metode estivill

[sansa]

Hola,
no vull provocar polèmica, però voldria saber si alguna ha provat el mètode estivill per donar el menjar.
La meva filla té un any i desde que fa papilles ha sigut un desastre. La seiem a la trona i des del primer moment l'hem d'entretenir pq mengi, hem d'estar tota l'estona fent-li tonteries o donant-li diferents joguines.... si som dos, encara és viable però una persona sola és imposible.
Si aconseguim entretenir-la s'acaba el menjar però creiem que no és plan d'estar sempre així, i si estem fora de casa ja no sabem que fa... en el bars o restaurants és imposible.... no menja ni aguanta més de 5 minuts asseguda a la trona.

Nosaltres no hem fet servir mai aquest mètode ni ens l'havien plantejat i això que en el tema dormir l'Anna encara és desperta força.... però és que el dinar és molt i molt dur... i són tres al dia.

Gràcies

[isa]

Sansa quin patiment que no vulgui menjar....es passa fatal. Escolta, què menja la teva filla? Té dents, ja? Igual està aborrida de la textura de les papilles, no?

[sansa]

Isa ens ho ha fet sempre i no cre que estigui avorrida de les papilles pq quan troba un mini trosset l'escup directament....
un dia li vaig donar sopa amb maravilla i no sabeu la que em va liar...
quan acabem de dinar em de rentar tot el terra, trona, joguines... i moltes vegades ella va directament a la banyera.

[Layona]

Sansa, L´Asta porta un mes que el potito gairebé no en vol...Ara en lloc de fer maratons de potitos per tota la setmana , fem maratons de hamburgesses casolanes..a ella li encanta!!! Desde que ha descobert els trossets les úniques papilles que vol amb deliri son les de fruita.
Aixó de la sopa maravilla, a nosaltres ens va costar unes setmanes pq el primer dia va ser un trauma, pero ho vem fer 2 cops a la setmana durant 3 setmanetes i ara ja hi està acostumada.
L´Asta tb es punyetera...pq li encanta menjar trossets , pero si a la papilla i surt un trosset ho escup...i llavors ja no hiha manera!

[susaneta]

A mi de l'Estivill em van regalar el llibre :
- Per dormir
- Per menjar
- Per jugar

no m'he le llegit però diuen que està bé.

[nunus]

I si fas com diu la Layona i li comences a donar trossos?? Potser si la deixes que vagi agafant ella soleta el menjar es motiva més. Al Guillem li encanta menjar sol! Ell sempre ha menjat bé, però un dia va decidir que s'havia cansat dels purès..
I no et pensis, que nosaltres també hem de fregar el terra i passar un drapet per la trona, etc. perquè queda tot com "unos zorros" , però anem millorant! La qüestió és que, encara que ell embruti (les mans a dins del plat, després al cap, buff, jaja) veus que està explorant... i menjant!
Ànims, bonica!!

[jugapa]

Ostres sansa, jo tampoc et puc ajudar gaire. En Martí costa a vegades que mengi. A la guarderia em diuen que menja molt però els caps de setmana a nosaltres també ens costa que mengi. Perquè no proves això que et diu la nunus que ella vagi experimentant amb els trossets i les mans?
El mètode estivill, de menjar, no el conec, i en això no et puc aconsellar.
Amb això del menjar, jo també em desespero, algun cop que en Martí esta malalt i no vol menjar i se'm fa molt dificil.
Ànims!!!

[evawin]

Hola,
jo estic convençuda que als nens no se'ls ha de forçar a menjar. Et recomanaria el llibre "Mi niño no me come" del Carlos Gonzalez i explica que se'ls ha de deixar fer i sobretot "no s'ha de forçar a menjar". Ja sé que és molt desesperant veure que el nen no menja, però als nens que se'ls força en extrem, poden tenir problemes després. Prova de donar-li coses més semblants al que mengeu vosaltres. Jo li dono macarrons, hamburgueses,... les papilles de verdures les té bastant aborrides i procuro variar bastant. I si per dinar no menja gaire, ja menjarà més després. Aquesta és la meva opinió, però si creus que hi ha algun altre mètode et pot ajudar, endavant. Sempre penso que cadascú ha d'adaptar-se a les seves necessitats o seguir el seu instint.

[petazetas]

Jo tmbé provaria amb els trossets de coses toves i a su aire...
potser el primer dia serà un desastre però un cop vagi descobrint la textura del menjar etc igual li agafen més ganes.

Amb la nostra sempre havia anat tot bé i el cristo és ara, que vol menjar ella tota sola i no saps com acaba tot i ella.

[juliet]

Sansa sé el que és desesperar-se alhora del menjar, la meva filla gran des de sempre que ha estat de les que per menjar-se un tros o una cullerada del que fos era una lluita...i ara amb 4 continua igual, però a base de "històries i pactes" s'acaba menjant el mínim que crec que necessita.
Quan era més petita i no li podia explicar les històries o fer pactes, era més complicat perquè ni volia trossos ni volia papilles ni res de res, llavors una amiga meva em va comentar "lo" del llibre del Carlos González i la veritat és que em vaig començar a relaxar una mica amb el tema.
Si aconseguia que en una hora mengés tres- quatre cullerades de sopa i tres trossos de bistec ja estava contenta, no em vaig fer mai més mala sang amb les quantitats que menjava, mentre mengi (encara que sigui poquet) és un èxit!!
Hi ha nens que necessiten més i d'altres menys, però mentre no perdin pes i estiguin sans és senyal que el seu cos està ben alimentat. Això sí,per aquests nens que mengen poquet és més que important que el menjar sigui de qualitat, ben fresc, ja sigui el peix, la carn, les verdures o la fruita, bé per aquests i per tots en general, clar!

Llegeix-te el llibre d'aquests dos que més creguis que pot avenir-se amb tu i la teva forma de pensar i així segur que en podràs treure profit.
Ànims i molta sort

[tolinso]

Hola Sansa, primer de tot molta paciència! que segur que ja en teniu poca ara mateix... però és el que toca quan un nen és mal menjador! Nosaltres amb la Júlia no hem tingut problemes per menjar, i per tant no m´he llegit el llibre de l'estivill ni l'he aplicat. Però pel que sé, EL MÈTODE NO OBLIGA A MENJAR! ni es força el nen. Sé que proposa unes pautes de manera que, se l'hi posa el plat davant, i si no en vol, als 3 minuts se li aparta i es baixa el nen de la trona, als 5 min se li torna a oferir.. i aixi progressivament, fins un total de 3 o 4 cops. No crec que sigui traumàtic, però jo no l´he llegit...

Jo intentaria amb els trossets, però oferiu-li del que mengeu vosaltres! si ho te al seu propi plat, segur que no en menja Pots començar amb verduretes molt bullides, croquetes, mandonguilles... i li anirà agafant el gustillo Ah! la maravilla és mala idea per a començar amb les sopes. S'enganxa al coll i costa d'empassar. Els Fideus de cabell d'angel aquests tan fins son millor

ànims!!!!!!!

[mireiafor]

Jo tinc el llibre i el vaig provar, això diu la idea de lo desesperada que estava amb la meva filla gran, que no menjava res de res. A mi no em va funcionar però crec a que és degut que en el nostre cas no era un problema de bons o mals hàbits, sinó que simplement la meva filla no és de menjar.

Ja fa temps d'això i espero no equivocar-me però és cert que ni obliga a menjar, ni maltracta el nen, ni el deixa plorar, però la veritat és que veient-ho ara en perspectiva no veig en què pot ajudar a baixar el nen de la trona uns minuts i tornar-ho a intentar, el que sí que crec és que ajuda als pares a evitar una escalada de nervis on pots acabar perdent els papers.

Ara el meu fill, que era un molt bon menjador, porta una setmana que no menja "ni patrás ni palante", i simplement ho deixo estar. Jo li poso cada dia a les hores que toca el menjar al davant, amb la taula parada a la cuina (res de tele) amb la resta de família que hi hagi a casa (diuen que és més fàcil menjar acompanyat), li faig menjar sa i variat, l'intento engrescar amb contes, cançons i rialles (res de joguines per despistar-lo), i si així i tot no vol menjar, doncs no passa res. No el deixo baixar de la trona fins que no acabem la resta, intento no enfadar-me (no és fàcil) i axi a la nit, a l'endemà.... de moment porto ja bastants dies que acabo llençant el seu menjar a les escombreries`. Ah, i per cert el que no faig mai és quan té gana al cap de poca estona donar-li tot de cosetes que sí es menja (iogurts, formatge, galetes), per berenar toca fruita i llestos!! Ja us diré com acaba la història

Si tu fas tot el que calgui per alimentar al nen, no el pots forçar a empassar-se el menjar, has de tenir confiança en que estas fent el correcte i esperar que passi aquesta fase. Ànims

[tolinso]

MIREIAFLOR De veritat, l'has clavat

Una cosa, ara menja la teva filla? o sempre ha estat de menjar malament i continua? I amb el nen, doncs paciència. La Júlia també té èpoques de menjar de tot i molt, i hi ha setmanes que gairebé no menja... però tampoc ens hi amoinem massa... i com tu, si no vol sopar el que toca, no hi ha galetes o formatgets o el que sigui.... El que ens passa molts cops és que, si per exemple, a ella li fem el sopar abans i nosaltres despres, ella no menja del seu, però després sopa amb nosaltres... el que dius de menjar acompanyat suposo

[mireiafor]

Què va, la meva filla continua menjant igual de malament!! Hem entés que necessita molt poca quantitat de menjar, així i tot és una nena saníssima i encara que quan va néixer va ser una mica més prima i baixa que la resta, ara ja s'ha posat al dia (encara que només d'alçada, jejeje). De malalties ben poques, i practica dos esports (de fet ara l'acaben de fer de l'equip de natació )

I per el, com tu dius PACIÈNCIA!!!

[sansa]

Moltes gràcies a totes per les respostes... per ara hem decidit no forçar-la i no entretenir-la amb gaire amb joguines. Ahir a la nit la vaig asseure a la trona vam començar a sopar, quan ja és va cansar (portava un quart de papilla) la vaig treure uns minuts i després ho vam tornar a provar. és va menjar més de la meitat!!! i sense fer gaire merder!!!

[jugapa]

Sansa, me n'alegro que anés una mica millor. A poc a poc......
Ànims

[nunus]

[sandrajuli]

Jo, com ja heu dit moltes, no m'hi amoïnaria... de vegades no ens posem al cap que els seus estòmacs són mooolt petits i no necessiten gaire quantitat per atipar-se. El meu tampoc menja gaire, molt i molt poquet (té 26 mesos) i tot i que estic convençuda que menja el que necessita i està saníssim, algun cop em preocupo i penso que no menja prou... però torno a agafar el "mi niño no me come" i torno a lloc. Ell no ha menjat mai papilles, des del principi trossets, i clar mengen més poca quantitat així, però és que mai en aquests 2 anys hem tingut cap mal moment a l'hora de menjar, ni ell ni nosaltres. Quan no en vol més, se'n va, algun dia es menja un plat de macarrons, i altres un macarró.

[TERSOF]

quan he llegit el que possaves´m´he vist reflexada, jo tinc un metode per la meva filla que no falla i es diu baby einstein. a l´hora de dinar lo posso els dibuixos i es queda embobada. en canvi quan em marat fora i no els tenim es tot una historia... paciencia.