donar opcions de coses

[Biscuit2000]

Hola noies,

avui em comenta la psicologa on porto a la meva filla per un problema de control d'esfínters que és bo donar-los opcions de les coses als nens. Per exemple la meva filla de 2 anys i 9 mesos si hi ha alguna peça de roba que no li agrada ja et pots posar com vulguis que no li poses. A ella li agraden unes peces de roba en concret i te les demana i hi ha coses que simplement no se les vol posar. Total que la psicologa em diu que li deixi a triar entre 2 opcions de les que jo vulgui i així ella també te una opció d'una manera i evitem rabietes.
Doncs avui vaig a una tenda a comprar-li una bata nova d'estar per casa i li pregunto a la nena si li agrada una o una altra. Li provo una bata que veig clarament que li és incomode, i li pregunto quina li agrada a ella, la venedora va i em diu paraules textuals "Te l'escoltes massa"! M'he quedat al·lucinada. Perquè la gent es posa on no la demanen qüestionant-te com eduques al teu fill sense conèixe't ni saber res de la teva vida i a sobre sense que els hi demanis opinió?

A vosaltres us passa que no vol posar-se la roba que compreu?

salutacions

[madrona]

I tant!!!
La meva filla no vol veure els vestits ni les faldilles.
Sempre va amb pantalons, i quan algun cop aconsegueixo posar-li un vestit, tothom li diu que va molt guapa i es fa la pressumida. Però d'entrada no li agrada.
JO respecto la seva personalitat, encara que tingui només tres anys, però em sembla important començar a "comptar" amb la seva opinió.
També és cert que he "negociat" amb ella que els dos vestits que té se'ls posarà el dia que vinguin els tiets a veure-la o per Nadal. I li ha semblat bé. O això diu de moment

El que sí és important és que ens escoltem els nostres fills, no la gent de fora que fica cullerada on no li demanen.

[isa]

A la Paola el que li passa és que només vol roba molt còmoda, no li importa el color ni vol res en concret, però em costa posar-li texans, per exemple, sempre em diu que no, que li molesten....Ara, n'hi poso potser un cop al mes! La resta va seeempre amb xandall o leggins, que són el més còmode i li van molt bé. De vestits i faldilles ni parlar-ne, tot li fa nosa. I amb el que tinc seriosos problemes és amb els canvis de sabates, no vol sabates noves mai, li encanten a la botiga però després per posar-li és un drama, les troba totes dures, i mira que les comprem còmodes.....
En realitat et contestava per a dir-te que la gent es fot en tot, a mi em sembla genial lo de donar opcions als nens, jo també ho faig amb moltes coses i ella se sent tan important de triar en algo. L'altre dia a la botiga de sabates, li volía comprar unes per anar variant i no portar cada dia les mateixes, tot i que les que porta fa un mes que les té i les havía comprat a la mateixa botiga. Doncs totes les va trobar incòmodes, i no les volía, i jo vaig dir "doncs més endavant en mirem unes altres, ara me'n compro unes per a mi" i la botiguera, que ens coneix i sap que li comprem molt tot i que és una carera del poble, em diu "ai nena, ho fas molt mal fet, has de manar tu i que ella sàpiga que aquí manes tu i tries tu, jo de tu les hi comprava i la obligava a posar-se-les......" grrrrrrr em va fotre una ràbia!!!!! Tot per no perdre la venta, la tia!!!! La gent es fot en tot, i en la maternitat encara més.

[minimandarina]

Jo penso que és bo donar-los-hi un parell d'opcions i que triïn, a més a més estem motivant el seu esperit crític i així també veuen que una decisió o altra comporta unes conseqüències. Crec que és bo que ells vagin demostrant i confegint la seva personalitat. I el que diguin els altres no cal escoltar-ho gaire!

[nbadeli]

I taaaant! A mi també em va recomanar la mestra a p3 que li deixés triar entre 2 opcions.

Pel que fa a la roba, arael que fem és triar-la la nit anterior. Així evitem les enrabiades matutines. Ella sempre aniria amb vestits i faldilles i collarets i, vamos, de tot el que es pogués posar!

[nuscka]

naltros també fem aixó, de que es pensi que tria (en diem procés participatiu ). També ho fem amb els menjars que no li agraden. Les verdures no li agraden gaire... llavors el que fem es que bullim 4 o cinc verdures diferents, i ell n'ha de triar dues. I com que ell ho ha triat, s'ho ha de menjar.
Amb la roba no ho fa gaire, peró amb les sabates si.Peró de ben petit, ja ho feia. tenim tres o quatre sabates que no se les ha volgut posar mai.... amb la pasta que valen!

[Biscuit2000]

uuufffffff gràcies! em sento molt millor de veure que totes feu coses molt semblants. Es que a vegades quan tothom et diu coses en contra acabes per dubtar si ho estàs fent bé o no. Gràcies de veritat!

[sandrajuli]

Jaja, n'hi ha molts d'aquests comandos...
a mi també una vegada, una coneguda em va dir: pero qui mana a casa teva?? Pk el peke va voler comprar 4 tortugues de joguina del xino, i va ser un pacte que vam fer ja que inicialment en volia 9!!
I la meva resposta va ser el que tu dius goga: a casa no tenim cap dictadura, sinó democracia!
I quina tela les botigueres aquestes... que no n'enganxi mai cap jo d'aquestes...

[entrerius]

ostres.... jo ja li donava opcions de bebè.... tipus
- que vols, pera o plàtan???
- quina samarreta vols, aquesta o l'altra....?

Un dia la meva mare em va dir.... si que comences aviat.... i jo li vaig dir que no hi veia el problema..... sols veient la cara de felicitat que posava ja pagava la pena.

[hiolambda]

A mi també m'ha sortit des de que és ben petitet, demanar-li que triï. Normalment li trio jo la roba i normalment no hi ha problemes. Però si un dia em diu que no, li ofereixo una altra samarreta i que triï ell...
La veritat, és que no m'ho he plantejat mai, m'ha sortit com una cosa super natural i espero que ningú es posi mai amb això.
El que sí que passa és que em puc trobar amb que canviï d'opinió. Per exemple, li ofereixo triar entre una pasta o una llesca de pa... Tria una de les coses i després ja no la vol.
Això també ho fa quan li dic, ara anem a sopar i et menjaràs això. I diu que sí. Però quan veu el plat a prop, el retira i diu que no... Potser és x q hi ha coses que encara no les acaba d'entendre.
El que em repateja (i no ve al fil del post, però si algún em pot dir la seva...) és quan vol per exemple, natilles. I jo li dic, d'acord, però quan acabis de sopar, de postres. No puc fer-li entendre que primer s'ha de menjar la sopa i després el postre. Total, que al final no menja ni una cosa ni l'altra, perquè jo no li vull donar natilles si no s'ha portat bé...

[nini8852]

Jo també la faig triar sempre, és una manera d'imposar disimuladament. Per exemple, al vespre després de sopar toca conte. Toca 1 conte al sofà amb el papa. Després, a l'habitació, en llegim 1 amb la mama.
Si ella al sofà diu que en vol dos, doncs li explico que ha de triar o 2 al sofà però llavors no n'hi ha a l'habitació. I em diu que si, sempre vull que em digui si i li repeteixo que m'ha dit que si perquè s'enracordi.
Com es normal, després de 2 al sofà, vol el de l'habitació, però recordo el que m'ha dit i ho accepta.
Ah! Ara té 28 mesos.

O per posar-se clips. Agafa el pot i comença a remenar-los tots i jo li dic, mira, avui vas de vermell i blanc (p.e.) doncs has de triar entre els clips blancs o els vermells, que així aniràs més maca. Els hi poso a davant i ella tria i es queda tant ample.

A vegades ens pensem que els nens no s'enteren de res i la veritat és que s'enteren de tot.

Jo compto molt amb la seva opinió, li parlo i li explico molt les coses, encara algunes coses no les entengui, crec que almenys es va acostumant a escoltar..... I ells se senten més valorats.

Salut!!

p.d. Hi ha gent que és millor que es posi les opinions al c.....