abortament terapèutic

[maresmenca]

Moltes gràcies Bombolla!!!!! Ets un sol.

[Mafaldeta]

Hola, guapes!
Jo també vaig passar per un ILE. La meva història és la història de la meva família. Tenia un germà que patia la distrofia muscular de Duchenne (hi ha una altra noia del fòrum que també té un germà amb aquesta malaltia), consisteix dient-ho ràpidament en què el múscul es converteix en greix, Va morir amb 22 anys. Tenia una gran intel•ligència en un cos que no responia, als 9 anys es va quedar en cadira de rodes i al final no tenia forces ni per respirar. Jo tenia 17 quan va morir. El meu pare va morir 7 mesos més tard i la meva mare 6 anys més tard. Jo crec en Déu i penso que els ha cridat al seu costat perquè eren autèntics àngels.
La meva germana dos anys després de la mort del meu germà i del meu pare va tenir el seu 3r fill. A partir de l'any, van veure que alguna cosa no anava bé. Poc després de la mort de la meva mare li van donar el diagnòstic: Síndrome X Fràgil. És la primera causa de retard mental hereditari i li van dir a la meva germana que ella n'era portadora, però que no es veia en el cariotip.
Van passar els anys i vaig trobar una parella meravellosa, en principi. Esperavem un fill quan per fi li podien fer la prova nuclear al meu nebot i a la meva germana. El resultat va ser que ell era afectat i la meva germana portadora. La meva germana va dir que jo estava embarassada i ràpidament em van fer les proves: jo també era portadora. A més van dir que el meu germà va estar afectat per la distrofia muscular de Duchenne i els ulls dels professionals (metges i biòlegs) es van obrir tant que semblaven que sortien de les cares. Jo podria ser portadora de 2 malalties genètiques. Em van fer una biòpsia de còrion: portava un nen, no tenia el síndrome X fràgil però no sabien si podia ser un Duchenne. No tenien el gen del meu germà ni el de la meva mare per comparar... La distrofia muscular de Duchenne en el 70% dels casos és hereditària però en un 30% és un cas esporàdic. En el meu cas no es podia saber. I havia de decidir. Llavors, vaig començar a recordar la malaltia del meu germà, no al meu germà, sinó la seva malaltia. Ha estat la decisió més difícil que he pres a la meva vida i cap dona, cap ni una, pot saber el què és si no ha passat per això.
Quatre mesos més tard de l'avortament la meva parella em deixava. Em va dir textualment que jo era una dona amb problemes i ell no volia problemes. Va ser molt dur. Vaig passar una depre de cavall. La veritat és que millor no estar amb ell... una persona així no mereix el meu amor. Ha passat el temps, a la feina m'ha anat bé... i després de molt pensar per fi m'he decidit... Estic en tractament de RA amb ovodonació. Sense parella... I si no ho aconsegueixo... al menys ho hauré intentat.
Sé que encara que tingui mil fills, cap d'ells substituirà a aquell nen, però si tinc un fill o una filla li donaré tot l'amor que tenia i tinc per aquell que vaig perdre... i més encara. Continuo creient en Déu... M'ha ajudat molt el missatge de Jesús..., no crec en la religió com a institució com a muntatge... Però penso que Déu està molt ben acompanyat i que el meu fill no està sol, sinó que els seus avis i el seu tiet el mimen molt.
Però us asseguro que estic esperançada i contenta. I m'agradaria que totes ho estiguéssim. La decisió que hem pres en un moment de la nostra vida va ser molt, molt dura... Però vam fer el que creiem que hàviem de fer... I ara a seguir endavant... Amb el cap ben alt. Perquè són dones valentes. Molts petons

[Bombolla]

Ostres Mafalda!
M'ha conmogut molt el teu missatge. Conec més o menys d'aprop les distrofies de Duchene, no com a familiar, sinó com a terapeuta. No em puc imaginar lo dur que deuria ser per la vostra familia.
Només volia aplaudir-te, per ser tant valenta i tant forta. Per aferrar-te a allò que tu creus i que et fa tirar endavant.
Només puc dir BRAVO! Tant de bo ben aviat aconsegueixis el teu somni, i li puguis donar tot l'amor que tens guardat per ell.

[Rainbow]

Mafaldeta,

m'he emocionat moltíssim llegint el teu missatge. Només et puc dir que ets una dona molt valenta i desitjo que tinguis la recompensa que et mereixes i que ben aviat puguis ser mare, en solitari, tant fa (millor sola que mal acompanyada), però MARE.
Jo també conec la malaltia (una altra, però parlo en genèric) de ben aprop ja que al meu fa 9 anys li van diagnosticar una malaltia degenerativa i ja en fa 6 que va en cadira de rodes...
Mafaldeta, moltíssima sort i que tots els teus propòsits se t'acompleixin!

[Rainbow]

perdona, no sé què ha passat en el missatge anterior que m'he menjat una paraula. Al meu germà volia dir

[Mafaldeta]

Eiiii!!! Que el que jo vull és animar-vos! Vinga!
L'avortament terapèutic és una m..., però no ha de poder amb nosaltres... La decisió ja va ser presa i ara hem pres la nova decisió de ser mares... i si ho aconseguim....GUAUUUUUUUUUUUUU!!!!
Precioses! La vida és una lluita i l'arma més eficaç és el somriure!
PETONS

[xin76]

Mafaldeta Ets una dona molt valenta. Endavant! A mi també m'han commogut les teves paraules, endavant amb el teu somni!

[maresmenca]

Mafaldeta deu ni do!
Per mi també va ser la decisió més difícil!

[maresmenca]

Torno a estar embarassada...aviam si aquest cop va bé...

[towanda]

MOLTES FELICITATS MARESMENCA!!!!!!

[Castanyeta]

Maresmenca, moltes moltes felicitats!
Procura no angoixar-te massa... Jo no em vaig permetre disfrutar de l'embaràs després del que va anar malament fins que no vaig tenir els resultats de l'amnio (va ser una agonia, pq a les 11 s. em van fer una biòpsia de corion però no van agafar prou mostra i no la van poder analitzar, i em vaig haver d'esperar fins a les 16 s per l'amnio); estava embarassada, però no volia alegrar-me'n fins que no sabés segur que anava bé, vaig viure mig embaràs amb una mena de cuirassa posada permanentment, sempre amb peus de plom per tocar ben bé de peus a terra, potser massa i tot. Era fotut quan se'm començava a notar la panxa, pq la gent no entén massa que diguis: "estàs embarassada?" "sí", "ai, quina alegria / que bé / felicitats" i tu poses cara de no me'n refio gaire i per tant més val que no m'il·lusioni massa i respons "sí, bueno, psèh, ja veurem com va..." i clar, acabes tu i l'altre amb cara de poker!

En fi, procura disfrutar-ho molti molt, si pot ser des del principi. I molta sort! Segur que aquest cop tot va bé! Una abraçada!

[Neu]

Moltes felicitats Maresmenca! Tot anirà bé, ja veuràs com si!

[Mafaldeta]

Maresmenca: Moltes felicitats, preciosa!!!
Feia dies que no entrava aquí i ... quina sorpresa!!!
Anima't i gaudeix una mica de l'embaràs... Sé que serà difícil, perquè de tant en tant jo també tinc por, però l'AMOR ha de guanyar la por.
Conserva fins a fi la seguretat de l'esperança
Un peró molt fort!!!

[irene2006]

Hola!!
És el primer cop que entrava en aquest post i m´ha impresionat i emocionat les vivències tant desoladores que heu viscut moltes de vosaltres!!
Només volia entrar per donar-vos suport i dir-vos que sou unes dones excepcionals!!!!
Us dono la enhorabona per lo valentes que heu sigut i per cóm heu afrontat tot el que us ha passat, de debò que teniu tota la meva admiració!!!!
De tot cor, i de debò que segur així serà, us desitgo que totes algún día arribeu a poder gaudir plenament de la maternitat i que pugueu ser feliçes amb els vostres fills, segur que el que heu passat us farà ser unes MARES 10!!!!!!!!!!!
Molts petons per totes!!!!!!!!

[maresmenca]

Moltissimes gràcies a totes!!!! I jo espero que si que treguin prou mostra a la biòpsia, no em puc imaginar el que deuries patir...

[Bombolla]

Felicitats Maresmenca!!! Enhorabona!!! Aquesta vegada seguríssim que tot anirà de perles...i amb un obrir i tancar d'ulls tindràs al teu petito/na entre els braços!

[rousi69]

Els testimonis d'aquest post son impressionants.
Jo he patit tres abortaments en les primeres setmanes i tinc moltes ganes de tornar a ser mare. No puc ni imaginar-me la por, la incertessa, el nèguit de tindre que pendre aquesta decisió. Jo treballo en educació especial i se molt bé el que implica la discapacitat en els nois i noies que la pateixen i en les seves famílies. En la meva feina m'esforce per donar-los totes les oportunitats que la societat els ofereix i d'ajudar-los a arribar al màxim d'inclusió que sigui possible. Però jo també tinc molt clar que abortaria si detecten a temps una malaltia o discapacitat greu. Aquest món competitiu, accelerat, individualista i capitalista no està preparat per a la gent amb discapacitats.

[Mafaldeta]

Maresmenca!
Com va tot? Desitjo de tot cor que tot vagi molt bé. Un petó bonica
Rousi: Gràcies pel teu suport... no tothom ens entén... És fàcil fer comentaris quan no és un qui ha de prendre la decisió. Afortunadament, no estem soles... entre nosaltres ens donem suport i ens acompanyem... i també gràcies a persones com tu ens podem sentir més recolzades...
Bé, noies, que no hagi anat bé una vegada, no vol dir que la propera no sigui la nostra... Ànim! No podem deixar que la por guanyi l'amor...
Molts petons

[floreta gi]

hola mare de la MAr i la Cèlia
sé que ja fa temps que va passar,però a mi m ha passat el mateix a finals de juny del 2010
i la veritat , son sensacions i emocions iguals que les teves,,d'impotencia, ,de moltes preguntes
de cercar culpables,....buffffffff,
t agrairia em diguessis com ho vas fer per anar endavant, a quin gine vas anar??
si vaas trobar mes mares amb el nostre cas???

un peto ben fort i estima sempre
dolors

[Castanyeta]

Floreta gi, encara que ara et sembli impossible, el temps acaba apaivagant el dolor.
jo et recomano que, així que t'hi vegis amb forces, us torneu a posar a buscar. El següent embaràs fa molta por i no el disfrutes gens al principi (fas com si la cosa no anés amb tu) fins que no et diuen que tot està bé, però el millor per superar aquesta pèrdua és tornar a il·lusionar-se per una nova possibilitat de vida.

Jo vaig passar també per una ILE, tens la meva història i una llarga reflexió al principi d'aquest mateix post.

Poca cosa puc dir-te ara, perquè tot et semblarà tòpic, però t'ho dic igualment: que no et desanimis; que ja anirà bé la propera o la següent; que aquestes coses passen i de tant en tant li toca a algú i, mala pata, ens ha tocat a nosaltres; que ànims i força; que demanis ajut psicològic, més que no pas ginecològic, si et cal; que ploris tant com calgui i no amaguis el teu dolor: treu-lo fora!; que passis per aquí i buidis el pap, compta amb nosaltres; i que una abraçada molt forta.