El part a casa, un luxe?

[carbasseta]

Jeje! Quina gracia!! Ayrs, haurem de buscar un dia i quedar totes!!

[ariun]

Hola marones!!!

Fa mooooolt que no entro al socpetit. Pero avui he trobat un foradet ( encara que no del tot) per poder dir amb la boca ben gran, que la meva nena, va neixer a casa el 2 d'abril.
He anat llegint i he vist que la Crissie esta embarassada del tercer, i que el segon no el va fer a casa perque era el seu marit el que no ho tenia clar. Doncs jo estava igualet que tu. I ara ell mateix no para de dir que tant de bo ho haguessim fet amb els tres.
En quant a l'entorn, pues no vam dir res. Ho sabien els veins, que els hi vaig dir a la setmana 38, i a tres amigues per si a cas havia de deixar els nens a algu.
Pero vaig tenir un part regalat, els nens eren a casa, no va fer falta ningu, ells van anar a dormir amb la mama normal, es van despedir de la panxa i a les 4 del mati neixia la Carla.
Parir a casa sí ès un luxe, no es pot quantificar amb diners la satisfacció, la recompensa, l'empoderament, la pau, l'amor, la tranquilitat, la felicitat, tots els sentiments que es poden viure entre les parets de casa teva. Amb la gent que tu SÍ has elegit per rebre la vida que portes dins.
És una experiencia màgica.

[crissie]

AIRUN! ostres!!! que bé!!!! Moltissimes felicitats!!!!!! No ens deixaràs sense crònica no???????

CARBASSETA: ostressss! no ens vas dir res!!!!! Si, si! ja sé qui ets!!! Bé, hem decidit tornar a quedar però en plan cafè un dia d'aquests , si et vols apuntar...

[DALMI]

Moltes felicitats Ariun!!!!

Quina enveja... El meu no va poder ser a casa. No conec ningú que no hagi quedat contenta amb un part a casa

[carbasseta]

Uau! Airun! Moltes felicitats! Jo tb vull cronica!
Crissie! No us vaig dir res pq vaig arribar tard i vaig marxar d'hora :-( pero aixo ho arreglarem aviat
Nenes! Us vull informar q estic molt contenta pq ja jem fet el pas definitiu!em portara la imma sàrries!

[Xop]

Valentes,

Aquí teniu per quedar;

http://doodle.com/vreqrz4xmf8kein4

Aneu-vos apuntant !

[txikismongetona]

Hola noies!una més al club!!!
La meva primera filla va nèixer per cessarea programada per natges a una clínica privada ara fa 3 anys...allà vaig veure que alguna cosa no quadrava...que jo m'havia perdut alguna cosa. És per això que vaig començar a informar-me per no tornar a passar pel mateix, o com a mínim per tenir el màxim d'nformació la propera vegada. Ja desde llavors em ressonava el tema del part a casa. A la llista d'AC vaig poder aconseguir molta informació, i vaig descobrir que tenir cessàrea prèvia un segon part a l'hospital seria molt i molt complicat...

Ahir vam tenir entrevista amb les llevadores que vull que m'atenguin en aq 2n embaras (estic de 18s)...i ja està decidit!part a casa!!!Estic taaaant contenta que tinc ganes de cridar-ho als 4 vents!!!Tot i que només ho vull compartir amb la gent que se que em respectarà.

[crissie]

Yuuuuuuhuuuuu! Enhorabona bonica!

[prati]

Qui has decidit q t'atengui? Quimes llevadores??

[xauxeta]

Bon dia! Porto uns quants dies llegint aquest post i m'ha encantat. Vull donar-vos les gràcies a totes les que expliqueu les vostres experiències perquè de segur que m'ajudaran moltíssim. Jo vaig parir fa 2a a hsjdd a la sala d part natural amb la walking epidural; tinc molt bon record del part; però de cara al proper part que és bastant inminent (dpp 24juny) m'agradaria intentar el part natural sense cap anestèsia i les cròniques que us he anat podent llegir la veritat és que són brutals. Espero ser prou forta per sobrepassar el dolor, o acceptar-lo i gaudir de l'animalitat del part . De l'altre part ja tinc records brutals, moments totalment animals, suposo que sense la walking encara serà més heavy. També m'agradaria fer un part a casa, però hi ha diversos factors que m'han tirat enrere; així que repetirem amb sant joan de deu, protocol part natural i si puc alta a les 24h. Ja us explicaré! Moltes gràcies a totes i bons parts!

[Xop]

Ens veiem allà?!?!?!

dimecres, 18 / juny de 2014 de 19:00 a 21:00h

ESPAIVITAL Avinguda De La República Argentina, 52

Estáis invitad@s al pase del documental 'Bienvenido a casa' que recoge testimonios de familias y profesionales acerca del nacimiento en casa en Holanda y catalunya, seguido de charla-debate con Ester Naval, llevadora.

Direcció: Ester Bertran i Anna Cañigueral. Guió: Ester Bertran. Imatge: Anna Cañigueral. B.S.O i So: Carles Martínez. Producció: Valentí Films. Durada: 86 minuts. Any: 2013. País de rodatge: Catalunya‐Holanda. Idioma original: anglès, català i espanyol

https://www.facebook.com/photo.php?v=10 ... =2&theater

[Neus33]

Bon dia!!

Després de llegir les 27 pàgines d’aquest post que m’ha semblat taaaaant apassionant no podia deixar de donar les gràcies per tot el que vàreu i heu compartit a Julyet, Ponioleta, Ayrs, Crissie, Londonbaby, Helia i totes. Perquè en acabar no he pensat per fi, sinó quines ganes de seguir llegint...he après moltíssim amb vosaltres.
Sóc una mare més a qui van arrabassar el seu part desitjat, he de dir que en el seu moment creia que m’havia preparat bé per un part natural, confiava en el meu cos, estava mooolt tranquil•la, no tenia por...Com era un primer part no tenia la confiança necessària per parir a casa però tenia molt clar que volia viure-ho amb total consciència, volia ajudar a la meva filla a néixer...Després de 4 hores de contraccions a casa que portava bastant bé vaig arribar a l’hospital, la llevadora estava de mala llet perquè treballava en torn de nit, l’endemà era dia de reis i tornava a “pringar”, li vàrem haver de demanar el nom (que coincidia amb el de la meva sogre...començàvem malament...), em va fer un primer tacte on vaig veure les estrelles, em va dur a la sala de dilatació on el primer que va fer va ser posar-me la via i connectar monitors, “no em podré moure” vaig pensar, però no vaig dir res...i em va deixar allà fins que passades tres hores i retorçant-me de dolor la vàrem cridar, “vull saber com estic perquè em fa molt mal”, em va fer un altre tacte amb dolor, em va dir que respirés profund i va tornar a marxar, just quan ja no podia més van arribar les noies de l’epidural i després de “fer-me veure” que el meu patiment no ajudava a la petita sinó que potser fins i tot la perjudicava vaig acceptar posar-me-la, a partir d’aquí i com ja sabeu, tot el pack. El shock va ser tant heavy que va interferir en la pujada de la llet i per això i diversos motius no he pogut donar el pit a la meva filla (quan per mi no existia una altra opció), amb el conseqüent trauma...
Vaig assistir a un curs de preparació enfocat al part natural (amb Marenostrum) però avui en dia se que va ser del tot insuficient. Vaig parir a l’Hospital de St. Pau i tenia bones referències però la experiència va ser nefasta, potser pensen que deixar-te sola a una sala freda, sense possibilitat de moure’t, sense acompanyament, és respectar una decisió, però si són professionals de veritat i sensibilitzats sabran que es necessita molt més, estar còmode, sentir-te segura, acompanyada, recolzada, en fi...
Crec fermament que tenir un part natural a un hospital és impossible o com a mínim una loteria (donat que heu explicat que algunes ho heu aconseguit) i jo per a la propera vegada no ho penso deixar en mans de l’atzar. A través de vosaltres he descobert tantes coses que no sabia...llocs i persones on aprendre tant...
No estic embarassada però en un futur hi vull tornar, i tinc claríssim que no posaré els peus en un hospital si no és estrictament necessari, i em motiva molt el tema de la casa de parts (que no sabia ni que existia abans de llegir-vos). I ja seria increïble que per un tercer o una tercera pogués parir a casa amb la super Inma Marcos!! Però això ja és pensar massa...
Bé, que els vostres relats són brutals (tot i que no els he pogut llegir tots, no els he trobat), he plorat, m’he emocionat, m’he encoratjat. I he de confessar que m’apunto frases per quan arribi el meu moment, segur que pensaré en vosaltres i em donareu forces.

[Londonbaby]

Neus33 bonica, sento que et prenguessin el teu part d'aquesta manera, amb el pack complert :( Llegint te m¡he vist a mi mateixa en el meu primer part ( veig que tb va ser al nadal) però el meu va acabar pitjo encara, amb un tall a la panxa :( Però a sobre t'han robat la lactància:( Ho sento molt moltíssim, però si has arribat aquí ja estàs en el camí, ja has obert el ulls i de segur que el teu 2n part, quan vingui, serà igual de meravellos, intens i respectat que els nostres!
Confia en tu.

Una abraçada.

[Ayrs]

Neus, també em sap greu que no et respectessin al teu part.

dir-te que si la llavor del part a casa ha calat en tu, ja pots anar estalviant, perque voldràs parir a casa.

La Inma Marcos, buf, es brutal, no només com a llevadora sino també com a defensora de les dones i la seva capacitat per parir. Perque s'ho creu de veritat, es mira les dones i els parts amb admiració, i amb molta humiltat. I molt professional, com tot l'equip.
Ves a un dels seus tallers i escolta-la. És LA LLEVADORA.

Però vaja, que a Catalunya hi ha una llista ben llarga de professionals que atenen parts a casa, i a les cases de part també son molt respectuosos. Segur que trobes la teva opció arribat el moment.

[Neus33]

Londonbaby!! Quina il•lusió!! T’agraeixo molt les teves paraules, la veritat és que tot plegat ha estat molt dur, crec que el tema del part em va generar tanta inseguretat en mi mateixa, en el meu propi cos...que em van fer sentir que no era capaç, que no servia per alimentar la meva filla...i això encara m’ha generat més inseguretat.
Em van robar el meu desitjat part i la meva desitjada lactància, el pitjor és que sé que són dos cops que m’han marcat de per vida, però m’estic treballant que em serveixin per tenir molt clar el que no vull i que em guiïn per un nou camí quan tingui un altre fill o una altra filla.
La teva experiència es realment especial per mi, les nostres filles comparteixen el nom...

Una abraçada.

Ayrs!! Anava a penjar la resposta a la Londonbaby i he vist que també havies escrit. Quina il•lusió!! Sou les meves heroïnes!!
I sí, crec que tens tota la raó, sembla que una vegada penses de parir a casa... De moment és un somni, necessito tornar a confiar en mi i el meu cos, per això no penso perdrem els tallers que m’aconselles de la Inma Marcos quan sigui el moment!

Gràcies.

Per cert, estic segura que quan arribi el moment us voldré fer un munt de preguntes!!!

[crissie]

Hola Neus...quin greu tot elq ue expliques...
em recorden tant els teus sentiments als meus quan vaig parir al meu primer fill...
No té nom el que fan a alguns lloc, pe`ro escolta, no has de deixar de confirar en tu, en el teu cos i en les teves capacitats com a dona. T'han robat una part de tu i això no és culpa teva...

Has fet una carta de queixa? Jo trobo que a part de que a tu t'aniria bé transcriure l'experiencia, és molt necessari que ho fem ja que sinó, histories com la teva mai arriben on han d'arribar i sempre estarem igual...

PEr altre banda, crec que també t'ajudaria molt anar a un grup com els de Dona Llum... Allà ens veiem, xerrem i compartim les nostres històries...és molt sanador

Res, que si necessites parlar-ne més, aquí estem ok?? Molts ànims valenta!

[Neus33]

Crissie!! Que beeeeeé!!
El tema de la carta de queixa fa temps que ho porto al cap, però fa poc he començat a treure una mica el cap, a estar millor i més relaxada, fa un mes no podia...ara que tinc mes forces he de trobar el moment, igualment no és fàcil però, com tu, crec que necessari.
I m’ha passat una mica el mateix amb els grups de suport, una barreja d’inseguretat i vergonya (de mi mateixa) han fet que no hi anés a cap, encara que sóc conscient que m’ajudaria molt. He mirat la web de Dona Llum però només he vist un grup de suport que la darrera vegada que estava previst era per l’1 de juliol i després no surt res més. Em pots explicar una mica com funciona? Quan quedeu?

Moltes gràcies per tot.

[Ayrs]

Aquí tens la info amb horaris habituals i localitzacions http://donallum.org/serveis/grups-de-suport/

Es que hi ha aturada estiuenca, al setembre tornen.

son trobades obertes per parlar dels neguits i alegries, experiències, dubtes... al voltant de l'embaràs, part i puerperi. Sempre amb la filosofía de DONA LLUM de fons: informació, conèixer els nostres drets, respecte, suport...

i si busques entre els grups de FB, DONA LLUM també té el seu, funciona com a grup de suport virtual.

[crissie]

Neus! L'Ayrs ja t'ho ha explicat tot

I és clar...necessitem el nostre propi temps per pahir-ho, processar-ho i agafar forces per encarar-ho, al cap i a la fi, hem rebut un maltracte i no és fàcil posar les coses a lloc... PRen-te el teu temps... Si al setembre decideixes anar al grup, jo segur que també hi sóc

[Neus33]

Bon dia!!

Moltes gràcies per la informació Ayrs, potser ens trobem al setembre Crissie!

Tot i que no és el moment ja hi penso i m’agradaria saber, aquelles que ja teníeu un fill o una filla com ho vareu gestionar. Sé que s’ha tractat però voldria que m’expliquéssiu més en detall...també hi era en el moment del part? Com ho va portar? Teníeu pla B?
Com a cosa més secundaria m’agradaria saber que vareu fer amb els tema dels veïns, suposo que al moment ni hi penses...

Són dos arguments pels que em plantejo anar a una casa de parts enlloc de fer-ho a casa, a més de saber que en cas de no haver-hi més remei i haver d’anar a l’hospital, les professionals que t’acompanyen poden conèixer el personal, donar a conèixer el cas i aconseguir que siguin més respectuosos... què en penseu?

Casa o casa de parts?

Petons.