Agggg!!! Mogrons adolorits!!!

[Ingrid]

Hola noies !!! Estic desesperada!! El meu fillet de 15 dies li estic donant el pit, però els mogrons em fan molt i molt dolor. M'hi poso llet quan acaba i tb purelan, i a l'aire tot el dia. Així se'm soluciona... Però el dia que no puc anar tot el dia amb els pits enlaire, els mogrons se'm tornen a ressentir, i em fan molt i molt de mal (sobretot quan mama, però també quan fa fred...). A més, els pits no se m'arriben a congestionar, però se m'inflen molt i molt... Aggg. Estic a punt de tirar la toballola i passar-me a bibis. Com ho veieu??? Com ho heu solucionat??

[Flama]

Hola Ingrid!
potser no teniu una bona postura. Et recomano que busquis un grup de lactància per la teva zona, allà et podran ajudar i corregir si la postura no és correcta. Mira a la web de la Lliga de la Llet http://www.lalligadelallet.org/ o Alba Lactància Materna http://www.albalactanciamaterna.org/

Molts ànims i no desesperis! és un xic dur però val molt la pena!!
Petons

[isa]

Bon dia Ingrid,
ho veig totalment normal, a mi el dolor que expliques em va durar un mes i pico...jo feia el mateix que tu: goteta de llet i purelan. Vaig millorar quan vaig començar a assistir a un grup de mares on l'enfermera revisava les postures...però em va seguir fent mal uns dies més. I lo de fer-me mal els pits quan feia fred...això em va durar tota la lactància! T'aconsello kilos de paciència, fes el que diu la Flama i revisa la postura, moltes dones un cop revisen la postura s'acaba el patiment...i paciència cuca, que val molt la pena, no tiris la tovallola per això!!
Sort guapa!

[Anna26]

Ingrid, com t´enten... Jo vaig patir molt pel Roc. Tenia clar que li volia donar el pit però hi havia un petit inconvenient: tenia el mugrons plans i invertits així que costava una mica. Recordo el primer mes HORRIBLE !!! els tenia ple de clivelles i quan veia que la boca del Roc s´acostava al mugro ja patia de mal. També vaig estar apunt de tirar la tovallola i més quan el nen semblava un vampiret ja que mamava i acabava amb el llavis ensangonants. Però poc a poc els mugrons es van anar curtint i el Roc va mamar fins els 8 mesos. Quan tenia els mugrons tant malament utilitzava una mugronera. Ja sé que hi ha molta gent anti-mugroneres però les vaig fer servir un temps (no tota la lactància fins que el mugró ja havia sortit). També vaig anar a la llevadora del CAP, per si la postura de la lactància no era l´adequada. Per internet també hi ha la guia de com donar el pit. Ara no recordo si és la web de "Lactància Materna" o la "Lliga de la llet".No tiris la tovallola, ara potser serà una mica dur però valdrà la pena.

Ànims i sort!!

[petazetas]

A mi també em van fer molt de mal i ja va començar a l'Hospital. Un pit em feia més mal que l'altre.
Et sembla que no ho podràs aguantar i aguantes. I quan et sembla que aixó durarà sempre resulta que poc a poc se't van curtint els mugrons i al final és fantàstic i no fa gens de mal. A mi les primeres 3 setmanes em fa fer molt mal i després se'm van curar en poc temps i ja no me'n sentia gens quan mamava.

Ànims, aguanta que després és molt bonic donar de mamar sense dolor.

[perla]

Jo vaig estar les primeres setmanes dient-me cada dia "avui és l'últim dia, demà ja no aguanto més" i porto vuit mesos!!!

Els primers dies és horrible, fa molt de mal, però veuras com poquet a poquet la cosa va millorant i d'aquí uns dies ja no et farà tant de mal, llavors no t'en farà gens i estaras molt contenta d'haver aguantat aquests dies terribles del principi, perquè la veritat és que val molt la pena.

Els mugros s'han de curtir, i això necessita una mica de temps. Ànim maca, veuras com val la pena

[Cueta]

Paciència....molta paciència! I això de revisar la postura és bona idea.
Jo amb la meva primera filla vaig patir molt els 3 primers mesos, em feien un mal terrible tot i no haber tingut ni una clivella ni cap ferideta, però em saltaven les llàgrimes i mentre mamava jo em mossegava la llengua. A mi sí que em van revisar la postura i ho feia bé, era una qüestió de sensibilitat. De cop i volta, un dia, em van deixar de fer mal, i la nena va continuar mamant fins als 2 anys i 4 mesos. No et rendeixis que passarà i és el més bonic del món, de debò.
Amb la segona nena ha estat molt diferent, suposo que ja els tinc més curtidets.

Continua fent el que fas: posar-te llet teva, purelan, pits destapats... Una fulla d'enciam ben neta també alleuja, no és conya, i jo em vaig comprar unes mugroneres de cera a Acuario que eren oli en un llum, s'han de col·locar després que hagi mamat la criatura, l'estona que vulguis. No sé si les podries trobar en algun a la vora de casa teva.

Molta sort i ànims, que això no és fàcil, totes hi passem i totes hi sobrevivim, tu també ja ho veuràs.

[microma]

Hola Ingrid!
A mi també em va passar... Em sembla que fins que els mugrons no estan una mica més entrenats es resisteixen una mica!
Primer de tot, mira de no desesperar-te. Tranquila. Ja sé que és difícil...
Mira si la postura és correcta, purelan, pits a l'aire... Em sembla que també hi ha alguna cosa d'homeopatia (ara no t'ho puc mirar perquè no ho tinc aquí. A veure si hi penso...).
L'altra cosa que pots provar per calmar una mica el dolor és una mugronera. Jo ho feia servir en presa sí en presa no. No s'ha de fer servir gaire pq al bebè li costa més de mamar i treu menys llet. Però per algun cas d'urgència va bé, la veritat.
Però sigui com sigui, en qüestió d'uns dies et millorarà. No tiris la tovallola, que el pit és el millor regal que li pots fer al teu bebè!

[microma]

Ingrid,
No puc consultar un llibre que tinc a casa sobre homeopatia i embaràs, però he trobat aquest enllaç (homeopatia per a temes de lactància) que potser et serveix. Per provar...
http://ecomaternal.wordpress.com/lactan ... naturales/

[bakallanera]

D'on ets? Has mirat si hi ha algun grup de suport per la teva zona?
Per mi va ser vital anar a grups de suport, et sents acompanyada, compresa i et poden donar un cop de mà per esbrinar quina és la causa del dolor, i així resoldre-ho. Un cop superat els primers 2 mesos, que són increïblement durs, llavors ja no voldràs deixar-ho. Jo em vaig posar límit de 2 mesos, ja que creia que això era el temps que estava disposada a aguantar el dolor, però com que vaig aconseguir resoldre el que em provocava els dolors (mala posició de la boca del bebé), he donat pit durant més de 2 anys. Ara que estic esperant el segon, ja tinc ganes de tonar a ser una "vaqueta".
Sort!

[tolinso]

Ingrid, guapa, t'entenc perfectament! i com diu la Perla... jo vaig estar el primer mes dient cada dia... "avui és l'últim dia", però sóc tossuda i encara estem amb pit i molt contenta d'haver-ho fet! però aixó... que el primer mes llarg era un dolor terrible, plorant del mal, i amb temor quan s'acostava l'hora de donar el pit!! t'aconsello MOLTÍSSIMA PACIÈNCIA i pensar que ho estàs fent molt i molt bé!!! i també és important que pensis que si decideixes deixar el pit i donar bibes, està perfecte!! no t'agobiis per això, perquè és pitjor.... pensa que si et decideixes pels biberons estarà genial i creixerà perfectament

dit això... veuràs com va millorant i el dolor cada cop és menor!! si tens oportunitat vés a un grup de suport per si la posició no fós la ideal i el que va molt bé per quan no puguis anar amb els pits enlaire tot el dia (jo hi anava tooooot el dia) és comprar-te uns protectors que es diuen CONCHAS. Els que jo tinc són de Medela, i té uns foradets que ajuden a la transpiració i no et queda el mugró apretat.....

espero que vagis millorant!!! sobretot no et sentis malament

[Irina]

Hola...!

jo tinc el mateix problema...i la veritat es que em va molt be llegir missatges com els vostres, que dieu que nomes es al principi i despres ja canvia....espero que sigui aviat!!! de moment portem 3 setmanes, es poquet, oi?

estem intentant trobar encara la posicio correcta. De vegades la trobem i de vegades la perdem! Em feia una por cada cop que tocava el pit esquerre!!! tenia una clivella, encara la tinc pero ja no esta tan oberta i no fa tan mal com abans, tot i que els dos mugrons acabem mot adolorits, i tambe quan fa fred i s'encongeixen...

He anat a una reunio de la Leche, i em van ensenyar com corregir la posicio, ha millorat una mica. Com ho feien totes les dones abans???? des de la prehistoria...tenien tetes de ferro o que????
Vaig probar una mugronera pero va ser pitjor i prefereixo fer-ho sense i trobar el truco.

Tinc unes ganes de poder posar-me de qualsevol manera o poder dormir una mica mentres ella mama...!!! quan arribara aquest moment????
soc molt pacient...i se que ho aconseguirem, pero buuuuuf, com cooooooosta!!!!