fem alguna cosa malament?

[maredelna]

Hola mames,

Primer de tot, dir-vos que fa molt de temps que us segueixo, però fins avui no m'he decidit escriure. M'heu fet molt companyia, sobretot als primers mesos, i és que durant les nits en vetlla em connectava i us llegia i era una manera de sentir-me acompanyada!!
Tinc una nena de 7 mesos i és una preciositat!!! ... menys a les nits!...
Ho vull compartir amb vosaltres per veure si ens ajudeu a trobar alguna solució o si més no, animar-nos.
No ha dormit mai bé, com molts nens i nenes, però a part que sempre s'ha despertat cada 2 o 3 h per menjar (li donc el pit) no hi hagut mai cap dia que s'adormi sola, sempre ha de ser als braços. A banda, es desperta cridant i plorant i fins que no l'agafem, no es calma...Jo em pensava que amb els mesos aniria canviant, però anem de mal en pitjor!
Als 6 mesos la varem posar a la seva habitació, i vam aconseguir una rutina: a les 20h quedava KO, es despertava cap a quarts d'1 per fer teta, i a quarts de 6 ja acabava la son.
Però, noies, fa tres setmanes va estar malalta de la panxa i li van sortir les dents de dalt (va patir molt, pobrica...) i ha fet un canvi impresionant!!!
No es vol ni acostar-se al seu llit, tampoc vol dormir amb nosaltres (amb el meu company varem decidir tornar a fer collit, però res de res) i només vol dormir a la tumbona, granxolant-la, i evidentment amb braços. I quan veiem que està dormida del tot, l'agafem, per posar-la al seu llit o al nostre i no ha tocat els llençols que es desperta cirdant i plorant!! I, au, tornem a la tumbona... A més, un dia s'adorm a les 20 i l'altre dia a les 22 i l'altre dia a les 21... I per més inri, es desperta cada hora mitja, sempre cridant i plorant. En definitva, un descontrol!

Ja no sabem què fer, ni si fem alguna cosa malament... Anem molt cansats i desanimats.
Què creieu que pot ser? Alguna de vosaltres també li passa?
És una nena de poc dormir, a més és molt i molt activa. El pediatre ens va recomenar que la portessim a l'escola bressol, perquè a banda que es relacionaria amb nens (és molt sociable), també es cansaria... però de moment els matins està amb la iaia i a les tardes ja hi som nosaltres.

En fi, que no sabem què està passant. És normal, tot plegat?

Aiiii, ja no us vull atabalar més... però és que no podem més (ara mateix la té el meu company intentant calmar-la, està a tope rient, movent-se...)

[cristina1671]

Hola maredelna,

benvinguda al SP.
No puc aconsellar-te res, només dir-te que t'entenc una mica, doncs amb el meu fill vam passar també moltes nits dolentes (i encara ara...). De totes maneres si ha estat malaltona és normal que aquests dies aneu destarotats. Els petits ho noten molt això. El meu fill quan li sortien les dents també dormia molt malament (més del normal). Ara té gairebé dos anys i s'adorm al nostre llit, després el passem al seu llit però cap allà a la 1 o les 2 es desperta cridant que vol venir al nostre llit. En fi, que seguim més o menys igual que al principi quan feiem collit, ara però al menys descansem doncs des de l'any ja no pren pit i quan ve al nostre llit dorm de tirada (o només es desperta un cop) i no 4-5-6 vegades quan feia pit.

L'únic que et puc dir és que us carregueu de paciència (ja sé que es molt fàcil dir-ho; jo he arribat a plorar d'esgotament) i que encara que no us ho sembli ara, amb el temps tot s'anirà normalitzant.
Jo no conec cap fòrmula màgica pel tema de dormir (tampoc puc fer coses com les que explica l'Estivill & co.) però potser alguna mare et pot ajudar més.

Molts ànims i descanseu sempre que pugueu (feu migdiades els caps de setmana.... )

[neuetes]

hola guapa!

Primer de tot et vull donar molt ànims. Ja sabem tots els que som pares que aixó de la son amb els nens és una mica complicat i angoixant.

Et recomano que passis per aquest post: viewtopic.php?f=25&t=12198
Ja veuràs que som unes quantes mares explicant les nostres preocupacions, les nostres aventures nocturnes i intentant trobar solucions entre totes per poder fer que els nostres fills a poc a poc aprenguin a dormir i acompanyar-los lo millor possible en totes les seves etapes del son.

Apa, t'estarem esperant!.

[juliet]

Hola maredelna!
mira jo tampoc tinc cap recepta màgica per aquest problema, jo l'he viscut amb el meu segon fill sé que és molt desesperant no saber què fer i dormir poc a les nits....jo no sóc partidària de cap mètode als extrems, és a dir ni Estivill ni González, fa poc gràcies a una companya aquí al SP vaig conèixer el mètode de la Tracy Hogg i tot i que a mi no em va funcionar perquè el meu fill va agafar una ratxa d'angines mensuals (que encara no hem parat i ja en té 17 i clar jo no he pogut seguir bé el mètode), a la meva germana amb el seu fill de 4 mesos li va funcionar a la perfecció i desde llavors ella ja no ha tingut mai més problemes amb el dormir del seu petit.
Hi ha un post penjat sobre aquest tema, a veure si te'l trobo i te l'envio.
Molts petonets i ànims i mai pensis que has fet res malament, jo he tingut dos fills i he fet el mateix amb els dos i amb la primera mai vaig tenir problemes per dormir i amb el segon està sent molt dur, i això que de dia és un encant, com la teva!!

[juliet]

doncs mira, just he editat i veig que la neuetes ja t'ha enviat el link al que em referia!!!!
fins aviat!!

[lila]

una altra que ha patit una nena preciosa però mal dormidora i que tampoc té cap remei màgic... paciència i pensar que tard o d'hora es regularà... en el meu cas va començar a dormir nits senceres entre els 12 i els 14 mesos i a partir dels 15 mesos ja pràcticament cada nit la fa seguida, només té despertars quan no es troba bé o té massa calor o...

És a dir, conclusió: purament maduratiu... així que, de nou, paciència i pensa que tot passa!

Imagina't que jo després de tantes nits en vetlla, sense dormir ni una hora seguida estava convençuda que no m'atreviria a tornar a quedar-me embarassada i, mira: ja estic de tres mesos i súper il·lusionada, sabent que, tard o d'hora tot passa i que cal disfrutar tot el que es pugui (i suportar el que no es pugui...)

Ànims!

[txellchen]

Hola guapa!

Mira, nosaltres hem patit moltíssims les nits, fins l'any i mig van ser horroroses!

Segurament és un tema maduratiu com ja t'han dit les noies, però jo et voldria donar alguns "consells" que a nosaltres ens van ajudar molt a millorar les nits.

Pel que has dit la teva nena és força activa. Procureu que les tardes siguin moooolt tranquiles. Nosaltres vem eliminar teles, radios i qualsevol cosa durant la tarda que poguéssin excitar al nen. I, moooolt important, vem aliminar qualsevol tipus de visita (familiars o amics) que de l'únic que serveixen és per posar nerviosa a la criatura, encara que potser no ho demostrin. En el nostre cas, tots els nervis del dia i tots els neguits els treia per la nit. També procuràvem jugar a coses tranquiles amb el nen: llegir contes, jocs de falda, quualsevol tipus de jocs que impliqui molt contacte amb vosaltres (vaja, sobretot amb la mama ).

Cap als 7 o 8 mesos els nanos entren en l'etapa de l'angustia de la separació. Segurament es neguiteja quan nota que no esteu al seu costat, i potser per això només es calma i es relaxa quan la teniu en braços. No pateixis pel que digui la gent, si la nena necessita adormir-se acurrucada a vosaltres, doncs cap problema! El Marçal, el meu fill, te 26 mesos i jo encara hi ha molts dies que l'adormo a la falda mentre li explico un conte.

També ajuden molt les rutines: fer la migidiada a la mateixa hora, banyar a la mateixa hora, sopar, relax i a dormir!

Ah! I una última cosa! No perque estiguin més cansats els nens dormen millor! Pot passar just el contrari. Quan van massa cansats van passats de voltes i els hi costa molt agafar els son i dormir tranquils. És com quan els adults hem tingut un dia estressant i cansat i aleshores dormim pitjor. A mi el temps i l'experiència m'han demostrat que a més tranquil el dia, més tranquila la nit.

Vinga bonica, molts ànims que tot millora!

[juliet]

penso igual que la txellchen, sempre diuen que els nens que es cansen durant el dia dormen plans, però amb el meu tampoc em serveix, al contrari, el dia que ha anat més cansant la nit ha sigut nefasta!!
El millor és tenir una tarda relaxada, jocs tranquils, contes....i intentar seguir les mateixes rutines amb horaris. A partir d'aquí esperar a que la maduració del son del nen vagi arribant, que tard o d'hora arriba.
El Roger fins als 15 mesos es despertava dos, tres i quatre vegades a la nit,i això que jo a la primera vegada que es desperta el portava cap al meu llit, però ell també es seguia despertant, tant era on dormís. Ara, amb 17 mesos es desperta una vegada (potser dos algun dia) i de tant en tant dorm seguit fins les 6.
Tot és una qüestió de desenvolupament, hi ha nens que ràpidament aprenen a enllaçar les diferents fases del son i d'altres que els hi costa més, jo al meu fill mai l'he deixat plorar i sempre el dormo a coll, mantinc les rutines diàries i amb tot intento ajudar-lo a agafar els seu ritme de descans. Evidentment que m'ha costat molt i m'està costant (veig els meus nebots molt més petits que ell que ja dormen tota la nit!!!)però com que no hi ha cap recepta màgica doncs vaig fent esperant i desitjant que aviat les nits tornen a ser nits de descans i dormir!!!!

A veure si poc a poc també vosaltres ho aconseguiu

[maredelna]

Gracies a totes pels ànims!

He passat pel post i és reconfortant saber que no som pas els únics... He trobat consells força interessants. Continuarem amb la rutina que fem des de sempre (banyar, sopar i dormir) i això dels estímuls a partir de la tarda, no hi havem caigut, però és ben cert! I, sobretot, sobretot, sobretot... no deixarem de banda la paciència!

Aiii, el dia que hi hagi un canvi, ni que sigui petit, ja us el faré saber!

Petons a totes!!