Quan les coses no van bé...

Plors, malalties i consultes.
Avatar de l’usuari
Bea
:: conillet
:: conillet
Entrades: 389
Membre des de: dj. set. 02, 2010 5:39 pm

Re: Quan les coses no van bé...

EntradaAutor: Bea » dl. gen. 02, 2012 12:48 am

Hola Alisia, volia explicar-te el meu propi cas. Quan jo tenia 15 mesos, vaig començar a tenir crisis convulsives, sempre durant el dia, mai dormint. Per sort nosaltres vivem al costat d'un hospital, només creuar el carrer. Em van salvar la vida com a mínim 3 cops. El pitjor episodi vaig estar més de 2 minuts sense respirar, i encara que sembli mentida encara ara recordo l'infermera treient-me la mascareta d'oxigen quan jo vaig tornar en mi, jo tenia poc més de dos anys, vaig tornar a néixer. Em van fer moltes proves i els metges van dir als meus pares que tenia epilèpsia. Em van començar a medicar. No vaig tenir cap crisi més. Van decidir retirar progressivament la medicació. Cap més crisi, això sí, un síndrome d'abstinència brutal per la medicació tan forta que vaig pendre, que em va obligar a tractament psicològic i psiquiàtric durant un any després de deixar les pastilles. La bona noticia és que mai més he tingut cap problema, i m'he fet electroencefalogrames ja d'adulta, explicant els meus antecedents, i dos metges diferents m'han dit que es va tractar d'un error, que jo no podia ser epilèptica perque a l'electro es veuria. Ara, des de la distància, els metges als que els hi explico es mostren incrèduls, i no em donen cap possible expicació, així que mai sabré què va passar, però sí sé que estic sana i que a partir dels dos anys vaig ser una nena molt sana, de les que mai es posen malaltes quan al voltant tothom ho està. He de dir que jo vaig néixer prematura, unes 6 setmanes abans, desconec si pot tenir res a veure.

Molts ànims maca i et desitjo que no es torni a repetir cap episodi d'aquests.
Jo: SOP+RI
Ell: Translocació Robertsoniana 13-14 (Des'14)
Jul'10 TE+/Abr'11 Neix L
Set'12 TE+/Mar'13 M marxa
Nov'13 TE+/Des'13 Av. espontani
Ago'14 TE+/Oct'14 P marxa: ILE per anencefalia i trisomia 18
Des'14 TE+/Ago'15 Neix J
Ago'17 TE+/Oct'17 Av. diferit bessons Mo-Mo
Abr'18 TE+/Bioquímic
Mai'18 TE+/Gen'19 Neix V
alisia
:: formigueta
:: formigueta
Entrades: 91
Membre des de: dv. nov. 26, 2010 3:51 pm

Re: Quan les coses no van bé...

EntradaAutor: alisia » dl. gen. 02, 2012 3:36 pm

Bea,

moltes gràcies per explicar-me la teva vivència. A l'Aina no li agafen convulsions, al contrari es queda com parada, mirant un punt fixe, com si no hi fos, comença a xurrupar amb els llavis i se li posen morats. Els metges l'han vist en les crisis i, malgrat que a les proves no es veu res malament, ells creuen que és epilèpsia. Jo confio en ells, no tinc una altra opció.

Encara li han de fer un parell de proves a l'abril i maig quan tingui més d'un any perquè aixi tindrà el cervell més format. Ella pren un medicament que es diu Depakine (àcid valproic) i ja ens han dit que si al final se li ha de treure s'ha de fer progressivament. Ella ara pren la dosi minima i s'haurà d'anar ajustant al seu pes. No sé això que dius del sindrome d'abstinència que vas tenir et va passar quan et van treure la medicació suposo... a quina edat te la van treure?

Una abraçada a totes i moltes gràcies pels ànims!
aina
Avatar de l’usuari
Bea
:: conillet
:: conillet
Entrades: 389
Membre des de: dj. set. 02, 2010 5:39 pm

Re: Quan les coses no van bé...

EntradaAutor: Bea » dl. gen. 02, 2012 11:19 pm

Hola Alisia, jo prenia fenobarbital i no sé si alguna cosa més, però el culpable del síndrome d'abstinència va ser el fenobarbital. Me'l van anar retirant de quart en quart de pastilla molt a poc a poc, però tot i així ho vaig passar molt malament, encara tinc alguns records de l'època. Desconec si l'acid valproic pot actuar de manera semblant. Però si pren la dosi mínima suposo que no tindrà punt de comparació, perquè jo prenia una dosi molt alta segons m'han dit. A mi em van treure la medicació a P3, és a dir, amb 3 anys i pico. Crec que amb 4 anys ja me l'havien tret de tot.

En tot cas el que importa és que no tingui més crisis o que almenys les tingui més lleus mentre el que sigui que té es vagi curant. T'he explicat el meu cas per a que vegis que no té perquè ser crònic, que el cervell és el gran desconegut del cos humà i potser de cop i volta un dia no hi ha més crisis i mai en torneu a saber res. La capacitat de recuperació dels nens és impressionant. I la medecina d'ara no és com quan jo era petita, 30 anys enrere. Crec que fas bé de confiar en els professionals.

Una abraçada molt forta i molt ànims.
Jo: SOP+RI
Ell: Translocació Robertsoniana 13-14 (Des'14)
Jul'10 TE+/Abr'11 Neix L
Set'12 TE+/Mar'13 M marxa
Nov'13 TE+/Des'13 Av. espontani
Ago'14 TE+/Oct'14 P marxa: ILE per anencefalia i trisomia 18
Des'14 TE+/Ago'15 Neix J
Ago'17 TE+/Oct'17 Av. diferit bessons Mo-Mo
Abr'18 TE+/Bioquímic
Mai'18 TE+/Gen'19 Neix V
Avatar de l’usuari
Amal
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2300
Membre des de: dl. ago. 17, 2009 9:34 am

Re: Quan les coses no van bé...

EntradaAutor: Amal » ds. gen. 07, 2012 11:33 am

alisia ha escrit:
és cert el que tu dius que no t'imagines que un nen pugui estar malalt i menys que li passi al teu. A Sant Joan de Déu hem après a valorar tot el que tenim i a saber de veritat de la sort que tenim perquè allà l'Aina era una nena amb epilèpsia, sí, però res més, i per desgràcia allà hi ha nens molt malalts. Així que si us plau disfruteu a tope de les febrades, cagarrines i moquets dels vostres fills, que tot sigui això!!!
!


Alisia, mai hem parlat però per casualitat he caigut al teu post. Dir-te en primer lloc que espero que la teva petita millori moltíssim i no pateixi mai més cap crisi; i en segon lloc, reafirmar-me sobre aquest comentari que has fet sobre Sant Joan de Déu, que quan estàs allà te n'adones que uns mocs, una grip o unes cagarrines no ens han de fer patir gens. La meva nebodeta va passar els seus primers 7 mesos i mig de vida allà ingresada, a la planta d'oncologia, i era molt i molt dur viure el patiment d'ella però també el de la resta de nens i famílies. A vegades era millor pujar amb els ulls tancats, pujar a l'ascensor i entrar directament a l'habitació intentant no veure res. Quan tot va bé, mai ens imaginem que hi hagin nens tant malalts. Quan va passar tot això, jo estava embarassada, i de veritat que les petites "malalties" que ha passat el meu fill no m'han fet preocupar gens ni mica.

Molts ànims i que us recupereu física i emocionalment aviat!

Torna a “La salut”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: Baidu [Spider] i 1 visitant

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Actualitat ::