Quan el p3 costa....

[quinfu]

Com s'han adaptat els vostres fills a l'escola... es que nosaltres no ho portem massa be... :ufs

Va començar molt il·lusionada, per la novetat suposo, pero a partir del segon dia, va plorar durant una setmana... llavors mes o menys be, pero perque jo anava a buscar-la al mig dia pero ara aixo s'ha acabat perque s'ha m'ha acabat la baixa de maternitat ( del segon fill) per tant la nena ara es passa des de les 9 fina a les 5 allà dins.. apart ara no em veu al mati ja que quan ella es lleva jo ja soc fora a treballar... Hi ha dies que ho porta amb resignacio pero hi ha dies que pobreta ho porta fatal... com avui que es veu que ha entrat plorant.... quin rotllo.
M'he deixat d'explicar que ella no havia anat mai a la guarderia, havia estat sempre amb les iaies i que al juny li va neixer el seu germa... es que pobreta meva son moltes coses

ueno suposo que necessitava desafogar-me una miqueta i aveure si algu em pot explicar el seu cas...

[mireiafor]

Quinfu sento que la teva filleta ho estigui passant malament, nosaltres al petit també li ha costat i el que hem fet és tenir una actitud molt constant i tranquila, així que mica en mica ha assumit que és el normal i que no passa res, però és clar a la teva se li afegeix que és un món nou per a ell i a més el nou germanet.

A part del que t'he dit suposo que seria ideal que la primera estona que passis quan arribis a casa sigui amb ella i només per a ella. Ja sé que és complicat però així sent que és especial, que pot comptar amb tu.... jo quan va néixer el germanet ho vaig fer, em passava el dia amb el petit i quan arribava ella només estava per ella però entenc que per a mi era molt més senzill ja que no treballava.

Ànims!!

[entrerius]

Quinfu sento que la teva filleta ho estigui passant malament, nosaltres al petit també li ha costat i el que hem fet és tenir una actitud molt constant i tranquila, així que mica en mica ha assumit que és el normal i que no passa res, però és clar a la teva se li afegeix que és un món nou per a ell i a més el nou germanet.

A part del que t'he dit suposo que seria ideal que la primera estona que passis quan arribis a casa sigui amb ella i només per a ella. Ja sé que és complicat però així sent que és especial, que pot comptar amb tu.... jo quan va néixer el germanet ho vaig fer, em passava el dia amb el petit i quan arribava ella només estava per ella però entenc que per a mi era molt més senzill ja que no treballava.

Ànims!!

t'anava a dir exactament el mateix que la mireiafor... molts mimitos i atenció quan arribeu a casa per compensar una mica..

Jo també treballo, i tinc un horari fatal pel nen... quasi no ens veiem. El que hem fet es agafar una persona que ens faci la feina a casa i el dinar.... així quan jo arribo puc estar al 100% per ell. I pensa que els diners no ens en sobren.... però serà durant un temps....
O era això o deixar la feina... i aquesta darrera opció no era viable....

Ànims

[Napa]

i durant el dia com està a l´escola? nomès plora a l´entrar? jo soc mestre de p3 i encara algun nen fa l´intent de plorar quan el deixen els pares i després al minut se´ls hi ha passat.
No et sentis culpable per no poder estar, els nens s´han d´anar adaptant a les circumstancies i les hores que estigues aprofite-les a tope, no és mes important la quantitat sinó la qualitat d´estona que estiguis........

[Marta_fp]

Hola!

Estava buscant posts sobre l'educació amb nenes de l'edat de la meva filla i potser aquest és el que em va més bé per explicar el que em preocupa.

Nosaltres vivim a Berlín i la Mariona (a punt de fer els 4 anys) no va a l'escola sinó a una Kita (una llar d'infants). Ella va néixer als Estats Units i als 2 anys vam venir a viure a Alemanya. Ella va començar a anar a la Kita passats els 2 anys i mig i vam fer una adaptació molt llarga i difícil. De mica en mica, però semblava que hi anava més de gust.

Normalment vivim tot l'any aïllats i només fem vida social els dijous, que anem a un grup de jocs amb famílies catalanes i quan anem a Catalunya a passar uns dies. La Mariona n'està molt dels avis i tiets i algun dia es queda sola amb ells, però passada la novetat dels primers dies, normalment no vol separar-se de mi. Per això no em va estranyar que al cap d'un temps d'anar de gust a la Kita em comencés a dir que no hi volia anar més i que es volia quedar a casa amb mi. El que passa és que hi ha dies que també se'm queixa que no té amics, que tots els nens són més forts que ella, que li prenen les joguines... Jo normalment penso que és una nena que li agrada queixar-se de tot i dels altres i que ella mai no ha trencat cap plat. Però dies com ahir (cal dir que tenia el dia tonto) en què es va fer un fart de plorar mentre es queixava dels seus companys, em deixen preocupada. Jo estic convençuda que no passa res amb els seus companys, sinó que ella és més aviat negativa, però em preocupa que no s'ho passi bé, i que se senti sola i infeliç de tant petita. No sé com puc ajudar-la.

[MIRJAN]

Hola,
Jo no us puc ser de gran ajuda, doncs estic passant també per una situació molt similar a la Quinfu.
Quinfu, fins i tot he mirat aviam si el missatge l'havia escrit jo. La meva gran també està a P3 i la peque va néixer al juny.
A sobre cal afegir que la gran és de finals d'any, és la més petita de la classe. Anava contenta a l'escola fins fa 2 dies que es queixa, però aixo no és el que més ens preocupa. El pitjor és uqe la setmana passada la mestra ens va dir que ja ho parlariem en una reunió però que ens avançava que la nena estava anant de mal en pitjor, que tot el dia plora per tot, que no menja res (això a casa tampoc des de fa mes i mig), que és la única que no posa la seva foto quan arriba a la classe i que tots els nens li han de dir, la foto, la fotooooo, i ella es posa de peu i plora. La veig endarrerida en relació als de la seva classe que molts ja començen a escriure el seu nom. De fet ella acaba de fer els 3 anys i hi ha nens que estant fent ja els 4. Per això encara crec que l'endarreriment és en certa part normal, un any en aquesta edat és molt de temps.
Conclusió, crec i també ho creu la pediatra i la mestra que tot això son gelos de la seva germaneta de 7 mesos. I realment és moooooolt dificil de portar!