Alguna embarassada amb asma durant el primer trimestre?

[Aida_G]

Bon dia a totes,

Us explico el meu cas. Ja portava l'alergia i l'asma més o menys controlats des de feia un any i això em va fer pensar que per fi podia intentar de quedar-me embarassada. Dos dies abans de saber que ho estava vaig començar a ofegar-me i vaig iniciar un tractament de xoc per frenar-ho, tot i que em va estranyar molt que em vingués de sobte sense motiu després d'un any estable.

Tant la ginecòloga com l'alergòloga han coincidit que la causa més probable n'és la baixada de defenses deguda a l'embaràs. I també opinen que, tot i que no és recomanable pendre medicaments durant el primer trimestre, en el meu cas és absolutament necessari i compensa el risc de la falta d'oxigen al fetus.

El cas és que ho estic passant molt malament degut a la gran quntitat de medicaments que prenc: pulmicort 400 x2, symbicort forte, ventolin, serevent, alerlisin, rinocort i vacunes contra l'al·lèrgia (m'han assegurat que aquestes no comporten problemes), però també em preocupa que no li arribi prou oxigen al fetus, ja que tinc una sensació constant d'una subtil falta d'aire.

M'agradaria molt que algú que hagués passat per una situació similar m'expliqués la seva experiència: com va seguir l'embaràs, què us deien els metges, si el bebé va nèixer sà....

Moltíssimes gràcies!

[Glauca2]

Hola!

La veritat es que jo tinc asma, però està força controlat! Respecte al tema pulmicort i vacunes jo me les estic prenent amb permís del ginecòleg i de fet, tinc permès el ventolin en cas de crisis forta, però per sort, no l'he hagut de prendre. El plantejament que tenen els meus metges és el mateix. Millor que arribi oxigen al fetus que no estar-nos ofegant.

El que no sé és amb la resta de medicaments què passa....jo estic força fotuda de la rinitis i no em deixen prendre el rinospray, ni el rinobanedif, ni gaire cosa....

Espero que algú que estigui més com tu et pugui ajudar! Però si els metges t'estan controlant no deixaran que li passi res al bebe!

[Elidé]

Jo tinc asma al·lergènica i durant l'embaràs les crisis van ser més fortes que mai... Em prenia Ventolin però em feia pessigolles (i això que normalment em fa efecte). La veritat és que, en el meu cas, evitar els atacs és tan fàcil com allunyar-me dels factors que els provoquen, que són gossos, gats, el fong de la humitat, la pols, i el pol·len, però per circumstàncies familiars els caps de setmana m'era impossible evitar l'exposició. Ho vaig passar molt malament però tots els ginecòlegs als quals ho vaig preguntar coincidien que era millor utilitzar el Ventolin i el que fes falta. En aquella època vaig estar buscant informació i em sona haver llegit que les crisis asmàtiques poden provocar contraccions... En resum, que et prenguis la medicació que necessitis sempre que l'hagin autoritzada els teus metges

[annia]

Hola,

Jo vaig pendre ventolin i pulmicort durant el primer trimestre, tot i que no em va caldre gaire dosis perque increiblement amb l'embaras em va minvar l'asma. A partir del segon trimestre, tot i que duia prou be el tema del asma, per consell de l'alergologa, vaig pendre ventolin, pulmicort, rinocort i puntualment alerlisin, a més em van donar rinomer per netejar el nas. Em va dir que tot i que m'havia millorat l'asma, volia que estigues amb molta capacitat pulmonar pel dia del part.
Sàpigues que és molt millor prendre auqests medicaments, ja que si tu no respires be, no li arriba be l'oxigen i sang al petit. Vaja que està super recomanada la medicació en persones asmatiques. Tant la meva alergologa, com el metge de capçalera com la ginecologa, em van dir que no afectava per res al fetus, l'únic aue pot fer és que li madurin abans els pulmons, i neixi amb més cabell. De fet a les embarassades amb amenaça de part prematur els donen cortisona (tot el que porten aquests medicaments per l'asma), per madurar els pulmons del petit.

Ah, però sempre hi haurà qui et dirà que millor no prenguis tanta cosa, com em va dir la farmacéutica, però mira, a mi 3 metges m'ho van aconsellar i vaig tenir un embaras bonissim i un part de pelicula, la meva nena va neixe sanota sanota.

[Aida_G]

Moltíssimes gràcies!

No sabeu com nés de tranquil·litzador conèixer gent que va patir asma durant l'embaràs i a més a més es va medicar com jo i que després han tingut fills sans.

Tenia molta por que la medicació pogués afectar negativament el fetus, sobretot tan aviat en l'embaràs. Però també em fa por que no li arribi prou oxigen, així que seguiré amb les recomanacions mèdiques pel que fa a l'asma (pulmicort i ventolin) però reduiré al màxim el tractament de l'alèrgia (alerlisin, rinocort).

Pel que fa a medicines alternatives me les han prohibit taxativament per falta d'informació, m'han dit que com a mínim amb el pulmicort i ventolin s'ha fet estudis prou satisfactoris, però que amb la homeopatia no s'ha mirat mai res. Gràcies igualment pel consell, de fet jo també ho havia pensat i va ser el primer que li vaig preguntar al metge.

Espero poder-vos dir ben aviat que han disminuit els símptomes i que em trobo molt millor.

Gràcies!

[truxi]

Jo sóc asmàtica i em prenc el symbicort i el terbasmin com a rescat. Quan li vaig dir a l'alergòleg que estava embarassada em va canviar el symbicort i em va dir que prengués pulmicort però em vaig començar a notar que em faltava l'aire i em va dir que tornés al symbicort i quan vaig parlar amb la ginecologa em va dir que fés cas del que digués l'alergoleg perquè era millor prendrés els medicaments que no pas que et faltés aire a tu i al fetus...

Així que jo crec que pots estar tranquila i fer cas als metges que són els que ha estudiat i saben el que han de fer...

[Aida_G]

Tot i que amb molt retràs, volia explicar com va anar el meu embaràs perquè potser podrà ajudar a algú que es trobi en una situació similar i pateixi per la salut del seu fill/a.

Finalment vaig tenir un embaràs de pel·lícula, però de pel·lícula de terror. Vaig tenir asma des del primer dia fins al del part, vaig passar 8 bronquitis, em van haver d'intervenir 2 vegades de l'oida perquè se m'inflamava tant que se m'obstruïa (degut a les hormones de l'embaràs), etc. El pitjor de tot va ser que vaig agafar la tosferina (amb tantes entrades i sortides de l'hospital hi ha molt risc d'agafar qualsevol cosa) i vaig tossir fins a trencar-me 2 costelles i vaig perdre 6 kg entre els 5 i 7 mesos d'embaràs. Van trigar molt en diagnosticar-me i llavors els antibiòtics ja no van resultar gaire efectius, o sigui que em vaig passar uns 5-6 mesos amb una tos etremadamen violenta, amb molt dolor i vòmits continus (per la tos).

Vaig haver de prendre 1000 medicaments, a l'hospital m'injectaven els urbassons com si fossin aigua, i alguns dels medicaments eren inclús de classe D (bastant contraindicats), però no em quedava cap més remei, em trobava tant malament que em semblava que em moriria. També em van fer madurar el nen amb unes injeccions de cortissona a la setmana 24 perquè la tos va estar a punt de desencadenar el part.

En fi, el més important de tot és que el meu fill va néixer sa. Ara ja té un any i és un nen molt feliç que tot el dia riu i està alegre, camina des dels 10 mesos, és espaviladíssim (ho entén tot!), és el més alt del seu curs de la guardería i, als meus ulls, el més preciós del món. Però per damunt de tot és un nen sa i feliç.

Volia deixar constància del meu cas en que, tot i tenir un embaràs horrible, el bebé va sortir perfecte.

Moltes gràcies a totes les que em vàreu donar ànims en el seu moment.