a avis (com era costum abans) si el més probable era que faltéssin abans que els pares o que fóssin massa grans. No sé, paranoies meves.
Tampoc em quadrava que si els padrins s'havien de fer càrrec de la criatura per necessitat, llavors es nomenessin un de cada família. I llavors, com s'ho feien?
Total, que vaig arribar a la conclusió que els padrins són, sota el meu punt de vista, com els de la mafia però de bon rotllo. O sigui, gent que sigui propera a la teu família, que s'estimi el nen i que sigui allà, ben aprop, al llarg de tota la vida, per donar-li un cop de mà en el que faci falta. Una cosa és la tradició (la mona, la palma, etc...) però a més, si en el futur li falta una empenta, o poder comptar amb algú apart dels pares... que sigui el padrí i/o padrina.
No sé, al final ho veig així.
Si al meu home i a mi ens passa quelcom, no sé exactament com deu anar pq no sóc de lleis, però diria que aniria amb els avis o així, no?
En fi, que al principi jo volia que els padrins fóssin una parella, p.ex. els meus cunyats. Però és que ara es casen a l'octubre i trobo que seria fer-los masses festes, en el millor sentit de la paraula.
Vull dir que el meu cunyat va ser el padrí de casament i la meu cunyada testimoni,... i em fa ilu que el meu germà sigui protagonista.
Així que, a falta que m'ho confirmi el meu home, m'agradaria que fóssin el meu germà i la meu cunyada (ja que es casen, ja serà de la família i em cau molt i molt bé). I així, si tenim un segon fill, podrem fer padrí el meu cunyat i padrina la xicota del meu germà si continuen junts, que jo diria que sí.
Quin rotllàs que us he fomut! (culpa de la pigada que m'ha fet entrar mandra de treballar i ganes d'escriure).
Xenia, amics poden ser, i tant que sí. Lola, ho tens fomut, però si el teu home s'entesta amb el seu amic, tria una amiga o la teu germana, no?
Jo no estic batejada i no tinc padrins (o sigui que jo no he tingut la mona, ni un bitllet de 1000 pel meu cumple, etc... ei, que tampoc m'ha marcat, eh! ojos que no ven corazón que no siente -només ho comento per temes de tradició aquí), però recordo que ma mare un dia em va dir que si els passava quelcom, que els meus oncles (bé, cosí-germà del meu pare, que és amb qui més ens hem fet sempre) es farien càrrec de nosaltres.
Llavors, un dia, durant l'embaràs, li vaig fer la pregunta a algú i crec recordar que vaig entendre que legalment, els padrins de bateig no tenen perquè ser qui es facin càrrec legal de la criatura.
Jo això ho preguntava pq no entenia com es feien padrins a avis (com era costum abans) si el més probable era que faltéssin abans que els pares o que fóssin massa grans. No sé, paranoies meves.
Tampoc em quadrava que si els padrins s'havien de fer càrrec de la criatura per necessitat, llavors es nomenessin un de cada família. I llavors, com s'ho feien?
Total, que vaig arribar a la conclusió que els padrins són, sota el meu punt de vista, com els de la mafia però de bon rotllo. O sigui, gent que sigui propera a la teu família, que s'estimi el nen i que sigui allà, ben aprop, al llarg de tota la vida, per donar-li un cop de mà en el que faci falta. Una cosa és la tradició (la mona, la palma, etc...) però a més, si en el futur li falta una empenta, o poder comptar amb algú apart dels pares... que sigui el padrí i/o padrina.
No sé, al final ho veig així.
Si al meu home i a mi ens passa quelcom, no sé exactament com deu anar pq no sóc de lleis, però diria que aniria amb els avis o així, no?
En fi, que al principi jo volia que els padrins fóssin una parella, p.ex. els meus cunyats. Però és que ara es casen a l'octubre i trobo que seria fer-los masses festes, en el millor sentit de la paraula.
Vull dir que el meu cunyat va ser el padrí de casament i la meu cunyada testimoni,... i em fa ilu que el meu germà sigui protagonista.
Així que, a falta que m'ho confirmi el meu home, m'agradaria que fóssin el meu germà i la meu cunyada (ja que es casen, ja serà de la família i em cau molt i molt bé). I així, si tenim un segon fill, podrem fer padrí el meu cunyat i padrina la xicota del meu germà si continuen junts, que jo diria que sí.
Quin rotllàs que us he fomut! (culpa de la pigada que m'ha fet entrar mandra de treballar i ganes d'escriure).
Xenia, amics poden ser, i tant que sí. Lola, ho tens fomut, però si el teu home s'entesta amb el seu amic, tria una amiga o la teu germana, no?
- pigada74
- :: zebra

- Entrades: 1475
- Membre des de: dl. feb. 13, 2006 5:04 pm
- Ubicació: Vallès Oriental, però amb el cor de La Selva
Mea culpa, mea culpa!!!!
Si, Xenia, com diu la Sandra, ha de ser algú que pugui estar a prop dels nostres fills per si mai fes falta!
Jo tinc un batibull al cap que ja veurem que fem!!!!
Si, Xenia, com diu la Sandra, ha de ser algú que pugui estar a prop dels nostres fills per si mai fes falta!
Jo tinc un batibull al cap que ja veurem que fem!!!!
<a><img src="http://b1.lilypie.com/z-byp1.png" alt="Lilypie Primer Ticker" border="0" width="400" height="80"></a>
Moltes gràcies, Sandra i Lola! Ara per ara no haig de pensar en aquestes coses, però són d'aquells temes que sempre hi dones voltes i creen moltes discusions.
Sandra, trobo molt bé el que tu vols fer, jo intento fer el mateix, repartir-ho una mica, tot i que sempre "una barre más para casa" (es diu així???).
Quan ja no et connectis tant, et trobarem molt a faltar i sobretot els teus temes, són molt interessants i de vegades són detalls que ni s'acudeixen. Sort que la Lola encara la tindrem més dies per aquí!
<a href="http://lilypie.com/"><img src="http://lbdf.lilypie.com/pHkgp1.png" width="400" height="80" border="0" alt="Lilypie Pregnancy tickers" /></a>
estic totalment d'acord amb l'opinió de la Sandra, ha de ser algú proper que se l'estimi i el cuidi i li doni un cop de mà en aquesta vida, però es dificil triar a vegades.
jo vaig triar el meu germà i la germana del meu home pk només en té una i no era padrina de cap dels 10nebots que té, aixi que tb ens feia peneta, pe`ro suposo que a l'hora de la veritat si mai passés algo i faltessim se'l quedarien els avis,no?
Pigada, jo crec que hauries de fer padrina a la teva germana, crec que tira més que una amiga o la xicota d'un amic,no?els amics son amics i els has trobat al carrer, mai se sap si per un malentés la relació algun dia es pot acabar, però la teva germana sempre estarà alli.
jo vaig triar el meu germà i la germana del meu home pk només en té una i no era padrina de cap dels 10nebots que té, aixi que tb ens feia peneta, pe`ro suposo que a l'hora de la veritat si mai passés algo i faltessim se'l quedarien els avis,no?
Pigada, jo crec que hauries de fer padrina a la teva germana, crec que tira més que una amiga o la xicota d'un amic,no?els amics son amics i els has trobat al carrer, mai se sap si per un malentés la relació algun dia es pot acabar, però la teva germana sempre estarà alli.


TE+ Nadal'13 Quedat aquest cop! http://www.fertilityfriend.com/home/Laia
15/04/14 Ets una
Panxupacte twins d.abril'13: Araneta
i Laia
Estic d'acord amb vosaltres, ha de ser una persona de confiança i que sempre hi sigui... però no té que ser de la familia, pq de vegades un amic pot demostrar molt més que un familiar..
De vegades la relació amb germans/es es bastant distant i no ve de gust que sigui el padri/na del teu fill pq no hi ha relació, en canvi amb algun amic/ga potser et veus més sovint i t'hi sents més a gust...
Els padrins estan per mimar al nen que es diu, fer-li regalets i que se l'estimin!
Jo tota la vida havia volgut i tenia claríssim que la padrina del meu primer fill seria ma germana pq era com una mare per mi (ens portem 10 anys) però des de fa uns dos-tres anys que no hi tinc relació per x temes i la veritat no em ve de gust que ho sigui... i amb el meu germa tampoc m'hi faig.. així que haurem de triar algun amic/ga o avi/a..
Si algun dia ha de passar alguna cosa, legalment els fills van a parar als avis, si en hi ha i si no al familiar més proper que es vulgui fer càrrec d'ells. Sempre i quan els pares no facin per escrit a qui deixen els fills en cas de defunció...
Es un tema molt personal de cadascú i tothom té un punt de vista diferent.
Jo amb aixo tinc un embolic...., per part del meu marit son vuit germans i tinc 9 nebots i em porto molt be amb ells pero... per la meva part nomes tinc un germa, va ser el padri del meu casament i em faria molta gracia pero tambe tinc una parella d'amics que em faria molta il·lusio que fossin els padrins... no sé encara queda molt aixi que ja aniré pensant no?


- Carmeniesa
- :: puça

- Entrades: 17
- Membre des de: dj. juny 15, 2006 5:55 pm
Anna ha escrit:[...] Així que vam arribar a l'acord de si boda no esglesia. Però clar, ara es diferent! Ell vol batejar al nen i jo no ho veig gens clar. També penso que em de decidir-ho entre els dos i que ell en el seu moment va deixar de banda les seves creences, la seva familia i tot per fer-me contenta a mi.... Però... i ara?? què???
Tampoc es tant dolent, no? Jo hi vaig passar! Poder quan ell sigui gran que decideixi el que vulgui.. per això millor no fer-ho, no?? Uff!! Es un embolic!! [...]
Hola!
No escric gaire aquí, estic més pel Guia Nupcial, però de tant en tant us llegeixo perquè m'agrada.......
Citant a l'Anna, li comento la meva experiència personal, per si pot ser d'ajuda.
A mi em van batejar, amb dos mesos d'edat, pel costum, perquè la meva família no és practicant. Vaig anar a col·legi de monjes, cosa que em va servir per a conéixer l'esglèsia catòlica per dins. I ja amb 18 anys tenia clar que jo no compartia els seus dogmes.
Ara, amb 29 anys, m'he adreçat al bisbat perquè m'esborrin del registre de batejats, mitjançant la declaració d'apostasia, i no em contesten. Així que m'ensumo que tindré problemes per aconseguir el meu propòsit de sortir d'un club al qual em van apuntar quan jo no tenia consciència del fet, ni evidentement tenien el meu beneplàcit.
No culpo als meus pares del fet, perquè tot just acabava el franquisme, la religió catòlica tenia una gran força i els meus pares mai es van plantejar el contrari......
Amb tot això vull dir que les creences van per una part, es pot educar una criatura en qualsevol fe que els pares professin, i sempre tindrà temps de batejar-se, quan trobi que és el moment, quan trobi que està d'acord amb els dogmes que professen.
Jo hagués agraït als meus pares que respectessin la meva voluntat futura, que s'haguéssin plantejat que potser jo no estaria d'acord amb aquella acció que ara vull desfer i que no sé si aconseguiré.
Petons i salut!
Holaaa
En el tema de padrins... legalment parlant no tenen cap força, a menys que aneu al notari i els nombreu tutors legals dels vostres fills en cas que pases alguna cosa als pares. Nosaltres per ejemple, el dia que siguem papis, els padrins serien ma germana i l’home de ma cunyada pero no els nombrariem tutors legals!

En el tema de padrins... legalment parlant no tenen cap força, a menys que aneu al notari i els nombreu tutors legals dels vostres fills en cas que pases alguna cosa als pares. Nosaltres per ejemple, el dia que siguem papis, els padrins serien ma germana i l’home de ma cunyada pero no els nombrariem tutors legals!

Jo també tinc entès el que diu la Sandreta que els tutors legals s´han de nombrar davant de notari i la figura dels padrins és, si més no, simbòlica però que està força bé. Tot això m´ho va explicar una cosina meva que és advocadessa ( no sé si ho he escrit bé). Els padrins de la Berta encara no els hi hem dit però seran la meva germana i el germà del meu home, si volen, és clar!!
Sibil.la, els hi ha fet il.lu al teu germà i a la teva cunyada?
Pigada, ja has decidit la padrina?
Sibil.la, els hi ha fet il.lu al teu germà i a la teva cunyada?
Pigada, ja has decidit la padrina?
<a><img src="http://b1.lilypie.com/6zNwp2.png" alt="Lilypie 1st Birthday Ticker" border="0" width="400" height="80"></a>
Síiiiiiiiiii! No s'ho esperaven i estàn encantadíssims. La meu cunyada se la veu molt il·lusionada, i el meu germà està que babeja.
La meu cunyada ja li ha fet el primer regal de padrina: una fusta per mesurar l'alçada de la Joana, amb animalons de granja, molt bonica!
En quant al dinar de celebració, suposo que serà la primavera que ve.
Ara estic començant a idear el text i la forma de les participacions de naixement, que faré semblants a les targes d'agraïment que vaig fer pel casament. Així de passada, donaré gràcies pels regals.
Ja us les penjaré, però clar, ara és més complicat anar a Figueres a comprar el paper i tal; trigaré una mica.
P.d. jo tbe penso que és com diu la Sandreta
La meu cunyada ja li ha fet el primer regal de padrina: una fusta per mesurar l'alçada de la Joana, amb animalons de granja, molt bonica!
En quant al dinar de celebració, suposo que serà la primavera que ve.
Ara estic començant a idear el text i la forma de les participacions de naixement, que faré semblants a les targes d'agraïment que vaig fer pel casament. Així de passada, donaré gràcies pels regals.
Ja us les penjaré, però clar, ara és més complicat anar a Figueres a comprar el paper i tal; trigaré una mica.
P.d. jo tbe penso que és com diu la Sandreta
No, Stella, no la batejarem. Trobo que primer ho hauria de fer jo, i encara no m'he posat en el tema. Suposu que mai ho faré. O potser sí...?
No sé, estic contenta com estic. Creient però no sento la necessita d'entrar en cap església... Això sí, li transmetrem la cultura-religió-tradició-coneixements-valors cristians que tant en Jordi com jo hem viscut i hem après dels nostres pares.
Que esteu buscant vosaltres?

No sé, estic contenta com estic. Creient però no sento la necessita d'entrar en cap església... Això sí, li transmetrem la cultura-religió-tradició-coneixements-valors cristians que tant en Jordi com jo hem viscut i hem après dels nostres pares.
Que esteu buscant vosaltres?

Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 4 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
![]() |
![]() |
![]() |

avui







