MORT FETAL A LES 41 SETMANES D'EMBARÀS

[NY79]

Hola!!

Gràcies pel vostre suport, els vostres missatges m'han fet companyia en aquests dies tan durs. La setmana vinent ja farà 3 mesos, i sembla que hagi passat molt més. Aquesta setmana he començat a treballar, ja que he fet una alta voluntària de la baixa maternal, em quedava un mes. Però ja tenia moltes ganes de tornar a la vida 'normal' i a la rutina. Tot i que ha estat una setmana bastant trista ja que la gent que feia molt temps que no em veia m'ha preguntat, alguns m'han donat l'enhorabona (pobres... dp s'han quedat de pedra), etc... però ara estic una mica millor.

En quant al que comentes del suport dels amics i la familia, en aquests moments es quan realment veus qui són els teus amics. A nosaltres ens han fet molt de costat, i n'hem pogut parlar. Almenys per mi, el parlar i explicar l'experiència és una bona terapia.

Suposo que el temps ho posa tot al seu lloc i almenys mitiga el dolor.

Espero i desitjo que algun dia poguessim ser mares tal com cal!!!

Hola Cgas,
Realment el poder parlar del q has passat o de com ho estàs passant és bó, però a vegades penso q igual canso a la gent.
Es curiòs,ahir vaig a anar a la despedida d'una amiga q es cassa dintre de poquet i hi havia una amiga seva q ha sigut mare fa dos setmanes i intentava no parlar del seu nen, ja q sabia la meva situació. Això em fa sentir-me incomoda..........., gairebé totes les amigues seves tenent fills......i cap parlava d'ells.....quan les mares q es reuneixen és el q fan (a vegades),semblava q al estar jo era tema prohivit.
Bé ja us he donat la "chapa"!

una abraçada,

Hola noia, tú no canses a la gent, es una necessitat el parlar del que va passant el dia a dia, per això està la familia que per a mí és el més important que hi ha, La familia és la que t'escolta i et mirarà i sentirà les coses....

Referent al tema de la despedida espero que t'ho passesis bé i que et fes desconectar un ratet de la realitat.... i un altre cosa, la gent hi han moments que no saben reaccionar (sense intenció) i sempre és millor parlar amb la més naturalitat del món això....

P.d Jo també vaig tenir que escoltar moltes bajanades.....

Ànims flor...

[df]

NY79,
Si q m'ho vaig passar bé a la despedida, més del q em pensava, i em trobo millor..... però hi han dies una mica més critics q sense saber pq em trobo més trista. Pero pel q veig al post es normal.

Gracies noies per estar en tots moments, a veure si aquest 2009 podem penjar les fotos del nostres bebes,
una abraçada

[NY79]

Siiiiiiiiiiiiii, ja veuràs com siiiiiiiiiiii penjarem l'any que ve les fotos dels nostres fills..... i el sentirse trista és molt normal.... però desitjo que tot ens vagi bé....


Idem de l'abraçada...

[df]

Hola Roca,
Sento molt lo de la teva amiga, es bo q sapigue q et té al seu costat per parlar o només per plorar pero sobretot per la meva experiencia crec q el millor es que pugui expressar-se amb dones q hagin passat per lo mateix.
Ahir vaig estar en una reunió de mares q havien perdeut als seus fills en l'embaràs, en el part o als pocs dies de neixer, hi havien varios casos com el de la teva amiga i com Cgas. En aquesta reunió es va parlar d'una Web q estan creant es: http://petitsambllum.org encara s'està creant però a partir de dilluns ja es podran explicar les vostres histories i contactar amb persones amb la mateixa situació.
Si necessiteu més info o voleu contactar amb mi podeu enviar-me un privat.

Una abraçada

[cgas]

Hola boniques,

jo aquesta setmana estic molt triste, una amiga meva va parir dilluns i el nen va morir, tot anava be, el part va anar perfecte, es veu que el nen li batejaba el cor pero el bebe al sortir va morir, no va arribar a plorar, van intentar reanimar-ho sense exit.

He llegit el que t'ha passat a tu CGAS, i crec que es el que li ha passat a la meva amiga, diuen que potser mort sobtada.

Uff penso amb el dolor dels pares, si jo quan me'n recordo ploro, com ha d'estar la mare. No se com consolar.la, penso que el que ha passat es molt injust.

No se com puc ajudar a la meva amiga, suposo que patint ells sols el dolor.

un petonet.

Hola, roca!!

Sento moltíssim el que li ha passat a la teva amiga. Per la meva experiència et puc dir que el que millor m'ha anat és parlar-ho, i tenir amigues que encara que, en aquestes situacions, no saps ben bé com afrontar-les, t'escoltin i et donin una bona abraçada. També m'ha anat molt bé trobar persones que han passat per lo mateix. No sé, ja se que res canviarà el que sents, però amb el pas del temps el dolor minva, tot i que sempre hi ha alguna cosa que t'ho recorda.

Una besada i una abraçada molt forta.

Comenta-li que també hi ha persones que estan com ella, li anira molt bé parlar amb nosaltres.

[df]

Es bó que ploris amb ella, jo les poques vegades que he plorat amb alguna amiga m'ha anat molt bé. Això si han sigut poques vegades, menys de els que m'hagues agradat. Ahir estava de baixon i em vaig comprar un llibre que de moment el trobo mot interessant: "El manejo del duelo" Una propuesta para un nuevo comienzo del Santiago Rojas Posada el vaig trobar al Fnac.
Ploreu molt i parleu, almenys es el q em va millor a mi.
Una abraçada,

[sol]

CHICAS SOLO ENTRO PARA DECIROS QUE SOIS UNA PASADA ESA FORTALEZA Y ESFUERZO POR SUPERAR CADA DIA LA PEOR PERDIDA: DE UN HIJO, DE ALGO TAN ANTINATURAL , TAN INJUSTO!!!!!!!!!!ME DEJAIS SIN PALABRAS, SOLO QUERIA QUE SUPIERAIS QUE PIENSO INFINIDAD DE VECES EN VOSOTRAS, Y LE PIDO A DIOS QUE OS AYUDE Y PRONTO MUY PRONTO VOLVAIS A TENER UNA ALEGRIA QUE OS LA MERECEIS TODAS SIN DUDA!!!!!!!!!!!!!!!
UN ABRAZO Y ANIMO SOIS UNAS LUCHADORAS Y SEREIS UNAS MADRES MARAVILLOSAS!!!!!!!!!!!!